Acte central campanya ICV

Aquest dissabte hem celebrat l'Acte Central del partit Iniciativa per Catalunya Verds-independents de Banyoles. Malgrat que la massa social a Banyoles que segueix les nostres activitats encara és incipient, no hem volgut renunciar a cel·lebrar una festa per a tothom per tal de fer sentir la nostra presència al carrer. Val a dir que la resposta ha estat carinyosa i engrescadora.

L'acte es va iniciar amb una actuació infantil, i una xocolatada.

En el moment dels parlaments es va posar a ploure. Un bon senyal. L'entrada d'ICV-ind a l'ajuntament de Banyoles garantirà activitats passades per aigua, tot sigui per suavitzar els efectes del canvi climàtic.

En aquesta ocasió hem comptat amb el suport d'un eurodiputat, que treballa en el Parlament Europeu en temes ambientals, i en els camps de la solidaritat i els conflictes internacionals. Raül Romeva ens va donar suport en nóm del partit, i va aportar el seu granet de sorra a la campanya.

Pel que fa als discursets, us adjunto el que tenia preparat per la meva intervenció, malgrat que en directe la improvització fa alterar part del discurs. També van intervenir la Nuria i en Joan.

Finalment l'acte va acabar amb l'actuació del grup de música Reactive, realment prometedors. Sonaven molt bé.

Aquest és el meu text de presentació de l'acte:

"Per mi estar aquí dalt és una situació estranya, doncs després d’anys criticant la política mediambiental del país, la comarca i el municipi, ara em trobo a l’altre costat com si diguéssim. He de dir que ara que hi sóc el trobo un exercici de compromís i responsabilitat molt necessari i recomanable per tothom, sigui en el partit que sigui.

Però això no només respon a aquelles coses del destí, sinó que és el reflex d’alguns canvis que ha sofert la societat des de fa uns anys, molt més sensibilitzada per les problemàtiques ambientals i socials. Malgrat que encara estem lluny de l’ideal, no crec que sigui just quedar-se sense fer res, quan veus que arreu de Catalunya sorgeixen projectes i idees ambientalment molt interessants i saludables. Banyoles no es pot quedar enrera en aquest sentit.

L’aposta ha estat prou fàcil, i el canvi prou engrescador. Els responsables d’això han estat els companys i companyes de la llista, hem format un grup fantàstic de persones heterogènies amb moltes ganes de treballar, amb il·lusió i amb propostes per Banyoles, que combinen joventut i experiència o experiències i joventuts.

Junts hem redactat a partit d’un full en blanc i sense prejudicis, un programa extens amb més de 200 propostes per Bny, a tots els nivells i per a totes les persones.

Sense il·lusió per fer coses, per canviar les coses no hi ha política efectiva. I fixeu-vos que us dic il·lusió per treballar i desenvolupar projectes per Banyoles, i no us dic il·lusió per manar. La manca d’experiència en aquest cas és relativa, i allò de que els nostres projectes ecològistes i socialment responsables són idealistes i utòpics, ha quedat aparcat perquè estem demostrant arreu que es pot governar un ajuntament des d’un partit d’esquerres de debò, i només heu de mirar les incitatives que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya.

No us proposem que Banyoles copiï altres models de ciutat. Sinó precisament que assoleixi el seu propi a iniciativa dels ciutadans. La nostra ciutat té unes característiques, econòmiques, socials, de nombre d’habitants i de situació geogràfica que la fan ideal per apostar per un model de ciutat moderna sense complexes amb prou empremta per emmirallar-los amb alguns models de ciutat nòrdics, i deixar de banda polítiques més aviat propies de la costa valenciana o de Marbella.

Hem de ser una ciutat capdavantera en aplicar els criteris de sostenibilitat, a tots els nivells. A Banyoles l’especulació i el creixement urbanístic han estat excessius, això és respira a la ciutat, a ningñu se li escapa. No val a excusar-se dient que les empreses i els propietaris estan desenvolupat el pla urbanístic fet el 1984. ës l’ajuntament que ha de marcar el model de ciutta i no anar a remolc del planejament urbanístic desfassat. Si tenien majoria absoluta a l’ajuntament podien fer les modificacions de Pla que els interessin. Llavors perquè no han aprofitat per protegir els horts i els recs de Banyoles, i ha hagut de ser urbanisme de la Generalitat que els ha aturat diversos cops el planejament de sota monestir per no protegir adequadament el patrimoni.
Perquè si l’Ajuntament vol el Parc Natural no ho ha fet aquests últims 4 anys quan es donaven les millors condicions per aprovar-lo. Evidentment no era una prioritat com ho ha estat la Muralla.
És essencial l’estació d’autobusos, i promoure un augment de l’1,5 % anual de ús de les energies renobables a nivell municipal, apostar per l’estalvi d’aigua i energia, o l’urgent aplicació de la recollida de matèria orgànica. I cal fer-la bé.

En la priorització de les actuacions es veu el rerefons del model de ciutat.

Quin model de Banyoles volem? Ens hem d’inventar una Banyoles esportiva o turística potenciant únicament la destinació turística esportiva o inventant-se projectes de ciutat. Bny ja té model, el propi de la seva identitat.

· Banyoles sempre ha estat un ciutat agradable i dinàmica. Potenciem la ciutat tranquil·la, pacificant el trànsit i moderant la velocitat de circulació a la ciutat a 30 km. hora,
· Banyoles sempre ha apostat per la bicileta, oferim una millor viabiltat per la ciutat i una xarxa de carrils.
· Banyoles ha cuidat i ha estimat sempre l’Estany, oferim-li el privilegi de considerar-lo parc natural.
· Banyoles ha estat una ciutat dinàmica amb un gran nombre d’entitats i de jovent actiu i compromés. Donem-los uns equimanents adequats.
· Banyoles ha crescut, i s’ha enriquit amb els recs, protegim-los i cuidem-los com a bé cultural d’interès nacional.

No ens hem d’aprofitar de les qualitats de Banyoles, n’hem de gaudir i posar-les al servei de totes les persones.

Per una ciutat ètica, mediambientalment saludable i justa, ara és el moment que BNY prengui definitivament la iniciativa. Està en les vostres mans.

Moltes gràcies."

L'Estany i la vegetació

Els debats electorals de la campanya per Banyoles van deixant petits detalls sobre el posicionament dels partits respecte certes qüestions bàsiques per la ciutat de Banyoles. L'Estany és una d'elles.

Quin estany volem? De moment tots els partits aposten per un parc natural, tant sigui esmentat amb la boca grossa o amb la boca petita.

Però en la lletra petita trobem els matisos. Ciu proposa una pla de gestió de la vegetació, entre altres coses aclarint els arbres perquè aquest visquin millor, diuen, i amb una major estassada de les bardisses. Està brut!, reclamen. Molta gent té aquesta mateixa sensació, negar-ho seria absurd.

Malgrat tot, tornar a aquesta política serià retrocedir 20 anys en la gestió del patrimoni natural. Els espais naturals no poden tractar-se com si fossin explotacions forestals, on cal aclarir els arbres perquè aquests creixin més forts i alts i treure'n més rendiment. El bosc a la natura creix al seu ritme i amb les seves virtuds i defectes. Estimar l'Estany és acceptar-lo com és, no canviar-lo a la nostra manera. No discutiré que calen petites actuacions, com ara estassar i mantenir els camins i les passeres i miradors transitables i còmodes, així com gestionar certs espais com a parcs urbans, com serien els desmais i La Draga. També es pot promoure el pastureig de ramats de bestiar domèstic com cavalls o el burro català, en certes zones per mantenir espais oberts, i fins i tot estassades puntuals esporàdiques per recuperar vegetació de ribera. Hem de pensar que les noves ajudes als agricultors de la nova PAC de la Unió Europea preveuen ajudes econòmiques per aquelles activitats que conservin els marges dels camps sense cremar o estassar, per aquells que recuperin basses i fonts, o que apliquin mesures agroambientals als seus conreus, controlant l'aplicació de pesticides i herbicides. Ja queda enrera la visió del pagès de cremar i eliminar la bardissa, ara cal gestinar-la d'una altra manera, i entre tots recuperar el nostre paisatge i la riquesa de la fauna que hi viu.

Si els polítics no entenen això, que no parlin de parc Natural, que promoguin un parc urbà. Esclar que aquest no gaudiria de les subvencions i la imatge que té un parc natural.

El que ens hem de preocupar és que el canvi climàtic o la sobreexplotació de l'aigua a l'Alta garrotxa provoquin una baixada del nivell d'aigua de l'Estany, i els recs quedin secs com l'últim estiu. Ens hem de preocupar que aquest Parc Natural permeti protegir la natura i les espècies autòctones singulars de l'espai, eliminar les espècies exòtiques invassives, aqueslles que porten problemes, i regular les activitats de l'Estany amb un calendari d'activitats festives i esportives controlat i limitat al llarg de l'any. Sinó acabarem fent una festa, una fira o una triatló cada cap de setmana de l'any, i els banyolins haurem de marxar a fora a buscar natura. A l'Estany s'hi poden fer moltes coses, però en la justa mesura, i garantir sempre la conservació dels valors naturals i de l'equilibri natural.

No hem de perdre de vista que sóm uns privilegiats.

L'Estany no és per aprofitar-lo, és per gaudir-lo.

Canvi climàtic a Banyoles

Alguns amics meus que es consideren ecologistes estan un xic indignats. Podríem pensar que són uns perepunyetes, però de raó en tenen un munt. Per això el dono la raó. Fa anys que molta gent està i estem prenent mesures per alleugerir el nostre impacte sobre el planeta. Ja fa temps que molta d’aquesta gent vam apostar per l’agricultura ecològica, per abandonar sempre que podem el cotxe, per estalviar aigua i llum, que vam canviar les bombetes de casa, i que consumim de forma responsable i amb criteris ambientals sempre que ens donen l’oportunitat d’escollir. Ara resulta que la solució al canvi climàtic és que tothom faci això que ja fa anys que alguns fem. Per molts de nosaltres la situació és ridícula i còmica, per no dir desesperant. Voleu dir que som conscients de la magnitud del problema?

El nostre ajuntament creu que s’ha d’apostar pel medi ambient. De fet, tots els partits polítics són uns fervents defensors de prendre mesures contra el canvi climàtic, també ara tots són ecologistes. Hauríem d’estar orgullosos, ja que això voldrà dir que faran cas de totes les propostes que presentem des d’ICV-EuiA-EPM-Independents de Banyoles.

Prova d’aquesta implicació compromesa a favor del medi ambient és que des de l’ajuntament de Banyoles s’ha projectat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques al teulat del nou i flamant Museu Darder, i també es podria generar electricitat amb el molí instal·lat al rec Major a l’edifici de Cal Moliner, la futura oficina d’informació, acabada d’inaugurar, si però que és aquella que l’acabarem més endavant...

Tot bé fins ara. Segur?

El Museu s’ha inaugurat. De moment res de plaques instal·lades. No era prioritari? Vindran després potser? El tema del Molí generador d’energia per alimentar el mateix edifici és una opció que queda molt bé, de cara al futur. El futur? Alguna cosa havien de deixar per més endavant, no? Però, per quan?

No havíem quedat que el canvi climàtic era urgent i prioritari? On són les plaques solars? Perquè ens venen una opció de fer electricitat al rec Major i no ho fan? A què esperem?

Ens creiem el que prediquem o juguem a prendre el pèl als ciutadans. Com podem exigir als ciutadans que reciclin, que separin la matèria orgànica, o que estalviïn aigua, si nosaltres els polítics ens passem les polítiques ambientals literalment pel folre dels pantalons. L’ajuntament necessita un canvi. Per salvar el planeta també necessitem un canvi. Tots haurem de canviar. Podem fer-ho ara a les bones, o podem esperar a més endavant a les dolentes, no patiu per això. Tot arribarà.
Però després no ens queixem!

El canvi climàtic de moment no l’aturarem pas. A Banyoles ja bufen vents de canvi climàtic, com a tot arreu. I si el canvi climàtic ens porta aire fresc a Banyoles? Potser ja seria el moment.

Això sí que depèn de cadascú amb la seva opció el 27 de maig.

El Pla de l’Estany no té valor natural!

Recentment un informe del Centre per la Sostenibilitat Territorial ha analitzat la situació dels espais naturals protegits a les comarques gironines. De l’informe es destaca que el Pla de l’Estany està a la cua de les comarques gironines amb només un 5.2 % del seu sòl protegit, quan la mitjana és del 31.2 %. Aquest 5.2 % corresponen a 1367 hectàrees dels espais d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla, de l’EIN de Rocacorba, i la Reserva de l’Illa de Fares al Fluvià. Jo em pregunto si la conclusió que n’hem d’extreure és que la comarca simplement no té més sòl protegit perquè no hi ha espais que tinguin més valor natural o hi ha una altra explicació. Ja tenim l’estany protegit, i amb això en fem prou?
El sí, seria una trista resposta.

Ja ha arribat el moment de canviar els paràmetres que s’utilitzen per calcular l’índex de desenvolupament d’un país. Que me’n dieu de fixar-nos en l’eficiència amb la qual utilitzem l’energia i els recursos naturals, i en el nombre de professors per habitant o el nombre de metges, i, inexcusablement, en la proporció d’hectàrees de sòl protegit respecte la superfície d’un país.

No hem de resignar-nos a perdre i no protegir espais com els saltants de Martís, o deixar sense reconeixement el magnífic paisatge del riu Fluvià al pas per la comarca, passar de llarg els valors dels més de 20 estanyols de Sant Miquel de Campmajor, no saber ni que és el terraprim, ni on cau el riu Ser o el Revardit, i fins i tot abstenir-nos de gaudir de racons sorprenents al Matamors, al Terri o a la Casinyola, o de perdre'ns fent una passejada nocturna pel mig del Pla de Martís. Coneixeu el bosc dels Casalots? Alguns d’aquests espais estan amenaçats o ho poden estar properament.

Hauríem de ser capaços de protegir aquests racons que conjuguen els seus incalculables valors naturals i paisatgístics, amb un ric patrimoni històric, cultural i social que ens hauria de fer sentir orgullosos de viure al Pla de l’Estany. La figura d’un Parc Natural ben aplicada permetria fer compatible aquesta protecció amb el manteniment dels usos tradicionals, fins i tot aquells esportius o de lleure, simplement regulant i ordenant les activitats de forma més assenyada. Tot plegat ens permetria gestionar amb condicions una comarca que es mereix ocupar els primers llocs d’aquelles llistes que realment són importants per a les persones que estimen la terra, sigui aquella terra on han nascut, o en aquella que senten com a seva.

Banyoles ha de créixer?

La nostra ciutat ha assolit recentment la xifra de més de 17.000 habitants, fet que significa un fort increment de la població en pocs anys. No obstant, aquestes dades no justifiquen el fort creixement urbanístic que estem patint. Evidentment hi ha una demanda real d’habitatge, però també és cert que en aquesta qüestió intervenen altres factors com els derivats de la famosa bombolla immobiliària. Malauradament, això respon a les demandes del mercat i no és constitutiu de cap il·legalitat, al cap i a la fi s’està construint en el sòl declarat com a urbanitzable i previst per a edificar. Alguns potser pensareu que si volem la Banyoles bonica ens hem de vendre als constructors que són el motor de l’economia. Només espero que sigueu pocs.

Un dels errors més greus del sistema d’organització municipal del país, és la lamentable dependència que tenen els municipis de les entrades de capital provinent dels impostos derivats de la construcció. Mentre això, no és canviï, i els municipis no rebin una quantitat més elevada de diners del pressupost general, no es trencarà aquesta dependència malaltissa i paràsita que corromp la política municipal. Mentre això no succeeix, cal utilitzar altres mecanismes per intervenir abans no esgotem el sòl urbanitzable de Banyoles massa ràpid, i ens trobem proposant la necessària estació d’autobusos a sobre les aigües de l’Estany. Hi ha un mecanisme que serveix per evitar això i per elaborar les previsions a 20 anys vista, i que a més ho fa d’una forma comarcal. El Pla Director Urbanístic, actualment en redacció, ha d’incorporar totes les previsions de creixement dels municipis, i ha de definir la delimitació de les zones urbanes i el seu creixement, la comunicació d’aquestes zones mitjançant infraestructures, els equipaments com ara les zones industrials i també determinar els espais oberts no urbanitzables, aquelles zones interessants per preservar pel seu valor natural. En aquest punt ICV-independents de Banyoles volem aportar conceptes en les conclusions d’aquest document, per tal que aquest Pla Director impliqui un canvi de tendència, i no es converteixi en un llast per al futur.

M’agradaria ara respondre a la pregunta inicial. Si entenem creixement com aquell creixement del qual tothom s’omple la boca, de més gent, més cases, més cotxes, més soroll, més contaminació i més consum, crec que ja hem tocat sostre, i que cal aturar-lo. Fins ara per frenar-lo s’ha intentat aplicar el criteri del creixement sostenible, un mot actualment ja desconceptualitzat per l’erosió de la demagògia política. A rel dels pobres resultats obtinguts en aquest sentit, hi ha certs sectors que ja comencen a parlar de propostes per al decreixement. Però no voldria inquietar a ningú amb aquestes insinuacions, almenys de moment, però si fer unes propostes. Per a mi, Banyoles ha de créixer, però d’una altra manera. Les persones també creixem per passar de nens a adults, i arriba un moment que ja no creixem més físicament (bé, alguns dirien que creixen en amplada, però deixem-ho com a un comentari irònic). Aleshores, com pujant de nivell, passem per un creixement personal que ens transporta a una maduresa de caràcter i responsabilitat (també accepto que això no és vàlid per totes les persones).

La nostra Banyoles ara potser ja ha arribat a aquest segon nivell, la maduresa, i la veig capaç d’acollir propostes agosarades i responsables. Per començar podríem preservar gran part de les hortes i dels recs de prop el Barri Vell o de Guèmol, descatalogar-les com a zones urbanitzables i crear un banc de terres municipal al servei de les persones que vulguin tenir un hort. Podríem també madurar els aspectes culturals i socials incentivant i reforçar la increïble xarxa d’associacions locals i explotar aspectes com la cultura, l’esport o l’educació. Banyoles mereix un veritable centre cívic o local d’entitats que aglutini una oferta d’activitats per a les entitats i les persones. Igualment cal explotar el potencial d’equipaments culturals, infravalorats fins ara, com el nou Museu Darder, el Museu Arqueològic o el Parc de la Draga que poden atreure exposicions, activitats, xerrades, per a l’atracció de les persones de la nostra ciutat i pels visitants del Barri Vell i l’Estany. Podem també atrevir-nos sense complexes amb la declaració d’un parc Natural, des de l’Estany a Sant Miquel de Campmajor, i del Revardit al riu Fluvià, amb una aposta valenta per la protecció del patrimoni natural, capaç de regular i organitzar, i no dic prohibir, les activitats que s’hi fan sovint descontrolades, encara que sigui posant-se durs en fer complir el reglament d’activitats de l’Estany, actualment en una situació d’indefinició preocupant.
Tot plegat, un munt d’iniciatives per fer que Banyoles creixi, però de veritat.

De la utopia fer-ne ingenuïtat, de la ingenuïtat una virtut, i de la virtut, política

He decidit acceptar una proposta que m’han fet per participar en un partit polític. Amics i familiars m’han aconsellat que no ho faci! No et compliquis la vida em diuen... Ara resulta que seré “polític”. Ja tinc una altra etiqueta. A més d’ecologista, ara polític, buf!
De fet, des de 1997 que participo més o menys activament en un grup ecologista local, i si alguna conclusió he pogut extreure de tota aquesta experiència és que no he estat fent res més que política. Quina ironia, no? i jo sense saber-ho.
Per a mi, tot el que impliqui crear opinió, criticar objectivament, proposar per construir ... és fer política, i a més, fer-ho des de la societat civil és essencialment la veritable política. Fer un pas endavant i implicar-se en un partit polític, és un exercici més de responsabilitat social, aquella que tenim el deure d’exercir a canvi de les llibertats que ens dóna el sistema. Crec que tothom hauria de passar per això a la vida, tenir un càrrec, encara que sigui ser president de l’escala de veïns, tresorer de la festa de barri, o delegat de classe al parvulari. Tot el que impliqui un compromís vers a societat ens enriqueix a nosaltres, i fa més rica la nostra societat. Però, en fer aquest pas, abans he hagut d’acordar amb mi mateix un compromís, un pacte. No hi ha política, ni ideals que es puguin transmetre sense respecte, i per mi el respecte no és només amb mi mateix, sinó, especialment, envers les persones amb les que tracto cada dia. Opinin el que opinin i siguin com siguin, perquè tothom té el dret de defensar els seus interessos, encara que no els compartim.
Però, ells insisteixen. Que no tens prou feina? Quins interessos hi tens?
Tots ens movem per interessos. Qui ho negui diu una mentida. Jo necessito sentir-me bé amb mi mateix. No ho puc aconseguir ni anant a esquiar cada cap de setmana, ni comprant-me un cotxe d’aquells tan bons. Jo quan em sento bé, és quan considero que faig quelcom bé per a la gent que m’envolta. Encara que ells no sàpiguen que ho faig per a ells. I no hi ha res millor que fer-ho per tots els ciutadans d’una ciutat, siguin originaris de banyoles o del senegal.
No m’agraden moltes coses de la nostra manera de fer del dia a dia. La societat actual transmet uns símptomes que al meu parer són el resultat d’una malaltia crònica que ens empeny a l’autosuïcidi col·lectiu com a poble, i especialment com a persones. Una llibertat mal entesa, una democràcia que no és, el respecte per les persones i l’entorn que s’ha perdut, el poder en mans d’uns pocs, i el futbol per distreure a una majoria de les seves misèries. Jo en sóc el primer de caure-hi quan abaixo una mica la guàrdia. Per arreglar això, se’m presenta la visió d’una societat més justa i més civilitzada entenent civilització com a la formulació d’una societat més rica ètica i moralment. Us sona allò d’un altre món és possible?
Sovint m’han preguntat que perquè em preocupava més de protegir els ocells que a les persones? Per mi la resposta és lògica, fàcil i simple. Si som capaços de desenvolupar-nos sense acabar amb les espècies animals i vegetals del planeta, haurem estat capaços de salvar a l’home, i demostrar que podem viure amb equilibri

Fa deu anys, quan em vaig iniciar en l’ecologisme la política ambiental feia vergonya. Ara segueix fent vergonya sovint, però no tanta. L’avenç ha estat espectacular i ara tothom ha entès que o som tots uns ecologistes, o la nostra societat com la que entenem ara se n’anirà en orris. Per això ara sóc optimista. He aconseguit fer del meu idealisme, de les meves utopies, i de la meva ingenuïtat la meva principal virtut. El dia que la perdi deixaré de fer política tal com s’entén ara. Per això, sorgeixen en mi sentiments de compassió quan recordo quan jo mateix fa uns anys em desesperava preguntant-me una i altra vegada com ho havíem de fer per aconseguir aquest altre món, i no trobava la resposta. Actualment, ja he entès que era la pregunta la que estava equivocada. No és “què hem de fer?”, sinó ... “quan comencem?”
I la resposta és simple: ara mateix!