Està científicament comprovat que la introducció d'espècies foranes que desenvolupen comportaments invasors és una de les causes més importants de pèrdua de biodiversitat del Planeta. Però això es pot aturar?, és reversible?, cal evitar-ho?.
En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.
Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...
Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...
Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.
Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).
Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.
1 comentari:
Estic d'acord amb les teves reflexions.
Publica un comentari a l'entrada