Nature Climate Change, la prestigiosa revista del
grup Nature especialitzada en la comunicació dels nous descobriments
sobre el canvi climàtic, va publicar ahir un article que aporta novetats molt
rellevants sobre els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat. Ja fa uns
anys que se sap que el canvi climàtic està tenint efectes destacats sobre les
espècies de plantes i animals, però el treball que aquí es presenta quantifica
els canvis ocorreguts en la distribució de les comunitats d'ocells i de
papallones a escala europea durant les dues darreres dècades i demostra que
aquestes estan responent de forma diferent a l'escalfament global. Per fer-ho,
els investigadors han calculat la temperatura mitjana on viu cada espècie i, a
partir d'aquest valor específic i de les dades dels seguiments d'ocells i
papallones, la temperatura associada a cada comunitat, el que anomenen CTI
(Community Temperature Index). Analitzant el valor del CTI per a més de
10.000 àrees de mostreig de biodiversitat, des d'Escandinàvia a la conca
Mediterrània, es veu que aquest índex ha augmentat en el període 1990-2008 en
una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap el nord sorprenents. Així, a
partir d'aquesta evidència indirecta que representa el CTI, els investigadors
han determinat que, en promig, les comunitats d'ocells s'haurien mogut cap el
nord 37 km en aquest període, mentre les papallones ho haurien fet 114 km.
Aquests resultats indiquen que les papallones i ocells que trobem en una certa
localitat en l'actualitat, són semblants a les que trobàvem fa un parell de
dècades en localitats més meridionals. Això no només s'explica per l'arribada de
noves espècies sinó també per canvis en l'abundància de les poblacions, d'acord
amb els òptims tèrmics de cada espècie.
Un podria pensar, a la vista
d'aquests primers resultats, que els organismes s'adapten al canvi climàtic tot
modificant la seva àrea de distribució, però la segona part de la investigació
convida més a la reflexió. Tot i que els dos grups d'espècies sembla que tenen
cada cop distribucions més septentrionals o, el que és el mateix, que en un
indret concret cada cop hi ha una major proporció d'individus d'espècies
meridionals, aquests canvis no els permeten arribar a situar-se en les seves
zones de temperatura adequada. Dit en d'altres paraules, durant les darreres
dues dècades la temperatura mitjana europea s'ha desplaçat cap el nord 249 km,
molt més que les xifres esmentades anteriorment, acumulant-se, per tant, un
decalatge de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones. A
aquest procés se l'ha anomenat deute climàtic i aquest descobriment científic
mostra no només que els ocells i les papallones no estan seguint les passes del
canvi climàtic a una velocitat suficient, sinó que els dos grups d'organismes
estan experimentant un desacoblament espacial de conseqüències molt negatives
per al funcionament dels ecosistemes, atès que els diferents grups d'organismes
no viuen deslligats els uns dels altres. A tall d'exemple, només cal pensar que
molts ocells s'alimenten d'erugues de papallones, i això podria repercutir en
una menor disponibilitat de recursos per a un bon nombre d'espècies.
L'estudi s'ha dut a terme amb dades de Finlàndia, Suècia, el Regne Unit, els
Països Baixos, la República Txeca, França i Catalunya. L'increment del CTI
durant el període d'estudi és manifest a la major part de països europeus, però
les dades analitzades revelen un desplaçament cap el nord molt més destacat als
països escandinaus, on els efectes del canvi climàtic serien més pronunciats,
que als mediterranis. En el cas concret de Catalunya, els canvis observats no
arriben a ser significatius, potser simplement perquè disposem de sèries
temporals de dades més curtes, però també perquè la resposta a les variacions
climàtiques haurien estat d'una magnitud menor. A més, aquí la situació es
complica perquè altres factors, com ara els canvis en els usos del sòl, poden
tenir efectes oposats als abans esmentats.
El seguiment de la
biodiversitat és una tasca d'extraordinària complexitat i només uns pocs grups
biològics poden ser ben estudiats. Aquesta investigació ha estat possible
gràcies a les dades recollides per part de milers d'aficionats als ocells i a
les papallones que, de forma voluntària, han participat en els seguiments
d'aquests organismes en un total de set països europeus. Dos dels projectes
participants, el Seguiment d'ocells comuns a Catalunya (SOCC) i el Seguiment de
papallones diürnes a Catalunya (CBMS), es duen a terme gràcies al decidit impuls
del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya,
l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Granollers de Ciències Naturals.
En la publicació de Nature Climate Change hi han participat tres
investigadors catalans, el Dr. Lluís Brotons, del Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya, el Dr. Constantí Stefanescu, del Museu de Granollers de Ciències
Naturals i el Dr. Sergi Herrando, de l'Institut Català d'Ornitologia, amb el
suport dels projectes MONTES i BIOCAT-BB del Ministeri de Ciència i Innovació i
del projecte europeu SCALES.
|
