Ciutat d’aigua i patrimoni

Article publicat a Rebombori. Butlletí anual d'informació municipal del grup d'ICV-Independents de Banyoles. núm3, 2011.

Els partits polítics parlem i parlem sempre de model de ciutat... que si el partit tal o qual no té cap model, que si aquest model és únicament de ciutat esportiva, ... No és fàcil definir un model de ciutat i sovint es van fent les coses per inèrcia cap a no se sap on. Hi ha una manera de fer política municipal basada en fer la gestió bàsica, arreglar carrers i voreres, netejar la ciutat, fer activitats esportives d’aparador i preveure nous equipaments a mesura que les necessitats van sorgint. Per sort també es pot anar molt més enllà. Els polítics en el dia a dia podem desenvolupar actuacions per crear noves dinàmiques més actives a la ciutat, ajudant a les entitats, millorant el teixit social, la integració de les persones i desenvolupar projectes per afavorir una proposta de ciutat tranquil·la, activa i sostenible. També existeixen normatives i plans que poden ajudar a determinar com serà la ciutat en un futur. Es clar que abans caldria fer un debat sobre necessitats i prioritats a curt termini i a llarg termini. Això no se sol fer mai. Una d’aquestes eines de planificació és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es preveu redactar en la propera legislatura revisant l’antic pla general que ha quedat caducat. Una oportunitat per elaborar un projecte futur de ciutat posant sobre la taula l’ordenació dels equipaments, les necessitats de mobilitat urbana, el creixement urbà, les zones verdes, etc.

Volem participar en la redacció d’aquest POUM incorporant-hi gran part de les nostres propostes. A nivell d’equipaments promovem un Centre Cívic a La Farinera. Si parlem de mobilitat, cal pensar en una ubicació pràctica per l’estació d’autobusos de Banyoles, projectar un vial que connecti els barris de Mas Palau, Canaleta i Can Puig respectant la riera Canaleta i les zones d’hortes, imaginar l’estació i el camí per on passaria el tramvia des de Girona i completar la xarxa de carrils bicicleta. Evidentment insistim en la protecció dels recs i les hortes, i apostem per la  conservació i revitalització dels horts urbans de la ciutat. Per acabar amb les males olors, cal definir amb claredat el canvi d’usos dels terrenys industrials del centre, on es generen les males olors, que implicarà el trasllat de les empreses i la transformació de l’espai en una gran zona de creixement urbanístic compacte. El municipi ha d’estar preparat per acollir instal·lacions de plaques solars, per exemple al Museu Darder, i noves formes de generar energia renovable, així com incentivar l’estalvi energètic a nivell públic i privat. Totes aquestes propostes urbanístiques que dibuixen la nostra ciutat cal dissenyar-les integrades en un parc natural de la zona lacustre que a més de protegir l’espai, permetrà generar recursos econòmics en turisme sostenible, gastronòmic i en ajudar al foment de la producció de productes agroalimentaris locals. El caràcter de la nostra ciutat i dels banyolins/nes el marca l’aigua i el patrimoni associat, no ens hem d’inventar res, sinó creure en el que tenim, i utilitzar-lo amb criteri i responsabilitat.

Morts d'ocells massives al Planeta: que està passant?

És curiós l'esser humà com és fàcilment suggestionable, fins a nivell que jo crec que no en som conscients. Vull parlar de les notícies que han aparegut sobre mortalitats massives d'ocells a diferents punts del planeta. De seguida han aparegut els comentaris del tipus: plaga bíblica, mortalitats misterioses, efectes mortals de contaminacions massives, senyals del canvi climàtic, i tota mena d'exageracions que busquen crear polèmica i debat de coses d’explicació poc clara o confusa. Especulació, exageració i sensacionalisme acaben convertint un tema seriós a parlar en una xafarderia pública. I tot en el fons és fruit de la manca de coneixement, la manca de rigor periodístic i la manca de criteri dels ciutadans que llegeixen els mitjans de comunicació, i no sabria dir quina de les tres coses és pitjor.

http://www.ara.cat/societat/medi_ambient/Centenars-docells-moren-cop-Arkansas_0_401959974.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/352483-milers-docells-cauen-a-terra-a-arkansas.html

http://www.abc.es/20110107/sociedad/abci-diez-muertes-animales-masa-201101071550.html

La meva afició a l'ornitologia es ben coneguda per amics i familiars. Normalment no és un tema de conversa, doncs no se perquè ;-), pot semblar una cosa una mica freaky. De cop i volta, el cap d'any de 2011 un aspecte que no és mai centre d'atenció, que no li importa massa a ningú, i que fins i tot és tractat com a una afició de segona, és converteix en el centre d'atenció... ostres i això dels ocells que passa?, deu ni do no això dels ocells? tu saps que està passant, ... alguns amb cara de preocupació, i altres mantenint el to burleta...

Doncs d'explicacions n'hi ha vàries, però el que passa és que les mortalitats massives de fauna són més habituals del que ens pensem. El que passa és que normalment passen en llocs on no hi ha gent, i llavors no existeixen. Hem de recordar que una cosa només passa, si hi ha una persona que ho veu, sinó no passa. és com aquella pregunta amb trampa de: "si cau un arbre el mig de la selva on no hi ha ningú, farà soroll?" o una cosa semblant. Si aquestes morts es produeixen al mig del bosc, els animals depredadors i carronyaires ja faran neteja. Si passa prop d'una ciutat , tothom en parlarà.

No dic que no s'hagin de tenir en compte. Les causes de mortalitats massives es poden deure a malalties infeccioses, a canvis bruscs en l'ambient, amb processos  que causen estrès, o en abocaments contaminants. Alguns com veieu poden ser naturals, com per exemple els efectes d'una calamarsada, o els canvis bruscs en la temperatura del mar, que poden causar morts massives d'ocells o de peixos. I altres son perfectament evitables i causats per la ma de l'home. I més que succeiran amb el tema del canvi climàtic. Aquestes mortalitats massives serveixen d'exemple per demanar la protecció d'espècies en perill que tenen només una població viable, o que tota la població viu concentrada en un punt, doncs qualsevol afectació a aquella zona podria acabar exterminant l'espècie per complet.

més sobre les morts d'ocells a Arkansas. Aquest cop, de forma més seriosa.

http://www.usgs.gov/newsroom/article.asp?ID=2677
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/story/2011/01/09/ST2011010900284.html

Com dic no és un tema per prendre’s a broma. Sembla que les morts a Arkansas dels ocells va ser causat pels sorolls dels petards de la festa de Cap d'any que va fer espantar als ocells i aquesta van xocar amb arbres, fils elèctrics i tota mena de superfícies al seu pas. Els sorolls dels petards els van desorientar i va produir el pànic. Amb aquestes dades a la mà, podríem posar en dubte que espectacles pirotècnics com els que es fan a prop d'espais naturals fossin bons per la natura. És fàcil dir, per un dia no passa res, però sí que passa. No se si seria bo replantejar-se si els focs artificials de les festes majors de Banyoles s'han de fer a la Draga al costat de l'estany, o si els de Girona s'han de fer a Fontajau a sobre el riu. 

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Es constitueix SOM ENERGIA la primera cooperativa de consum d'energia renovable de Catalunya

Aquest matí he assistit a Girona l'assemblea de constitució de la cooperativa SOM ENERGIA (més info a www.somenergia.cat). L'ambient de la sala era especial i  totes les més de 150 persones socis de la cooperativa que hem assistit a la seva fundació estàvem molt engrescats per formar part del naixement oficial d'aquest projecte que ha generat moltes expectatives. L'objectiu s'ho val. Una cooperativa que neix per a fomentar l'ús de l'energia renovable, una cooperativa sense ànim de lucre que vol reunir milers de persones per invertir en renovables. Els avantatges dels socis, doncs fomentar l'ús de les renovables, la possibilitat a curt termini de poder consumir de forma particular energia amb l'etiqueta d'energia verda (procedent de fonts renovables), un fet que ara per ara no es possible a Espanya, quan és habitual a altres països d'Europa, i també el de poder invertir en la cooperativa perquè aquesta pugui tirar endavant projectes amb energies renovables, tant solar, eòlica, biogàs i biomassa.

Personalment, comparteixo completament la ideologia de fons la cooperativa, promoure un canvi de model energètic, fer producció local a petita escala, invertir en renovables com a negoci de futur, promoure ocupació a nivell local, ajudar a disminuir l'efecte del Canvi Climàtic, etc.

Però per sobre de tot, hi ha una cosa que em satisfà enormement d'aquesta cooperativa. Porto anys predicant, explicant, llegint sobre el tema, que si les renovables son el millor, que si el negoci del futur, que si la societat sostenible, etc, etc...però a l'hora de la veritat... això com es fa?? per on comencem?? i Jo que hi puc fer? Cansat de parlar i parlar, ja fa temps que em preocupa el fer, fer i fer, el fet de trobar coses real per fer, coses palpables, realistes, projectes aplicables, demostratius, és a dir parlar amb fets i no amb paraules. I aquesta cooperativa, SOM ENERGIA, m'ha ofert tot això. Ara ja podré predicar amb l'exemple, ara puc demostrar que es pot fer el que sempre dic als meus amics i coneguts, ara per fi puc fer alguna cosa del que predico, ara ja tinc una opció per a canalitzar les meves energies per canviar coses del sistema actual de funcionament de la societat. Fa temps que se que una cosa és la ideologia i l'altra la realitat, i que hi ha coses en les que crec que son inviables o impossibles, d'altres que son possibles, i algunes no només son possibles, sinó que responen a la simple lògica d'aplicar el sentit comú a les coses. Ja fa temps que he aprés que no es va enlloc intentant canviar el món, quan el millor és començar per canviar primer tu mateix, donar exemple i intentar escampar el missatge amb la gent del teu entorn, només així moltes coses de les que m'agradaria que es fessin son possibles. Ara només falta que la cooperativa pugui satisfer les expectatives creades, i ja no dic amb totes, sinó que si es pot fer només alguna de les coses que proposen ja serà un gran pas. Enhorabona a tots els més de 351 socis de SOM ENERGIA, i felicitats als valents que ho han iniciat i als que ho continuaran.
Ànims que tot això tot just comença!!

L'aigua de L'Estany és un bé comunal de tots els ciutadans de Banyoles

Us penjo una informació que m'ha fet arribar un company de Banyoles. Me l'he llegida i realment fa pensar.
Si voleu podeu consultar la notícia a premsa http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/339748-mobilitzacio-contra-loperacio-daiguees-de-banyoles.html

No se que hi direu vosaltres ?


Banyoles. 1 de desembre de 2010

"Fa pocs dies ha sortit a premsa la notícia que Aigües de Banyoles i l'Ajuntament de Banyoles formaran una empresa mixta, on l'ajuntament tindrà el 20 % de les accions i els accionistes d'AB el 80%. L'ajuntament com a gestor del bé comunal que és l'Estany té tot el dret de fer gestions per assegurar un bon servei d'aigua potable als ciutadans. Però ho ha de fer en un procés transparent, clar i amb beneficis a llarg termini per a la ciutat.

El nou acord pot representar uns beneficis a curt termini molt llaminers per l'Ajuntament. Aigües de Banyoles pagarà a l'Ajuntament un avançament parcial del cànon de l'aigua dels propers 50 anys de l'ordre de 2.700 milions d'euros que permetran a l'Ajuntament eixugar part del deute i poder seguir-se endeutant en el futur. També AB tindrà l'opció d'obtenir un crèdit dels bancs per a poder fer inversions i millores en la xarxa d'aigua.

El nou acord pot ser una ruïna futura per l'ajuntament i Banyolins, doncs estarem pagant 50 anys aquest crèdit avançat, al no cobrar el cànon de l'aigua, i a més haver signat uns acords econòmics clarament beneficiosos per l'empresa a llarg termini, assegurant un benefici segur als accionistes. No només l'ajuntament pot pagar aquesta factura cara, sinó també els usuaris amb un augment de la tarifa del rebut de l'aigua del 20 % en 5 anys, amb un augment acordat de l'IPC + el 2 %. Podria la factura multiplicar-se per 12 en 50 anys?

Finalment el procediment es poc clar, i hi ha la sospita o la por que darrera d'aquesta acció sempre pot venir una empresa més gran comprar les accions i fer-se amb el control d'una empresa que gestiona un bé comunal que representa que és propietat de tots els ciutadans que viuen i conviuen a la ciutat de Banyoles. Estaria bé rumiar-s'ho una mica. No seria bo que l'empresa fos pública' Es podria fer una cooperativa de ciutadans per a comprar part de les accions de l'empresa? No seria bó que una representació de ciutadans, tipus plataforma d'usuaris de l'aigua de l'estany, estigués en el Consell d'administració d'AB,... o potser no, i ja està tot bé... Seguirà tot bé, fins que un dia ens n'adonem que no. esperem que no sigui massa tard."

Collserola Nou Parc Natural

Felicitats a la gent de  Collserola i voltants que han treballat per aconseguir la protecció d'aquest espai natural de Catalunya. Després de la declaració del Parc Natural del Baix Ter, Montgrí i Medes, i del de Collserola, només queda la declaració del de Prades per acabar amb la llista de prioritats marcades en la declaració de PN de Catalunya per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Ara seria el moment de reforçar els esforços per aconseguir que l'Estany de Banyoles encapçali la llista de propers Parcs Naturals, a declarar en la propera legislatura, si és que els ajuntaments i administracions competents estan a l'alçada. S'està deixant de banda un dels sistemes naturals més singulars de Catalunya, i els problemes de gestió ambiental i la pressió humana sobre l'Estany cada cop son majors... Encara hi ha molta feina per fer.

Sensibilitat mediambiental alterna al Pla de l'Estany

Fa dies que no escric, i estava pensant en fer un recull de temes mediambientals de la comarca dels últims mesos. Intentant donar-li al contingut una estructura coherent me n'he adonat que és impossible, que per fer una valoració de temes mediambientals has d'anar passant de les bones notícies a les dolentes talment com si es tractés de corrent alterna, a expenses d'un malaventurat costum atàvic basat en el fet que després de fer una bona obra o exposar una bona intenció, n’ha de fer una altra de negativa tot darrera per cagar-la.

Comencem per Fontcoberta, un petit municipi que té la difícil tasca de compaginar un patrimoni natural singular, amb un model de municipi basat en una urbanització residencial i una zona industrial de mal gestionar. I això es paga. Cal donar un premi a la iniciativa de l'ajuntament de comprar els terrenys del costat de la platja d'Espolla, per així assegurar-ne la seva protecció futura i una millor gestió, i també aplaudir la seva insistència per entrar a formar par del Consorci de l'Estany, un ens que gestiona part de l'espai natural de l'estany de Banyoles. Sembla lògic que el Consorci gestioni l'entorn de l'estany i també Espolla que forma part del mateix Espai d'interès natural protegit pel PEIN i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Però, ai las... densos nubarrones... ha de coincidir tot això amb el desenvolupament de l’ urbanització "Ciutat Jardí" totalment insostenible, aprovada per un ajuntament anterior, i que ha destruït part d'una zona inundable on hi havien triops i on es reproduïen diverses especies d'amfibis (veure notícia de Limnos http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=332&Itemid=). Sembla inevitable fer-ne una de freda i una de calenta.

Continuem per Banyoles que ha aprovat el nou Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE). Llargament esperat després del RAE obsolet dels anys 90, s’esperava amb delit aquest nou document normatiu que havia de regular de activitats de l’Estany de forma més eficaç, i incloent un nou règim sancionador. Realment el RAE nou té punts a favor, com aquesta possibilitat de sancionar qui contamini o malmeti l’estany, també per fi que obligui a delimitar el bé comunal i reguli les relacions amb el Club Natació, o la redacció d’una ordenança o reglament dels recs.... Evidentment però un reglament tant llargament reclamant i exigit per les entitats ecologistes no deixa a tothom content, i hi ha coses que han quedat igual que fa molts anys, entre elles que encara es poden fer activitats a gairebé tot l’Estany de Banyoles, quan s’havia demanat una reducció de l’àmbit on es pot anar en barca o piragua. A l’estany hi ha espai per fer-ho tot, però regular això no es fàcil, i menys posar-se amb el tema del bé comunal i delimitar quanta aigua es pot treure de l’estany?. Realment és bo deixar la possibilitat de treure el 25 % de l’aigua que entra en un moment donat a l’estany per a usos humans? És sostenible a llarg termini? Jo ja no se que dir. El temps ho dirà, però malauradament la porta de moment queda oberta a l’explotació sense massa límits de l’aigua. També Banyoles té temes aparcats com el tema del Parc natural. Que és això? Ja ningú en parla? O que realment Banyoles lideri el Consorci de l’Estany i avanci en la protecció de l’estany, acceptant l’entrada de Fontcoberta al Consorci. No obstant també cal felicitar al Consorci i als dos ajuntaments actuals que en formen part de tirar endavant projectes complexos i molt interessants com el “Projecte Estany” per a recuperar la biodiversitat de l’Estany...

Del nou POUM de Banyoles en sentirem a parlar a final d’any, i han promès un procés participatiu per debatre sobre la zona de Sota Monestir on hi ha una zona d’hortes molt interessants... Hi haurem de participar...

Haurem de segui vetllant perquè en temes de mediambient la balança es decanti cada cop més pel costat de la conservació i la sostenibilitat, doncs per més que s’ha avançat molt i que cal felicitar sovint a les administracions, encara hi ha molta feina a fer i moltes coses mal fetes, o si més no , que es podrien fer d’una altra manera.

Obres de la carretera a Foncoberta que ha eliminat part de la zona humida de la pedrera d'en Silet.

Projecte Estany: un projecte demostratiu per recuperar la biodiversitat de l'Estany , eliminant part de les espècies exòtiques invasores

Des del mes de juny treballo en un interessant projecte anomenat "projecte Estany". Subvencionat per una Unió Europea a través dels fons LIFE + natura, aquest projecte preveu recuperar la biodiversitat de l'Estany de Banyoles a través de la lluita contra les espècies exòtiques. Es planteja com un projecte demostratiu, amb la idea de controlar les espècies exòtiques invasores, i dic controlar perquè exterminar és impossible, per tal de recuperar espècies en perill com la tortuga d'estany, el bar, la bagre o les naiades.

De moment està tot en marxa i acabem just de començar. Per veure'n un tastet us enllaço les primeres notícies públiques sobre el projecte:



">