Ciutat d’aigua i patrimoni

Article publicat a Rebombori. Butlletí anual d'informació municipal del grup d'ICV-Independents de Banyoles. núm3, 2011.

Els partits polítics parlem i parlem sempre de model de ciutat... que si el partit tal o qual no té cap model, que si aquest model és únicament de ciutat esportiva, ... No és fàcil definir un model de ciutat i sovint es van fent les coses per inèrcia cap a no se sap on. Hi ha una manera de fer política municipal basada en fer la gestió bàsica, arreglar carrers i voreres, netejar la ciutat, fer activitats esportives d’aparador i preveure nous equipaments a mesura que les necessitats van sorgint. Per sort també es pot anar molt més enllà. Els polítics en el dia a dia podem desenvolupar actuacions per crear noves dinàmiques més actives a la ciutat, ajudant a les entitats, millorant el teixit social, la integració de les persones i desenvolupar projectes per afavorir una proposta de ciutat tranquil·la, activa i sostenible. També existeixen normatives i plans que poden ajudar a determinar com serà la ciutat en un futur. Es clar que abans caldria fer un debat sobre necessitats i prioritats a curt termini i a llarg termini. Això no se sol fer mai. Una d’aquestes eines de planificació és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es preveu redactar en la propera legislatura revisant l’antic pla general que ha quedat caducat. Una oportunitat per elaborar un projecte futur de ciutat posant sobre la taula l’ordenació dels equipaments, les necessitats de mobilitat urbana, el creixement urbà, les zones verdes, etc.

Volem participar en la redacció d’aquest POUM incorporant-hi gran part de les nostres propostes. A nivell d’equipaments promovem un Centre Cívic a La Farinera. Si parlem de mobilitat, cal pensar en una ubicació pràctica per l’estació d’autobusos de Banyoles, projectar un vial que connecti els barris de Mas Palau, Canaleta i Can Puig respectant la riera Canaleta i les zones d’hortes, imaginar l’estació i el camí per on passaria el tramvia des de Girona i completar la xarxa de carrils bicicleta. Evidentment insistim en la protecció dels recs i les hortes, i apostem per la  conservació i revitalització dels horts urbans de la ciutat. Per acabar amb les males olors, cal definir amb claredat el canvi d’usos dels terrenys industrials del centre, on es generen les males olors, que implicarà el trasllat de les empreses i la transformació de l’espai en una gran zona de creixement urbanístic compacte. El municipi ha d’estar preparat per acollir instal·lacions de plaques solars, per exemple al Museu Darder, i noves formes de generar energia renovable, així com incentivar l’estalvi energètic a nivell públic i privat. Totes aquestes propostes urbanístiques que dibuixen la nostra ciutat cal dissenyar-les integrades en un parc natural de la zona lacustre que a més de protegir l’espai, permetrà generar recursos econòmics en turisme sostenible, gastronòmic i en ajudar al foment de la producció de productes agroalimentaris locals. El caràcter de la nostra ciutat i dels banyolins/nes el marca l’aigua i el patrimoni associat, no ens hem d’inventar res, sinó creure en el que tenim, i utilitzar-lo amb criteri i responsabilitat.