Acte central campanya ICV

Aquest dissabte hem celebrat l'Acte Central del partit Iniciativa per Catalunya Verds-independents de Banyoles. Malgrat que la massa social a Banyoles que segueix les nostres activitats encara és incipient, no hem volgut renunciar a cel·lebrar una festa per a tothom per tal de fer sentir la nostra presència al carrer. Val a dir que la resposta ha estat carinyosa i engrescadora.

L'acte es va iniciar amb una actuació infantil, i una xocolatada.

En el moment dels parlaments es va posar a ploure. Un bon senyal. L'entrada d'ICV-ind a l'ajuntament de Banyoles garantirà activitats passades per aigua, tot sigui per suavitzar els efectes del canvi climàtic.

En aquesta ocasió hem comptat amb el suport d'un eurodiputat, que treballa en el Parlament Europeu en temes ambientals, i en els camps de la solidaritat i els conflictes internacionals. Raül Romeva ens va donar suport en nóm del partit, i va aportar el seu granet de sorra a la campanya.

Pel que fa als discursets, us adjunto el que tenia preparat per la meva intervenció, malgrat que en directe la improvització fa alterar part del discurs. També van intervenir la Nuria i en Joan.

Finalment l'acte va acabar amb l'actuació del grup de música Reactive, realment prometedors. Sonaven molt bé.

Aquest és el meu text de presentació de l'acte:

"Per mi estar aquí dalt és una situació estranya, doncs després d’anys criticant la política mediambiental del país, la comarca i el municipi, ara em trobo a l’altre costat com si diguéssim. He de dir que ara que hi sóc el trobo un exercici de compromís i responsabilitat molt necessari i recomanable per tothom, sigui en el partit que sigui.

Però això no només respon a aquelles coses del destí, sinó que és el reflex d’alguns canvis que ha sofert la societat des de fa uns anys, molt més sensibilitzada per les problemàtiques ambientals i socials. Malgrat que encara estem lluny de l’ideal, no crec que sigui just quedar-se sense fer res, quan veus que arreu de Catalunya sorgeixen projectes i idees ambientalment molt interessants i saludables. Banyoles no es pot quedar enrera en aquest sentit.

L’aposta ha estat prou fàcil, i el canvi prou engrescador. Els responsables d’això han estat els companys i companyes de la llista, hem format un grup fantàstic de persones heterogènies amb moltes ganes de treballar, amb il·lusió i amb propostes per Banyoles, que combinen joventut i experiència o experiències i joventuts.

Junts hem redactat a partit d’un full en blanc i sense prejudicis, un programa extens amb més de 200 propostes per Bny, a tots els nivells i per a totes les persones.

Sense il·lusió per fer coses, per canviar les coses no hi ha política efectiva. I fixeu-vos que us dic il·lusió per treballar i desenvolupar projectes per Banyoles, i no us dic il·lusió per manar. La manca d’experiència en aquest cas és relativa, i allò de que els nostres projectes ecològistes i socialment responsables són idealistes i utòpics, ha quedat aparcat perquè estem demostrant arreu que es pot governar un ajuntament des d’un partit d’esquerres de debò, i només heu de mirar les incitatives que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya.

No us proposem que Banyoles copiï altres models de ciutat. Sinó precisament que assoleixi el seu propi a iniciativa dels ciutadans. La nostra ciutat té unes característiques, econòmiques, socials, de nombre d’habitants i de situació geogràfica que la fan ideal per apostar per un model de ciutat moderna sense complexes amb prou empremta per emmirallar-los amb alguns models de ciutat nòrdics, i deixar de banda polítiques més aviat propies de la costa valenciana o de Marbella.

Hem de ser una ciutat capdavantera en aplicar els criteris de sostenibilitat, a tots els nivells. A Banyoles l’especulació i el creixement urbanístic han estat excessius, això és respira a la ciutat, a ningñu se li escapa. No val a excusar-se dient que les empreses i els propietaris estan desenvolupat el pla urbanístic fet el 1984. ës l’ajuntament que ha de marcar el model de ciutta i no anar a remolc del planejament urbanístic desfassat. Si tenien majoria absoluta a l’ajuntament podien fer les modificacions de Pla que els interessin. Llavors perquè no han aprofitat per protegir els horts i els recs de Banyoles, i ha hagut de ser urbanisme de la Generalitat que els ha aturat diversos cops el planejament de sota monestir per no protegir adequadament el patrimoni.
Perquè si l’Ajuntament vol el Parc Natural no ho ha fet aquests últims 4 anys quan es donaven les millors condicions per aprovar-lo. Evidentment no era una prioritat com ho ha estat la Muralla.
És essencial l’estació d’autobusos, i promoure un augment de l’1,5 % anual de ús de les energies renobables a nivell municipal, apostar per l’estalvi d’aigua i energia, o l’urgent aplicació de la recollida de matèria orgànica. I cal fer-la bé.

En la priorització de les actuacions es veu el rerefons del model de ciutat.

Quin model de Banyoles volem? Ens hem d’inventar una Banyoles esportiva o turística potenciant únicament la destinació turística esportiva o inventant-se projectes de ciutat. Bny ja té model, el propi de la seva identitat.

· Banyoles sempre ha estat un ciutat agradable i dinàmica. Potenciem la ciutat tranquil·la, pacificant el trànsit i moderant la velocitat de circulació a la ciutat a 30 km. hora,
· Banyoles sempre ha apostat per la bicileta, oferim una millor viabiltat per la ciutat i una xarxa de carrils.
· Banyoles ha cuidat i ha estimat sempre l’Estany, oferim-li el privilegi de considerar-lo parc natural.
· Banyoles ha estat una ciutat dinàmica amb un gran nombre d’entitats i de jovent actiu i compromés. Donem-los uns equimanents adequats.
· Banyoles ha crescut, i s’ha enriquit amb els recs, protegim-los i cuidem-los com a bé cultural d’interès nacional.

No ens hem d’aprofitar de les qualitats de Banyoles, n’hem de gaudir i posar-les al servei de totes les persones.

Per una ciutat ètica, mediambientalment saludable i justa, ara és el moment que BNY prengui definitivament la iniciativa. Està en les vostres mans.

Moltes gràcies."

L'Estany i la vegetació

Els debats electorals de la campanya per Banyoles van deixant petits detalls sobre el posicionament dels partits respecte certes qüestions bàsiques per la ciutat de Banyoles. L'Estany és una d'elles.

Quin estany volem? De moment tots els partits aposten per un parc natural, tant sigui esmentat amb la boca grossa o amb la boca petita.

Però en la lletra petita trobem els matisos. Ciu proposa una pla de gestió de la vegetació, entre altres coses aclarint els arbres perquè aquest visquin millor, diuen, i amb una major estassada de les bardisses. Està brut!, reclamen. Molta gent té aquesta mateixa sensació, negar-ho seria absurd.

Malgrat tot, tornar a aquesta política serià retrocedir 20 anys en la gestió del patrimoni natural. Els espais naturals no poden tractar-se com si fossin explotacions forestals, on cal aclarir els arbres perquè aquests creixin més forts i alts i treure'n més rendiment. El bosc a la natura creix al seu ritme i amb les seves virtuds i defectes. Estimar l'Estany és acceptar-lo com és, no canviar-lo a la nostra manera. No discutiré que calen petites actuacions, com ara estassar i mantenir els camins i les passeres i miradors transitables i còmodes, així com gestionar certs espais com a parcs urbans, com serien els desmais i La Draga. També es pot promoure el pastureig de ramats de bestiar domèstic com cavalls o el burro català, en certes zones per mantenir espais oberts, i fins i tot estassades puntuals esporàdiques per recuperar vegetació de ribera. Hem de pensar que les noves ajudes als agricultors de la nova PAC de la Unió Europea preveuen ajudes econòmiques per aquelles activitats que conservin els marges dels camps sense cremar o estassar, per aquells que recuperin basses i fonts, o que apliquin mesures agroambientals als seus conreus, controlant l'aplicació de pesticides i herbicides. Ja queda enrera la visió del pagès de cremar i eliminar la bardissa, ara cal gestinar-la d'una altra manera, i entre tots recuperar el nostre paisatge i la riquesa de la fauna que hi viu.

Si els polítics no entenen això, que no parlin de parc Natural, que promoguin un parc urbà. Esclar que aquest no gaudiria de les subvencions i la imatge que té un parc natural.

El que ens hem de preocupar és que el canvi climàtic o la sobreexplotació de l'aigua a l'Alta garrotxa provoquin una baixada del nivell d'aigua de l'Estany, i els recs quedin secs com l'últim estiu. Ens hem de preocupar que aquest Parc Natural permeti protegir la natura i les espècies autòctones singulars de l'espai, eliminar les espècies exòtiques invassives, aqueslles que porten problemes, i regular les activitats de l'Estany amb un calendari d'activitats festives i esportives controlat i limitat al llarg de l'any. Sinó acabarem fent una festa, una fira o una triatló cada cap de setmana de l'any, i els banyolins haurem de marxar a fora a buscar natura. A l'Estany s'hi poden fer moltes coses, però en la justa mesura, i garantir sempre la conservació dels valors naturals i de l'equilibri natural.

No hem de perdre de vista que sóm uns privilegiats.

L'Estany no és per aprofitar-lo, és per gaudir-lo.