La participació social i el mediambient

"Les entitats es mobilitzen per participar en el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

El passat dissabte 16 de juny una trentena d’entitats cíviques i socials del Pla de l’Estany van convocar un acte anomenat “Acte en Defensa de l’Estany” a la Plaça Major de Banyoles.

L’acte lúdic, defugint de les típiques mobilitzacions de protesta adoptades dins la malanomenada cultura del no, volia ser un acte de normalització de la participació ciutadana en els processos que han de regir la societat del futur. Així doncs, han estat les entitats qui han redactat en un document un seguit de propostes i han analitzat la situació ambiental de la comarca. Les entitats volen que aquest document es tingui en compte en el moment de redactar el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany. D’aquesta manera aquest Pla Director que ha de determinar com ha de desenvolupar-se urbanísticament la comarca, hauria d’incorporar propostes per tal que la comarca avanci d’una forma sostenible i més respectuosa amb l’entorn, el mediambient i el paisatge.

Més de dues-centes persones van participar en l’acte festiu que va comptar amb un concert de música, la lectura d’un manifest per part de jaume Fàbrega i d’un resum de les propostes de les entitats. Tot plegat va finalitzar amb una actuació teatralitzada. Uns constructors caricaturitzats van contractar uns paletes perquè aixequessin una paret de totxos davant d’un paisatge idíl·lic pintat per uns nens. Després d’una lluita ferotge entre l’especulador i les entitats ciutadanes, la victòria del poble va canalitzar les energies vers la paret de totxos que va ser esmicolada per un ariet que semblava volar accionat amb la voluntat de la gent de la plaça.

El procés de redacció està acabat, però la feina tot just comença. A primers de juliol les entitats es reuniran amb l’empresa redactora del projecte. Cal que les entitats facin sentir la seva veu i per això el procés d’adhesions i de suport a les propostes està obert a la participació de la gent i les entitats. "

Reflexions post electorals

Prefereixo intentar fer una anàlisi dels resultats electorals ara en fred, crec que aporta conclusions més saludables.

No enganyo a ningú si dic que la nit electoral em va sorprendre la victòria de CiU, i que en alguns moments semblava que no arribàvem a treure un regidor, i tot semblava una mica estrany. He de dir però, que malauradament sóc l’únic que vaig encertar la porra del nostre resultat, una regidora, amb 425 vots. No és que n’estigui orgullós d’aquest encert, hauria preferit entrar jo també l’ajuntament per poder fer feina, ja que és per això m’hi vaig posar. Tampoc és perquè no confiés que havíem fet molt bon treball, ni que dubtés de la nostra capacitat, sinó que malauradament, tinc una exagerada tendència a tocar de peus a terra, i treure un regidor era i ha estat un resultat extraordinari per ICV a una ciutat de les característiques de Banyoles. Un excel·lent pels meus companys, des del primer a l’últim de la llista i pels que no van poder-hi estar, l’experiència ha estat tan extraordinària que tinc ganes de continuar-la fins a on em porti.

I ara què? direu. Doncs no passa res. Quatre anys de govern sociovergent. Les normes del joc són aquestes. Sabem que moltes no ens agraden, que alguns juguen amb cartes marcades, que hi ha avantatges i favoritismes, que n’hi ha que tenen suport de gent amb diners i altres que tenen molts contactes, però, al cap i a la fi, la gent de convergència va anar a tota a votar i altres que ens podrien haver votat a nosaltres no ho han fet. Potser han estat els sopars i les botifarrades, potser han estat les ganes de canvi, potser han estat que els governs amb majoria absoluta d’esquerres sempre perden credibilitat al perdre el contacte amb la gent de carrer, no ho sé. Però a Banyoles es viu molt bé, i el ciutadà de classe mitjana no té ganes de perdre el seu estatus ni pels immigrants, ni per les absurdes polítiques d’esquerres. Molta gent només tenia unes ganes contingudes des de fa temps d’aferrar-se a un valor segur des dels anys 80, la convergència. No fos cas que volguéssim canviar les coses massa depressa.

Caldria esperar que pel bé de Banyoles ho facin bé, i això els porti a CIU a treure una majoria absoluta d’aquí a quatre anys, i als socialistes a desaparèixer. Això és una possibilitat a considerar. Si ho fan malament allà estarem nosaltres per dir-hi la nostra, i per mobilitzar i conscienciar a tots aquells que no han anat a votar aquesta vegada per nosaltres. Des del meu partit a Banyoles hem criticat l’actitud dels socialistes. El pacte amb CIU, una mica a contra natura, ens ha deixat una mica al marge, quan nosaltres teníem moltes ganes d’aportar coses a Banyoles des del govern. Segur que haurien aportat molt perquè Erc governés amb altres maneres. En tot cas crec que no s’ha de recriminar res en aquest sentit a un pacte CiU-PSC si està ben argumentat. Però, a mi la resposta del canvi no em serveix, i el que si crec que és recriminable és portar al terreny del govern les batalletes històriques entre PSC i ERC, entre Barraca i Bosch, entre Solana i qui sigui. Que si tu vas pactar amb uns fa vuit anys, que si en Solana feia el mateix, que si ERC ha estat prepotent amb la majoria absoluta... Crec que quan aquest és el nivell en el qual es centra el debat, el millor pels polítics, per Banyoles i per ERC i PSC, és que tota aquesta gent amb greuges, batalletes i personalismes fessin net cap a la juvilació anticipada. Crec que per Banyoles seria el millor, i per la salut dels partits també. Cal gent amb ganes de treballar i sense complexes, ni prejudicis.

Per culpa d’això ara ens mengem quatre anys de govern conservador que no sabem a on ens porta, perquè no sabem quin és el seu programa. El meu parer és de deixar-los treballar i que ens ensenyin el que volen fer, i jutjar-los objectivament. M’han arribat veus que en Noguer va aportar coses interessants a nivell de gestió de residus des del consell comarcal de la Garrotxa. Esperem que l’experiència en contacte amb el Parc Natural de la Garrotxa i aquesta amb els residus faci que siguin aspectes prioritats també ara que està al Pla de l’Estany. Per la meva part aportar tot el meu suport a la Nuria en el paper de regidor a l’oposició i seguir fil per ratlla tot el que es faci a la ciutat, perquè no continuem amb la mateixa línia urbanística, demanarem que PSC i CIU compleixin el seu programa electoral, on manifestaven que volien el Parc Natural i volien protegir les hortes, i si no ho fan els ho recriminaré, des de ICV, des de les plataformes ciutadanes, a nivell personal i des d’on faci falta, perquè a mi el que m’interessa és que Banyoles es cregui que pot ser una ciutat moderna i mediambientalment sostenible. Tan de bo, això ho penséssim totes i tots.

Per una Banyoles ètica, justa, social i mediambientalment sana, estem ara més que mai amb ICV-independents de Banyoles. Felicitats companys.

(La fotografia correspon a l'acte de plantada de 14 freixes a Lió a l'Estany de Banyoles per compensar la petjada ecològica o impacte ambiental de la campanya electoral- és a dir, la despesa en fulletons, viatges, tríptics, programa, etc-)

Anàlisi de la situació política després de les eleccions de 2007. Per Josep Maria Reyes i Vidal.

Us adjunto un text que ha preparat un company de partit a Banyoles, que vol ser una reflexió a la situació de Banyoles després del 27 de maig de 2007.

"ANÀLISI DE LA SITUACIÓ POLÍTICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE 2007.
Per Josep Mª Reyes i Vidal, portaveu ICV-idB.

1- Unes eleccions deslegitimades des de dalt...Les eleccions municipals de 2007 s'han fet en un clima de deslegitimació, atiat per Convergència i Unió i la majoria dels mitjans de comunicació, que, “casualment”, coincidien en aquest propòsit de desmotivar la participació política dels ciutadans/es. Convergència i Unió ha estat foragitada del control de la Generalitat, que havia exercit durant 23 anys, per les forces d'esquerra coalitzades que la castigaven així per la seva política de pactes amb el PP. I ara CiU temia ( com així ha passat ) ser marginada de les Diputacions, dels Consells Comarcals i de les principals ciutats catalanes.Però lluny de treballar amb humilitat per fer uns programes polítics més acceptables per a alguns dels partits que podrien pactar amb ells, han optat per exigir una reforma electoral que permetés governar els municipis, les Diputacions i els Consells comarcals a la força més votada, denunciant com il·legítimes unes eleccions que permeten pactes post-electorals que els aparten del poder.2- En el marc d'un sistema electoral injust...I cal dir que, efectivament, el sistema electoral que s'utilitza a Catalunya ( i que Convergència va mantenir durant els seus 23 anys al poder ), és molt injust. És injust perquè afavoreix d'una manera brutal Convergència i Unió. El vot d'una persona no val igual que el de qualsevol altra persona, tal i com seria lògic en un sistema democràtic on imperés el principi “ una persona, un vot “. No, a Catalunya, en les zones del cinturó industrial, el vot d'una persona val exactament la meitat que en les zones rurals, feu de Convergència i Unió.De fet, fent un seguiment de totes les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar com CiU ha obtingut un total de 50 diputats més del que li corresponia pel nombre de vots obtinguts ( 6 a les eleccions de 1980, 9 a les de 1984, 8 a les de 1988, 8 a les de 1992, 5 a les de 1995, 5 a les de 1999, 4 a les de 2003 i 5 a les de 2006 ). Fruit d'això, ha obtingut tres majories absolutes que no li corresponien ( 1984, 1988, 1992 ); com tampoc hauria d'haver obtingut, si s'hagués respectat el principi de proporcionalitat, la possibilitat de governar amb el PP en 1995 i 1999. En realitat, tampoc hauria estat en condicions de governar en 1980 amb els seus socis ( ERC i UCD ). Tots i cadascun dels 23 anys que han governat Catalunya ho han fet gràcies a un sistema electoral injust que els ha beneficiat sempre.Aquests diputats obtinguts injustament, lògicament, es resten d'altres forces; en concret, a ICV li han estat arrabassats 9 diputats ( 2 a les eleccions de 1984, 1 a les de 1988, 2 a les de 1992, 2 a les de 1995, 1 a les de 2003 i 1 a les de 2006 ).Pel que fa a les eleccions al Parlament Espanyol, CiU ha obtingut injustament 12 diputats més dels que li haurien correspost pel nombre de vots; mentre que ICV ha vist escamotejats 6 dels seus diputats.Així, doncs, s'entén la raó per la qual CiU va mantenir durant tots els seus mandats el sistema electoral català, que ara denuncia per il·legítim: per què li afavoria. I tan sols pensa en el seu canvi ara que, malgrat seguir obtenint un excés injust de diputats, aquest nombre li és insuficient per governar les institucions amb les seus aliats naturals del PP.I qui és el canvi que proposa? Doncs:-A les eleccions municipals, a través d'una segona volta, anul·lar la voluntat de 1.325.552 persones ( per exemple, amb dades de les eleccions municipals de 2003 ) que no haurien votat cap de les dues forces majoritàries.-I la tria directa per la ciutadania, a dues voltes, del President de la Generalitat, fet que deixaria sense cap valor 1.211.594 vots de les persones que han votat partits diferents dels dos majoritaris ( per exemple, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ).No, la reforma que cal no ha de consistir en deixar encara més gent fora de la política, sinó en fer que el vot que cada persona vol emetre valgui igual que el de qualsevol altra.3- Banyoles al 2007...La situació política de Banyoles en el període 1999-2007 ha estat marcada per l'absència d'algunes de les opcions electorals, com CiU o ICV. CiU no s'ha presentat en les eleccions municipals d'aquest període, lliurant en safata l'alcaldia a ERC, primer en coalició amb Unió Democràtica, i després amb majoria absoluta.ERC ha portat a terme una política de desenvolupament urbanístic exagerat, amb el qual no s'han arribat a finançar les despeses d'una sèrie d'equipaments no gaire ben planejats pel que fa a la relació despesa-benefici social.D'altra banda, el seu concepte de participació ( que consistia en convèncer la gent de la bondat d'allò que ja s'havia decidit prèviament; i prescindir de les opinions adverses ) ha causat malestar entre entitats de lleure, d'immigrants, de solidaritat, de botiguers...Per això, aprofitant una manca d'entusiasme popular cap al govern d'ERC, CiU ha apostat molt fort per la recuperació de l'alcaldia ( donat que, de les quaranta ciutats majors de Catalunya, tan sols tenien perspectives de governar la catorzena, Sant Cugat i la trenta-tresena, Tortosa...En aquest marc, Banyoles era una gran ciutat, molt valuosa ): visites de Jordi Pujol, d'Artur Mas, de Samaranch, tres sopars multitudinaris... D'altra banda, el PSC, apartat de l'alcaldia per sorpresa després del malaurat enfonsament de l'Oca, ha fet una trista figura en l'oposició municipal, menystinguda i poc activa, de manera que ha acabat per patir un gravíssim càstig electoral.El PP...bé, ja sabem què és el PP.4- El balanç d'Iniciativa a Banyoles...La nostra formació política ha aconseguit tot un seguit de fites impressionants en els tres primers anys d'existència: -la creació de l'agrupació; -un treball d'oposició sorprenentment actiu, tenint en compte la manca de presència en les institucions i els mitjans de comunicació, -la consolidació d'un grup ampli, potent i estable de gent disposada a treballar pel present i pel futur de la ciutat,-la presentació d'una candidatura, -l'elaboració d'un programa electoral reconegut per tothom com molt ben fet, i, finalment, -la consecució d'una regidoria.I encara ens ha quedat gust de poc ( en no haver obtingut un segon regidor ), tot i que amb la nostra candidatura, mirant els resultats de totes les eleccions anteriors, hem obtingut un 33 % més de vots que la mitjana dels vots que ICV o el PSUC han obtingut a Banyoles en totes les eleccions anteriors, fet que significa una millora del 25% en el percentatge de vot ( passant del 4.32% al 5.67% ).Això no ha estat suficient per fer possible un govern municipal de coalició d'esquerres, a causa de la gran davallada de vots d'ERC, i la ciutat serà governada per una coalició de dretes, la de CiU i PSC, que ja estava decidida prèviament a la convocatòria d'eleccions, segons es pot comprovar amb els continguts i les ambigüitats dels programes d'aquestes dues formacions, per les seves estratègies en els debats de la campanya, i, després dels resultats obtinguts, per l'absència de negociacions del PSC amb les forces d'esquerres de cares a un possible govern de progrés. Aquesta actitud pensem que serà tinguda en compte pels seus propis electors en el seu moment.5- La feina que tenim per endavant...Ara, el què ens toca fer en els propers 4 anys és...el mateix que fins ara, però amb més mitjans, més empenta, més experiència, i podent ser presents en la institució municipal.Des del primer dia hem de seguir treballant:- Per ajudar les associacions i entitats de la ciutat que malden per fer coses en profit de tots;- Per recollir i vehicular les iniciatives i crítiques de la ciutadania,- Per intentar aconseguir el naixement de noves agrupacions locals a d'altres municipis de la nostra comarca,- Per protegir el medi ambient de les possibles agressions que pot patir a mans d'un govern municipal poc sensible a la seva preservació,- Per impedir que quedin marginats els interessos dels ciutadans i ciutadanes que tenen una situació econòmica o social desfavorable.- Per aconseguir l'accés de la ciutadania a la informació generada per l'Ajuntament i que li concerneix directament o indirecta,- Per fer sentir la nostra veu en demanda de transformacions de veritable progrés,- Per augmentar la consciència ciutadana i la cultura política dels banyolins i banyolines.La nostra oposició, constructiva i respectuosa amb les forces que legítimament governen la institució municipal, serà ferma i exigent i denunciarà totes les actuacions que malmetin la natura o els drets dels qui tenen més necessitats i menys recursos per atendre-les. És la millor contribució que podem fer per assegurar que, en les properes eleccions municipals, no sigui possible matemàticament una coalició per fer polítiques de dretes."