Tota la bibliografia del Pla de l'Estany al web

Pels que ens agrada conèixer el que tenim al nostre voltant: natura, història, llegendes i xafarderies, no hi ha res com tenir una bona base d'informació. Avui s'ha presentat una eina fantàstica, amb moltes possibilitats per a un futur proper. És un catàleg en format de web on es poden consultar totes les obres, llibres, articles i escrits relacionats amb la comarca del Pla de l'Estany. El format del web és molt útil i permet fer consultes per autor, per paraules clau, per tema, etc. Cada entrada té informació sobre on hi ha una còpia orginal, i del tipus de document que és.
Aquesta obra és molt útil per a estudiants i estudiosos de la comarca, en totes les matèries, i ha estat obra de Joan Anton Abellan, amb col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans i l'AjunTament de Banyoles en el projecte.
El gran volum de dades existent és una mostra de la riquesa de la comarca, en inquietuds, en històries, en patrimoni natural, social i cultural.
Felicitats als autors.

Podeu consultar la pàgina web a http://biblio.banyoles.cat/

Felices recerques

15 de novembre Apagada general de llums

Avui hi havia programada una gran apagada de llums a tot Espanya entre les 20:00 i les 20:05 coincidit amb la setmana de la presentació d'un Informe sobre el Canvi Climàtic de la ONU a València.

Diverses entitats promocionaven l'acte, com les que formen el Movimiento Clima ( http://www.movimientoclima.org/), però també grups ecologistes locals i entitats de tota mena: ajuntaments, escoles, etc...

La incidència ha estat similar a una d'anterior, la qual va suposar una baixada de tensió d'entre 1000 i 1100 megavats. Podeu consultar la notícia. El senyor Atienza de Red Elèctrica Espanyola patia, ja que ha manifestat que en el cas de produirse una apagada de cop que suposès una disminucio d'entre 2000 i 3000 megavats de potència el sistema podria ressentir-se i provocar problemes.

http://buenosdiasplaneta.org/2007/11/15/atienza-advierte-que-la-protesta-del-apagon-puede-tener-consecuencias-graves-en-sistema-electrico/

Consultant el gràfic de REE que teniu a l'encapçalament de la notícia http://www.ree.es/index_de.html la baixada i incidencia de l'acte ha estat similar a l'anterior. Em preocupa pequè a més sembla com si abans de l'apagada i la baixada de tensió, tothom hagués engegat els parells elèctrics per consumir més i compensar. Al final resultarà que per apagar 5 minuts la llum hem provocat que abans tothom gasti molta més electricitat i l'efecte sigui el contrari del pretès. O potser el seguiment de l'apagada ha estat el doble del que es veu, perquè algus lobbis poderosos han manat engegar les màquines i consumir més energia a partir una mica abans de les 20h. No ho sabrem mai, com tantes altres coses que ens passen per alt (ens enganyen i ens deixem enganyar)

Si us he de ser sincers se m'ha passat l'hora d'apagar els llums i no he col·laborat amb l'acte. Tenia l'ordinador amb l'hora avançada i quan ho he apagat ja eren les 20:15. M'ha sabut greu al moment. Personalment però no crec en aquests actes simbòlics d'un dia o d'uns minuts. Això sí, serveixen per demostrar que si volguéssim els consumidors podriem fer canviar les tendència del mercat, si de cop i volta deixessim de comprar aquella marca que contamina o aquell producte d'usar i llençar, o de cop ens possessim a comprar menjar embolicat amb el mínim d'envas possible... El potencial és molt gran. Però som i serem incapaços d'usar-los. Hi ha molta gent a qui no li interessa, i sempre hi ha coses més importants, que si en Ronaldinho, que si Righart (no se com s'escriu), que si catalunya està perseguida, que si que te he dicho que te calles i no se quantes coses més per entretenir al públic.

Potser és que avui no tinc el dia, i estic cansat de predicar amb paraules que acaben sonant buides de realitat. Al final el Canvi Climàtic vindrà, ens gastarem milions i milions en restaurar les platges que desapareixeran, en arreglar els desperfectes dels aiguats o en subvencionar els pagessos revoltats que s'han quedat sense collita. Gastarem milions en nova tecnologia, per retirar l'excés de CO2 de l'atmòsfera i retenir-la en un altre lloc, i així compensarem la nostra incapacitat per consumir de forma responsable. La tecnologia solucionarà el problema en gran part. Però la tecnologia és una arma de doble fil, i és segurament la pitjor enemiga de la humanitat. Mentre tots els problemes els volgúem solucionar fent evolucionar la tecnologia, nosaltres ens quedarem aturats en l'homo sapiens stupidus. Ens hem oblidat d'evolucionar com a societat. El repte del canvi climàtic era una oportunitat per canviar el chip, però a qui li interessa canviar el chip. Qui vol que les persones pensin per si mateixes i prenguin desicions ...
Desconecto i me'n vaig a que em facin un rentat de cervell, a veure que fan a la televisió....

Sòl agrícola, Quin futur li espera?

Aquest era el títol d’una xerrada del JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) feta a Fontcoberta el 13 de setembre amb el tema del mobbing rural com a rerefons.

En l’actualitat encara hi ha la mentalitat que el sòl agrícola és aquell que espera per ser urbanitzat. La nova llei del sòl permet prendre mesures per protegir el sòl no urbà, però cal fer un pla especial i justificar la protecció del terreny. Per tant si, el sòl agrícola és bo per fer-hi multitud de projectes i si a més, l’activitat agrària no rendeix, el sòl està condemnat sempre a estar al servei de la dinàmica de la societat. O canviem la dinàmica de la societat (una possible via de futur per a garantir el manteniment del sòl agrícola) o ens venem els camps i marxem a ciutat (des de l’òptica agrària).

Podria semblar que el valor agrícola és insignificant, però hi ha multitud de processos ecològics que depenen d’aquests espais, i encara a aquests cal afegir aquells de socials i paisatgístics, actualment de moda. La supervivència de moltes plantes i de moltes espècies d’animals que tenen poblacions escasses en zones agrícoles depèn de com es desenvolupi en el futur el sòl agrícola. Actualment ja hi ha directives europees que obliguen a protegir espais agrícoles amb aquestes espècies amenaçades per garantir-ne la seva conservació (és el cas de la Xarxa Natura 2000). Per tant, el secret de tot plegat es resumeix en dues coses:

Mantenir el sòl agrícola davant les amenaces. A la comarca hem vist com es feien extraccions d’àrids en zones agrícoles amb permisos com a millora agrícola que amagaven en realitat una activitat extractiva encoberta. Hem vist també com zones agrícoles d’interès, com el Pla de Mata, o la vall de Miànigues, acaben essent devorades pel creixement urbanístic i els polígons industrials. Les zones planes normalment són les millors per edificar i per fer-hi passar infraestructures. Com quedaran els serveis i l’ús dels camps de conreus de la zona des del terraprim d’Empordà fins la Mota després del pas del TGV, la Línia d’Alta Tensió i el desdoblament de la N-II, o del pas del gasoducte de Martorell a Figueres. Que passarà amb els horts de Banyoles, desenvolupats en sòls d’una elevada qualitat, la majoria inclosos en sòl urbanitzable, i pendents de desenvolupar.

Millorar la qualitat del sòl agrícola. Volem mantenir un sòl agrícola que genera activitats autodestructives com serien el conreu dels transgènics, l’aplicació excessiva de purins, l’especulació amb el producte derivat, la sobreutilització de conreus de regadiu en zones de secà, l’ús de productes derivats de les llavors controlades per multinacionals, pèrdua de la varietat dels conreus, etc. Malgrat tots aquests esforços per intentar rendibilitzar les explotacions amb aquestes tècniques, algú encara ara creu que en un món globalitzat podrem competir amb altres països productors, que generen productes molt més econòmics, amb mà d’obra barata i sense mesures ambientals o sanitàries. No només hem de canviar el model de producció per nosaltres, sinó per obligar als consumidors que exigeixin productes de qualitat (Aquesta seria una de les principals campanyes a iniciar a llarg termini). La solució podria passar per evitar la destrucció del sòl agrícola, però per fer això necessitem per sobre de tot demostrar que un sòl agrícola que genera producte de qualitat és la millor inversió que hi ha, pel propietari, per les persones, per l’economia i pel país.

Una visió de futur des del món ecologista?

En aquest sentit cal un canvi de mentalitat per entendre que tots volem el mateix: garantir el manteniment del sòl agrícola. Als ecologistes això ho volem per la gran importància ecològica que té el sòl agrícola. Els pagesos ho faran per mantenir la seva activitat econòmica, però cal també que s’estimin la terra. A nosaltres ni a ningú li interessa acabar amb la pagesia ni amb el sòl agrícola, perquè l’alternativa és pitjor.

Retornar al pagès que deia ser ecologista hauria de ser un objectiu a aconseguir. Possiblement aquest objectiu podria semblar actualment impossible de plantejar, a nivells de productivitat i de rendibilitat. Però considerem que precisament és el contrari, que aquesta seria una de les vies de solució. De fet, no és que el pagès hagi de ser ecologista, és que el pagès ha de tornar a poder fer de pagès.

En aquest sentit, les polítiques no ajuden. Els mateixos ecologistes en la feina d’intentar convèncer a la pagesia del valor afegit de la riquesa ecològica dels espais agraris hem comptat amb un enemic immens. La mateixa administració que amb els seus tràmits lents, la burocratització i la manca de compliment de les promeses ha fet que sovint ens hàgim quedat sense arguments. El concepte d’ajudes i subvencions per aquelles explotacions situades en zones d’interès ecològic no arriben, són lentes. L’exemple del Contracte Global d’Explotació. A la teoria podria ser un concepte molt interessant. Supeditar les ajudes europees a prendre mesures agroambientals, recuperar basses de pagès, mantenir els marges dels camps, restaurar fonts, etc. A la pràctica l’excés de burocràcia i la lentitud administrativa ho estan fent fracassar.

Els pagesos ja haurien de deixar de veure l’enemic en l’ecologista i buscar aliances. Només cal donar la volta i veure els recursos de biodiversitat i riquesa paisatgística com un valor afegit a l’activitat agrària. Hi ha moltíssims casos com el del ramader transhumant que podria oferir excursions a naturalistes. Muntar una horta social amb voluntariat sota la base d’un conreu ecològic seria un altre. Si el mercat actual de productes ecològics està massa controlat per l’etiquetatge obligat, es pot optar també per crear xarxes de productors als quals comprar directament el producte previ encàrrec. O els acords de custòdia entre entitats i propietaris per potenciar productes locals, restaurar una font, arreglar un camí antic, tot per buscar sortida a problemes ambientals, com ara restaurar una bassa degradada per recuperar les poblacions de granotes, però també per introduir el ruc català en una finca privada. Buscar també alternatives a pagès amb les energies renovables o alternatives, és a dir promocionar la biomassa, producció energia solar, ... No m’invento res, hi ha gent que ho està fent.
Res més, només afegir que el temps donarà la raó a aquells que a partir d’avui apostin per una societat que mengi millor, que compri productes de qualitat, i que exigeixi unes condicions als productors, i que exigeixi la conservació del patrimoni paisatgístic del camp. La salut i el mediambient depenen d’això, i a més crec que la conservació a casa nostra del sòl agrícola, també.

Crònica des del Perú

El mateix 15 d'agost acabava d'arribar a Lima volant des de Caracas per fer una petita estada al Perú. Havia canviat Venezuela per Perú i el contrast va ser gran. Venezuela amb un gran potencial natural i patrimonial, però amb una inseguretat ciutadana preocupant que immobilitza a qualsevol i no permet bellugar-se amb tranquilitat, em va impactar. Lima em va sorprendre per la barreja de gent, la netedat de la ciutat i la possibilitat de moure's sense problemes, o almenys els típics de qualsevol gran ciutat.
Tot esperant per fer un tour nocturn l'autobus s'estava retrassant i ja eren les 18:40, 10 minuts de retard. Dret passejo pel hall de l'hotel Carmel, fa uns instants m'he aturat a llegir un rètol que indica "zona de seguridad por sismo" enganxat en una paret de l'hotel sota una biga o paret mestre. De cop i volta el terra de la catifa es comença a bellugar. Miro a l'entorn i ningú es mou. El moviment continua i penso en un terratrèmol però em sembla massa casualitat. No sembla una bona benvinguda al país, una sacsejada d'aquestes. De cop i volta la gent es mou, apareixen els empleats de l'hotel per tranquil·litzar tothom. Això és normal diuen, dura poc. Però lluny d'aturar-se el moviment sismic s'incrementa i dura més. La cara dels empleats de recepció canvia i comencen a correr al carrer. Jo no se si envait per un atac de pànic o d'inconsciècia els segueixo caminant com si res. La sacsejada ha estat forta, el pis de l'hotel s'ha mogut molt i les làmpades s'han balancejat de mala manera durant gairebé 2 minuts.
Al carrer es comença a notar que el tremolor ha estat important, gent del país caminen plorant amb les mans a la cara, més d'un camina preocupat i el trànsit es torna impossible. Allò que semblava un simple tremolor havia estat un dels pitjors terratrèmols dels últims 50 anys.
En un moment per alleugir tensió penses en que ha estat una experiència única i curiosa. A Lima els edificis estan preparats i no s'ha tallat la llum, ni tan sols em sentit cap desperfecte. Però immediatament penses en el que pot haver passat a l'epicentre del sisme.
Durant la nit es confirmen les pitjors notícies. Pobles sencers construïts amb maons d'"adobe" de fang posats gairebé sense morter entre mig i falcats amb troncs, sota un sostre de palla o uralita evidentment no han aguantat la sotregada. Ni tan sols cases construides amb materials una mica més resistents. La zona d'Ica ha rebut l'impacte i més de 500 persones han perdut la vida.

Mentres tant la vida a Lima continua. Durant la nit la gent treballa, camina, sopa, descansa. Al dia seguent milers de turistes arriben altre cop. La ciutadela de Machu Picchu es visitada per milers de persones alienes a la desgràcia que viu el país. Només els guies en parlen una mica i parlen de l'estat de xoc que viu el país.
El contrast és increible, brutal, com a tota sudamèrica, la vida moderna -mòbils, turisme, sopars, luxe, botigues, el macdonals, el Pizza Hat, la cocacola- combinat amb la cruesa del tercer món- cases de fireta, vestits foradats, carrers, bruts, carreteres impossibles, manca de seguretat,...- tot plegat fan un mix que et provoca malestar si hi penses massa. És millor fer broma, és millor riure, millor pensar en l'experiència que podràs explicar en els sopars d'amics, tot plegat millor així per no pensar-hi massa, sovint és dolent.

A Machu Picchu també veus el contrast. Una edificació sublim, una enginyeria de canals, antisísmica, terrasses antierosió, i uns coneixements d'astronomia sorprenents, contrasten amb l'impacte de milers de trepitjades diàries per cada racó de l'espai, en les tones de deixalles acumulades a Aguascalientes, en la incapacitat dels visitants -la majoria europeus aparentment cultes- de separar les deixalles inorgàniques de les orgàniques en unes escombraries perfectament identificades.
Una abraçada, Perú. Una país fantàstic, hi he estat només quatre dies, però segur que hi tornaré.

On són els collverds de l'Estany?

Feia dies que necessitava una passejada per l’Estany. No és el mateix fer-la en cotxe, ni en bicicleta, ni corrents. A peu tot agafa un altre ritme. Aprofitant un diumenge d’un cap de setmana una mica lliure d’activitats, fet no gaire normal, vaig a fer una passejada per l’Estany. No és habitual ja que la gran quantitat de gent que hi ha pel camí, a peu, corrents, nedant, banyant-se, menjant, fent pic-nic o pescant fa que d’una manera o una altra acabi la volta una mica alterat. Començo per la zona urbana, així el tros més dur passa primer, i també a aquesta hora hi ha menys gent. El xivarri de la gent banyant-se al Club o als banys espanta a les bèsties i l’aigua apareix nua de vida, però plena de color. Al fons les taques blanques del gavians trenquen el silenci animal.

M’acosto a una zona de jonca i balca entre pesqueres. Fa uns mesos hi van criar unes fotges, aquells ocells negres semblants a un ànec amb el bec blanc. Van néixer tres pollets que van durar una setmana. Van desaparèixer com engolits per l’Estany. Primer penses que se’ls han menjat els gavians. Ho podrien fer. Però tan a la riba no s’hi acosten, i les fotges troben refugi entre la vegetació. Podria ser un visó americà o una rata. Però no se’ls menjaria tots tres amb tanta facilitat. Que queda que no veiem, que apareix del no res, allò que més s’assembla al drac de Banyoles, la bèstia que està deixant sense vida l’Estany... allò que espanta a fotges, polles, ànecs i cabussets a l’Estany? L’ombra del black-bass apareix sota la superfície de l’aigua, mirant de reüll i et fa saber que estàs al seu territori. Sorgint del fons de l’Estany, amb una voracitat capaç d’engolir ratbufos, granotes, altres peixos, fins i tot de la seva mateixa espècie, pollets i petits ocells sencers, fa acte de presència l’exterminador. Ell ha acabat amb tota aquesta fauna a l’Estany.

Arribem a la pesquera de Can Lero a l’Oficina de Turisme i podem veure els primers ànecs. Però res més semblant a una visió idíl·lica de la natura, aquella imatge s’ens apareix com la més gran de les incoherències de la natura. Una comunió d’ànecs híbrids de granja, amb animals semisalvatges, espècies exòtiques com l’oca egípcia, ànecs albins, oques i demés bestiar competeixen per un bocí de pa renegant del seu esperit lliure i rebaixant-se a una dependència malaltissa de l’aport d’aliment que ofereix la ma humana. Ma amiga i ma traïdora a la vegada que sotmet de forma subconscient a unes víctimes massa preocupades per viure, com per recordar-se del seu passat assilvestrat. Passem de llarg de tan imatge trista, que només es perdona pels somriures que poden fer arrancar de les criatures que innocents elles participen de ben petites en la construcció d’una desdibuixada societat humana.

Arribo a la zona dels desmais on unes poques fotges i uns morells cap-roig m’alegren el dia, però segueixo sense veure més d’una desena de collverds. Alguna parella perduda busca aliment entre els pescadors, mirant de reüll la canya i l’esquer.

A la part natural del sector occidental del llac, al municipi de Porqueres, espero trobar més ocells a l’aigua. Però el fort pendent dels marges de la riba , i la combinació d’unes aigües massa carbonatades i amb pocs nutrients, fa que els ocells no hi trobin menjar i marxin. No obstant, malgrat no trobar-hi menjar seria un bon lloc per descansar-hi tranquil·lament i fer-hi la migdiada. Que estrany? De cop però m’adono que no estic sol enmig de la natura. Enllà dels canyissos i a pocs metres de la riba un grup de caiacs passen de forma juganera, entre crits i xisclets, la pau s’enterboleix, i ja no hi ha màgia. Bé, ha estat un moment i prou. I ara una barca de turistes a rem, i ara la barca de la Creu Roja desfogant el motor a tota vela, tot el dia. Ara em recordo del dia que la vaig veure circular de nit per l’estany il·luminant la riba amb un focus en plena època de cria. M’he d’estranyar que no hi hagi ànecs?

Arribo a La Draga, i tot i la calor, de seguida el camí és fa estimar per l’ombra de salzes i pollancres, i l’elegància dels verns a la riba de l’aigua. Una aigua estancada d’un color verd gris apareix esquitxada de larves de mosquit, és un ambient ideal, i a la zona no s’hi veuen ni granotes, ni peixos. Massa poca aigua i poc oxigen. Massa black bass per les granotes.

I així on són els ànecs? Reculo com buscant l’arca de Noe, i m’arribo fins a les noves llacunes de Can Morgat. L’itinerari permet disfrutar d’un lloc privilegiat. M’aturo al mirador esperant alguna sorpresa. Un curiós camesllargues, s’aixeca un elegant bernat pescaire, algun pollet despentinat de polla d’aigua pasturant, uns jovenets de fotja darrera una mare atabalada,.. buf quina sensació!. Al cap d’un moment un grup de corriols petit i els seus joves de l’any aterren al fang de davant el mirador, i diversos cabussets emergeixen com embogits d’entre les aigües, cercant aquell moment de respir que no troben a sota el líquid revitalitzant. Quina vida, i també collverds, i tants collverds. Els compto. Més de 80 collverds en una i una vintena en una altra. Ara ja se on són els collverds.

On estan tranquils per poder canviar el plomatge durant la muda de tardor. Estan aquí on la gent que ve se’ls estima. Estan aquí tot i ser un lloc més petit perquè hi troben un respir, un refugi, una llar. Marxen de l’Estany i ho canvien per una bassa artificial amb aigua neta, però tranquil·la. Millor pels ànecs. Fantàstic per les llacunes de Can Morgat. Trist per l’Estany. Trist per les persones. Que estem fent...? Que els estem fent? Que ens estem fent? Aquesta és una faula d’un dia d’estiu qualsevol, d’un any qualsevol, d’un estany qualsevol, on un aneguet lleig cercava un estany màgic per convertir-se en cigne, i va acabar com un passerell buscant nous estanys on algun dia convertir-se en un ànec de veritat.

6 d’agost de 2007

La participació social i el mediambient

"Les entitats es mobilitzen per participar en el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

El passat dissabte 16 de juny una trentena d’entitats cíviques i socials del Pla de l’Estany van convocar un acte anomenat “Acte en Defensa de l’Estany” a la Plaça Major de Banyoles.

L’acte lúdic, defugint de les típiques mobilitzacions de protesta adoptades dins la malanomenada cultura del no, volia ser un acte de normalització de la participació ciutadana en els processos que han de regir la societat del futur. Així doncs, han estat les entitats qui han redactat en un document un seguit de propostes i han analitzat la situació ambiental de la comarca. Les entitats volen que aquest document es tingui en compte en el moment de redactar el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany. D’aquesta manera aquest Pla Director que ha de determinar com ha de desenvolupar-se urbanísticament la comarca, hauria d’incorporar propostes per tal que la comarca avanci d’una forma sostenible i més respectuosa amb l’entorn, el mediambient i el paisatge.

Més de dues-centes persones van participar en l’acte festiu que va comptar amb un concert de música, la lectura d’un manifest per part de jaume Fàbrega i d’un resum de les propostes de les entitats. Tot plegat va finalitzar amb una actuació teatralitzada. Uns constructors caricaturitzats van contractar uns paletes perquè aixequessin una paret de totxos davant d’un paisatge idíl·lic pintat per uns nens. Després d’una lluita ferotge entre l’especulador i les entitats ciutadanes, la victòria del poble va canalitzar les energies vers la paret de totxos que va ser esmicolada per un ariet que semblava volar accionat amb la voluntat de la gent de la plaça.

El procés de redacció està acabat, però la feina tot just comença. A primers de juliol les entitats es reuniran amb l’empresa redactora del projecte. Cal que les entitats facin sentir la seva veu i per això el procés d’adhesions i de suport a les propostes està obert a la participació de la gent i les entitats. "

Reflexions post electorals

Prefereixo intentar fer una anàlisi dels resultats electorals ara en fred, crec que aporta conclusions més saludables.

No enganyo a ningú si dic que la nit electoral em va sorprendre la victòria de CiU, i que en alguns moments semblava que no arribàvem a treure un regidor, i tot semblava una mica estrany. He de dir però, que malauradament sóc l’únic que vaig encertar la porra del nostre resultat, una regidora, amb 425 vots. No és que n’estigui orgullós d’aquest encert, hauria preferit entrar jo també l’ajuntament per poder fer feina, ja que és per això m’hi vaig posar. Tampoc és perquè no confiés que havíem fet molt bon treball, ni que dubtés de la nostra capacitat, sinó que malauradament, tinc una exagerada tendència a tocar de peus a terra, i treure un regidor era i ha estat un resultat extraordinari per ICV a una ciutat de les característiques de Banyoles. Un excel·lent pels meus companys, des del primer a l’últim de la llista i pels que no van poder-hi estar, l’experiència ha estat tan extraordinària que tinc ganes de continuar-la fins a on em porti.

I ara què? direu. Doncs no passa res. Quatre anys de govern sociovergent. Les normes del joc són aquestes. Sabem que moltes no ens agraden, que alguns juguen amb cartes marcades, que hi ha avantatges i favoritismes, que n’hi ha que tenen suport de gent amb diners i altres que tenen molts contactes, però, al cap i a la fi, la gent de convergència va anar a tota a votar i altres que ens podrien haver votat a nosaltres no ho han fet. Potser han estat els sopars i les botifarrades, potser han estat les ganes de canvi, potser han estat que els governs amb majoria absoluta d’esquerres sempre perden credibilitat al perdre el contacte amb la gent de carrer, no ho sé. Però a Banyoles es viu molt bé, i el ciutadà de classe mitjana no té ganes de perdre el seu estatus ni pels immigrants, ni per les absurdes polítiques d’esquerres. Molta gent només tenia unes ganes contingudes des de fa temps d’aferrar-se a un valor segur des dels anys 80, la convergència. No fos cas que volguéssim canviar les coses massa depressa.

Caldria esperar que pel bé de Banyoles ho facin bé, i això els porti a CIU a treure una majoria absoluta d’aquí a quatre anys, i als socialistes a desaparèixer. Això és una possibilitat a considerar. Si ho fan malament allà estarem nosaltres per dir-hi la nostra, i per mobilitzar i conscienciar a tots aquells que no han anat a votar aquesta vegada per nosaltres. Des del meu partit a Banyoles hem criticat l’actitud dels socialistes. El pacte amb CIU, una mica a contra natura, ens ha deixat una mica al marge, quan nosaltres teníem moltes ganes d’aportar coses a Banyoles des del govern. Segur que haurien aportat molt perquè Erc governés amb altres maneres. En tot cas crec que no s’ha de recriminar res en aquest sentit a un pacte CiU-PSC si està ben argumentat. Però, a mi la resposta del canvi no em serveix, i el que si crec que és recriminable és portar al terreny del govern les batalletes històriques entre PSC i ERC, entre Barraca i Bosch, entre Solana i qui sigui. Que si tu vas pactar amb uns fa vuit anys, que si en Solana feia el mateix, que si ERC ha estat prepotent amb la majoria absoluta... Crec que quan aquest és el nivell en el qual es centra el debat, el millor pels polítics, per Banyoles i per ERC i PSC, és que tota aquesta gent amb greuges, batalletes i personalismes fessin net cap a la juvilació anticipada. Crec que per Banyoles seria el millor, i per la salut dels partits també. Cal gent amb ganes de treballar i sense complexes, ni prejudicis.

Per culpa d’això ara ens mengem quatre anys de govern conservador que no sabem a on ens porta, perquè no sabem quin és el seu programa. El meu parer és de deixar-los treballar i que ens ensenyin el que volen fer, i jutjar-los objectivament. M’han arribat veus que en Noguer va aportar coses interessants a nivell de gestió de residus des del consell comarcal de la Garrotxa. Esperem que l’experiència en contacte amb el Parc Natural de la Garrotxa i aquesta amb els residus faci que siguin aspectes prioritats també ara que està al Pla de l’Estany. Per la meva part aportar tot el meu suport a la Nuria en el paper de regidor a l’oposició i seguir fil per ratlla tot el que es faci a la ciutat, perquè no continuem amb la mateixa línia urbanística, demanarem que PSC i CIU compleixin el seu programa electoral, on manifestaven que volien el Parc Natural i volien protegir les hortes, i si no ho fan els ho recriminaré, des de ICV, des de les plataformes ciutadanes, a nivell personal i des d’on faci falta, perquè a mi el que m’interessa és que Banyoles es cregui que pot ser una ciutat moderna i mediambientalment sostenible. Tan de bo, això ho penséssim totes i tots.

Per una Banyoles ètica, justa, social i mediambientalment sana, estem ara més que mai amb ICV-independents de Banyoles. Felicitats companys.

(La fotografia correspon a l'acte de plantada de 14 freixes a Lió a l'Estany de Banyoles per compensar la petjada ecològica o impacte ambiental de la campanya electoral- és a dir, la despesa en fulletons, viatges, tríptics, programa, etc-)

Anàlisi de la situació política després de les eleccions de 2007. Per Josep Maria Reyes i Vidal.

Us adjunto un text que ha preparat un company de partit a Banyoles, que vol ser una reflexió a la situació de Banyoles després del 27 de maig de 2007.

"ANÀLISI DE LA SITUACIÓ POLÍTICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE 2007.
Per Josep Mª Reyes i Vidal, portaveu ICV-idB.

1- Unes eleccions deslegitimades des de dalt...Les eleccions municipals de 2007 s'han fet en un clima de deslegitimació, atiat per Convergència i Unió i la majoria dels mitjans de comunicació, que, “casualment”, coincidien en aquest propòsit de desmotivar la participació política dels ciutadans/es. Convergència i Unió ha estat foragitada del control de la Generalitat, que havia exercit durant 23 anys, per les forces d'esquerra coalitzades que la castigaven així per la seva política de pactes amb el PP. I ara CiU temia ( com així ha passat ) ser marginada de les Diputacions, dels Consells Comarcals i de les principals ciutats catalanes.Però lluny de treballar amb humilitat per fer uns programes polítics més acceptables per a alguns dels partits que podrien pactar amb ells, han optat per exigir una reforma electoral que permetés governar els municipis, les Diputacions i els Consells comarcals a la força més votada, denunciant com il·legítimes unes eleccions que permeten pactes post-electorals que els aparten del poder.2- En el marc d'un sistema electoral injust...I cal dir que, efectivament, el sistema electoral que s'utilitza a Catalunya ( i que Convergència va mantenir durant els seus 23 anys al poder ), és molt injust. És injust perquè afavoreix d'una manera brutal Convergència i Unió. El vot d'una persona no val igual que el de qualsevol altra persona, tal i com seria lògic en un sistema democràtic on imperés el principi “ una persona, un vot “. No, a Catalunya, en les zones del cinturó industrial, el vot d'una persona val exactament la meitat que en les zones rurals, feu de Convergència i Unió.De fet, fent un seguiment de totes les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar com CiU ha obtingut un total de 50 diputats més del que li corresponia pel nombre de vots obtinguts ( 6 a les eleccions de 1980, 9 a les de 1984, 8 a les de 1988, 8 a les de 1992, 5 a les de 1995, 5 a les de 1999, 4 a les de 2003 i 5 a les de 2006 ). Fruit d'això, ha obtingut tres majories absolutes que no li corresponien ( 1984, 1988, 1992 ); com tampoc hauria d'haver obtingut, si s'hagués respectat el principi de proporcionalitat, la possibilitat de governar amb el PP en 1995 i 1999. En realitat, tampoc hauria estat en condicions de governar en 1980 amb els seus socis ( ERC i UCD ). Tots i cadascun dels 23 anys que han governat Catalunya ho han fet gràcies a un sistema electoral injust que els ha beneficiat sempre.Aquests diputats obtinguts injustament, lògicament, es resten d'altres forces; en concret, a ICV li han estat arrabassats 9 diputats ( 2 a les eleccions de 1984, 1 a les de 1988, 2 a les de 1992, 2 a les de 1995, 1 a les de 2003 i 1 a les de 2006 ).Pel que fa a les eleccions al Parlament Espanyol, CiU ha obtingut injustament 12 diputats més dels que li haurien correspost pel nombre de vots; mentre que ICV ha vist escamotejats 6 dels seus diputats.Així, doncs, s'entén la raó per la qual CiU va mantenir durant tots els seus mandats el sistema electoral català, que ara denuncia per il·legítim: per què li afavoria. I tan sols pensa en el seu canvi ara que, malgrat seguir obtenint un excés injust de diputats, aquest nombre li és insuficient per governar les institucions amb les seus aliats naturals del PP.I qui és el canvi que proposa? Doncs:-A les eleccions municipals, a través d'una segona volta, anul·lar la voluntat de 1.325.552 persones ( per exemple, amb dades de les eleccions municipals de 2003 ) que no haurien votat cap de les dues forces majoritàries.-I la tria directa per la ciutadania, a dues voltes, del President de la Generalitat, fet que deixaria sense cap valor 1.211.594 vots de les persones que han votat partits diferents dels dos majoritaris ( per exemple, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ).No, la reforma que cal no ha de consistir en deixar encara més gent fora de la política, sinó en fer que el vot que cada persona vol emetre valgui igual que el de qualsevol altra.3- Banyoles al 2007...La situació política de Banyoles en el període 1999-2007 ha estat marcada per l'absència d'algunes de les opcions electorals, com CiU o ICV. CiU no s'ha presentat en les eleccions municipals d'aquest període, lliurant en safata l'alcaldia a ERC, primer en coalició amb Unió Democràtica, i després amb majoria absoluta.ERC ha portat a terme una política de desenvolupament urbanístic exagerat, amb el qual no s'han arribat a finançar les despeses d'una sèrie d'equipaments no gaire ben planejats pel que fa a la relació despesa-benefici social.D'altra banda, el seu concepte de participació ( que consistia en convèncer la gent de la bondat d'allò que ja s'havia decidit prèviament; i prescindir de les opinions adverses ) ha causat malestar entre entitats de lleure, d'immigrants, de solidaritat, de botiguers...Per això, aprofitant una manca d'entusiasme popular cap al govern d'ERC, CiU ha apostat molt fort per la recuperació de l'alcaldia ( donat que, de les quaranta ciutats majors de Catalunya, tan sols tenien perspectives de governar la catorzena, Sant Cugat i la trenta-tresena, Tortosa...En aquest marc, Banyoles era una gran ciutat, molt valuosa ): visites de Jordi Pujol, d'Artur Mas, de Samaranch, tres sopars multitudinaris... D'altra banda, el PSC, apartat de l'alcaldia per sorpresa després del malaurat enfonsament de l'Oca, ha fet una trista figura en l'oposició municipal, menystinguda i poc activa, de manera que ha acabat per patir un gravíssim càstig electoral.El PP...bé, ja sabem què és el PP.4- El balanç d'Iniciativa a Banyoles...La nostra formació política ha aconseguit tot un seguit de fites impressionants en els tres primers anys d'existència: -la creació de l'agrupació; -un treball d'oposició sorprenentment actiu, tenint en compte la manca de presència en les institucions i els mitjans de comunicació, -la consolidació d'un grup ampli, potent i estable de gent disposada a treballar pel present i pel futur de la ciutat,-la presentació d'una candidatura, -l'elaboració d'un programa electoral reconegut per tothom com molt ben fet, i, finalment, -la consecució d'una regidoria.I encara ens ha quedat gust de poc ( en no haver obtingut un segon regidor ), tot i que amb la nostra candidatura, mirant els resultats de totes les eleccions anteriors, hem obtingut un 33 % més de vots que la mitjana dels vots que ICV o el PSUC han obtingut a Banyoles en totes les eleccions anteriors, fet que significa una millora del 25% en el percentatge de vot ( passant del 4.32% al 5.67% ).Això no ha estat suficient per fer possible un govern municipal de coalició d'esquerres, a causa de la gran davallada de vots d'ERC, i la ciutat serà governada per una coalició de dretes, la de CiU i PSC, que ja estava decidida prèviament a la convocatòria d'eleccions, segons es pot comprovar amb els continguts i les ambigüitats dels programes d'aquestes dues formacions, per les seves estratègies en els debats de la campanya, i, després dels resultats obtinguts, per l'absència de negociacions del PSC amb les forces d'esquerres de cares a un possible govern de progrés. Aquesta actitud pensem que serà tinguda en compte pels seus propis electors en el seu moment.5- La feina que tenim per endavant...Ara, el què ens toca fer en els propers 4 anys és...el mateix que fins ara, però amb més mitjans, més empenta, més experiència, i podent ser presents en la institució municipal.Des del primer dia hem de seguir treballant:- Per ajudar les associacions i entitats de la ciutat que malden per fer coses en profit de tots;- Per recollir i vehicular les iniciatives i crítiques de la ciutadania,- Per intentar aconseguir el naixement de noves agrupacions locals a d'altres municipis de la nostra comarca,- Per protegir el medi ambient de les possibles agressions que pot patir a mans d'un govern municipal poc sensible a la seva preservació,- Per impedir que quedin marginats els interessos dels ciutadans i ciutadanes que tenen una situació econòmica o social desfavorable.- Per aconseguir l'accés de la ciutadania a la informació generada per l'Ajuntament i que li concerneix directament o indirecta,- Per fer sentir la nostra veu en demanda de transformacions de veritable progrés,- Per augmentar la consciència ciutadana i la cultura política dels banyolins i banyolines.La nostra oposició, constructiva i respectuosa amb les forces que legítimament governen la institució municipal, serà ferma i exigent i denunciarà totes les actuacions que malmetin la natura o els drets dels qui tenen més necessitats i menys recursos per atendre-les. És la millor contribució que podem fer per assegurar que, en les properes eleccions municipals, no sigui possible matemàticament una coalició per fer polítiques de dretes."

Acte central campanya ICV

Aquest dissabte hem celebrat l'Acte Central del partit Iniciativa per Catalunya Verds-independents de Banyoles. Malgrat que la massa social a Banyoles que segueix les nostres activitats encara és incipient, no hem volgut renunciar a cel·lebrar una festa per a tothom per tal de fer sentir la nostra presència al carrer. Val a dir que la resposta ha estat carinyosa i engrescadora.

L'acte es va iniciar amb una actuació infantil, i una xocolatada.

En el moment dels parlaments es va posar a ploure. Un bon senyal. L'entrada d'ICV-ind a l'ajuntament de Banyoles garantirà activitats passades per aigua, tot sigui per suavitzar els efectes del canvi climàtic.

En aquesta ocasió hem comptat amb el suport d'un eurodiputat, que treballa en el Parlament Europeu en temes ambientals, i en els camps de la solidaritat i els conflictes internacionals. Raül Romeva ens va donar suport en nóm del partit, i va aportar el seu granet de sorra a la campanya.

Pel que fa als discursets, us adjunto el que tenia preparat per la meva intervenció, malgrat que en directe la improvització fa alterar part del discurs. També van intervenir la Nuria i en Joan.

Finalment l'acte va acabar amb l'actuació del grup de música Reactive, realment prometedors. Sonaven molt bé.

Aquest és el meu text de presentació de l'acte:

"Per mi estar aquí dalt és una situació estranya, doncs després d’anys criticant la política mediambiental del país, la comarca i el municipi, ara em trobo a l’altre costat com si diguéssim. He de dir que ara que hi sóc el trobo un exercici de compromís i responsabilitat molt necessari i recomanable per tothom, sigui en el partit que sigui.

Però això no només respon a aquelles coses del destí, sinó que és el reflex d’alguns canvis que ha sofert la societat des de fa uns anys, molt més sensibilitzada per les problemàtiques ambientals i socials. Malgrat que encara estem lluny de l’ideal, no crec que sigui just quedar-se sense fer res, quan veus que arreu de Catalunya sorgeixen projectes i idees ambientalment molt interessants i saludables. Banyoles no es pot quedar enrera en aquest sentit.

L’aposta ha estat prou fàcil, i el canvi prou engrescador. Els responsables d’això han estat els companys i companyes de la llista, hem format un grup fantàstic de persones heterogènies amb moltes ganes de treballar, amb il·lusió i amb propostes per Banyoles, que combinen joventut i experiència o experiències i joventuts.

Junts hem redactat a partit d’un full en blanc i sense prejudicis, un programa extens amb més de 200 propostes per Bny, a tots els nivells i per a totes les persones.

Sense il·lusió per fer coses, per canviar les coses no hi ha política efectiva. I fixeu-vos que us dic il·lusió per treballar i desenvolupar projectes per Banyoles, i no us dic il·lusió per manar. La manca d’experiència en aquest cas és relativa, i allò de que els nostres projectes ecològistes i socialment responsables són idealistes i utòpics, ha quedat aparcat perquè estem demostrant arreu que es pot governar un ajuntament des d’un partit d’esquerres de debò, i només heu de mirar les incitatives que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya.

No us proposem que Banyoles copiï altres models de ciutat. Sinó precisament que assoleixi el seu propi a iniciativa dels ciutadans. La nostra ciutat té unes característiques, econòmiques, socials, de nombre d’habitants i de situació geogràfica que la fan ideal per apostar per un model de ciutat moderna sense complexes amb prou empremta per emmirallar-los amb alguns models de ciutat nòrdics, i deixar de banda polítiques més aviat propies de la costa valenciana o de Marbella.

Hem de ser una ciutat capdavantera en aplicar els criteris de sostenibilitat, a tots els nivells. A Banyoles l’especulació i el creixement urbanístic han estat excessius, això és respira a la ciutat, a ningñu se li escapa. No val a excusar-se dient que les empreses i els propietaris estan desenvolupat el pla urbanístic fet el 1984. ës l’ajuntament que ha de marcar el model de ciutta i no anar a remolc del planejament urbanístic desfassat. Si tenien majoria absoluta a l’ajuntament podien fer les modificacions de Pla que els interessin. Llavors perquè no han aprofitat per protegir els horts i els recs de Banyoles, i ha hagut de ser urbanisme de la Generalitat que els ha aturat diversos cops el planejament de sota monestir per no protegir adequadament el patrimoni.
Perquè si l’Ajuntament vol el Parc Natural no ho ha fet aquests últims 4 anys quan es donaven les millors condicions per aprovar-lo. Evidentment no era una prioritat com ho ha estat la Muralla.
És essencial l’estació d’autobusos, i promoure un augment de l’1,5 % anual de ús de les energies renobables a nivell municipal, apostar per l’estalvi d’aigua i energia, o l’urgent aplicació de la recollida de matèria orgànica. I cal fer-la bé.

En la priorització de les actuacions es veu el rerefons del model de ciutat.

Quin model de Banyoles volem? Ens hem d’inventar una Banyoles esportiva o turística potenciant únicament la destinació turística esportiva o inventant-se projectes de ciutat. Bny ja té model, el propi de la seva identitat.

· Banyoles sempre ha estat un ciutat agradable i dinàmica. Potenciem la ciutat tranquil·la, pacificant el trànsit i moderant la velocitat de circulació a la ciutat a 30 km. hora,
· Banyoles sempre ha apostat per la bicileta, oferim una millor viabiltat per la ciutat i una xarxa de carrils.
· Banyoles ha cuidat i ha estimat sempre l’Estany, oferim-li el privilegi de considerar-lo parc natural.
· Banyoles ha estat una ciutat dinàmica amb un gran nombre d’entitats i de jovent actiu i compromés. Donem-los uns equimanents adequats.
· Banyoles ha crescut, i s’ha enriquit amb els recs, protegim-los i cuidem-los com a bé cultural d’interès nacional.

No ens hem d’aprofitar de les qualitats de Banyoles, n’hem de gaudir i posar-les al servei de totes les persones.

Per una ciutat ètica, mediambientalment saludable i justa, ara és el moment que BNY prengui definitivament la iniciativa. Està en les vostres mans.

Moltes gràcies."

L'Estany i la vegetació

Els debats electorals de la campanya per Banyoles van deixant petits detalls sobre el posicionament dels partits respecte certes qüestions bàsiques per la ciutat de Banyoles. L'Estany és una d'elles.

Quin estany volem? De moment tots els partits aposten per un parc natural, tant sigui esmentat amb la boca grossa o amb la boca petita.

Però en la lletra petita trobem els matisos. Ciu proposa una pla de gestió de la vegetació, entre altres coses aclarint els arbres perquè aquest visquin millor, diuen, i amb una major estassada de les bardisses. Està brut!, reclamen. Molta gent té aquesta mateixa sensació, negar-ho seria absurd.

Malgrat tot, tornar a aquesta política serià retrocedir 20 anys en la gestió del patrimoni natural. Els espais naturals no poden tractar-se com si fossin explotacions forestals, on cal aclarir els arbres perquè aquests creixin més forts i alts i treure'n més rendiment. El bosc a la natura creix al seu ritme i amb les seves virtuds i defectes. Estimar l'Estany és acceptar-lo com és, no canviar-lo a la nostra manera. No discutiré que calen petites actuacions, com ara estassar i mantenir els camins i les passeres i miradors transitables i còmodes, així com gestionar certs espais com a parcs urbans, com serien els desmais i La Draga. També es pot promoure el pastureig de ramats de bestiar domèstic com cavalls o el burro català, en certes zones per mantenir espais oberts, i fins i tot estassades puntuals esporàdiques per recuperar vegetació de ribera. Hem de pensar que les noves ajudes als agricultors de la nova PAC de la Unió Europea preveuen ajudes econòmiques per aquelles activitats que conservin els marges dels camps sense cremar o estassar, per aquells que recuperin basses i fonts, o que apliquin mesures agroambientals als seus conreus, controlant l'aplicació de pesticides i herbicides. Ja queda enrera la visió del pagès de cremar i eliminar la bardissa, ara cal gestinar-la d'una altra manera, i entre tots recuperar el nostre paisatge i la riquesa de la fauna que hi viu.

Si els polítics no entenen això, que no parlin de parc Natural, que promoguin un parc urbà. Esclar que aquest no gaudiria de les subvencions i la imatge que té un parc natural.

El que ens hem de preocupar és que el canvi climàtic o la sobreexplotació de l'aigua a l'Alta garrotxa provoquin una baixada del nivell d'aigua de l'Estany, i els recs quedin secs com l'últim estiu. Ens hem de preocupar que aquest Parc Natural permeti protegir la natura i les espècies autòctones singulars de l'espai, eliminar les espècies exòtiques invassives, aqueslles que porten problemes, i regular les activitats de l'Estany amb un calendari d'activitats festives i esportives controlat i limitat al llarg de l'any. Sinó acabarem fent una festa, una fira o una triatló cada cap de setmana de l'any, i els banyolins haurem de marxar a fora a buscar natura. A l'Estany s'hi poden fer moltes coses, però en la justa mesura, i garantir sempre la conservació dels valors naturals i de l'equilibri natural.

No hem de perdre de vista que sóm uns privilegiats.

L'Estany no és per aprofitar-lo, és per gaudir-lo.

Canvi climàtic a Banyoles

Alguns amics meus que es consideren ecologistes estan un xic indignats. Podríem pensar que són uns perepunyetes, però de raó en tenen un munt. Per això el dono la raó. Fa anys que molta gent està i estem prenent mesures per alleugerir el nostre impacte sobre el planeta. Ja fa temps que molta d’aquesta gent vam apostar per l’agricultura ecològica, per abandonar sempre que podem el cotxe, per estalviar aigua i llum, que vam canviar les bombetes de casa, i que consumim de forma responsable i amb criteris ambientals sempre que ens donen l’oportunitat d’escollir. Ara resulta que la solució al canvi climàtic és que tothom faci això que ja fa anys que alguns fem. Per molts de nosaltres la situació és ridícula i còmica, per no dir desesperant. Voleu dir que som conscients de la magnitud del problema?

El nostre ajuntament creu que s’ha d’apostar pel medi ambient. De fet, tots els partits polítics són uns fervents defensors de prendre mesures contra el canvi climàtic, també ara tots són ecologistes. Hauríem d’estar orgullosos, ja que això voldrà dir que faran cas de totes les propostes que presentem des d’ICV-EuiA-EPM-Independents de Banyoles.

Prova d’aquesta implicació compromesa a favor del medi ambient és que des de l’ajuntament de Banyoles s’ha projectat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques al teulat del nou i flamant Museu Darder, i també es podria generar electricitat amb el molí instal·lat al rec Major a l’edifici de Cal Moliner, la futura oficina d’informació, acabada d’inaugurar, si però que és aquella que l’acabarem més endavant...

Tot bé fins ara. Segur?

El Museu s’ha inaugurat. De moment res de plaques instal·lades. No era prioritari? Vindran després potser? El tema del Molí generador d’energia per alimentar el mateix edifici és una opció que queda molt bé, de cara al futur. El futur? Alguna cosa havien de deixar per més endavant, no? Però, per quan?

No havíem quedat que el canvi climàtic era urgent i prioritari? On són les plaques solars? Perquè ens venen una opció de fer electricitat al rec Major i no ho fan? A què esperem?

Ens creiem el que prediquem o juguem a prendre el pèl als ciutadans. Com podem exigir als ciutadans que reciclin, que separin la matèria orgànica, o que estalviïn aigua, si nosaltres els polítics ens passem les polítiques ambientals literalment pel folre dels pantalons. L’ajuntament necessita un canvi. Per salvar el planeta també necessitem un canvi. Tots haurem de canviar. Podem fer-ho ara a les bones, o podem esperar a més endavant a les dolentes, no patiu per això. Tot arribarà.
Però després no ens queixem!

El canvi climàtic de moment no l’aturarem pas. A Banyoles ja bufen vents de canvi climàtic, com a tot arreu. I si el canvi climàtic ens porta aire fresc a Banyoles? Potser ja seria el moment.

Això sí que depèn de cadascú amb la seva opció el 27 de maig.

El Pla de l’Estany no té valor natural!

Recentment un informe del Centre per la Sostenibilitat Territorial ha analitzat la situació dels espais naturals protegits a les comarques gironines. De l’informe es destaca que el Pla de l’Estany està a la cua de les comarques gironines amb només un 5.2 % del seu sòl protegit, quan la mitjana és del 31.2 %. Aquest 5.2 % corresponen a 1367 hectàrees dels espais d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla, de l’EIN de Rocacorba, i la Reserva de l’Illa de Fares al Fluvià. Jo em pregunto si la conclusió que n’hem d’extreure és que la comarca simplement no té més sòl protegit perquè no hi ha espais que tinguin més valor natural o hi ha una altra explicació. Ja tenim l’estany protegit, i amb això en fem prou?
El sí, seria una trista resposta.

Ja ha arribat el moment de canviar els paràmetres que s’utilitzen per calcular l’índex de desenvolupament d’un país. Que me’n dieu de fixar-nos en l’eficiència amb la qual utilitzem l’energia i els recursos naturals, i en el nombre de professors per habitant o el nombre de metges, i, inexcusablement, en la proporció d’hectàrees de sòl protegit respecte la superfície d’un país.

No hem de resignar-nos a perdre i no protegir espais com els saltants de Martís, o deixar sense reconeixement el magnífic paisatge del riu Fluvià al pas per la comarca, passar de llarg els valors dels més de 20 estanyols de Sant Miquel de Campmajor, no saber ni que és el terraprim, ni on cau el riu Ser o el Revardit, i fins i tot abstenir-nos de gaudir de racons sorprenents al Matamors, al Terri o a la Casinyola, o de perdre'ns fent una passejada nocturna pel mig del Pla de Martís. Coneixeu el bosc dels Casalots? Alguns d’aquests espais estan amenaçats o ho poden estar properament.

Hauríem de ser capaços de protegir aquests racons que conjuguen els seus incalculables valors naturals i paisatgístics, amb un ric patrimoni històric, cultural i social que ens hauria de fer sentir orgullosos de viure al Pla de l’Estany. La figura d’un Parc Natural ben aplicada permetria fer compatible aquesta protecció amb el manteniment dels usos tradicionals, fins i tot aquells esportius o de lleure, simplement regulant i ordenant les activitats de forma més assenyada. Tot plegat ens permetria gestionar amb condicions una comarca que es mereix ocupar els primers llocs d’aquelles llistes que realment són importants per a les persones que estimen la terra, sigui aquella terra on han nascut, o en aquella que senten com a seva.

Banyoles ha de créixer?

La nostra ciutat ha assolit recentment la xifra de més de 17.000 habitants, fet que significa un fort increment de la població en pocs anys. No obstant, aquestes dades no justifiquen el fort creixement urbanístic que estem patint. Evidentment hi ha una demanda real d’habitatge, però també és cert que en aquesta qüestió intervenen altres factors com els derivats de la famosa bombolla immobiliària. Malauradament, això respon a les demandes del mercat i no és constitutiu de cap il·legalitat, al cap i a la fi s’està construint en el sòl declarat com a urbanitzable i previst per a edificar. Alguns potser pensareu que si volem la Banyoles bonica ens hem de vendre als constructors que són el motor de l’economia. Només espero que sigueu pocs.

Un dels errors més greus del sistema d’organització municipal del país, és la lamentable dependència que tenen els municipis de les entrades de capital provinent dels impostos derivats de la construcció. Mentre això, no és canviï, i els municipis no rebin una quantitat més elevada de diners del pressupost general, no es trencarà aquesta dependència malaltissa i paràsita que corromp la política municipal. Mentre això no succeeix, cal utilitzar altres mecanismes per intervenir abans no esgotem el sòl urbanitzable de Banyoles massa ràpid, i ens trobem proposant la necessària estació d’autobusos a sobre les aigües de l’Estany. Hi ha un mecanisme que serveix per evitar això i per elaborar les previsions a 20 anys vista, i que a més ho fa d’una forma comarcal. El Pla Director Urbanístic, actualment en redacció, ha d’incorporar totes les previsions de creixement dels municipis, i ha de definir la delimitació de les zones urbanes i el seu creixement, la comunicació d’aquestes zones mitjançant infraestructures, els equipaments com ara les zones industrials i també determinar els espais oberts no urbanitzables, aquelles zones interessants per preservar pel seu valor natural. En aquest punt ICV-independents de Banyoles volem aportar conceptes en les conclusions d’aquest document, per tal que aquest Pla Director impliqui un canvi de tendència, i no es converteixi en un llast per al futur.

M’agradaria ara respondre a la pregunta inicial. Si entenem creixement com aquell creixement del qual tothom s’omple la boca, de més gent, més cases, més cotxes, més soroll, més contaminació i més consum, crec que ja hem tocat sostre, i que cal aturar-lo. Fins ara per frenar-lo s’ha intentat aplicar el criteri del creixement sostenible, un mot actualment ja desconceptualitzat per l’erosió de la demagògia política. A rel dels pobres resultats obtinguts en aquest sentit, hi ha certs sectors que ja comencen a parlar de propostes per al decreixement. Però no voldria inquietar a ningú amb aquestes insinuacions, almenys de moment, però si fer unes propostes. Per a mi, Banyoles ha de créixer, però d’una altra manera. Les persones també creixem per passar de nens a adults, i arriba un moment que ja no creixem més físicament (bé, alguns dirien que creixen en amplada, però deixem-ho com a un comentari irònic). Aleshores, com pujant de nivell, passem per un creixement personal que ens transporta a una maduresa de caràcter i responsabilitat (també accepto que això no és vàlid per totes les persones).

La nostra Banyoles ara potser ja ha arribat a aquest segon nivell, la maduresa, i la veig capaç d’acollir propostes agosarades i responsables. Per començar podríem preservar gran part de les hortes i dels recs de prop el Barri Vell o de Guèmol, descatalogar-les com a zones urbanitzables i crear un banc de terres municipal al servei de les persones que vulguin tenir un hort. Podríem també madurar els aspectes culturals i socials incentivant i reforçar la increïble xarxa d’associacions locals i explotar aspectes com la cultura, l’esport o l’educació. Banyoles mereix un veritable centre cívic o local d’entitats que aglutini una oferta d’activitats per a les entitats i les persones. Igualment cal explotar el potencial d’equipaments culturals, infravalorats fins ara, com el nou Museu Darder, el Museu Arqueològic o el Parc de la Draga que poden atreure exposicions, activitats, xerrades, per a l’atracció de les persones de la nostra ciutat i pels visitants del Barri Vell i l’Estany. Podem també atrevir-nos sense complexes amb la declaració d’un parc Natural, des de l’Estany a Sant Miquel de Campmajor, i del Revardit al riu Fluvià, amb una aposta valenta per la protecció del patrimoni natural, capaç de regular i organitzar, i no dic prohibir, les activitats que s’hi fan sovint descontrolades, encara que sigui posant-se durs en fer complir el reglament d’activitats de l’Estany, actualment en una situació d’indefinició preocupant.
Tot plegat, un munt d’iniciatives per fer que Banyoles creixi, però de veritat.

De la utopia fer-ne ingenuïtat, de la ingenuïtat una virtut, i de la virtut, política

He decidit acceptar una proposta que m’han fet per participar en un partit polític. Amics i familiars m’han aconsellat que no ho faci! No et compliquis la vida em diuen... Ara resulta que seré “polític”. Ja tinc una altra etiqueta. A més d’ecologista, ara polític, buf!
De fet, des de 1997 que participo més o menys activament en un grup ecologista local, i si alguna conclusió he pogut extreure de tota aquesta experiència és que no he estat fent res més que política. Quina ironia, no? i jo sense saber-ho.
Per a mi, tot el que impliqui crear opinió, criticar objectivament, proposar per construir ... és fer política, i a més, fer-ho des de la societat civil és essencialment la veritable política. Fer un pas endavant i implicar-se en un partit polític, és un exercici més de responsabilitat social, aquella que tenim el deure d’exercir a canvi de les llibertats que ens dóna el sistema. Crec que tothom hauria de passar per això a la vida, tenir un càrrec, encara que sigui ser president de l’escala de veïns, tresorer de la festa de barri, o delegat de classe al parvulari. Tot el que impliqui un compromís vers a societat ens enriqueix a nosaltres, i fa més rica la nostra societat. Però, en fer aquest pas, abans he hagut d’acordar amb mi mateix un compromís, un pacte. No hi ha política, ni ideals que es puguin transmetre sense respecte, i per mi el respecte no és només amb mi mateix, sinó, especialment, envers les persones amb les que tracto cada dia. Opinin el que opinin i siguin com siguin, perquè tothom té el dret de defensar els seus interessos, encara que no els compartim.
Però, ells insisteixen. Que no tens prou feina? Quins interessos hi tens?
Tots ens movem per interessos. Qui ho negui diu una mentida. Jo necessito sentir-me bé amb mi mateix. No ho puc aconseguir ni anant a esquiar cada cap de setmana, ni comprant-me un cotxe d’aquells tan bons. Jo quan em sento bé, és quan considero que faig quelcom bé per a la gent que m’envolta. Encara que ells no sàpiguen que ho faig per a ells. I no hi ha res millor que fer-ho per tots els ciutadans d’una ciutat, siguin originaris de banyoles o del senegal.
No m’agraden moltes coses de la nostra manera de fer del dia a dia. La societat actual transmet uns símptomes que al meu parer són el resultat d’una malaltia crònica que ens empeny a l’autosuïcidi col·lectiu com a poble, i especialment com a persones. Una llibertat mal entesa, una democràcia que no és, el respecte per les persones i l’entorn que s’ha perdut, el poder en mans d’uns pocs, i el futbol per distreure a una majoria de les seves misèries. Jo en sóc el primer de caure-hi quan abaixo una mica la guàrdia. Per arreglar això, se’m presenta la visió d’una societat més justa i més civilitzada entenent civilització com a la formulació d’una societat més rica ètica i moralment. Us sona allò d’un altre món és possible?
Sovint m’han preguntat que perquè em preocupava més de protegir els ocells que a les persones? Per mi la resposta és lògica, fàcil i simple. Si som capaços de desenvolupar-nos sense acabar amb les espècies animals i vegetals del planeta, haurem estat capaços de salvar a l’home, i demostrar que podem viure amb equilibri

Fa deu anys, quan em vaig iniciar en l’ecologisme la política ambiental feia vergonya. Ara segueix fent vergonya sovint, però no tanta. L’avenç ha estat espectacular i ara tothom ha entès que o som tots uns ecologistes, o la nostra societat com la que entenem ara se n’anirà en orris. Per això ara sóc optimista. He aconseguit fer del meu idealisme, de les meves utopies, i de la meva ingenuïtat la meva principal virtut. El dia que la perdi deixaré de fer política tal com s’entén ara. Per això, sorgeixen en mi sentiments de compassió quan recordo quan jo mateix fa uns anys em desesperava preguntant-me una i altra vegada com ho havíem de fer per aconseguir aquest altre món, i no trobava la resposta. Actualment, ja he entès que era la pregunta la que estava equivocada. No és “què hem de fer?”, sinó ... “quan comencem?”
I la resposta és simple: ara mateix!