dilluns, 9 de desembre de 2013
Banyoles: Ciencia contra exóticas invasoras
Em podeu veure en aquest documental de passada en el laboratori de cria de nàiades on es pot veure la feina que fa el Consorci de l'Estany en la conservació d'aquestes espècies. Són nàiades de 2 anys d'edat criades en captivitat a Banyoles, un fet de gran interès conservacionista.
Curiosament hi ha altres coses molt interessants a part de la meva participació, sembla que expliquen coses d'un estany que tenim aquí Banyoles...
Gràcies a la gent d'EFE-Verde que van gravar unes boniques imatges de l'Estany i han fet aquest reportatge per un projecte LIFE anomenat INFONATUR dedicat a explicar el que és la xarxa Natura 2000 d'espais naturals i del valor que tenen aquests espais per a fer compatible la conservació amb l'ús sostenible del territori. Per cert que l'Estany forma part d'aquesta Xarxa Natura 2000 d'espais naturals de la Unió Europea on també hi ha el Riu Ser i Fluvià i les Muntanyes de Rocacorba, o el riu Ter, entre molts altres.
Article escrit aquí: http://http://www.efeverde.com/blog/noticias/la-ciencia-frena-a-las-especies-invasoras-en-banyoles/
dimecres, 20 de novembre de 2013
divendres, 15 de novembre de 2013
Seguiment Emys orbicularis a Catalunya 2013
Aquí em podeu veure en un treball encarregat per la Fundació Emys per fer un seguiment de la població de tortuga d'estany a Riudarenes, La Selva. El video forma part d'un projecte educatiu realitzat per la Fundació Emys i Limnos amb el suport de la Generalitat. Podeu consultar el web www.tortugadestany.org
dilluns, 29 d’abril de 2013
És l'economia verda una alternativa real?
Article aparegut a la revista Rebombori de l'agrupació ICV-Independents de Banyoles. Abril 2013.
Una
de les 10 prioritats d’ICV a nivell polític és el que s’anomena l’economia
verda, i que es presenta com una via per reactivar certs sectors davant la
crisi. Sota aquest concepte es parla de reactivació de l’economia fomentant la
mobilitat i les infraestructures sostenibles, buscant l’eficiència energètica i
impulsant la modernització ecològica (fiscalitat verda), tot sempre amb el
manteniment dels drets socials i l’ocupació plena. Un dels principals reptes
d’ICV és explicar bé com aquest concepte teòric es porta a la pràctica, allò
tan sonat de: i això com es fa? Un risc afegit a aquesta economia verda és
l’aparició d’un capitalisme verd, darrera els quals hi ha les mateixes
multinacionals que controlen els mercats actuals, que simplement busquen
substituir el que fem, tenim i consumim pel mateix però eco, sense canviar res del
model productiu que necessita d’un constant creixement. Arribat a aquest punt
del debat haurem d’incorporar conceptes relacionats amb la teoria del
decreixement, és a dir consumir menys coses materials i més coses no materials
(educació, serveis, cultura, natura,...), així com reduir segurament la jornada
laboral.
M’agrada
també una nova idea anomenada “l’economia del Bé comú” basada en desenvolupar
negocis a partir de la cooperació i el repartiment just de la riquesa. Sembla
una cosa impossible veritat? Amb la cultura actual sembla utòpic i idealista,
però no seria això una evolució positiva de la civilització si anéssim tots cap
aquí, fent negocis amb els mateixos criteris amb els que volem relacionar-nos
amb les altres persones. Doncs ja hi ha 100 empreses apuntades a España. Aquesta
economia premiaria amb avantatges fiscals les empreses que seguissin els
criteris del bé comú, o per exemple posaria un topall de diferència salarial en
una mateixa empresa. Busquen menys competència, més cooperació i més innovació,
lògic, no?
Jo
no sóc economista, soc biòleg, i se m’escapen molts d’aquests termes econòmics
com a molta gent. A mi tot això només m’entra amb exemples pràctics! Davant la
crisi econòmica cal inversió en estalvi en la producció de residus, a Catalunya
hi ha més de 700 empreses vinculades al mon dels reciclatge, i de consum
d’energia invertint en equipar escoles i equipaments amb calderes de biomassa
que cremin les restes de poda urbana municipal. Un altre exemple seria fomentar
les energies renovables, i aquí tenim un dels exemples més espectaculars que hem
viscut a casa nostra. La cooperativa Som Energia ja ha arribat als 7.000 socis
a tota la Península, i una gran part ja consumim l’electricitat provinent
d’energies renovables que els ven la mateixa cooperativa de la qual son
membres, i que permet fer front al monopoli i robatori al que ens sotmeten les
multinacionals de l’energia. No només això, sinó que es pot invertir a la
mateixa cooperativa per fomentar noves instal·lacions d’energia renovables de manera
que aviat els socis podrem consumir l’energia que produïm nosaltres mateixos.
Un exemple d’autosuficiència, creant valors, empresa i ocupació. Altres oportunitats en l’economia verda són l’ecodisseny
i la tecnologia al servei de la sostenibilitat. Pel que fa a la mobilitat
Avancar és una Pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a
Catalunya, factura 1 milió d'euros l'any. La cooperativa Abacus inverteix també
amb plaques solars a la seva teulada. Els grups de consum com el de La Cistella
a Porqueres, formen part de la xarxa de grups d’ecoconsum que generen un volum destacat
de negoci a tot el país amb més de 1.000 famílies i comandes anuals properes
als 2 milions d’euros de productes de proximitat i ecològics, fomentat
l’agroecologia.
També
us puc parlar dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals com el
nostre Estany de Banyoles, que d’això si que hi entenc. Beneficis econòmics de
luxe: control d’inundacions, aigua per a regar horts, conservació de la
biodiversitat autòctona, reserva d’aigua potable de qualitat, el paisatge,
atractiu pel turisme i per realitzar activitats recreatives i esportives a la
natura, aportació a la salut humana, etc. Hem de ser capaços d’afrontar un ús
sostenible de l’Estany i els serveis ambientals que aquest ens ofereix, amb un
control públic de l’aigua i de les activitats, tot fent-ho compatible amb la
seva conservació. Mentrestant hi ha molta gent que encara espera sortir de la
crisi amb la recepta de sempre i tornar a lo d’abans. O canviem o ens canvien,
o comencem a construir una cosa nova, o esperem a que ens enfonsin del tot. El
medi ambient i la sostenibilitat és una de les nostres sortides a la crisi, no
en tingueu pas cap dubte.
dissabte, 23 de març de 2013
On és la participació ciutadana a Banyoles?
El passat
dissabte 16 de març es va celebrar la primera sessió de participació ciutadana
del Pla d'Ordenació Urbanística de Banyoles, un Pla urbanístic que està
redactant l'actual ajuntament de Banyoles i que ha d'establir l'estratègia de
desenvolupament de la ciutat de cara a un futur proper i llunyà. Hem de
créixer? Cal seguir urbanitzant? Calen més serveis? Més equipaments com una biblioteca
i escola bressol? Piscina pública si o no? Calen més zones verdes? Que n'hem de
fer dels horts de Sota Monestir? I la mobilitat de Banyoles, està ben resolta?
Calen carrils bicicleta? Cal promoure el turisme? De quin tipus? Que fem amb el
comerç i la industria? ...Tot això i molt més es pot debatre en aquestes
jornades. La trobada hauria de ser el lloc de trobada de ciutadans de Banyoles
per debatre com ha de ser la ciutat, fer propostes als redactors del Pla
urbanístic i als polítics. De fet hauria de ser un deure, una obligació de
participar com a ciutadans. No ens beneficiem tots de les escoles, hospitals,
casals i altres gestions públiques, doncs hauríem de participar més en la seva
gestió i decisió, molt més que no pas posar un paper en una urna cada 4 anys.
A la jornada hi
vam assistir unes 15 persones la meitat coneguts. No per previsible menys
decebedor. Érem pocs els disposats a dedicar un matí d'un dissabte a participar
d'un debat sobre la Banyoles del futur, feia molt bon dia. No vull
culpabilitzar ningú, ni acusar de res, ni donar lliçons de res, no és la meva
intenció. M'hagués agradat veure més representants d'entitats i associacions,
els indignats que estaven a la plaça Major fa una mesos, joves, jubilats,
aturats, etc... però no hi eren, érem pocs. Manca de publicitat per part de
l’ajuntament? No se. Molts dels que hi vam anar ens preguntem si aquesta
participació serveix de res. Potser no? Tot i així, jo seguiré participant de
les dues jornades que queden i creient en el procés. Em direu ingenu? No ho soc
pas. Crec que hem de participar d'aquestes jornades. Hi vaig a aprendre a
escoltar a l'altre gent, per aprendre a debatre, per saber com arribar a
consensos, aprendre a cedir i a exigir, apendre a parlar en públic,... només
així construirem unes bases sòlides per a una cultura de la participació de la
qual ara som orfes. Jo tot i ser de la generació del 1975 i haver nascut en
democràcia, encara estic aprenent a saber que és això de la democràcia, i
encara em queda molt a aprendre. Per això mentre pugui, tingui temps i ganes
seguiré participant per construir un futur millor. No hi ha alternativa. Arreglar
això passa perquè tots ens impliquem en la construcció d'una societat més justa
i respectuosa, basada en el respecte, solidària, ambientalment sostenible i
conscient del que es juga. Només així podrem superar aquesta crisi ètica,
social i econòmica, i preparar-nos per la crisi energètica i l’efecte del canvi
climàtic. Hi ha feina a fer, estaria bé que a mesura que tots ens anem
conscienciant ens hi anem afegint. Hi ha molta a millorar i canviar, i fins que
no siguem majoria, seguirem patint les injustícies, com sempre més en patirem
els de les classes treballadores. No podem deixar la solució dels nostres
problemes a aquells que els han generat, com tampoc podrem excusar-nos a la
propera crisi quan ens diguin que no sabíem que podia passar. Ara estem
avisats. Si voleu ens trobem el 6 d'abril a la propera sessió del POUM per
parlar.
Més informació del POUM de Banyoles http://poum.banyoles.cat/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)