Els debats electorals de la campanya per Banyoles van deixant petits detalls sobre el posicionament dels partits respecte certes qüestions bàsiques per la ciutat de Banyoles. L'Estany és una d'elles.
Quin estany volem? De moment tots els partits aposten per un parc natural, tant sigui esmentat amb la boca grossa o amb la boca petita.
Però en la lletra petita trobem els matisos. Ciu proposa una pla de gestió de la vegetació, entre altres coses aclarint els arbres perquè aquest visquin millor, diuen, i amb una major estassada de les bardisses. Està brut!, reclamen. Molta gent té aquesta mateixa sensació, negar-ho seria absurd.
Malgrat tot, tornar a aquesta política serià retrocedir 20 anys en la gestió del patrimoni natural. Els espais naturals no poden tractar-se com si fossin explotacions forestals, on cal aclarir els arbres perquè aquests creixin més forts i alts i treure'n més rendiment. El bosc a la natura creix al seu ritme i amb les seves virtuds i defectes. Estimar l'Estany és acceptar-lo com és, no canviar-lo a la nostra manera. No discutiré que calen petites actuacions, com ara estassar i mantenir els camins i les passeres i miradors transitables i còmodes, així com gestionar certs espais com a parcs urbans, com serien els desmais i La Draga. També es pot promoure el pastureig de ramats de bestiar domèstic com cavalls o el burro català, en certes zones per mantenir espais oberts, i fins i tot estassades puntuals esporàdiques per recuperar vegetació de ribera. Hem de pensar que les noves ajudes als agricultors de la nova PAC de la Unió Europea preveuen ajudes econòmiques per aquelles activitats que conservin els marges dels camps sense cremar o estassar, per aquells que recuperin basses i fonts, o que apliquin mesures agroambientals als seus conreus, controlant l'aplicació de pesticides i herbicides. Ja queda enrera la visió del pagès de cremar i eliminar la bardissa, ara cal gestinar-la d'una altra manera, i entre tots recuperar el nostre paisatge i la riquesa de la fauna que hi viu.
Si els polítics no entenen això, que no parlin de parc Natural, que promoguin un parc urbà. Esclar que aquest no gaudiria de les subvencions i la imatge que té un parc natural.
El que ens hem de preocupar és que el canvi climàtic o la sobreexplotació de l'aigua a l'Alta garrotxa provoquin una baixada del nivell d'aigua de l'Estany, i els recs quedin secs com l'últim estiu. Ens hem de preocupar que aquest Parc Natural permeti protegir la natura i les espècies autòctones singulars de l'espai, eliminar les espècies exòtiques invassives, aqueslles que porten problemes, i regular les activitats de l'Estany amb un calendari d'activitats festives i esportives controlat i limitat al llarg de l'any. Sinó acabarem fent una festa, una fira o una triatló cada cap de setmana de l'any, i els banyolins haurem de marxar a fora a buscar natura. A l'Estany s'hi poden fer moltes coses, però en la justa mesura, i garantir sempre la conservació dels valors naturals i de l'equilibri natural.
No hem de perdre de vista que sóm uns privilegiats.
L'Estany no és per aprofitar-lo, és per gaudir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada