divendres, 2 de març del 2007

El Pla de l’Estany no té valor natural!


Recentment un informe del Centre per la Sostenibilitat Territorial ha analitzat la situació dels espais naturals protegits a les comarques gironines. De l’informe es destaca que el Pla de l’Estany està a la cua de les comarques gironines amb només un 5.2 % del seu sòl protegit, quan la mitjana és del 31.2 %. Aquest 5.2 % corresponen a 1367 hectàrees dels espais d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla, de l’EIN de Rocacorba, i la Reserva de l’Illa de Fares al Fluvià. Jo em pregunto si la conclusió que n’hem d’extreure és que la comarca simplement no té més sòl protegit perquè no hi ha espais que tinguin més valor natural o hi ha una altra explicació. Ja tenim l’estany protegit, i amb això en fem prou?
El sí, seria una trista resposta.

Ja ha arribat el moment de canviar els paràmetres que s’utilitzen per calcular l’índex de desenvolupament d’un país. Que me’n dieu de fixar-nos en l’eficiència amb la qual utilitzem l’energia i els recursos naturals, i en el nombre de professors per habitant o el nombre de metges, i, inexcusablement, en la proporció d’hectàrees de sòl protegit respecte la superfície d’un país.

No hem de resignar-nos a perdre i no protegir espais com els saltants de Martís, o deixar sense reconeixement el magnífic paisatge del riu Fluvià al pas per la comarca, passar de llarg els valors dels més de 20 estanyols de Sant Miquel de Campmajor, no saber ni que és el terraprim, ni on cau el riu Ser o el Revardit, i fins i tot abstenir-nos de gaudir de racons sorprenents al Matamors, al Terri o a la Casinyola, o de perdre'ns fent una passejada nocturna pel mig del Pla de Martís. Coneixeu el bosc dels Casalots? Alguns d’aquests espais estan amenaçats o ho poden estar properament.

Hauríem de ser capaços de protegir aquests racons que conjuguen els seus incalculables valors naturals i paisatgístics, amb un ric patrimoni històric, cultural i social que ens hauria de fer sentir orgullosos de viure al Pla de l’Estany. La figura d’un Parc Natural ben aplicada permetria fer compatible aquesta protecció amb el manteniment dels usos tradicionals, fins i tot aquells esportius o de lleure, simplement regulant i ordenant les activitats de forma més assenyada. Tot plegat ens permetria gestionar amb condicions una comarca que es mereix ocupar els primers llocs d’aquelles llistes que realment són importants per a les persones que estimen la terra, sigui aquella terra on han nascut, o en aquella que senten com a seva.