dimarts, 20 de gener del 2009

La màgia de les “Llúdrigues fastigoses


Amb el crit de “llúdrigues fastigoses” el jovent de Crespià intentava escarnir i mofar-se dels rivals de l’altra costat del riu Fluvià a Esponellà al voltant dels anys 30 i 40. La rivalitat entre pobles veïns sempre ha estat una tònica, i també ho era, tal com m’ha explicat en alguna de les seves batalletes el meu avi “Quim”de Crespià. És evident que amb 80 i escaig anys, i amb aquests records sobre la llúdriga, al meu avi se li ha fet molt complicat entendre la meva passió per aquest animal i la meva insistència en la seva conservació i protecció. Però, els nets no sempre podem complaure als avis, i de fet a mi sempre m’ha agradat fer la meva sense la necessitat de donar explicacions o complaure a ningú per força.

Les llúdrigues per mi ho han estat gairebé tot, i formen part ja de la meva vida d’una forma inesborrable. M’han comportat emocions, vivències, viatges, sorpreses, responsabilitats, il·lusions, nervis, burles, conyes, ansietats, plaers, projectes futurs, amors i desamors, feines i hores perdudes, baralles i converses apassionades, nits fredes i cors calents,...tot d’ençà de fa més de 10 anys quan vaig acabar la meva carrera de biologia. L’inici d’aquest viatge apassionant va ser un estiu de 1997 quan em vaig fer soci de Limnos amb 21 anys, una entitat que des dels seus inicis tenia com a objectiu el retorn de la llúdriga a la comarca i a l’Estany. Amb l’excusa de la llúdriga i ja a Limnos he conegut gent, he fet amics, i sobretot i per sobre de tot, he aprés moltíssim i m’he fet persona, en base al respecte per la natura. Les tasques dures i poc agraïdes en el mon de l’ecologisme, sempre a contracorrent i lluitant contra el sistema, per mi han tingut la recompensa en la vessant naturalista de l’entitat.

Al 1999 vaig assistir a l’alliberament de la primera llúdriga al riu Ser a la resclosa de Serinyà. Després d’assistir a diversos censos de llúdrigues als aiguamolls de l’Empordà sense sort, el juliol del 2005 vaig veure el meu primer exemplar a la comarca, un pas fugaç per la resclosa de Martís al Fluvià. Al 2006 trobava el primer rastre a l’Estany de Banyoles a Can Morgat i ara ja es probable que hi hagi més d’un exemplar de forma regular tal com han indicat els resultats del projecte de voluntariat de Limnos sobre la llúdriga.

La meva última satisfacció, 3 llúdrigues juntes a l’Illa de Fares el passat 11 de gener ja fosquejant, nedant a menys de 10 metres de mi... una meravella... un instant de satisfacció... un punt de llum a la vida en un instant de foscor, que simplement il·lumina el camí per seguir endavant en la direcció correcta i amb la força renovada i creixent.

La llúdriga ha alimentat el meu esperit i el meu cor de passió i il·lusió, mentre que la meva tasca professional i el voluntariat ambiental amb Limnos han alimentat el meu caràcter i personalitat, i per tot plegat, ara mateix, no em fa res sentir-me una llúdriga fastigosa, perquè on hi ha llúdriga hi ha peix, aigua i vida i on hi ha vida, hi ha esperança i amor.

diumenge, 18 de gener del 2009

Una Nova Cultura del Territori: El Pla Director Urbanístic

El passat cap de setmana un grapat de gent i entitats interessats en promoure una nova cultura del territori ens vam trobar a Girona coordinats pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST http://www.centresostenibilitat.cat/). La idea es fomentar els cercles per a la sostenibilitat, una mena de xarxes de persones i entitats que a nivell local/comarcal treballin per fomentar aquesta nova cultura del territori, més sostenible, i menys creixent.

Al Pla de l’Estany tenim una bona excusa ara per reunir-nos per parlar d’això, del territori. Està a exposició pública el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany i hi ha tres mesos per fer-hi al·legacions. Aquest document preveu el desenvolupament urbanístic de la comarca al llarg dels propers 25 anys en base a unes previsions de creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. És probable que l’actual crisi faci variar aquestes previsions, i en tot cas, aquesta previsió de creixement i el document resultant de propostes hauria de comptar amb un important debat social (fins ara gens promogut per les administracions). La importància d’aquest document rau en el fet que és el que hauria de marcar el que fa cada un dels municipis de la comarca d’una forma global, un aspecte que fins ara no es tenia en compte i així hem acabat amb pobles desestructurats, polígons industrials buits i mal localitzats, dispersos, mals serveis i mala planificació en la mobilitat. És moment de posar senya a tot plegat.

El debat social es van encarregar d’organitzar-lo diverses entitats socials que ja es van reunir per preparar unes propostes pel pla director durant l’any 2008. Ara és el moment de tornar-se a reunir. Entitats com Limnos, associacions de veïns com la de Vilert, Miànigues, Corts, la plataforma de defensa dels horts i els recs, entitats com Fa Pudor, La Falç, etc... poden aportar idees de com volen que sigui la nostra comarca en el futur. Més transport públic, millor mobilitat, menys carreteres i menys polígons industrials, més equipaments socials, la protecció de les hortes, etc... Un munt de temes ara estan de nou a sobre la taula. Seria bó que altra gent, així com també els grups polítics es prenguin seriosament aquest document, que hauria de marcar una línia clara de desenvolupament coherent, i posar límits al creixement, desclassificar alguns polígons industrials mal ubicats com el de Serinyà, o algunes zones urbanes en terrenys molt bons com els horts de Banyoles... També caldrà vigilar com queden temes com la variant de Miànigues, el nou pont al riu Fluvià i un llarg, etc. Ens esperem tres mesos de feina, i ja estem planificant la primera reunió per a debatre el punt de vista més social i ecològic del Pla.