Més respecte per l’aigua a Banyoles i a Catalunya
Ara tothom a parlar de la sequera, que s’ha d’incentivar l’estalvi d’aigua, que l’aigua és un bé escàs, un recurs limitat,... i mentrestant alguns demanen que ens portin l’aigua a qualsevol preu. Amb quin dret ens atrevim a demanar aigua del Roine, o a exigir que surti aigua de l’aixeta quan després l’embrutem i la malgastem sense remordiments. Sóc de Banyoles, ciutat d’aigua. Els brolladors constants del fons de l’Estany, tot i patir també una forta sequera, segueixen aportant aigua, que desguassa a través d’uns recs amb centenars anys d’història per dins la ciutat fins al riu Terri afluent del Ter. Fa uns dies mitja hora abans de començar a ploure encara algú abocava aigües brutes al rec Major. Un fet habitual, quan no són aigües residuals són restes de pintura o substàncies sospitoses. L’aigua bruta passa primer la zona industrial de la Farga, arriba després al carrer de la Concòrdia de les aigües de l’Estany, quina ironia, fins a passar per una de les fantàstiques zones d’hortes que encara queden a la zona. Els veïns, hortalans, i els ecologistes estem indignats amb aquests abocaments constants, que son impossibles de sancionar, dons la mateixa aigua dels recs esborra el rastre del culpable, un cop aquest deixa d’abocar. Cal una nova cultura de l’aigua i aquesta comença per a cuidar la que tenim. Els banyolins hem d’exigir que els recs tinguin aigua neta, que cap veí contamini l’aigua conscient o inconscientment i que l’ajuntament, l’ACA i el Consell Comarcal vetllin per la qualitat de l’aigua. Ho hem de fer per solidaritat amb els veïns del carrer de més avall del rec, però també pels que després agafen aigua del Ter per regar, sigui al Pla de l’Estany o al Baix Ter. Tots en som responsables, i per demanar que ens donin aigua, primer em de valorar la que tenim, respectar-la i usar-la amb gratitud. Quin mal costum aquest de no valorar el que tenim a ma cada dia.
dijous, 10 d’abril del 2008
dilluns, 7 d’abril del 2008
Que passa amb la sequera?
Ara tothom en parla, la sequera és un dels problemes del país. Malgrat tot, tinc la sensació que si ara es posés a ploure amb ganes, en unes setmanes tothom s'oblidaria de les mesures d'estalvi d'aigua que cal implementar.
He decidit no escoltar més cap tertúlia de la ràdio. En diversos dies he tencat més de quatre vegades la ràdio de ràbia, primer escoltant en Basses, després en Basté, per ja no parlar d'en Cuní a TV3 convertit en locutor, tertulià, jutge i veu de Catalunya. La facilitat amb que tertulians es posen a la boca el transvassament del Roine com a solució, o utilitzen la hipocresia per criticar el departament de mediambient per les mesures preses, o catalogen la situació com a subdesenvolupada, em posa de mal humor. El que és desenvolupat és encara buscar la solució anant a buscar aigua a on sigui, enlloc de començar a deixar de malgastar els nostres recurdos naturals. També m'ha fet posar de mal humor el senyor Conseller de Medi Ambient. D'acord que la culpa de la manca d'aigua està causada en gran part pel desenvolupament urbanístic i el creixement en habitants de Catalunya, el model de creixement amb casa i piscina, els camps de golf, i els parcs amb gespa, tot això ens passa ara factura. La culpa d'aquesta planificació erronia està en mans del Departament d'Obres Públiques del senyor Nadal, que no fa res per canviar-ho, i en canvi no està rebent cap de les crítiques.
De crítiques també n'hi ha per el senyor Baltasar, el Conseller, al meu entendre hauria de dimitir, per l'error garrafal comés amb el transvassament del Segre, tant per proposar-ho, com sobretot per com s'ha desenvolupat el guió de la discussió. Començaria a ser el moment de fer polítiques realment ecologistes des del Departament d'ICV, sinó dificilment els seus votants ho entendrem.
Finalment recomano un article d'una entrevista a Pedro Arrojo, molt interessant que exposa la realitat de la situació d'una manera planera i molt entenedora, al qual li dono tot el meu suport, tant pel que diu, com, sobretot, per qui ho diu.
Aquí va l'enllaç:
Recomano la lectura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)