On és la participació ciutadana a Banyoles?

El passat dissabte 16 de març es va celebrar la primera sessió de participació ciutadana del Pla d'Ordenació Urbanística de Banyoles, un Pla urbanístic que està redactant l'actual ajuntament de Banyoles i que ha d'establir l'estratègia de desenvolupament de la ciutat de cara a un futur proper i llunyà. Hem de créixer? Cal seguir urbanitzant? Calen més serveis? Més equipaments com una biblioteca i escola bressol? Piscina pública si o no? Calen més zones verdes? Que n'hem de fer dels horts de Sota Monestir? I la mobilitat de Banyoles, està ben resolta? Calen carrils bicicleta? Cal promoure el turisme? De quin tipus? Que fem amb el comerç i la industria? ...Tot això i molt més es pot debatre en aquestes jornades. La trobada hauria de ser el lloc de trobada de ciutadans de Banyoles per debatre com ha de ser la ciutat, fer propostes als redactors del Pla urbanístic i als polítics. De fet hauria de ser un deure, una obligació de participar com a ciutadans. No ens beneficiem tots de les escoles, hospitals, casals i altres gestions públiques, doncs hauríem de participar més en la seva gestió i decisió, molt més que no pas posar un paper en una urna cada 4 anys.

A la jornada hi vam assistir unes 15 persones la meitat coneguts. No per previsible menys decebedor. Érem pocs els disposats a dedicar un matí d'un dissabte a participar d'un debat sobre la Banyoles del futur, feia molt bon dia. No vull culpabilitzar ningú, ni acusar de res, ni donar lliçons de res, no és la meva intenció. M'hagués agradat veure més representants d'entitats i associacions, els indignats que estaven a la plaça Major fa una mesos, joves, jubilats, aturats, etc... però no hi eren, érem pocs. Manca de publicitat per part de l’ajuntament? No se. Molts dels que hi vam anar ens preguntem si aquesta participació serveix de res. Potser no? Tot i així, jo seguiré participant de les dues jornades que queden i creient en el procés. Em direu ingenu? No ho soc pas. Crec que hem de participar d'aquestes jornades. Hi vaig a aprendre a escoltar a l'altre gent, per aprendre a debatre, per saber com arribar a consensos, aprendre a cedir i a exigir, apendre a parlar en públic,... només així construirem unes bases sòlides per a una cultura de la participació de la qual ara som orfes. Jo tot i ser de la generació del 1975 i haver nascut en democràcia, encara estic aprenent a saber que és això de la democràcia, i encara em queda molt a aprendre. Per això mentre pugui, tingui temps i ganes seguiré participant per construir un futur millor. No hi ha alternativa. Arreglar això passa perquè tots ens impliquem en la construcció d'una societat més justa i respectuosa, basada en el respecte, solidària, ambientalment sostenible i conscient del que es juga. Només així podrem superar aquesta crisi ètica, social i econòmica, i preparar-nos per la crisi energètica i l’efecte del canvi climàtic. Hi ha feina a fer, estaria bé que a mesura que tots ens anem conscienciant ens hi anem afegint. Hi ha molta a millorar i canviar, i fins que no siguem majoria, seguirem patint les injustícies, com sempre més en patirem els de les classes treballadores. No podem deixar la solució dels nostres problemes a aquells que els han generat, com tampoc podrem excusar-nos a la propera crisi quan ens diguin que no sabíem que podia passar. Ara estem avisats. Si voleu ens trobem el 6 d'abril a la propera sessió del POUM per parlar.

Més informació del POUM de Banyoles http://poum.banyoles.cat/

Sensibilitat mediambiental alterna al Pla de l'Estany

Fa dies que no escric, i estava pensant en fer un recull de temes mediambientals de la comarca dels últims mesos. Intentant donar-li al contingut una estructura coherent me n'he adonat que és impossible, que per fer una valoració de temes mediambientals has d'anar passant de les bones notícies a les dolentes talment com si es tractés de corrent alterna, a expenses d'un malaventurat costum atàvic basat en el fet que després de fer una bona obra o exposar una bona intenció, n’ha de fer una altra de negativa tot darrera per cagar-la.

Comencem per Fontcoberta, un petit municipi que té la difícil tasca de compaginar un patrimoni natural singular, amb un model de municipi basat en una urbanització residencial i una zona industrial de mal gestionar. I això es paga. Cal donar un premi a la iniciativa de l'ajuntament de comprar els terrenys del costat de la platja d'Espolla, per així assegurar-ne la seva protecció futura i una millor gestió, i també aplaudir la seva insistència per entrar a formar par del Consorci de l'Estany, un ens que gestiona part de l'espai natural de l'estany de Banyoles. Sembla lògic que el Consorci gestioni l'entorn de l'estany i també Espolla que forma part del mateix Espai d'interès natural protegit pel PEIN i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Però, ai las... densos nubarrones... ha de coincidir tot això amb el desenvolupament de l’ urbanització "Ciutat Jardí" totalment insostenible, aprovada per un ajuntament anterior, i que ha destruït part d'una zona inundable on hi havien triops i on es reproduïen diverses especies d'amfibis (veure notícia de Limnos http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=332&Itemid=). Sembla inevitable fer-ne una de freda i una de calenta.

Continuem per Banyoles que ha aprovat el nou Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE). Llargament esperat després del RAE obsolet dels anys 90, s’esperava amb delit aquest nou document normatiu que havia de regular de activitats de l’Estany de forma més eficaç, i incloent un nou règim sancionador. Realment el RAE nou té punts a favor, com aquesta possibilitat de sancionar qui contamini o malmeti l’estany, també per fi que obligui a delimitar el bé comunal i reguli les relacions amb el Club Natació, o la redacció d’una ordenança o reglament dels recs.... Evidentment però un reglament tant llargament reclamant i exigit per les entitats ecologistes no deixa a tothom content, i hi ha coses que han quedat igual que fa molts anys, entre elles que encara es poden fer activitats a gairebé tot l’Estany de Banyoles, quan s’havia demanat una reducció de l’àmbit on es pot anar en barca o piragua. A l’estany hi ha espai per fer-ho tot, però regular això no es fàcil, i menys posar-se amb el tema del bé comunal i delimitar quanta aigua es pot treure de l’estany?. Realment és bo deixar la possibilitat de treure el 25 % de l’aigua que entra en un moment donat a l’estany per a usos humans? És sostenible a llarg termini? Jo ja no se que dir. El temps ho dirà, però malauradament la porta de moment queda oberta a l’explotació sense massa límits de l’aigua. També Banyoles té temes aparcats com el tema del Parc natural. Que és això? Ja ningú en parla? O que realment Banyoles lideri el Consorci de l’Estany i avanci en la protecció de l’estany, acceptant l’entrada de Fontcoberta al Consorci. No obstant també cal felicitar al Consorci i als dos ajuntaments actuals que en formen part de tirar endavant projectes complexos i molt interessants com el “Projecte Estany” per a recuperar la biodiversitat de l’Estany...

Del nou POUM de Banyoles en sentirem a parlar a final d’any, i han promès un procés participatiu per debatre sobre la zona de Sota Monestir on hi ha una zona d’hortes molt interessants... Hi haurem de participar...

Haurem de segui vetllant perquè en temes de mediambient la balança es decanti cada cop més pel costat de la conservació i la sostenibilitat, doncs per més que s’ha avançat molt i que cal felicitar sovint a les administracions, encara hi ha molta feina a fer i moltes coses mal fetes, o si més no , que es podrien fer d’una altra manera.

Obres de la carretera a Foncoberta que ha eliminat part de la zona humida de la pedrera d'en Silet.

Urbanisme i model de ciutat a Banyoles

Us adjunto a continuació un escrit sobre urbanisme i model de ciutat a banyoles inclós dins el butlletí d'ICV-independents de Banyoles  "Rebombori" número 2. 2010, on intentem fer una mica de rebombori amb temes de ciutat de Banyoles.

Podeu descarregar el butlletí a : http://www.iniciativa.cat/plaestany/publications/680

Urbanisme i model de ciutat.

Quan volem parlar de model de ciutat i, especialment d’urbanisme, en general ens costa molt d’anar més enllà de quatre propostes globals i d’alguns conceptes ideològics/teòrics com que sigui pràctica, sostenible, moderna, maca, etc. Sovint no hi ha prou coneixement tècnic per fer propostes realistes, però com sempre un es pot informar, i un cop passat aquest temps, cal ser valent i proposar. Actualment està encarregat el nou planejament urbanístic (POUM) de Banyoles i això vol dir planejar les necessitats de Banyoles a 20 anys vista.

La Banyoles del futur, que no hauria de ser massa llunyà, urbanísticament té diversos reptes, derivats del planejament actual vigent des del 1985, i que cal solucionar:

• Hi ha una manca d’equipaments que actualment no tenen espai on ubicar-se: de forma urgent podrien ser centre cívic, estació d’autobusos, nova escola, nova biblioteca i zones d’aparcaments prop del centre.

• Banyoles té un nus de comunicacions per la zona entre Can Puig i Mas Palau que genera conflictes en la mobilitat i que cal solucionar per millorar la circulació a la ciutat.

• Com incorporar la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut a la ciutat.

• Fusionar funcionalment i paisatgísticament la ciutat amb el seu entorn natural

Fins ara l’urbanisme es basava en que la ciutat ha de créixer, que s’ha d’ocupar tot el sol pla i útil del municipi per a ser edificat, que quan més s’edifiqui més ingressos a l’ajuntament, que edifiquem tots els espais igual i amb els mateixos criteris i que fem cas omís del patrimoni i dels valors intrínsecs del territori i ho homogenitzem tot, sense respecte pel medi ambient ni per la història del municipi. Sota aquests principis la solució als reptes són clars: utilitzem sota Monestir per fer una gran ronda viària per l’est del municipi, hi construïm els aparcaments i altres equipaments, a més podrem urbanitzar i créixer, i ja deixarem dos o tres horts protegits per fer un mini parc urbà. Aquets model desarrollista no només és el que ens ha portat a la crisi, sinó que hipoteca el nostre futur, com ho va fer l’actual pla. El resultat de tot plegat és veure com la ciutat ha anat creixent i ofegant l’entorn de l’estany de Banyoles, creant barreres entre allò natural i allò urbà.

El Model ICV-independents de Banyoles basat en una nova mentalitat, construir la ciutat responsablement, proposa: Fusionar la ciutat amb l’Estany conservant gran part dels recs i hortes a l’entorn de la riera Canaleta, natura i ciutat costat de costat, serà l’Estany el que entrarà a la ciutat pels recs. Construir un vial de baix impacte per millorar les comunicacions en paral•lel i a una certa distància de la riera Canaleta. Convertir la zona Industrial de l’entorn de Ronda Monestir en una zona residencial amb edificabilitat densa amb pisos, i on s’hi concentrarien gran part dels equipaments necessaris per a la ciutat. Concentrar tot el sol destinat a sistemes d’espais lliures -àrees verdes i equipaments, sòl públic- dels trams edificats cap a la zona de Sota Monestir per a conservar els horts i recs. Restaurar la Riera Canaleta com a parc fluvial, socialitzant l’espai. Reservar terrenys per al pas del tramvia. Desenvolupar la zona de sota Monestir amb criteris més rurals, sense negar l’opció a certs usos i ocupacions necessàries per la ciutat, mantenint el caràcter de l’espai i la identitat i caràcter històric de la ciutat.

Banyoles no necessita més del mateix pel futur, hi ha edificis buits i sòl per construir per tenir un creixement raonable i assumible, nosaltres apostem per una nova visió de la ciutat.

Una Nova Cultura del Territori: El Pla Director Urbanístic

El passat cap de setmana un grapat de gent i entitats interessats en promoure una nova cultura del territori ens vam trobar a Girona coordinats pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST http://www.centresostenibilitat.cat/). La idea es fomentar els cercles per a la sostenibilitat, una mena de xarxes de persones i entitats que a nivell local/comarcal treballin per fomentar aquesta nova cultura del territori, més sostenible, i menys creixent.

Al Pla de l’Estany tenim una bona excusa ara per reunir-nos per parlar d’això, del territori. Està a exposició pública el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany i hi ha tres mesos per fer-hi al·legacions. Aquest document preveu el desenvolupament urbanístic de la comarca al llarg dels propers 25 anys en base a unes previsions de creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. És probable que l’actual crisi faci variar aquestes previsions, i en tot cas, aquesta previsió de creixement i el document resultant de propostes hauria de comptar amb un important debat social (fins ara gens promogut per les administracions). La importància d’aquest document rau en el fet que és el que hauria de marcar el que fa cada un dels municipis de la comarca d’una forma global, un aspecte que fins ara no es tenia en compte i així hem acabat amb pobles desestructurats, polígons industrials buits i mal localitzats, dispersos, mals serveis i mala planificació en la mobilitat. És moment de posar senya a tot plegat.

El debat social es van encarregar d’organitzar-lo diverses entitats socials que ja es van reunir per preparar unes propostes pel pla director durant l’any 2008. Ara és el moment de tornar-se a reunir. Entitats com Limnos, associacions de veïns com la de Vilert, Miànigues, Corts, la plataforma de defensa dels horts i els recs, entitats com Fa Pudor, La Falç, etc... poden aportar idees de com volen que sigui la nostra comarca en el futur. Més transport públic, millor mobilitat, menys carreteres i menys polígons industrials, més equipaments socials, la protecció de les hortes, etc... Un munt de temes ara estan de nou a sobre la taula. Seria bó que altra gent, així com també els grups polítics es prenguin seriosament aquest document, que hauria de marcar una línia clara de desenvolupament coherent, i posar límits al creixement, desclassificar alguns polígons industrials mal ubicats com el de Serinyà, o algunes zones urbanes en terrenys molt bons com els horts de Banyoles... També caldrà vigilar com queden temes com la variant de Miànigues, el nou pont al riu Fluvià i un llarg, etc. Ens esperem tres mesos de feina, i ja estem planificant la primera reunió per a debatre el punt de vista més social i ecològic del Pla.