Barca de passatgers a l'Estany?

He de confessar que el tema de la barca de passatgers a l'Estany de Banyoles em planteja molts dilemes. D'una banda l'excés de turisme i embarcacions a l'Estany generen més pressió turística sobre l'entorn natural, són molèsties petites que s'afegeixen a la resta d'activitats que es fan a l'estany (rem, piragüisme, bany, pesca, esport, passeig, bars,...) i que en global afecten la natura, especialment foragitant la fauna. Però sense barca de passatgers, sense un mitjà perquè la gent gaudeixi del privilegi de navegar per les aigües de l'Estany i gaudir de les vistes de les seves ribes, difícilment aconseguirem convèncer a la gent que aquest espai es mereix una categoria de protecció més especial, més elevada que la que té ara.

 (Foto:ACN, extreta de la notícia: http://www.aragirona.cat/noticia/73463/lemblematica-embarcacio-anna-abandona-lestany-de-banyoles-rumb-a-mallorca)

Ara la barca que quedava, l'Anna, que a més funcionava amb bateries i era ecològica, un punt a favor, se l'han emportat a Mallorca. Paradoxalment ara si que viatjarà en un Parc Natural de les Illes Balears, privilegi del qual a l'Estany no va poder gaudir. Segons el Reglament d'Activitats de l'estany  de l'Ajuntament de Banyoles es permet una concessió per a una barca de passatgers a l'Estany, per la qual cosa ara la vacant ha quedat buida, per jubilació d'en Generet-Joan Corominas- i caldrà treure la plaça a concurs públic.

Es plantegen diverses opcions, entre altres:

• Una altra barca ecològica com la que ja hi ha. Potser costarà que un particular faci la inversió.
• Una barca ecològica de passatges de caràcter municipal? Molt difícil amb els temps de corren.
• Un projecte innovador com una barca de passatgers-catamarà solar com la que ha promogut la Fundació Global Nature al Llac Constanza a Alemanya? A través d'Una Fundació local, entitat?, corporació? Mireu diferents opcions d'embarcació a: http://www.kopf-solarschiff.de/cms/cms/cms_files/download/allgemeine_folien_solarschiffe_-_mit_technischen_daten_-_englisch.pdf

Tant de bó trobéssim un inversor local amb caràcter i empenta per fer una aposta innovadora pel turisme ecològic amb una embarcació que cridi l'atenció i permeti gaudir de l'Estany sense malmetre'l, a més de conscienciar sobre la protecció del medi ambient. A més es podria combinar amb ofertes de visites guiades, amb una botiga de productes locals, amb promoció de viatges amb segway o burricleta,....o un negoci com deu mana que podria estar ubicat a l'espai abandonat del Cisne. Busco empresari innovador que necessiti idees.
Però...
Potser millor sense barca, que molesta al CNB, i així que no molesti els plans per convertir l'estany en una pista de rem i piragüisme, glups, no!! Volia dir millor per la natura si no hi ha barca, no? Tinc els meus dubtes. caldria debatre-ho a fons...però a banyoles sembla que a ningú li importa...

Collserola Nou Parc Natural

Felicitats a la gent de  Collserola i voltants que han treballat per aconseguir la protecció d'aquest espai natural de Catalunya. Després de la declaració del Parc Natural del Baix Ter, Montgrí i Medes, i del de Collserola, només queda la declaració del de Prades per acabar amb la llista de prioritats marcades en la declaració de PN de Catalunya per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Ara seria el moment de reforçar els esforços per aconseguir que l'Estany de Banyoles encapçali la llista de propers Parcs Naturals, a declarar en la propera legislatura, si és que els ajuntaments i administracions competents estan a l'alçada. S'està deixant de banda un dels sistemes naturals més singulars de Catalunya, i els problemes de gestió ambiental i la pressió humana sobre l'Estany cada cop son majors... Encara hi ha molta feina per fer.

Sensibilitat mediambiental alterna al Pla de l'Estany

Fa dies que no escric, i estava pensant en fer un recull de temes mediambientals de la comarca dels últims mesos. Intentant donar-li al contingut una estructura coherent me n'he adonat que és impossible, que per fer una valoració de temes mediambientals has d'anar passant de les bones notícies a les dolentes talment com si es tractés de corrent alterna, a expenses d'un malaventurat costum atàvic basat en el fet que després de fer una bona obra o exposar una bona intenció, n’ha de fer una altra de negativa tot darrera per cagar-la.

Comencem per Fontcoberta, un petit municipi que té la difícil tasca de compaginar un patrimoni natural singular, amb un model de municipi basat en una urbanització residencial i una zona industrial de mal gestionar. I això es paga. Cal donar un premi a la iniciativa de l'ajuntament de comprar els terrenys del costat de la platja d'Espolla, per així assegurar-ne la seva protecció futura i una millor gestió, i també aplaudir la seva insistència per entrar a formar par del Consorci de l'Estany, un ens que gestiona part de l'espai natural de l'estany de Banyoles. Sembla lògic que el Consorci gestioni l'entorn de l'estany i també Espolla que forma part del mateix Espai d'interès natural protegit pel PEIN i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Però, ai las... densos nubarrones... ha de coincidir tot això amb el desenvolupament de l’ urbanització "Ciutat Jardí" totalment insostenible, aprovada per un ajuntament anterior, i que ha destruït part d'una zona inundable on hi havien triops i on es reproduïen diverses especies d'amfibis (veure notícia de Limnos http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=332&Itemid=). Sembla inevitable fer-ne una de freda i una de calenta.

Continuem per Banyoles que ha aprovat el nou Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE). Llargament esperat després del RAE obsolet dels anys 90, s’esperava amb delit aquest nou document normatiu que havia de regular de activitats de l’Estany de forma més eficaç, i incloent un nou règim sancionador. Realment el RAE nou té punts a favor, com aquesta possibilitat de sancionar qui contamini o malmeti l’estany, també per fi que obligui a delimitar el bé comunal i reguli les relacions amb el Club Natació, o la redacció d’una ordenança o reglament dels recs.... Evidentment però un reglament tant llargament reclamant i exigit per les entitats ecologistes no deixa a tothom content, i hi ha coses que han quedat igual que fa molts anys, entre elles que encara es poden fer activitats a gairebé tot l’Estany de Banyoles, quan s’havia demanat una reducció de l’àmbit on es pot anar en barca o piragua. A l’estany hi ha espai per fer-ho tot, però regular això no es fàcil, i menys posar-se amb el tema del bé comunal i delimitar quanta aigua es pot treure de l’estany?. Realment és bo deixar la possibilitat de treure el 25 % de l’aigua que entra en un moment donat a l’estany per a usos humans? És sostenible a llarg termini? Jo ja no se que dir. El temps ho dirà, però malauradament la porta de moment queda oberta a l’explotació sense massa límits de l’aigua. També Banyoles té temes aparcats com el tema del Parc natural. Que és això? Ja ningú en parla? O que realment Banyoles lideri el Consorci de l’Estany i avanci en la protecció de l’estany, acceptant l’entrada de Fontcoberta al Consorci. No obstant també cal felicitar al Consorci i als dos ajuntaments actuals que en formen part de tirar endavant projectes complexos i molt interessants com el “Projecte Estany” per a recuperar la biodiversitat de l’Estany...

Del nou POUM de Banyoles en sentirem a parlar a final d’any, i han promès un procés participatiu per debatre sobre la zona de Sota Monestir on hi ha una zona d’hortes molt interessants... Hi haurem de participar...

Haurem de segui vetllant perquè en temes de mediambient la balança es decanti cada cop més pel costat de la conservació i la sostenibilitat, doncs per més que s’ha avançat molt i que cal felicitar sovint a les administracions, encara hi ha molta feina a fer i moltes coses mal fetes, o si més no , que es podrien fer d’una altra manera.

Obres de la carretera a Foncoberta que ha eliminat part de la zona humida de la pedrera d'en Silet.

Projecte Estany: un projecte demostratiu per recuperar la biodiversitat de l'Estany , eliminant part de les espècies exòtiques invasores

Des del mes de juny treballo en un interessant projecte anomenat "projecte Estany". Subvencionat per una Unió Europea a través dels fons LIFE + natura, aquest projecte preveu recuperar la biodiversitat de l'Estany de Banyoles a través de la lluita contra les espècies exòtiques. Es planteja com un projecte demostratiu, amb la idea de controlar les espècies exòtiques invasores, i dic controlar perquè exterminar és impossible, per tal de recuperar espècies en perill com la tortuga d'estany, el bar, la bagre o les naiades.

De moment està tot en marxa i acabem just de començar. Per veure'n un tastet us enllaço les primeres notícies públiques sobre el projecte:



">

Nevada a l'Estany de Banyoles

Aquest matí 1 de febrer de 2010, la comarca ha despertat enblanquinada i gelada.
La sortida de sol a l'Estany, ilumina els turons nevats de l'entorn de l'estany i ens deixa imatges que parlen per si soles.

       

L'impacte de les espècies invasores sobre la biodiversitat: de la resignació al rebuig, passant per l'acceptació

Està científicament comprovat que la introducció d'espècies foranes que desenvolupen comportaments invasors és una de les causes més importants de pèrdua de biodiversitat del Planeta. Però això es pot aturar?, és reversible?, cal evitar-ho?.

En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.

Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...

Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...

Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.

Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).

Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.

Mobilitat a l'entorn de l'Estany

Pendre decisions no sempre és fàcil, i n'hi ha algunes que per afectar a molta gent i per existir un gran ventall de possibilitat i alternatives encara ho son menys. Així doncs... Que fem amb la carretera que volta l'Estany? acabarem el carril bici en el tram de Porqueres? Sembla que l’ajuntament hi vol posar fil a l’agulla…podria ser una bona oportunitat

Jo soc d'una generació de banyolins que han viscut la volta a l'Estany en totes les seves vessants. Des d'aquelles passejades pel front d’Estany amb els pares de petit que acabaven al Barbiland saltant a les colxonetes, passant per les primeres voltes a l'Estany amb 16 anys i la vespino (no pas a poc a poc, per cert), continuat amb les primeres voltes amb l'autoescola per treure'm el carnet de conduir, i acabant per les típiques voltes de les nits del cap de setmana en bona companyia. Un cop passada la joventut, la volta a l’Estany agafa un altre caire, més esportiva, primer utilitzant la bicicleta, i amb els anys i amb l'excusa que ens hem de cuidar més, també corrents com un beneit, i entre aquestes etapes la descoberta de la meva gran afició a mirar ocells tot passejant al voltant l'Estany amb uns prismàtics. És podria dir que, així com la vida mateixa, la meva volta a l'Estany ha fet un recorregut cíclic per tornar a l'inici. A gaudir de la volta....

Per això, cal definitivament decidir. Podem treure la carretera de l'Estany i convertir-ne una part en carril bici, la podem fer d'un sol sentit pels cotxes i l'altre meitat per les bicicletes, o podem deixar la carretera actual i fer un nou carril bici al tram que falta aixafant alguns arbres i menjant-nos un tros d'Estany.

Voleu arguments...tants com vulgueu per cada possibilitat.

Em quedaré amb uns quants. En un parell de setmanes he vist un cotxe aparcat a dins l'Estanyol del Vilar i un altre cotxe que ha sortit de la carretera a Can Morgat carregant-se la tanca de la última corba. És ja el segon cop que passa. Per mi, però el millor argument és anar un cap de setmana a l'Estany i veure com malviuen pares amb nens i bicicletes, gent gran, mares i pares amb el cotxet, cotxes i motos en un tram de carretera tranquil... Que hem d'esperar que facin mal a algú?. Finalment també recordar les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda, discapacitats, o gent amb mainada que porten el cotxet per donar la volta,...

La meva aposta s'acosta al que seria un poble tranquil (Citta slow), tant per Banyoles com per Porqueres. Ens hem de decidir i reduir sigui com sigui la velocitat i el pas de cotxes per la carretera de circumval·lació.

La volta a l'Estany és per viure-la. Cal ser valents i esperem que a Porqueres facin un pas endavant per una societat més madura i amb uns valors més sòlids.

On són els collverds de l'Estany?

Feia dies que necessitava una passejada per l’Estany. No és el mateix fer-la en cotxe, ni en bicicleta, ni corrents. A peu tot agafa un altre ritme. Aprofitant un diumenge d’un cap de setmana una mica lliure d’activitats, fet no gaire normal, vaig a fer una passejada per l’Estany. No és habitual ja que la gran quantitat de gent que hi ha pel camí, a peu, corrents, nedant, banyant-se, menjant, fent pic-nic o pescant fa que d’una manera o una altra acabi la volta una mica alterat. Començo per la zona urbana, així el tros més dur passa primer, i també a aquesta hora hi ha menys gent. El xivarri de la gent banyant-se al Club o als banys espanta a les bèsties i l’aigua apareix nua de vida, però plena de color. Al fons les taques blanques del gavians trenquen el silenci animal.

M’acosto a una zona de jonca i balca entre pesqueres. Fa uns mesos hi van criar unes fotges, aquells ocells negres semblants a un ànec amb el bec blanc. Van néixer tres pollets que van durar una setmana. Van desaparèixer com engolits per l’Estany. Primer penses que se’ls han menjat els gavians. Ho podrien fer. Però tan a la riba no s’hi acosten, i les fotges troben refugi entre la vegetació. Podria ser un visó americà o una rata. Però no se’ls menjaria tots tres amb tanta facilitat. Que queda que no veiem, que apareix del no res, allò que més s’assembla al drac de Banyoles, la bèstia que està deixant sense vida l’Estany... allò que espanta a fotges, polles, ànecs i cabussets a l’Estany? L’ombra del black-bass apareix sota la superfície de l’aigua, mirant de reüll i et fa saber que estàs al seu territori. Sorgint del fons de l’Estany, amb una voracitat capaç d’engolir ratbufos, granotes, altres peixos, fins i tot de la seva mateixa espècie, pollets i petits ocells sencers, fa acte de presència l’exterminador. Ell ha acabat amb tota aquesta fauna a l’Estany.

Arribem a la pesquera de Can Lero a l’Oficina de Turisme i podem veure els primers ànecs. Però res més semblant a una visió idíl·lica de la natura, aquella imatge s’ens apareix com la més gran de les incoherències de la natura. Una comunió d’ànecs híbrids de granja, amb animals semisalvatges, espècies exòtiques com l’oca egípcia, ànecs albins, oques i demés bestiar competeixen per un bocí de pa renegant del seu esperit lliure i rebaixant-se a una dependència malaltissa de l’aport d’aliment que ofereix la ma humana. Ma amiga i ma traïdora a la vegada que sotmet de forma subconscient a unes víctimes massa preocupades per viure, com per recordar-se del seu passat assilvestrat. Passem de llarg de tan imatge trista, que només es perdona pels somriures que poden fer arrancar de les criatures que innocents elles participen de ben petites en la construcció d’una desdibuixada societat humana.

Arribo a la zona dels desmais on unes poques fotges i uns morells cap-roig m’alegren el dia, però segueixo sense veure més d’una desena de collverds. Alguna parella perduda busca aliment entre els pescadors, mirant de reüll la canya i l’esquer.

A la part natural del sector occidental del llac, al municipi de Porqueres, espero trobar més ocells a l’aigua. Però el fort pendent dels marges de la riba , i la combinació d’unes aigües massa carbonatades i amb pocs nutrients, fa que els ocells no hi trobin menjar i marxin. No obstant, malgrat no trobar-hi menjar seria un bon lloc per descansar-hi tranquil·lament i fer-hi la migdiada. Que estrany? De cop però m’adono que no estic sol enmig de la natura. Enllà dels canyissos i a pocs metres de la riba un grup de caiacs passen de forma juganera, entre crits i xisclets, la pau s’enterboleix, i ja no hi ha màgia. Bé, ha estat un moment i prou. I ara una barca de turistes a rem, i ara la barca de la Creu Roja desfogant el motor a tota vela, tot el dia. Ara em recordo del dia que la vaig veure circular de nit per l’estany il·luminant la riba amb un focus en plena època de cria. M’he d’estranyar que no hi hagi ànecs?

Arribo a La Draga, i tot i la calor, de seguida el camí és fa estimar per l’ombra de salzes i pollancres, i l’elegància dels verns a la riba de l’aigua. Una aigua estancada d’un color verd gris apareix esquitxada de larves de mosquit, és un ambient ideal, i a la zona no s’hi veuen ni granotes, ni peixos. Massa poca aigua i poc oxigen. Massa black bass per les granotes.

I així on són els ànecs? Reculo com buscant l’arca de Noe, i m’arribo fins a les noves llacunes de Can Morgat. L’itinerari permet disfrutar d’un lloc privilegiat. M’aturo al mirador esperant alguna sorpresa. Un curiós camesllargues, s’aixeca un elegant bernat pescaire, algun pollet despentinat de polla d’aigua pasturant, uns jovenets de fotja darrera una mare atabalada,.. buf quina sensació!. Al cap d’un moment un grup de corriols petit i els seus joves de l’any aterren al fang de davant el mirador, i diversos cabussets emergeixen com embogits d’entre les aigües, cercant aquell moment de respir que no troben a sota el líquid revitalitzant. Quina vida, i també collverds, i tants collverds. Els compto. Més de 80 collverds en una i una vintena en una altra. Ara ja se on són els collverds.

On estan tranquils per poder canviar el plomatge durant la muda de tardor. Estan aquí on la gent que ve se’ls estima. Estan aquí tot i ser un lloc més petit perquè hi troben un respir, un refugi, una llar. Marxen de l’Estany i ho canvien per una bassa artificial amb aigua neta, però tranquil·la. Millor pels ànecs. Fantàstic per les llacunes de Can Morgat. Trist per l’Estany. Trist per les persones. Que estem fent...? Que els estem fent? Que ens estem fent? Aquesta és una faula d’un dia d’estiu qualsevol, d’un any qualsevol, d’un estany qualsevol, on un aneguet lleig cercava un estany màgic per convertir-se en cigne, i va acabar com un passerell buscant nous estanys on algun dia convertir-se en un ànec de veritat.

6 d’agost de 2007