El meu hort ecocaotic de terrassa

Fa dies que volia escriure al bloc per ensenyar l’hort de balcó de casa meva al barri de Canaleta. No es cap meravella, és un intent de fer un hort d’un urbanita amb poc temps i nocions molt bàsiques. Però fins i tot dedicant poc temps, i amb pocs coneixements he aconseguir fer-me una amanida acabada de recollir a base de ceba, enciam, cibulet, unes fulletes d’orenga, i unes fulletes i una flor de caputxina, a la qual acabo de condimentar amb altres condiments suplementaris...

He aprofitat el balco per instal•lar una d’aquestes taules per fer un hort de balcó que es poden comprar per Internet, amb un substrat de fibres de coco i compost, molt lleuger. Hi ha un segon nivell de l’hort fet a base de testos de diferent estil i volum, i finalment una bateria de petits testos amb plantes aromàtiques i de cuina, de llavor ecològica, comprats en una botiga de Girona de “biopijos”. (No em pregunteu com és que les tinc plantades...)

A la taula-hort hi he plantat coses de poc volum, essencialment cebes i enciams, que segons he sentit dir fan una bona combinació. El problema és que la terra té poca consistència, s’asseca molt ràpid, i la fibra de coco és bastant inerta pel que he de millorar molt encara el substrat.

Taules amb cebes i enciams plantats a l'hivern

Els testos de moment m’han funcionat bé, amb tomates (tot i que no es van fer gaire grans), enciams, cebes i no tan bé amb carbassó-l’any passat- i les cols –aquest hivern-. El fet que a l’hivern no toqui massa el sol a la terrassa, ha fet que les cebes d’hivern siguin petites i les cols no s’hagin fet.

Actualment encara tinc per collir algun enciam i cebes de l’hivern, com dic les cols de l’hivern no m’han crescut, la maduixera que vaig plantar la tardor passada, es va fent gran però de moment no fa maduixes, li donarem més temps.
La setmana passada vaig plantar tomateres als testos- de tres en tres- no se si seran masses per un test, cebes i enciams. De moment amb això ja vaig fent a veure com va la primavera. Com a curiositat comentar que a primers de març vaig trobar unes erugues de la papallona de la col (Blanca de la col –Pieris brassicae) a sobre la caputxina –que estava al costat de les cols- i després de treure les erugues i posar-les en un pot estic esperant veure la metamorfosi de la papallona. D’això si que se’n diu tenir la natura al teu jardí. També tinc un parell d’erugues negres i taronges a la ruda encara pendents d’identificar, ja us explicaré.

Cols plantades a l'hivern que no han crescut bé per manca de sol. La terrasa a l'hivern no va bé per fer hort. A més se m'hi van presentar uns visitants inesperats. Erugues de la papallona de la col. Com a mínim van augmentra la biodiversitat del meu balcó.

La caputxina també va ser víctima de les erugues de la papallona de la col.

les erugues en qüestió: papallona de la col (Pieris brassicae).

Tal com ha quedat l'hort al maig després de plantar més cebes i enciams. A més a l'hort en aquesta imatge també s'hi veu romaní, frigola, ruda, orenga, maduixera, uns tulipans,

A l'altre extrem del balcó hi ha testos, on creix cibulet, unes ortigues, tomateres, un aloevera, la caputxina, i plantes de cuina i aromàtiques en pots petits

les tomates i l'aloe vera...

A veure quan podrem recollir... de moment que vingui el sol i el bon temps...

Urbanisme i model de ciutat a Banyoles

Us adjunto a continuació un escrit sobre urbanisme i model de ciutat a banyoles inclós dins el butlletí d'ICV-independents de Banyoles  "Rebombori" número 2. 2010, on intentem fer una mica de rebombori amb temes de ciutat de Banyoles.

Podeu descarregar el butlletí a : http://www.iniciativa.cat/plaestany/publications/680

Urbanisme i model de ciutat.

Quan volem parlar de model de ciutat i, especialment d’urbanisme, en general ens costa molt d’anar més enllà de quatre propostes globals i d’alguns conceptes ideològics/teòrics com que sigui pràctica, sostenible, moderna, maca, etc. Sovint no hi ha prou coneixement tècnic per fer propostes realistes, però com sempre un es pot informar, i un cop passat aquest temps, cal ser valent i proposar. Actualment està encarregat el nou planejament urbanístic (POUM) de Banyoles i això vol dir planejar les necessitats de Banyoles a 20 anys vista.

La Banyoles del futur, que no hauria de ser massa llunyà, urbanísticament té diversos reptes, derivats del planejament actual vigent des del 1985, i que cal solucionar:

• Hi ha una manca d’equipaments que actualment no tenen espai on ubicar-se: de forma urgent podrien ser centre cívic, estació d’autobusos, nova escola, nova biblioteca i zones d’aparcaments prop del centre.

• Banyoles té un nus de comunicacions per la zona entre Can Puig i Mas Palau que genera conflictes en la mobilitat i que cal solucionar per millorar la circulació a la ciutat.

• Com incorporar la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut a la ciutat.

• Fusionar funcionalment i paisatgísticament la ciutat amb el seu entorn natural

Fins ara l’urbanisme es basava en que la ciutat ha de créixer, que s’ha d’ocupar tot el sol pla i útil del municipi per a ser edificat, que quan més s’edifiqui més ingressos a l’ajuntament, que edifiquem tots els espais igual i amb els mateixos criteris i que fem cas omís del patrimoni i dels valors intrínsecs del territori i ho homogenitzem tot, sense respecte pel medi ambient ni per la història del municipi. Sota aquests principis la solució als reptes són clars: utilitzem sota Monestir per fer una gran ronda viària per l’est del municipi, hi construïm els aparcaments i altres equipaments, a més podrem urbanitzar i créixer, i ja deixarem dos o tres horts protegits per fer un mini parc urbà. Aquets model desarrollista no només és el que ens ha portat a la crisi, sinó que hipoteca el nostre futur, com ho va fer l’actual pla. El resultat de tot plegat és veure com la ciutat ha anat creixent i ofegant l’entorn de l’estany de Banyoles, creant barreres entre allò natural i allò urbà.

El Model ICV-independents de Banyoles basat en una nova mentalitat, construir la ciutat responsablement, proposa: Fusionar la ciutat amb l’Estany conservant gran part dels recs i hortes a l’entorn de la riera Canaleta, natura i ciutat costat de costat, serà l’Estany el que entrarà a la ciutat pels recs. Construir un vial de baix impacte per millorar les comunicacions en paral•lel i a una certa distància de la riera Canaleta. Convertir la zona Industrial de l’entorn de Ronda Monestir en una zona residencial amb edificabilitat densa amb pisos, i on s’hi concentrarien gran part dels equipaments necessaris per a la ciutat. Concentrar tot el sol destinat a sistemes d’espais lliures -àrees verdes i equipaments, sòl públic- dels trams edificats cap a la zona de Sota Monestir per a conservar els horts i recs. Restaurar la Riera Canaleta com a parc fluvial, socialitzant l’espai. Reservar terrenys per al pas del tramvia. Desenvolupar la zona de sota Monestir amb criteris més rurals, sense negar l’opció a certs usos i ocupacions necessàries per la ciutat, mantenint el caràcter de l’espai i la identitat i caràcter històric de la ciutat.

Banyoles no necessita més del mateix pel futur, hi ha edificis buits i sòl per construir per tenir un creixement raonable i assumible, nosaltres apostem per una nova visió de la ciutat.