Que fem amb els horts de Banyoles?

Banyoles, històricament, ha estat una ciutat on s’ha treballat el camp i on s’ha utilitzat els terrenys fèrtils de l’entorn de l’Estany regats amb l’aigua dels recs. Des de sempre s’ha disposat d’una gran extensió d’horts de gran qualitat a l’entorn i dins mateix de la ciutat. Els productes frescos dels horts han estat sempre a l’abast de tothom a través dels mercats i, fins i tot, es van arribar a crear productes reconeguts com ara els alls de Banyoles.
Actualment els horts han perdut el seu pes específic dins la nostra societat, però es presenten com una alternativa molt interessant de cara als nous reptes econòmics i socials del propers temps.

Els horts han esdevingut una eina de revalorització social per col·lectius sovint poc atesos com els jubilats, discapacitats, immigrants o joves. En uns temps on s’estan perdent moltes ocupacions i valors, la possibilitat de disposar d’un banc d’horts pot afavorir a la millora de la qualitat de vida de moltes persones i col·lectius.

També pel que fa al model econòmic, el manteniment dels horts pot ser una font de riquesa en casos de crisis. Cal apostar per noves alternatives de mercat amb la creació de productes més propers i augmentar l’autosuficiència, evitant els costos econòmics i ecològics del transport de productes a llargues distàncies.

Per altra banda el manteniment d’horts enmig de sòl construït, permet disposar de zones verdes, evitant un urbanisme massa compacte i fent més agradable l’entorn urbà. Aquesta situació a Banyoles pren especial consideració, doncs molts d’aquests horts estan regats amb aigua dels recs que provenen de l’estany esdevenint espais verds que afavoreixen la conservació de la biodiversitat i la millora de la connectivitat ecològica.

Les experiències amb horts s’han estès de forma exponencial als últim anys esdevenint actuacions prioritàries en moltes ciutats i pobles. Sovint en aquestes grans ciutats, els espais a recuperar són de baixa qualitat, i manquen terrenys que es puguin adequar com a horts. En aquest punt el potencial de la ciutat de Banyoles per a la conservació dels horts és encara molt gran. Zones com la de sota Monestir, els horts de darrera Can Castanyer, els que hi ha a l’entorn de la riera Canaleta, els horts de Guèmol, i els de Mas Riera a tocar del Terri són mostres extenses que malgrat estar moltes d’elles declarades urbanitzables, podrien convertir-se en horts urbans.

Cal aprendre de les experiències diverses com les dels 90 horts de lloguer a Santa Eugènia a Girona, els 9 horts amb 200 parcel·les de Barcelona ciutat, els casos de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Sant Quirze del Vallès, els 70 horts a Lloret de Mar coordinats pels Serveis Socials que els distribueixen a la gent més necessitada, etc. A cada lloc l’experiència és diferent, els terrenys poden ser municipals o cedits per particulars, es poden destinar a lloguer, cessió amb condicions, els poden treballar gent necessitada, jubilats, entitats. Cada vegada més, entitats de veïns, organitzacions socials i ajuntaments reserven i recuperen espais per convertir-los en horts urbans. L'objectiu? Comptar amb un espai verd al mateix temps que es promouen valors de solidaritat, cooperativisme i respecte al medi. Així, mateix, molts d’aquests horts recuperats són ecològics i permeten fer també un banc de llavors d’origen local.

Per tot això, a Banyoles caldria iniciar experiències d’horts urbans dins la ciutat, sigui per conservar-los, sigui per donar utilitat a molts terrenys erms que comprats per immobiliàries o amb finalitat especuladora (perdó, volia dir que són per invertir diners) actualment resten abandonats en espera de ser urbanitzats. Podem actuar recuperant horts, encara que sigui urbanitzables, però també podem treballar per fer una proposta per conservar aquells horts millors de Banyoles, aquells que encara mantenen l'essència de la Banyoles primigènia, i atrevir-nos a requalificar els terrenys com a no urbanitzables, o com a mal menor declarar-los zones verdes o equipaments. Malgrat tot, la gran quantitat d’horts declarats urbanitzables, i la crisi actual immobiliària fan d’aquesta mena de propostes alternatives socialment riques i personalment gratificants, llàstima que això a la majoria de gent no són valors prioritaris i menys per aquells que estan a l’ajuntament per defensar un model de societat amb uns valors arcaics i que tard o d’hora ens haurem de plantejar de superar si volem evolucionar com a espècie animal per convertir-nos en persones humanes.