Article aparegut a la revista Rebombori de l'agrupació ICV-Independents de Banyoles. Abril 2013.
Una
de les 10 prioritats d’ICV a nivell polític és el que s’anomena l’economia
verda, i que es presenta com una via per reactivar certs sectors davant la
crisi. Sota aquest concepte es parla de reactivació de l’economia fomentant la
mobilitat i les infraestructures sostenibles, buscant l’eficiència energètica i
impulsant la modernització ecològica (fiscalitat verda), tot sempre amb el
manteniment dels drets socials i l’ocupació plena. Un dels principals reptes
d’ICV és explicar bé com aquest concepte teòric es porta a la pràctica, allò
tan sonat de: i això com es fa? Un risc afegit a aquesta economia verda és
l’aparició d’un capitalisme verd, darrera els quals hi ha les mateixes
multinacionals que controlen els mercats actuals, que simplement busquen
substituir el que fem, tenim i consumim pel mateix però eco, sense canviar res del
model productiu que necessita d’un constant creixement. Arribat a aquest punt
del debat haurem d’incorporar conceptes relacionats amb la teoria del
decreixement, és a dir consumir menys coses materials i més coses no materials
(educació, serveis, cultura, natura,...), així com reduir segurament la jornada
laboral.
M’agrada
també una nova idea anomenada “l’economia del Bé comú” basada en desenvolupar
negocis a partir de la cooperació i el repartiment just de la riquesa. Sembla
una cosa impossible veritat? Amb la cultura actual sembla utòpic i idealista,
però no seria això una evolució positiva de la civilització si anéssim tots cap
aquí, fent negocis amb els mateixos criteris amb els que volem relacionar-nos
amb les altres persones. Doncs ja hi ha 100 empreses apuntades a España. Aquesta
economia premiaria amb avantatges fiscals les empreses que seguissin els
criteris del bé comú, o per exemple posaria un topall de diferència salarial en
una mateixa empresa. Busquen menys competència, més cooperació i més innovació,
lògic, no?
Jo
no sóc economista, soc biòleg, i se m’escapen molts d’aquests termes econòmics
com a molta gent. A mi tot això només m’entra amb exemples pràctics! Davant la
crisi econòmica cal inversió en estalvi en la producció de residus, a Catalunya
hi ha més de 700 empreses vinculades al mon dels reciclatge, i de consum
d’energia invertint en equipar escoles i equipaments amb calderes de biomassa
que cremin les restes de poda urbana municipal. Un altre exemple seria fomentar
les energies renovables, i aquí tenim un dels exemples més espectaculars que hem
viscut a casa nostra. La cooperativa Som Energia ja ha arribat als 7.000 socis
a tota la Península, i una gran part ja consumim l’electricitat provinent
d’energies renovables que els ven la mateixa cooperativa de la qual son
membres, i que permet fer front al monopoli i robatori al que ens sotmeten les
multinacionals de l’energia. No només això, sinó que es pot invertir a la
mateixa cooperativa per fomentar noves instal·lacions d’energia renovables de manera
que aviat els socis podrem consumir l’energia que produïm nosaltres mateixos.
Un exemple d’autosuficiència, creant valors, empresa i ocupació. Altres oportunitats en l’economia verda són l’ecodisseny
i la tecnologia al servei de la sostenibilitat. Pel que fa a la mobilitat
Avancar és una Pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a
Catalunya, factura 1 milió d'euros l'any. La cooperativa Abacus inverteix també
amb plaques solars a la seva teulada. Els grups de consum com el de La Cistella
a Porqueres, formen part de la xarxa de grups d’ecoconsum que generen un volum destacat
de negoci a tot el país amb més de 1.000 famílies i comandes anuals properes
als 2 milions d’euros de productes de proximitat i ecològics, fomentat
l’agroecologia.
També
us puc parlar dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals com el
nostre Estany de Banyoles, que d’això si que hi entenc. Beneficis econòmics de
luxe: control d’inundacions, aigua per a regar horts, conservació de la
biodiversitat autòctona, reserva d’aigua potable de qualitat, el paisatge,
atractiu pel turisme i per realitzar activitats recreatives i esportives a la
natura, aportació a la salut humana, etc. Hem de ser capaços d’afrontar un ús
sostenible de l’Estany i els serveis ambientals que aquest ens ofereix, amb un
control públic de l’aigua i de les activitats, tot fent-ho compatible amb la
seva conservació. Mentrestant hi ha molta gent que encara espera sortir de la
crisi amb la recepta de sempre i tornar a lo d’abans. O canviem o ens canvien,
o comencem a construir una cosa nova, o esperem a que ens enfonsin del tot. El
medi ambient i la sostenibilitat és una de les nostres sortides a la crisi, no
en tingueu pas cap dubte.
