Banyoles: Ciencia contra exóticas invasoras

Em podeu veure en aquest documental de passada en el laboratori de cria de nàiades on es pot veure la feina que fa el Consorci de l'Estany en la conservació d'aquestes espècies. Són nàiades de 2 anys d'edat criades en captivitat a Banyoles, un fet de gran interès conservacionista.

Curiosament hi ha altres coses molt interessants a part de la meva participació, sembla que expliquen coses d'un estany que tenim aquí Banyoles...  

Gràcies a la gent d'EFE-Verde que van gravar unes boniques imatges de l'Estany i han fet aquest reportatge per un projecte LIFE anomenat INFONATUR dedicat a explicar el que és la xarxa Natura 2000 d'espais naturals i del valor que tenen aquests espais per a fer compatible la conservació amb l'ús sostenible del territori. Per cert que l'Estany forma part d'aquesta Xarxa Natura 2000 d'espais naturals de la Unió Europea on també hi ha el Riu Ser i Fluvià i les Muntanyes de Rocacorba, o el riu Ter, entre molts altres.

Article escrit aquí: http://http://www.efeverde.com/blog/noticias/la-ciencia-frena-a-las-especies-invasoras-en-banyoles/

TV3 - Sputnik - Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz: "Cançó de suburbi"

Seguiment Emys orbicularis a Catalunya 2013

Aquí em podeu veure en un treball encarregat per la Fundació Emys per fer un seguiment de la població de tortuga d'estany a Riudarenes, La Selva. El video forma part d'un projecte educatiu realitzat per la Fundació Emys i Limnos amb el suport de la Generalitat. Podeu consultar el web www.tortugadestany.org

És l'economia verda una alternativa real?

Article aparegut a la revista Rebombori de l'agrupació ICV-Independents de Banyoles. Abril 2013.

Una de les 10 prioritats d’ICV a nivell polític és el que s’anomena l’economia verda, i que es presenta com una via per reactivar certs sectors davant la crisi. Sota aquest concepte es parla de reactivació de l’economia fomentant la mobilitat i les infraestructures sostenibles, buscant l’eficiència energètica i impulsant la modernització ecològica (fiscalitat verda), tot sempre amb el manteniment dels drets socials i l’ocupació plena. Un dels principals reptes d’ICV és explicar bé com aquest concepte teòric es porta a la pràctica, allò tan sonat de: i això com es fa? Un risc afegit a aquesta economia verda és l’aparició d’un capitalisme verd, darrera els quals hi ha les mateixes multinacionals que controlen els mercats actuals, que simplement busquen substituir el que fem, tenim i consumim pel mateix però eco, sense canviar res del model productiu que necessita d’un constant creixement. Arribat a aquest punt del debat haurem d’incorporar conceptes relacionats amb la teoria del decreixement, és a dir consumir menys coses materials i més coses no materials (educació, serveis, cultura, natura,...), així com reduir segurament la jornada laboral.

M’agrada també una nova idea anomenada “l’economia del Bé comú” basada en desenvolupar negocis a partir de la cooperació i el repartiment just de la riquesa. Sembla una cosa impossible veritat? Amb la cultura actual sembla utòpic i idealista, però no seria això una evolució positiva de la civilització si anéssim tots cap aquí, fent negocis amb els mateixos criteris amb els que volem relacionar-nos amb les altres persones. Doncs ja hi ha 100 empreses apuntades a España. Aquesta economia premiaria amb avantatges fiscals les empreses que seguissin els criteris del bé comú, o per exemple posaria un topall de diferència salarial en una mateixa empresa. Busquen menys competència, més cooperació i més innovació, lògic, no?

Jo no sóc economista, soc biòleg, i se m’escapen molts d’aquests termes econòmics com a molta gent. A mi tot això només m’entra amb exemples pràctics! Davant la crisi econòmica cal inversió en estalvi en la producció de residus, a Catalunya hi ha més de 700 empreses vinculades al mon dels reciclatge, i de consum d’energia invertint en equipar escoles i equipaments amb calderes de biomassa que cremin les restes de poda urbana municipal. Un altre exemple seria fomentar les energies renovables, i aquí tenim un dels exemples més espectaculars que hem viscut a casa nostra. La cooperativa Som Energia ja ha arribat als 7.000 socis a tota la Península, i una gran part ja consumim l’electricitat provinent d’energies renovables que els ven la mateixa cooperativa de la qual son membres, i que permet fer front al monopoli i robatori al que ens sotmeten les multinacionals de l’energia. No només això, sinó que es pot invertir a la mateixa cooperativa per fomentar noves instal·lacions d’energia renovables de manera que aviat els socis podrem consumir l’energia que produïm nosaltres mateixos. Un exemple d’autosuficiència, creant valors, empresa i ocupació. Altres oportunitats en l’economia verda són l’ecodisseny i la tecnologia al servei de la sostenibilitat. Pel que fa a la mobilitat Avancar és una Pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a Catalunya, factura 1 milió d'euros l'any. La cooperativa Abacus inverteix també amb plaques solars a la seva teulada. Els grups de consum com el de La Cistella a Porqueres, formen part de la xarxa de grups d’ecoconsum que generen un volum destacat de negoci a tot el país amb més de 1.000 famílies i comandes anuals properes als 2 milions d’euros de productes de proximitat i ecològics, fomentat l’agroecologia.

També us puc parlar dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals com el nostre Estany de Banyoles, que d’això si que hi entenc. Beneficis econòmics de luxe: control d’inundacions, aigua per a regar horts, conservació de la biodiversitat autòctona, reserva d’aigua potable de qualitat, el paisatge, atractiu pel turisme i per realitzar activitats recreatives i esportives a la natura, aportació a la salut humana, etc. Hem de ser capaços d’afrontar un ús sostenible de l’Estany i els serveis ambientals que aquest ens ofereix, amb un control públic de l’aigua i de les activitats, tot fent-ho compatible amb la seva conservació. Mentrestant hi ha molta gent que encara espera sortir de la crisi amb la recepta de sempre i tornar a lo d’abans. O canviem o ens canvien, o comencem a construir una cosa nova, o esperem a que ens enfonsin del tot. El medi ambient i la sostenibilitat és una de les nostres sortides a la crisi, no en tingueu pas cap dubte.

On és la participació ciutadana a Banyoles?

El passat dissabte 16 de març es va celebrar la primera sessió de participació ciutadana del Pla d'Ordenació Urbanística de Banyoles, un Pla urbanístic que està redactant l'actual ajuntament de Banyoles i que ha d'establir l'estratègia de desenvolupament de la ciutat de cara a un futur proper i llunyà. Hem de créixer? Cal seguir urbanitzant? Calen més serveis? Més equipaments com una biblioteca i escola bressol? Piscina pública si o no? Calen més zones verdes? Que n'hem de fer dels horts de Sota Monestir? I la mobilitat de Banyoles, està ben resolta? Calen carrils bicicleta? Cal promoure el turisme? De quin tipus? Que fem amb el comerç i la industria? ...Tot això i molt més es pot debatre en aquestes jornades. La trobada hauria de ser el lloc de trobada de ciutadans de Banyoles per debatre com ha de ser la ciutat, fer propostes als redactors del Pla urbanístic i als polítics. De fet hauria de ser un deure, una obligació de participar com a ciutadans. No ens beneficiem tots de les escoles, hospitals, casals i altres gestions públiques, doncs hauríem de participar més en la seva gestió i decisió, molt més que no pas posar un paper en una urna cada 4 anys.

A la jornada hi vam assistir unes 15 persones la meitat coneguts. No per previsible menys decebedor. Érem pocs els disposats a dedicar un matí d'un dissabte a participar d'un debat sobre la Banyoles del futur, feia molt bon dia. No vull culpabilitzar ningú, ni acusar de res, ni donar lliçons de res, no és la meva intenció. M'hagués agradat veure més representants d'entitats i associacions, els indignats que estaven a la plaça Major fa una mesos, joves, jubilats, aturats, etc... però no hi eren, érem pocs. Manca de publicitat per part de l’ajuntament? No se. Molts dels que hi vam anar ens preguntem si aquesta participació serveix de res. Potser no? Tot i així, jo seguiré participant de les dues jornades que queden i creient en el procés. Em direu ingenu? No ho soc pas. Crec que hem de participar d'aquestes jornades. Hi vaig a aprendre a escoltar a l'altre gent, per aprendre a debatre, per saber com arribar a consensos, aprendre a cedir i a exigir, apendre a parlar en públic,... només així construirem unes bases sòlides per a una cultura de la participació de la qual ara som orfes. Jo tot i ser de la generació del 1975 i haver nascut en democràcia, encara estic aprenent a saber que és això de la democràcia, i encara em queda molt a aprendre. Per això mentre pugui, tingui temps i ganes seguiré participant per construir un futur millor. No hi ha alternativa. Arreglar això passa perquè tots ens impliquem en la construcció d'una societat més justa i respectuosa, basada en el respecte, solidària, ambientalment sostenible i conscient del que es juga. Només així podrem superar aquesta crisi ètica, social i econòmica, i preparar-nos per la crisi energètica i l’efecte del canvi climàtic. Hi ha feina a fer, estaria bé que a mesura que tots ens anem conscienciant ens hi anem afegint. Hi ha molta a millorar i canviar, i fins que no siguem majoria, seguirem patint les injustícies, com sempre més en patirem els de les classes treballadores. No podem deixar la solució dels nostres problemes a aquells que els han generat, com tampoc podrem excusar-nos a la propera crisi quan ens diguin que no sabíem que podia passar. Ara estem avisats. Si voleu ens trobem el 6 d'abril a la propera sessió del POUM per parlar.

Més informació del POUM de Banyoles http://poum.banyoles.cat/

L'escanyapolls. Article de la revista del Consell Comarcal del Pla de l'estany, núm. 73. Març 2013

ElPladel'Estany 73 L'Escanyapolls by carlesfeo