Com cada any les gàrgoles de foc han organitzat els versots a la Plaça Major, que reuneixen a entitats i persones que llegeixen versots amb certa crítica social i política. Podeu veure alguns dels versots d'anys anteriors a http://www.gargolesdefoc.blogspot.com/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Limnos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Limnos. Mostrar tots els missatges
dilluns, 15 de febrer del 2010
dijous, 17 de setembre del 2009
L'impacte de les espècies invasores sobre la biodiversitat: de la resignació al rebuig, passant per l'acceptació
Està científicament comprovat que la introducció d'espècies foranes que desenvolupen comportaments invasors és una de les causes més importants de pèrdua de biodiversitat del Planeta. Però això es pot aturar?, és reversible?, cal evitar-ho?.
En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.
Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...
Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...
Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.
Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).
Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.
En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.
Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...
Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...
Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.
Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).
Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.
dissabte, 14 de març del 2009
L'alcalde de Banyoles acusa Limnos d'actuar políticament
Pot un alcalde embrutar la imatge d’una entitat d’utilitat pública, social, no lucrativa i independent com Limnos i seguir amb la legitimitat intacte per governar un ajuntament?
Limnos, entitat ecologista del Pla de l’Estany, fundada el 1987, més de 21 anys d‘existència i 130 socis, entitat activa per la ciutat que no només genera activitats naturalistes, sortides, cursos, o fa sensibilització ambiental, sinó que fa una tasca de prevenció i denúncia dels impactes ambientals tant dels ciutadans, empreses com administracions.... De reconegut prestigi als mitjans de comunicació per la seva visió crítica però sempre que possible constructiva,...amb els seus alt i baixos com tota associació formada únicament per voluntariat ambiental, ... i amb els seus errors i encerts...
Resulta que segons l’alcalde de Banyoles una entitat així, està manipulada políticament!!!(http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=4641&t=Miquel+Noguer+reconeix+la+tasca+de+Limnos+en+l%E2%80%99afer+dels+parterres%2C+per%C3%B2+creu+que+ha+actuat+pel+color+pol%C3%ADtic). Aquests comentaris al pati de col·legi, a la conversa de bar, a la tertúlia entre gent que no segueix la premsa, ni la tasca de Limnos, i que no coneix a la gent de l’entitat es poden mig entendre. Des dels seus inicis a Limnos se l’ha relacionat amb Plataforma, després amb ERC i fins i tot amb ICV actualment, es un fet innegable, però propi de la gent que desconeix la realitat, gent que viu fora de la política i de l’actualitat social del municipi.
Però aquestes declaracions en boca d’un alcalde de Banyoles, una persona “culta” i amb “criteri” que representa a tots els ciutadans...és un fet molt trist. Ens agradaria saber on estaven ell i els seus assessors els quatre anys de govern d’ERC, quan l’alcalde ens va citar en diverses ocasions també per renyar-nos per la nostra activitat. ERC llavors s’argumentava dient que feien coses bé com el projecte Life, el Parc Natural i el nou Reglament d’Activitats de l’Estany. Ja veiem que de tres coses, dues estan pendents, un aplaudiment per ERC. I de CIU-PSC portem dos anys de govern i les denúncies de Limnos han estat mínimes, probablement per la inactivitat gairebé soporífera de l’àrea de Medi Ambient, però també per donar marge de maniobra al nou govern amb temes com el RAE i el Parc Natural que ERC no va saber acabar. Limnos de color polític? El dissabte 22 de març Limnos estarà amb totes les entitats ecologistes de Catalunya a Barcelona per manifestar-se contra la política ambiental del Govern de la Generalitat demanant les dimissions del Conseller de Medi Ambient d’ICV, del conseller d’Agricultura i el d’Urbanisme del PSC, entre altres reivindicacions... en voleu més?
Al senyor alcalde li dic que miri les hemeroteques i trobarà les notes de premsa denunciant la pista d’atletisme, i si no es va denunciar explícitament a Patrimoni és perquè no ho sabíem llavors, però si ara. Li adjuntarem al nou alcalde de Banyoles el llistat de notes de premsa contra l’activitat de l’ajuntament de Banyoles i veurà que el seu govern de CIU-PSC en porta moltes menys. Potser serà qüestió doncs de fer-li cas i tractar-los igual, i per tant a partir d’ara ser molt més exigents... En dos anys de govern Limnos ens hem reunit dues o tres vegades amb el regidor de medi de l’ajuntament, sempre demanant més col·laboració, i sempre a iniciativa de Limnos, mai a petició de l’alcalde ni de cap altre regidor s’han interessat en parlar amb nosaltres. Ha estat suficient una sola nota de premsa una mica contundent contra la tasca de l'ajuntament per acusar-nos d’actuar políticament i recriminar-nos la nostra manera de fer, i quedar-se tan ample. Mentre que amb una ma embruta la nostra tasca per l'altre ens ha felicitat i donat copets a l’esquena per la nostra actuació (molt propi d’ell, ja el comencem a conèixer).
En tot cas moralment que un alcalde s’atreveixi a fer insinuacions com aquesta de militància política d'una entitat és gravíssim, fora d’un context més informal, fer aquesta manifestació pública, llençant merda i embrutant la tasca d’una entitat social sense afany de lucre és realment escandalós, per més que ho faci amb la boca petita. Vol dir que aquest senyor no entén que és una entitat social, no entén quina és la tasca de Limnos, que vol dir la independència i vol dir no estar acostumat a que li portin la contrària,... a mi les seves declaracions m’han ofès i indignat. Anys treballant per la imatge d’una entitat per, aconseguir un rigor i seriositat, debatent, demanant consens, amb el que costa intentar tenir una entitat oberta a tothom, amb el que costa que la gent participi en el voluntariat, amb el que costa fer nous socis i trobar suports públics i privats, parlant sempre amb les administracions, i que un alcalde embruti el nom d’una entitat amb insinuacions és per demanar ...no se... potser no la dimissió (o postser sí?), però a nivell personal, em decep i entristeix que una persona així sigui alcalde de la meva ciutat. Cal una rectificació pública de l’alcalde, sense cap mena de dubte i una reunió urgent per aclarir aquest tema.
Aquest escrit és total i exclusivament a títol personal, i no ha estat debatut en la Junta de Limnos, ni ha arribat previament a cap dels seus membres.
Limnos, entitat ecologista del Pla de l’Estany, fundada el 1987, més de 21 anys d‘existència i 130 socis, entitat activa per la ciutat que no només genera activitats naturalistes, sortides, cursos, o fa sensibilització ambiental, sinó que fa una tasca de prevenció i denúncia dels impactes ambientals tant dels ciutadans, empreses com administracions.... De reconegut prestigi als mitjans de comunicació per la seva visió crítica però sempre que possible constructiva,...amb els seus alt i baixos com tota associació formada únicament per voluntariat ambiental, ... i amb els seus errors i encerts...
Resulta que segons l’alcalde de Banyoles una entitat així, està manipulada políticament!!!(http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=4641&t=Miquel+Noguer+reconeix+la+tasca+de+Limnos+en+l%E2%80%99afer+dels+parterres%2C+per%C3%B2+creu+que+ha+actuat+pel+color+pol%C3%ADtic). Aquests comentaris al pati de col·legi, a la conversa de bar, a la tertúlia entre gent que no segueix la premsa, ni la tasca de Limnos, i que no coneix a la gent de l’entitat es poden mig entendre. Des dels seus inicis a Limnos se l’ha relacionat amb Plataforma, després amb ERC i fins i tot amb ICV actualment, es un fet innegable, però propi de la gent que desconeix la realitat, gent que viu fora de la política i de l’actualitat social del municipi.
Però aquestes declaracions en boca d’un alcalde de Banyoles, una persona “culta” i amb “criteri” que representa a tots els ciutadans...és un fet molt trist. Ens agradaria saber on estaven ell i els seus assessors els quatre anys de govern d’ERC, quan l’alcalde ens va citar en diverses ocasions també per renyar-nos per la nostra activitat. ERC llavors s’argumentava dient que feien coses bé com el projecte Life, el Parc Natural i el nou Reglament d’Activitats de l’Estany. Ja veiem que de tres coses, dues estan pendents, un aplaudiment per ERC. I de CIU-PSC portem dos anys de govern i les denúncies de Limnos han estat mínimes, probablement per la inactivitat gairebé soporífera de l’àrea de Medi Ambient, però també per donar marge de maniobra al nou govern amb temes com el RAE i el Parc Natural que ERC no va saber acabar. Limnos de color polític? El dissabte 22 de març Limnos estarà amb totes les entitats ecologistes de Catalunya a Barcelona per manifestar-se contra la política ambiental del Govern de la Generalitat demanant les dimissions del Conseller de Medi Ambient d’ICV, del conseller d’Agricultura i el d’Urbanisme del PSC, entre altres reivindicacions... en voleu més?
Al senyor alcalde li dic que miri les hemeroteques i trobarà les notes de premsa denunciant la pista d’atletisme, i si no es va denunciar explícitament a Patrimoni és perquè no ho sabíem llavors, però si ara. Li adjuntarem al nou alcalde de Banyoles el llistat de notes de premsa contra l’activitat de l’ajuntament de Banyoles i veurà que el seu govern de CIU-PSC en porta moltes menys. Potser serà qüestió doncs de fer-li cas i tractar-los igual, i per tant a partir d’ara ser molt més exigents... En dos anys de govern Limnos ens hem reunit dues o tres vegades amb el regidor de medi de l’ajuntament, sempre demanant més col·laboració, i sempre a iniciativa de Limnos, mai a petició de l’alcalde ni de cap altre regidor s’han interessat en parlar amb nosaltres. Ha estat suficient una sola nota de premsa una mica contundent contra la tasca de l'ajuntament per acusar-nos d’actuar políticament i recriminar-nos la nostra manera de fer, i quedar-se tan ample. Mentre que amb una ma embruta la nostra tasca per l'altre ens ha felicitat i donat copets a l’esquena per la nostra actuació (molt propi d’ell, ja el comencem a conèixer).
En tot cas moralment que un alcalde s’atreveixi a fer insinuacions com aquesta de militància política d'una entitat és gravíssim, fora d’un context més informal, fer aquesta manifestació pública, llençant merda i embrutant la tasca d’una entitat social sense afany de lucre és realment escandalós, per més que ho faci amb la boca petita. Vol dir que aquest senyor no entén que és una entitat social, no entén quina és la tasca de Limnos, que vol dir la independència i vol dir no estar acostumat a que li portin la contrària,... a mi les seves declaracions m’han ofès i indignat. Anys treballant per la imatge d’una entitat per, aconseguir un rigor i seriositat, debatent, demanant consens, amb el que costa intentar tenir una entitat oberta a tothom, amb el que costa que la gent participi en el voluntariat, amb el que costa fer nous socis i trobar suports públics i privats, parlant sempre amb les administracions, i que un alcalde embruti el nom d’una entitat amb insinuacions és per demanar ...no se... potser no la dimissió (o postser sí?), però a nivell personal, em decep i entristeix que una persona així sigui alcalde de la meva ciutat. Cal una rectificació pública de l’alcalde, sense cap mena de dubte i una reunió urgent per aclarir aquest tema.
Aquest escrit és total i exclusivament a títol personal, i no ha estat debatut en la Junta de Limnos, ni ha arribat previament a cap dels seus membres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)