dilluns, 1 de desembre de 2008

El missatge d'en Tomàs Molina


Fa uns dies Tomàs Molina va fer una xerrada a Banyoles sobre canvi climàtic. La presència d’una persona mediàtica i la celebració de la Setmana de la Ciència va permetre omplir la sala del Museu Darder amb més de 150 persones, joves i gent gran, un públic entregat. La xerrada molt amena i interessant va anar desgranant totes les raons i problemàtiques del canvi climàtic, amb un home del temps en plan showman estel·lar, en molts moments superant al seu homònim del Polònia en gràcia, i en d’altres fregant la fanfarroneria. Però, enmig d’uns arguments interessants i rialles, el discurs del mediàtic va anar desgranant missatges preocupants al meu entendre. Frases com “des de Franco que no s’ha fet cap embassament”, “fem el que fem en trenta anys l’efecte del canvi climàtic serà el mateix”, “jo no soc un expert, ...però caldrien més embassaments, i la interconnexió de xarxes”, “un debat social, realista,...” El discurs de l’orador va anar desgranant un missatge concret basat en preparar-nos per aconseguir més aigua, fent més embassaments, i en assimilar conceptes com que gràcies als joves intel·ligents de la sala s’aniran inventant nous enginys per reduir l’escalfament del planeta. Penseu en vosaltres i en mantenir les vostres necessitats, no penseu en consumir menys i en que n’hi haurà menys d’aigua, sinó que l’heu d’exprimir al màxim. A mi em va semblar que el mediàtic preparava el terreny als polítics pel futur. Em podríeu prendre per paranoic, però no són arguments com aquests els que ens han portat a la crisi actual? No és el pensar només en un mateix, no estalviar, consumir innecessàriament, i fer les coses en base només al benefici econòmic el que ens ha desestabilitzat socialment. I va el senyor Molina i proposa perpetuar el model actual. D’acord que també va parlar de posar cisternes a les cases per aprofitar l’aigua de pluja, etc., però el pitjor va arribar quan va insinuar la necessitat de l’energia nuclear. No ho va dir, però se li va entendre, i sinó perquè va preguntar a la gent com faríem funcionar una dessaladora a la nit per fer aigua, un dia que no fa vent?

El pitjor de tot, per mi, és veure les persones de la sala com van tornar a casa convençudes de que hi haurà canvi climàtic, i que caldrà fer obres hidràuliques i inventar nous gins, confiant cegament en la revolució tecnològica de la societat. Davant aquesta estratègia mediàtica, jo em pregunto com i quan iniciarem la necessària revolució cultural, aquella que hauria de construir una societat més solidària, canviant els hàbits de consum, recuperant els valors morals i ètics de respecte pel que ens envolta, i reformar la societat després d’aquesta crisi. Calen urgentment persones amb criteri que liderin aquesta revolució cultural, sinó el que construïm a partir d’ara no tindrà fonaments, ni futur.

dimarts, 4 de novembre de 2008

El dilema del retorn de l'os i el llop a terres catalanes

Els últims dies el debat sobre el cas de l'ossa Hvala ha destapat aquells sentiments més primitius que encara ara l'home porta a dins. La por, el temor i el desconeixement ens porten a rebutjar qualsevol possibilitat de retorn d'animals com l'os o el llop a casa nostra.

Si l'home vol garantir la seva supervivència com a espècie ha d’aprendre a tornar a respectar la natura i el seu entorn. Sinó ja podem gastar temps i diners en aturar canvis climàtics i en repoblacions d'animals en extinció, que estarem signant la nostra carta de defunció a llarg termini. El problema és que encara no em aprés a pensar com a espècie, i pensem com a individus aïllats, com els animals, exactament que els nostres avantpassats romans, grecs o ibers.

El debat de l'ossa Hvala s'ha de reconduir, i hem de prendre mesures possibles per recuperar la població d'aquesta espècie al nostre Pirineu. Trobareu més informació a : www.sosossospirineu.org

Si voleu conèixer més sobre el llop, que aviat tornarem a tenir pels nostres boscos gràcies a l’abundància d'animals com els cabirols o els porcs senglars, us recomano participar de les jornades i activitats paral·leles d'aquesta setmana en el Col·loqui de Tardor: Llops i humans a Catalunya; Del passat al present. Organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, amb el suport de l'Àrea Territori i Paisatge d'Obra Social de Caixa Catalunya. Es realitzarà els dies 6, 7 i 8 de novembre de 2008 ala sala de conferències del Club Natació Banyoles. Per inscriure's cal omplir les dades que es demanen a la pàgina web:www.cecbanyoles.cat

Compte que ve el llop!!!

dissabte, 6 de setembre de 2008

Mobilitat a l'entorn de l'Estany

Pendre decisions no sempre és fàcil, i n'hi ha algunes que per afectar a molta gent i per existir un gran ventall de possibilitat i alternatives encara ho son menys. Així doncs... Que fem amb la carretera que volta l'Estany? acabarem el carril bici en el tram de Porqueres? Sembla que l’ajuntament hi vol posar fil a l’agulla…podria ser una bona oportunitat

Jo soc d'una generació de banyolins que han viscut la volta a l'Estany en totes les seves vessants. Des d'aquelles passejades pel front d’Estany amb els pares de petit que acabaven al Barbiland saltant a les colxonetes, passant per les primeres voltes a l'Estany amb 16 anys i la vespino (no pas a poc a poc, per cert), continuat amb les primeres voltes amb l'autoescola per treure'm el carnet de conduir, i acabant per les típiques voltes de les nits del cap de setmana en bona companyia. Un cop passada la joventut, la volta a l’Estany agafa un altre caire, més esportiva, primer utilitzant la bicicleta, i amb els anys i amb l'excusa que ens hem de cuidar més, també corrents com un beneit, i entre aquestes etapes la descoberta de la meva gran afició a mirar ocells tot passejant al voltant l'Estany amb uns prismàtics. És podria dir que, així com la vida mateixa, la meva volta a l'Estany ha fet un recorregut cíclic per tornar a l'inici. A gaudir de la volta....

Per això, cal definitivament decidir. Podem treure la carretera de l'Estany i convertir-ne una part en carril bici, la podem fer d'un sol sentit pels cotxes i l'altre meitat per les bicicletes, o podem deixar la carretera actual i fer un nou carril bici al tram que falta aixafant alguns arbres i menjant-nos un tros d'Estany.

Voleu arguments...tants com vulgueu per cada possibilitat.

Em quedaré amb uns quants. En un parell de setmanes he vist un cotxe aparcat a dins l'Estanyol del Vilar i un altre cotxe que ha sortit de la carretera a Can Morgat carregant-se la tanca de la última corba. És ja el segon cop que passa. Per mi, però el millor argument és anar un cap de setmana a l'Estany i veure com malviuen pares amb nens i bicicletes, gent gran, mares i pares amb el cotxet, cotxes i motos en un tram de carretera tranquil... Que hem d'esperar que facin mal a algú?. Finalment també recordar les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda, discapacitats, o gent amb mainada que porten el cotxet per donar la volta,...

La meva aposta s'acosta al que seria un poble tranquil (Citta slow), tant per Banyoles com per Porqueres. Ens hem de decidir i reduir sigui com sigui la velocitat i el pas de cotxes per la carretera de circumval·lació.

La volta a l'Estany és per viure-la. Cal ser valents i esperem que a Porqueres facin un pas endavant per una societat més madura i amb uns valors més sòlids.

dimecres, 16 de juliol de 2008

La policia local per fi amb bicicleta


Per fi, tenim policies patrullant en bicicleta. Després de demanar-ho durant anys des de Limnos, i després de posar-nos dels nervis cada cop que veiem el cotxe de la policia circulant pel carril bici al Parc de la Draga, ara ja podem trobar aquesta imatge de ciutat civilitzada i moderna.


Un punt per la policia local i per l'equip de govern, per aconseguir el que ERC no va poder/voler fer. Es clar que no sabem a canvi de que ho han fet, però millor no preguntar...
(Fotografia extreta del Diari de Girona versió digital)

dijous, 10 de juliol de 2008

Que fem amb els horts de Banyoles?


Banyoles, històricament, ha estat una ciutat on s’ha treballat el camp i on s’ha utilitzat els terrenys fèrtils de l’entorn de l’Estany regats amb l’aigua dels recs. Des de sempre s’ha disposat d’una gran extensió d’horts de gran qualitat a l’entorn i dins mateix de la ciutat. Els productes frescos dels horts han estat sempre a l’abast de tothom a través dels mercats i, fins i tot, es van arribar a crear productes reconeguts com ara els alls de Banyoles.
Actualment els horts han perdut el seu pes específic dins la nostra societat, però es presenten com una alternativa molt interessant de cara als nous reptes econòmics i socials del propers temps.

Els horts han esdevingut una eina de revalorització social per col·lectius sovint poc atesos com els jubilats, discapacitats, immigrants o joves. En uns temps on s’estan perdent moltes ocupacions i valors, la possibilitat de disposar d’un banc d’horts pot afavorir a la millora de la qualitat de vida de moltes persones i col·lectius.

També pel que fa al model econòmic, el manteniment dels horts pot ser una font de riquesa en casos de crisis. Cal apostar per noves alternatives de mercat amb la creació de productes més propers i augmentar l’autosuficiència, evitant els costos econòmics i ecològics del transport de productes a llargues distàncies.

Per altra banda el manteniment d’horts enmig de sòl construït, permet disposar de zones verdes, evitant un urbanisme massa compacte i fent més agradable l’entorn urbà. Aquesta situació a Banyoles pren especial consideració, doncs molts d’aquests horts estan regats amb aigua dels recs que provenen de l’estany esdevenint espais verds que afavoreixen la conservació de la biodiversitat i la millora de la connectivitat ecològica.

Les experiències amb horts s’han estès de forma exponencial als últim anys esdevenint actuacions prioritàries en moltes ciutats i pobles. Sovint en aquestes grans ciutats, els espais a recuperar són de baixa qualitat, i manquen terrenys que es puguin adequar com a horts. En aquest punt el potencial de la ciutat de Banyoles per a la conservació dels horts és encara molt gran. Zones com la de sota Monestir, els horts de darrera Can Castanyer, els que hi ha a l’entorn de la riera Canaleta, els horts de Guèmol, i els de Mas Riera a tocar del Terri són mostres extenses que malgrat estar moltes d’elles declarades urbanitzables, podrien convertir-se en horts urbans.

Cal aprendre de les experiències diverses com les dels 90 horts de lloguer a Santa Eugènia a Girona, els 9 horts amb 200 parcel·les de Barcelona ciutat, els casos de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Sant Quirze del Vallès, els 70 horts a Lloret de Mar coordinats pels Serveis Socials que els distribueixen a la gent més necessitada, etc. A cada lloc l’experiència és diferent, els terrenys poden ser municipals o cedits per particulars, es poden destinar a lloguer, cessió amb condicions, els poden treballar gent necessitada, jubilats, entitats. Cada vegada més, entitats de veïns, organitzacions socials i ajuntaments reserven i recuperen espais per convertir-los en horts urbans. L'objectiu? Comptar amb un espai verd al mateix temps que es promouen valors de solidaritat, cooperativisme i respecte al medi. Així, mateix, molts d’aquests horts recuperats són ecològics i permeten fer també un banc de llavors d’origen local.

Per tot això, a Banyoles caldria iniciar experiències d’horts urbans dins la ciutat, sigui per conservar-los, sigui per donar utilitat a molts terrenys erms que comprats per immobiliàries o amb finalitat especuladora (perdó, volia dir que són per invertir diners) actualment resten abandonats en espera de ser urbanitzats. Podem actuar recuperant horts, encara que sigui urbanitzables, però també podem treballar per fer una proposta per conservar aquells horts millors de Banyoles, aquells que encara mantenen l'essència de la Banyoles primigènia, i atrevir-nos a requalificar els terrenys com a no urbanitzables, o com a mal menor declarar-los zones verdes o equipaments. Malgrat tot, la gran quantitat d’horts declarats urbanitzables, i la crisi actual immobiliària fan d’aquesta mena de propostes alternatives socialment riques i personalment gratificants, llàstima que això a la majoria de gent no són valors prioritaris i menys per aquells que estan a l’ajuntament per defensar un model de societat amb uns valors arcaics i que tard o d’hora ens haurem de plantejar de superar si volem evolucionar com a espècie animal per convertir-nos en persones humanes.

L’Ajuntament de Banyoles s’adhereix a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”


Una bona notícia ambiental per a la comarca, i això si que és notícia. Una iniciativa que ha sorgit del grup municipal d’esquerra republicana de Catalunya (ERC) i que ha rebut el suport de la resta de partits polítics tant al govern (CIU i PSC) com a l’oposició (ICV-ind), ha permès aprovar una moció que insta a l’ajuntament a establir campanyes de sensibilització i actuacions per a reduir el consum de bosses de plàstic. Esperem que l’ajuntament es posi a treballar amb associacions de comerciants i amb el mercat setmanal per fomentar l’ús de la bossa de roba i el cabàs i reduir el consum de bosses de plàstic que anualment assoleix xifres esfereïdores.

Aquesta moció presentada forma part de la campanya "Catalunya, lliure de bosses de plàstic" de la qual podeu trobar tota la informació, així com el model de moció, al web: http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/



dijous, 10 d’abril de 2008

Més respecte per l’aigua

Més respecte per l’aigua a Banyoles i a Catalunya
Ara tothom a parlar de la sequera, que s’ha d’incentivar l’estalvi d’aigua, que l’aigua és un bé escàs, un recurs limitat,... i mentrestant alguns demanen que ens portin l’aigua a qualsevol preu. Amb quin dret ens atrevim a demanar aigua del Roine, o a exigir que surti aigua de l’aixeta quan després l’embrutem i la malgastem sense remordiments. Sóc de Banyoles, ciutat d’aigua. Els brolladors constants del fons de l’Estany, tot i patir també una forta sequera, segueixen aportant aigua, que desguassa a través d’uns recs amb centenars anys d’història per dins la ciutat fins al riu Terri afluent del Ter. Fa uns dies mitja hora abans de començar a ploure encara algú abocava aigües brutes al rec Major. Un fet habitual, quan no són aigües residuals són restes de pintura o substàncies sospitoses. L’aigua bruta passa primer la zona industrial de la Farga, arriba després al carrer de la Concòrdia de les aigües de l’Estany, quina ironia, fins a passar per una de les fantàstiques zones d’hortes que encara queden a la zona. Els veïns, hortalans, i els ecologistes estem indignats amb aquests abocaments constants, que son impossibles de sancionar, dons la mateixa aigua dels recs esborra el rastre del culpable, un cop aquest deixa d’abocar. Cal una nova cultura de l’aigua i aquesta comença per a cuidar la que tenim. Els banyolins hem d’exigir que els recs tinguin aigua neta, que cap veí contamini l’aigua conscient o inconscientment i que l’ajuntament, l’ACA i el Consell Comarcal vetllin per la qualitat de l’aigua. Ho hem de fer per solidaritat amb els veïns del carrer de més avall del rec, però també pels que després agafen aigua del Ter per regar, sigui al Pla de l’Estany o al Baix Ter. Tots en som responsables, i per demanar que ens donin aigua, primer em de valorar la que tenim, respectar-la i usar-la amb gratitud. Quin mal costum aquest de no valorar el que tenim a ma cada dia.

dilluns, 7 d’abril de 2008

Que passa amb la sequera?


Ara tothom en parla, la sequera és un dels problemes del país. Malgrat tot, tinc la sensació que si ara es posés a ploure amb ganes, en unes setmanes tothom s'oblidaria de les mesures d'estalvi d'aigua que cal implementar.

He decidit no escoltar més cap tertúlia de la ràdio. En diversos dies he tencat més de quatre vegades la ràdio de ràbia, primer escoltant en Basses, després en Basté, per ja no parlar d'en Cuní a TV3 convertit en locutor, tertulià, jutge i veu de Catalunya. La facilitat amb que tertulians es posen a la boca el transvassament del Roine com a solució, o utilitzen la hipocresia per criticar el departament de mediambient per les mesures preses, o catalogen la situació com a subdesenvolupada, em posa de mal humor. El que és desenvolupat és encara buscar la solució anant a buscar aigua a on sigui, enlloc de començar a deixar de malgastar els nostres recurdos naturals. També m'ha fet posar de mal humor el senyor Conseller de Medi Ambient. D'acord que la culpa de la manca d'aigua està causada en gran part pel desenvolupament urbanístic i el creixement en habitants de Catalunya, el model de creixement amb casa i piscina, els camps de golf, i els parcs amb gespa, tot això ens passa ara factura. La culpa d'aquesta planificació erronia està en mans del Departament d'Obres Públiques del senyor Nadal, que no fa res per canviar-ho, i en canvi no està rebent cap de les crítiques.


De crítiques també n'hi ha per el senyor Baltasar, el Conseller, al meu entendre hauria de dimitir, per l'error garrafal comés amb el transvassament del Segre, tant per proposar-ho, com sobretot per com s'ha desenvolupat el guió de la discussió. Començaria a ser el moment de fer polítiques realment ecologistes des del Departament d'ICV, sinó dificilment els seus votants ho entendrem.

Finalment recomano un article d'una entrevista a Pedro Arrojo, molt interessant que exposa la realitat de la situació d'una manera planera i molt entenedora, al qual li dono tot el meu suport, tant pel que diu, com, sobretot, per qui ho diu.

Aquí va l'enllaç:



Recomano la lectura.


dijous, 21 de febrer de 2008

Ja n'hi ha prou de tanta bossa de plàstic

La idea no és nova, però aquesta iniciativa està agafant cada cop més força. Hem de ser concients que cal canviar els costums de vida i els mals hàbits adquirits per la comoditat i el consumisme descerebrat. Es pot començar per cosetes petites com aquesta campanya per reduir l'ús de bosses de plàstic.

La veritat és que el consum de bosses de plàstic és excessiu, representen aproximadament el 2 % dels residus municipals que es generen a Catalunya, on cada setmana es consumeixen més de 10 milions de bosses. L'estalvi d'una sola bossa de plàstic significaria poder tenir l'energia per tenir encesa una bombeta de baix consum 30 minuts. La reducció en l'ús de bosses de plàstic estalvia recursos naturals, despesa energètica i les difucultats de gestió del gran volum de residus que generem cada dia.

Per tant cal pendre mesures per disminuir el consum de bosses de plàstic, entenent que tampoc es tracta de prohibir-les, sinó de substituir-les en molts casos per bosses biodegradables o utilitzar bosses reutilitzables alternatives (bosses de roba) o anar a comprar amb el cabaç. Aquestes són apostes a nivell personal, però està clar que hi ha moltes coses a fer a nivell de les empreses privades o des del govern. Us adjunto algunes iniciatives interessants i informació sobre diverses campanyes.
La Campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic és una eina per promoure la cultura de la prevenció de residus i el consum responsable, i està promoguda per la Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable (http://www.residusiconsum.org/)

En aquesta línia, es fa èmfasi en la reducció de les bosses de plàstic per prevenir les problemàtiques que acompanyen el seu ús massiu.
Per assolir aquest objectiu, es indispensable la col·laboració de:
- Entitats
- Ciutadania
- Institucions i administracions
- Agents econòmics

A tall d'exemple:
Els forns i pastisseries de la ciutat de Terrassa que s'han adherit a la Xarxa de Forns per a la reducció de residus han aconseguit reduir el consum de bosses de plàstic un 87%.
La cadena de supermercats Bon Preu ha presentat una iniciativa per reduir l'ús de les bosses de plàstic. Les 110 botigues de la cadena tornaran 0,02 euros al cient si no agafa la bossa de plàstic.A més d'oferir als clients bosses biodegradables al preu de 0,05 euros la unitat, i reduir el pes i les tintes de les bosses.

També hi ha la campanya http://buenosdiasplaneta.org/ecobolsa/ amb el lema

'Yo tampoco soy una bolsa de plástico''Contra el calentamiento global, compra local' i on es poden adquirir bosses de roba.
Apunteu-vos a la bossa de roba.

dimarts, 12 de febrer de 2008

Imobilitat a la banyolina


El ple de l’ajuntament d’ahir va ser una mostra més del tipus de política que ens espera durant els propers anys. S’esperen molts encàrrecs a tècnics i empreses externes que ens diguin què s’ha de fer a Banyoles o com s’han de fer les coses, i es perfila una poca capacitat d’il·lusionar amb idees i un model de ciutat clar i definit. Resumint molta gestió, i poques idees noves. No dic que sigui fàcil fer-ho, però ...

Un exemple d’això ha estat el debat sobre una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds-independents al ple municipal sobre la promoció de la circulació en bicicleta, i una millora en la mobilitat de la ciutat. L’equip al govern ha desestimat la moció al·legant que ja hi ha un estudi en marxa que preveu redactar el Pla de Mobilitat urbana de Banyoles i, que cal esperar els resultats d’aquest estudi que realitza una empresa. No és l’ajuntament qui hauria de marcar les directrius generals d’un pla de mobilitat?, doncs resulta que a Banyoles no. A més, les propostes referents a la bicicleta proposades per ICV-ind. no són res més que un recull general de propostes àmpliament acceptades per moltes entitats socials, ajuntaments i ciutadans (més de 300 firmes recollides per ICV a Banyoles a favor de l’ús bicicleta), i incloses en nombroses declaracions i documents legals per fomentar l’ús de la bicicleta i la mobilitat sostenible. Doncs això, que no ens inventem res...

El comunicat ha deixat clara la nostra visió, cal potenciar la bicicleta, i també el nostre model de ciutat tranquil·la, més adient creiem als reptes de la societat del futur, molts dels quals ja ens afecten en aquests moments.

Us adjunto el comunicat, i la moció la podeu trobar a http://www.iniciativa.cat/plaestany/

ICV-Independents de Banyoles presenta una moció per a la mobilitat sostenible, amb la bicicleta com a protagonista.

ICV-Independents de Banyoles proposarà al proper Ple Municipal del dia 11 de febrer l’adopció d’un conjunt de directrius que han de formar part d’un Pla de Mobilitat Urbana que s’integrarà al futur POUM.

Després d’un període de consultes amb diverses entitats ciutadanes concernides per la sostenibilitat i la importància de superar la mobilitat basada en el consum de combustibles fòssils i el transport privat, i havent recollit centenars de signatures, ICV-Independents de Banyoles ha presentat la moció que es fonamenta en la LLEI 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, en la Declaració d’Amsterdam de 22 de juny de 2000 i en la Declaració de Banyoles de 28 d’abril de 2001.

Les mesures proposades, entre d’altres, preveuen: la pacificació del trànsit en el centre urbà, amb velocitats de circulació de 30 Km/h; l’establiment d’aparcaments dissuassoris amb lloguer de bicicletes; aparcaments segurs per a bicicletes; donar continuïtat als carrils bici fins a aconseguir una xarxa coherent que permeti els desplaçaments amb aquest medi de transport; enllaçar-la amb altres rutes ciclistes d’abast supramunicipal; integració dels carrils bici en el mateix nivell dels carrers que el dels automòbils, de manera que els ciclistes tinguin la mateixa prioritat en el trànsit que els conductors dels altres vehicles.


Aquesta moció, com d’altres anteriors, respon a la voluntat de portar a terme una oposició constructiva que esperoni el govern municipal a fer front als problemes reals que afecten la ciutadania."

dimecres, 6 de febrer de 2008

No sabem crèixer i cometem un error rere un altre

Els Trens:
1o anys repetint que el Tren d'Alta velocitat era una obra desproporcionada, no útil per la majoria, massa cara, massa impactant per l'entorn, i reclamant una inversió digna en els trens de rodalies i millorar el transport públic a curta distància.

Actuament, ni tenim rodalies ni trasport públic digne, i el TAV serà una obra desfassada en inaugurar-se, i que pagarem a molt alt preu, tant ambiental, com econòmic. Ara tots volen invertir en rodalies. Massa tard, ho pagarem car.

L'aigua
20 anys reclamant al cel que cal estalviar, que hem de pendre mesures d'estalvi, millorar les canalitzacions, utilitzar l'aigua segons la que tenim, no segons les nostres incessants necessitats.

20 anys contaminant aquífers per nitrats, sobreexplotant les fonts d'aigua, i promovent un urbanisme i camps de golfs que no optimitzen els recursos.

20 anys d'incapacitat per depurar les aigües i millorar la qualitat i quantitat de l'aigua dels nostres rius

Anys lluitant perquè no es faci el transvassament de l'Ebre, perquè s'apliqui una nova cultura de l'aigua, i que l'aigua no es perd al mar.

Ara volen el transvassament del Roine, i les dessaladores per solucionar la sequera. Ningú parla d'estalvi d'aigua. Ningú parla que som país mediterrani d'ambient sec, i pluges torrencials puntuals. Quan hagim fet el transvassament i les dessaladores, seguirem malgastant l'aigua.

L'energia:
Necessitem la MAT, que ens quedarem sense llum. Enlloc d'apostar per l'energia solar, i l'estalvi energètic a cada casa.... Ja farem més nuclears, o portarem l'electricitat d'un altre lloc. A quin preu?

El petroli i el canvi climàtic:

La tecnologia ho solucionarà tot, no cal preocupar-se. Fa anys que s'avisa que això s'acaba, que em de canviar de model, i ara què...

Si obres els ulls t'adones que no ho estem fent bé, que ens enganyen, i el pitjor de tot que ens enganyem... o intentem canviar ja tot això i construim una nova cultura social més intel·ligent i respectuosa amb l'entorn, o no podrem mirar mai als nostres fills als ulls.

Ens hem oblidat d'evolucionar com a societat, pensant-nos que l'evolució només era tecnològica, que el progrés només era crèixer, i hem crescut en consum del planeta, però no hem crescut com a persones, ni com a societat, i quan passa això, normalment el resultat final del procés és l'extinció de les espècies, igual que dels pobles.

dimecres, 16 de gener de 2008

Qui planifica la Banyoles del Futur?

Fa uns dies als mitjans de comunicació ens confirmaven que ja està en tràmit l'aprovació del desdoblament de la variant de Banyoles entre Cornellà del Terri i Serinyà.
Podríem parlar molt sobre la necessitat incessant de desdoblar carreteres. S’ha de recordar que aquesta proposta converteix la carretera en un gran vial per passar de llarg la comarca, i de passada la divideix en dues meitats. La divisió la causa no només la carretera de quatre carrils, sinó que implica tot un creixement urbà al seu entorn que aglutina la gent i les activitats sobre un eix despersonificant els valors de la comarca. Només heu de circular per la carretera per comprovar que a voltant i voltant el continu urbà i industrial és imparable, convertint-nos en àrea metropolitana de Girona, i vintena corona de l’àrea metropolitana de Barcelona...

Les entitats ecologistes locals van demanar primer que no es desdoblés la carretera, i en sortir el projecte a exposició pública es va demanar que es fessin passos de fauna, actualment inexistents, molt necessaris per mantenir una mínima connectivitat ecològica entre l'Estany de Banyoles, i el Pla de Martís i Espolla.

I la connectivitat de les persones? Qui va tenir la brillant idea de proposar eliminar l'accés des de la variant a la ciutat de Banyoles pel barri de Canaleta? No s'utilitza gaire diuen... l'ajuntament sembla que ho veu bé... I així estalviem diners.

No veig necessari ni el creixement excessiu de la ciutat de Banyoles ni els desdoblaments de carreteres en molts casos. Però, cal plantejar els escenaris de futur per valorar les coses. Si Banyoles té tota la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut classificada com a urbanitzable, de quina manera es gestionarà l'accés a aquesta zona. Seria lògic pensar que en un futur l'accés a la variant per Canaleta pot ser un eix principal per oxigenar el sector nord est de la ciutat. D'aquesta manera podríem utilitzar la variant de Banyoles com a una ronda de la ciutat i millorar la mobilitat. Del contrari necessitarem inventar més carreteres, i algú encara al final proposarà tapar la riera Canaleta i fer una ronda per sobre (i que consti que no m'agrada donar idees d'aquestes, hi ha molta gent que se les creu com a vàlides).

Cal mantenir l'accés a la ciutat pel barri de Canaleta, pels veïns de Canaleta, Mas Palau i Can Puig, per l’accés al Barri Vell, per millorar la vialitat de la ciutat, per tenir més opcions i alternatives en la planificació futura de la ciutat, i perquè aquest accés podria ser una alternativa per no construir una gran ronda que malmeti totes les zones d’hortes i recs de sota monestir,...
Ara és el moment de defensar aquestes qüestions, és el moment de pensar a llarg termini, això no ho pot fer la gent del carrer, és feina dels nostres gestors, i el nostre ajuntament és qui ho hauria de fer, sinó el mateix ajuntament a la llarga en pagarà les conseqüències, i els banyolins en definitiva també. Sinó que preguntin als del TGV en relació el tren de rodalies, o la línia d’alta tensió, tothom es queixa quan tot està passat, i després les coses sovint no es poden canviar i ens hem d’empassar els disbarats que els qui dirigeixen el nostre país ens encolomen per no saber planificar amb criteris de sostenibilitat ambiental.