Els versots de LIMNOS pel Carnestoltes Banyoles 2010

Com cada any les gàrgoles de foc han organitzat els versots a la Plaça Major, que reuneixen a entitats i persones que llegeixen versots amb certa crítica social i política. Podeu veure alguns dels versots d'anys anteriors a http://www.gargolesdefoc.blogspot.com/

Felicitats al nou parc natural del Montgrí

Fa uns dies el Parlament ha aprovat l'inici dels tràmits per a la declaració del Parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Una gran i esperada notícia per tots aquells que anel·lem la conservació del nostre patrimoni natural. Me n'alegro principalment perquè he treballat a la zona i realment en un espai tan petit hi ha una diversitat d'ambients d'elevat valor ecològic, i que pateixen una forta pressió per part de les activitats humanes.

El fons marí de les Medes, les platges de l'Estartit i Pals, una de les poques que encara mantenen certa estructura de dunes i reredunes amb maresmes, les llacunes litorals del ter Vell, la Pletera i les basses d'en Coll, els antics estanys dessecats, alguns en recuperació, com els de Boada, Bellcaire, Pals, ... els cingles del Montgrí amb el duc i l'àguila cuabarrada, amb espècies aquàtiques interessantíssimes com el fartet, la babosa de riu, la tortuga d'Estany, les nàiades, o  les plantes de dunes com l'Stachys maritima, l'eufòrbia palustre,...

Tot aquest espai ha de conviure amb el turisme, el conreu dels fruiters, dels arrossars, les activitats aquàtiques, la pesca, quin repte... i res millor que un parc Natural per buscar aquest equilibri del territori.

El parc com sempre neix amb bona voluntat i amb un pressupost previst que és el més important. Però, esperem que això funcioni de veritat, perquè molt sovint veiem parcs naturals al nostre país gestionats amb bona voluntat i sense diners que acaben desenvocant amb problemes de gestió i desencant de la població local. Si això passés al baix Ter donariem la raó a tota la caverna mediàtica i social formada per grans propietaris, associacions de caçadors i de pagesos i altres lobbies, gent tota ella amb una visió del territori concreta, basada en l'explotació sense condicions, i on el respecte per l'entorn és l'última prioritat de moltes. Un gran repte sense dubte, que esperem sigui profitós per promoure un turisme de qualitat, un conreu de l'arros amb denominació, un equilibri territorial, i amb grans reptes com son la restauració de la Pletera i de la zona de Ràdio Liberty.

Un exeple de turisme responsable. Tot i que tota la vida he anat a la platja de Pals, des de petit, per acabar fent un vol i passejant pel bonic poble de Pals, i comprant alguna cosa, ara canviaré Pals per Torroella. Torroella aposta pel Parc, en canvi l'alcalde de Pals no creu en el Parc, simplement diu que si, però no d'aquesta manera. De quina manera s'hauria de fer un Parc? O és o no és!! No fem riure. Ara coma consumidor responsable aniré a platja a l'Estartit, passejaré pel Museu de la Mediterrània i dinaré a Torroella.

...i després del Parc del Montgrí i amb la tramitació del parc Natural de Collserola, gairebé enllestit, el següent de la llista a 3-5 anys vista hauria de ser el nostre Estany de Banyoles. Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada!!

Nevada a l'Estany de Banyoles

Aquest matí 1 de febrer de 2010, la comarca ha despertat enblanquinada i gelada.
La sortida de sol a l'Estany, ilumina els turons nevats de l'entorn de l'estany i ens deixa imatges que parlen per si soles.

       

Montsanto deixa les llavors del terror sota la terra

Després que el nostre Parlament de Catalunya ignorés una iniciativa legislativa popular amb més de 100.000 firmes per aturar el conreu de transgènics a Catalunya, els col·lectius socials, pagesos i sectors afins a la responsabilitat mediambiental i a l'alimentació sana segueixen lluitant per a aconseguir aturar aquesta colonització empresarial encoberta d'obra benèfica.

Si voleu trobar bons argument contra els transgènics, o més ben dit, en contra de com s'estan utilitzant els trangènics i dels efectes negatius que produeixen tal com ho estan fent, dediqueu una estona a veure els dos documentals que ha emés 60 mintuts sobre Montsanto. Fan esgarrifar.

http://www.tv3.cat/60minuts/index.html
"El món segons Montsanto (1) . El mes de juny passat, els principals partits catalans del Parlament, PSC, CIU i PP, van votar en contra de l’acceptació a tràmit d’una iniciativa legislativa popular; una proposta de llei avalada per més de cent mil firmes que pretenia prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. En aquest context, “60 minuts” emet durant dues setmanes el documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador, periodístic i al mateix temps militant, fet per Marie-Monique Robin que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats.

El món segons Montsanto (2) “60 minuts” emet la segona part del documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats i està considerada una de les empreses més contaminants de l'era industrial (PCB, agent taronja, hormona del creixement bovina, Roundup...)."

L'impacte de les espècies invasores sobre la biodiversitat: de la resignació al rebuig, passant per l'acceptació

Està científicament comprovat que la introducció d'espècies foranes que desenvolupen comportaments invasors és una de les causes més importants de pèrdua de biodiversitat del Planeta. Però això es pot aturar?, és reversible?, cal evitar-ho?.

En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.

Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...

Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...

Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.

Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).

Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.

La Festa de barri, per molts anys!!

Les festes de barri formen part del dia a dia de moltes ciutats i pobles de Catalunya, i també del record de moltes persones. De la festa del barri de Canaleta on vaig néixer en tinc records d'infància, participant de les activitats de la tarda per la mainada, el sopar del vespre i el concert de música per gent gran. Per un nen de 11 o 12 anys allò representava l'oportunitat de sortir de nit amb altres nens i voltar pel barri sense el control dels adults que estaven més per la festa que per nosaltres. No es que fos mol trapella i tampoc molt rebel, però d'aquells dies en recordo emocions curioses, en companyia d'altres nens que fumaven, una cosa que per mi era quelcom impensable, i cosa que mai vaig fer per la gràcia de la meva allargada innocència infantil. Més tard ja a l'adolescència amb la colla voltàvem les nits d'estiu per les festes de barri, les Pedreres, Mas Palau, Sant Martirià, etc... i dels pobles del voltant...

Estic content que s'hagi recuperat la festa del barri de Canaleta, després de més de 11 anys sense festa. Jo vaig deixar el barri al 1992 amb 18 anys, i des de fa uns quants que hi torno a viure. Poder participar de l'organització de la Festa ha estat una bona experiència. N'hi ha que tenien por, que si al sopar només vindran que els nens negres, que ens ho aixafaran tot, que no vindrà ningú, i al final... tot va anar molt bé. Durant al sopar hi havia una barreja de gent gran, parelles del barri, famílies joves amb nens, els avis de la coral de la gent gran, joves de l'organització de la festa, nens i nenes marroquins, subsaharians, sud-americans, etc.. de totes races, una bona mostra del que és el barri. Molts immigrants adults només van venir a controlar els nens, però malgrat tot ha estat una bona iniciativa a millorar molt per l'any vinent. El millor la implicació de tota la gent del Consorci de benestar Social que han apostat per la festa com a una eina de cohesió social. La realitat del barri és molt dura, amb una part de la població molt envellida, parelles grans, sovint provinents de les primeres migracions d’andalusos, murcians,.. i una barreja racial de molts grups diferents, romanesos, magrebins, subsaharians, sud-americans, etc... la majoria de famílies d’aquí amb els anys han marxat com van fer els meus pares, i les poques parelles joves del barri els costa implicar-se en coses així, però cal millorar per teixir xarxes socials i apropar la gent i les cultures. Cal convertir els inconvenients del barri en possibilitats!!

Per molts anys Canaleta, el barri s'ho mereix. Canaleta està de festa 11 de juliol de 2009.!!

El nivell dels polítics de la comarca

L'actitud dels polítics locals envers del Pla Director Urbanístic del Pla de l'estany és per a mi decepcionant. I també serveix per mesurar el seu nivell, i cal dir que no han estat a l'alçada, almenys fins al moment.

Estic d'acord que estem acostumats a que els documents amb aquests títols acabin siguent un document més al calaix que ningú es mira. Però gastar diners públics per una cosa tan sana com planificar com desenvolupar el territori comarcal en els propers 25 anys hauria de ser una prioritat i d’interès per a tothom. Els nostres representants s'ho han agafat com una broma i no hi ha parat la més mínima atenció.

El document públic es va presentar i es van donar 3 mesos de termini per a presentar al·legacions a les entitats i particulars i 4 mesos als ajuntaments. Mentre que en els primers tres mesos entitats com Limnos, les associacions de veïns de Vilert i Centenys i la de Corts, la plataforma Vall de Miànigues i altra gent muntàvem fòrums de debat i xerrades per informar-nos, els polítics s'ho miraven. Acabat el termini dels tres mesos ara els ajuntaments i el Consell Comarcal demanen més temps per presentar al·legacions. No han tingut temps de mirar-se el document!!! Ai pobrets! Ara es desperten i posen el crit al cel per coses que no els agraden, en un document que teòricament ha estat encarregat per ells. Que no sabien el que encarregaven. Ara els molesta que el document posi ordre urbanístic a la comarca i els digui com haurien de fer les coses. Acostumats a anys a fer el que es vol, quan es vol i de la manera que es vol, ara això de fer les coses amb criteri tècnic més o menys assenyat els va gros, molt gros.

S'han despertat tard, i quan s'hi han volgut posar han vist que la cosa era més seriosa del que es pensaven. Ara , gràcies a les seves ploramiques tenen més temps per al·legar i també per contrarestar les al·legacions de les entitats, de les quals disposen de fa temps. El Consell Comarcal es va dignar a fer una reunió amb les entitats on vam fer un interessant intercanvi d'opinions. Tot i que va semblar més que ells recollien idees, per després passar de nosaltres. I ajuntaments com el de Banyoles no ha fet ni debats al ple, ni res... Val més que ho deixem estar, però és per posar-se a plorar. Deixar la comarca en mans d'aquesta gent és com tenir un vaixell a la deriva. Necessitem algú que sàpiga portar el timó i que sàpiga cap a on anar. Em sembla que els polítics locals, d'ajuntaments i consell comarcals, només es deixen portar pel corrent, i no volen ni remar per anar més ràpid, ni marcar el rumb, ni canviar d'embarcació, simplement anar fent,...quin país!!!!