L’Ajuntament de Banyoles s’adhereix a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”

Una bona notícia ambiental per a la comarca, i això si que és notícia. Una iniciativa que ha sorgit del grup municipal d’esquerra republicana de Catalunya (ERC) i que ha rebut el suport de la resta de partits polítics tant al govern (CIU i PSC) com a l’oposició (ICV-ind), ha permès aprovar una moció que insta a l’ajuntament a establir campanyes de sensibilització i actuacions per a reduir el consum de bosses de plàstic. Esperem que l’ajuntament es posi a treballar amb associacions de comerciants i amb el mercat setmanal per fomentar l’ús de la bossa de roba i el cabàs i reduir el consum de bosses de plàstic que anualment assoleix xifres esfereïdores.

Aquesta moció presentada forma part de la campanya "Catalunya, lliure de bosses de plàstic" de la qual podeu trobar tota la informació, així com el model de moció, al web: http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/

Més respecte per l’aigua

Més respecte per l’aigua a Banyoles i a Catalunya
Ara tothom a parlar de la sequera, que s’ha d’incentivar l’estalvi d’aigua, que l’aigua és un bé escàs, un recurs limitat,... i mentrestant alguns demanen que ens portin l’aigua a qualsevol preu. Amb quin dret ens atrevim a demanar aigua del Roine, o a exigir que surti aigua de l’aixeta quan després l’embrutem i la malgastem sense remordiments. Sóc de Banyoles, ciutat d’aigua. Els brolladors constants del fons de l’Estany, tot i patir també una forta sequera, segueixen aportant aigua, que desguassa a través d’uns recs amb centenars anys d’història per dins la ciutat fins al riu Terri afluent del Ter. Fa uns dies mitja hora abans de començar a ploure encara algú abocava aigües brutes al rec Major. Un fet habitual, quan no són aigües residuals són restes de pintura o substàncies sospitoses. L’aigua bruta passa primer la zona industrial de la Farga, arriba després al carrer de la Concòrdia de les aigües de l’Estany, quina ironia, fins a passar per una de les fantàstiques zones d’hortes que encara queden a la zona. Els veïns, hortalans, i els ecologistes estem indignats amb aquests abocaments constants, que son impossibles de sancionar, dons la mateixa aigua dels recs esborra el rastre del culpable, un cop aquest deixa d’abocar. Cal una nova cultura de l’aigua i aquesta comença per a cuidar la que tenim. Els banyolins hem d’exigir que els recs tinguin aigua neta, que cap veí contamini l’aigua conscient o inconscientment i que l’ajuntament, l’ACA i el Consell Comarcal vetllin per la qualitat de l’aigua. Ho hem de fer per solidaritat amb els veïns del carrer de més avall del rec, però també pels que després agafen aigua del Ter per regar, sigui al Pla de l’Estany o al Baix Ter. Tots en som responsables, i per demanar que ens donin aigua, primer em de valorar la que tenim, respectar-la i usar-la amb gratitud. Quin mal costum aquest de no valorar el que tenim a ma cada dia.

Que passa amb la sequera?

Ara tothom en parla, la sequera és un dels problemes del país. Malgrat tot, tinc la sensació que si ara es posés a ploure amb ganes, en unes setmanes tothom s'oblidaria de les mesures d'estalvi d'aigua que cal implementar.

He decidit no escoltar més cap tertúlia de la ràdio. En diversos dies he tencat més de quatre vegades la ràdio de ràbia, primer escoltant en Basses, després en Basté, per ja no parlar d'en Cuní a TV3 convertit en locutor, tertulià, jutge i veu de Catalunya. La facilitat amb que tertulians es posen a la boca el transvassament del Roine com a solució, o utilitzen la hipocresia per criticar el departament de mediambient per les mesures preses, o catalogen la situació com a subdesenvolupada, em posa de mal humor. El que és desenvolupat és encara buscar la solució anant a buscar aigua a on sigui, enlloc de començar a deixar de malgastar els nostres recurdos naturals. També m'ha fet posar de mal humor el senyor Conseller de Medi Ambient. D'acord que la culpa de la manca d'aigua està causada en gran part pel desenvolupament urbanístic i el creixement en habitants de Catalunya, el model de creixement amb casa i piscina, els camps de golf, i els parcs amb gespa, tot això ens passa ara factura. La culpa d'aquesta planificació erronia està en mans del Departament d'Obres Públiques del senyor Nadal, que no fa res per canviar-ho, i en canvi no està rebent cap de les crítiques.

De crítiques també n'hi ha per el senyor Baltasar, el Conseller, al meu entendre hauria de dimitir, per l'error garrafal comés amb el transvassament del Segre, tant per proposar-ho, com sobretot per com s'ha desenvolupat el guió de la discussió. Començaria a ser el moment de fer polítiques realment ecologistes des del Departament d'ICV, sinó dificilment els seus votants ho entendrem.

Finalment recomano un article d'una entrevista a Pedro Arrojo, molt interessant que exposa la realitat de la situació d'una manera planera i molt entenedora, al qual li dono tot el meu suport, tant pel que diu, com, sobretot, per qui ho diu.

Aquí va l'enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/sed/Barcelona/tiene/solucion/elpepiopi/20080407elpepiopi_12/Tes

Recomano la lectura.

Ja n'hi ha prou de tanta bossa de plàstic

La idea no és nova, però aquesta iniciativa està agafant cada cop més força. Hem de ser concients que cal canviar els costums de vida i els mals hàbits adquirits per la comoditat i el consumisme descerebrat. Es pot començar per cosetes petites com aquesta campanya per reduir l'ús de bosses de plàstic.

La veritat és que el consum de bosses de plàstic és excessiu, representen aproximadament el 2 % dels residus municipals que es generen a Catalunya, on cada setmana es consumeixen més de 10 milions de bosses. L'estalvi d'una sola bossa de plàstic significaria poder tenir l'energia per tenir encesa una bombeta de baix consum 30 minuts. La reducció en l'ús de bosses de plàstic estalvia recursos naturals, despesa energètica i les difucultats de gestió del gran volum de residus que generem cada dia.

Per tant cal pendre mesures per disminuir el consum de bosses de plàstic, entenent que tampoc es tracta de prohibir-les, sinó de substituir-les en molts casos per bosses biodegradables o utilitzar bosses reutilitzables alternatives (bosses de roba) o anar a comprar amb el cabaç. Aquestes són apostes a nivell personal, però està clar que hi ha moltes coses a fer a nivell de les empreses privades o des del govern. Us adjunto algunes iniciatives interessants i informació sobre diverses campanyes.

La Campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic és una eina per promoure la cultura de la prevenció de residus i el consum responsable, i està promoguda per la Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable (http://www.residusiconsum.org/)

En aquesta línia, es fa èmfasi en la reducció de les bosses de plàstic per prevenir les problemàtiques que acompanyen el seu ús massiu.
Per assolir aquest objectiu, es indispensable la col·laboració de:
- Entitats
- Ciutadania
- Institucions i administracions
- Agents econòmics

A tall d'exemple:

Els forns i pastisseries de la ciutat de Terrassa que s'han adherit a la Xarxa de Forns per a la reducció de residus han aconseguit reduir el consum de bosses de plàstic un 87%.

La cadena de supermercats Bon Preu ha presentat una iniciativa per reduir l'ús de les bosses de plàstic. Les 110 botigues de la cadena tornaran 0,02 euros al cient si no agafa la bossa de plàstic.A més d'oferir als clients bosses biodegradables al preu de 0,05 euros la unitat, i reduir el pes i les tintes de les bosses.

També hi ha la campanya http://buenosdiasplaneta.org/ecobolsa/ amb el lema

'Yo tampoco soy una bolsa de plástico''Contra el calentamiento global, compra local' i on es poden adquirir bosses de roba.

Apunteu-vos a la bossa de roba.

Imobilitat a la banyolina

El ple de l’ajuntament d’ahir va ser una mostra més del tipus de política que ens espera durant els propers anys. S’esperen molts encàrrecs a tècnics i empreses externes que ens diguin què s’ha de fer a Banyoles o com s’han de fer les coses, i es perfila una poca capacitat d’il·lusionar amb idees i un model de ciutat clar i definit. Resumint molta gestió, i poques idees noves. No dic que sigui fàcil fer-ho, però ...

Un exemple d’això ha estat el debat sobre una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds-independents al ple municipal sobre la promoció de la circulació en bicicleta, i una millora en la mobilitat de la ciutat. L’equip al govern ha desestimat la moció al·legant que ja hi ha un estudi en marxa que preveu redactar el Pla de Mobilitat urbana de Banyoles i, que cal esperar els resultats d’aquest estudi que realitza una empresa. No és l’ajuntament qui hauria de marcar les directrius generals d’un pla de mobilitat?, doncs resulta que a Banyoles no. A més, les propostes referents a la bicicleta proposades per ICV-ind. no són res més que un recull general de propostes àmpliament acceptades per moltes entitats socials, ajuntaments i ciutadans (més de 300 firmes recollides per ICV a Banyoles a favor de l’ús bicicleta), i incloses en nombroses declaracions i documents legals per fomentar l’ús de la bicicleta i la mobilitat sostenible. Doncs això, que no ens inventem res...

El comunicat ha deixat clara la nostra visió, cal potenciar la bicicleta, i també el nostre model de ciutat tranquil·la, més adient creiem als reptes de la societat del futur, molts dels quals ja ens afecten en aquests moments.

Us adjunto el comunicat, i la moció la podeu trobar a http://www.iniciativa.cat/plaestany/

“ICV-Independents de Banyoles presenta una moció per a la mobilitat sostenible, amb la bicicleta com a protagonista.

ICV-Independents de Banyoles proposarà al proper Ple Municipal del dia 11 de febrer l’adopció d’un conjunt de directrius que han de formar part d’un Pla de Mobilitat Urbana que s’integrarà al futur POUM.

Després d’un període de consultes amb diverses entitats ciutadanes concernides per la sostenibilitat i la importància de superar la mobilitat basada en el consum de combustibles fòssils i el transport privat, i havent recollit centenars de signatures, ICV-Independents de Banyoles ha presentat la moció que es fonamenta en la LLEI 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, en la Declaració d’Amsterdam de 22 de juny de 2000 i en la Declaració de Banyoles de 28 d’abril de 2001.

Les mesures proposades, entre d’altres, preveuen: la pacificació del trànsit en el centre urbà, amb velocitats de circulació de 30 Km/h; l’establiment d’aparcaments dissuassoris amb lloguer de bicicletes; aparcaments segurs per a bicicletes; donar continuïtat als carrils bici fins a aconseguir una xarxa coherent que permeti els desplaçaments amb aquest medi de transport; enllaçar-la amb altres rutes ciclistes d’abast supramunicipal; integració dels carrils bici en el mateix nivell dels carrers que el dels automòbils, de manera que els ciclistes tinguin la mateixa prioritat en el trànsit que els conductors dels altres vehicles.

Aquesta moció, com d’altres anteriors, respon a la voluntat de portar a terme una oposició constructiva que esperoni el govern municipal a fer front als problemes reals que afecten la ciutadania."

No sabem crèixer i cometem un error rere un altre

Els Trens:
1o anys repetint que el Tren d'Alta velocitat era una obra desproporcionada, no útil per la majoria, massa cara, massa impactant per l'entorn, i reclamant una inversió digna en els trens de rodalies i millorar el transport públic a curta distància.

Actuament, ni tenim rodalies ni trasport públic digne, i el TAV serà una obra desfassada en inaugurar-se, i que pagarem a molt alt preu, tant ambiental, com econòmic. Ara tots volen invertir en rodalies. Massa tard, ho pagarem car.

L'aigua
20 anys reclamant al cel que cal estalviar, que hem de pendre mesures d'estalvi, millorar les canalitzacions, utilitzar l'aigua segons la que tenim, no segons les nostres incessants necessitats.

20 anys contaminant aquífers per nitrats, sobreexplotant les fonts d'aigua, i promovent un urbanisme i camps de golfs que no optimitzen els recursos.

20 anys d'incapacitat per depurar les aigües i millorar la qualitat i quantitat de l'aigua dels nostres rius

Anys lluitant perquè no es faci el transvassament de l'Ebre, perquè s'apliqui una nova cultura de l'aigua, i que l'aigua no es perd al mar.

Ara volen el transvassament del Roine, i les dessaladores per solucionar la sequera. Ningú parla d'estalvi d'aigua. Ningú parla que som país mediterrani d'ambient sec, i pluges torrencials puntuals. Quan hagim fet el transvassament i les dessaladores, seguirem malgastant l'aigua.

L'energia:
Necessitem la MAT, que ens quedarem sense llum. Enlloc d'apostar per l'energia solar, i l'estalvi energètic a cada casa.... Ja farem més nuclears, o portarem l'electricitat d'un altre lloc. A quin preu?

El petroli i el canvi climàtic:

La tecnologia ho solucionarà tot, no cal preocupar-se. Fa anys que s'avisa que això s'acaba, que em de canviar de model, i ara què...

Si obres els ulls t'adones que no ho estem fent bé, que ens enganyen, i el pitjor de tot que ens enganyem... o intentem canviar ja tot això i construim una nova cultura social més intel·ligent i respectuosa amb l'entorn, o no podrem mirar mai als nostres fills als ulls.

Ens hem oblidat d'evolucionar com a societat, pensant-nos que l'evolució només era tecnològica, que el progrés només era crèixer, i hem crescut en consum del planeta, però no hem crescut com a persones, ni com a societat, i quan passa això, normalment el resultat final del procés és l'extinció de les espècies, igual que dels pobles.

Qui planifica la Banyoles del Futur?

Fa uns dies als mitjans de comunicació ens confirmaven que ja està en tràmit l'aprovació del desdoblament de la variant de Banyoles entre Cornellà del Terri i Serinyà.
Podríem parlar molt sobre la necessitat incessant de desdoblar carreteres. S’ha de recordar que aquesta proposta converteix la carretera en un gran vial per passar de llarg la comarca, i de passada la divideix en dues meitats. La divisió la causa no només la carretera de quatre carrils, sinó que implica tot un creixement urbà al seu entorn que aglutina la gent i les activitats sobre un eix despersonificant els valors de la comarca. Només heu de circular per la carretera per comprovar que a voltant i voltant el continu urbà i industrial és imparable, convertint-nos en àrea metropolitana de Girona, i vintena corona de l’àrea metropolitana de Barcelona...

Les entitats ecologistes locals van demanar primer que no es desdoblés la carretera, i en sortir el projecte a exposició pública es va demanar que es fessin passos de fauna, actualment inexistents, molt necessaris per mantenir una mínima connectivitat ecològica entre l'Estany de Banyoles, i el Pla de Martís i Espolla.

I la connectivitat de les persones? Qui va tenir la brillant idea de proposar eliminar l'accés des de la variant a la ciutat de Banyoles pel barri de Canaleta? No s'utilitza gaire diuen... l'ajuntament sembla que ho veu bé... I així estalviem diners.

No veig necessari ni el creixement excessiu de la ciutat de Banyoles ni els desdoblaments de carreteres en molts casos. Però, cal plantejar els escenaris de futur per valorar les coses. Si Banyoles té tota la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut classificada com a urbanitzable, de quina manera es gestionarà l'accés a aquesta zona. Seria lògic pensar que en un futur l'accés a la variant per Canaleta pot ser un eix principal per oxigenar el sector nord est de la ciutat. D'aquesta manera podríem utilitzar la variant de Banyoles com a una ronda de la ciutat i millorar la mobilitat. Del contrari necessitarem inventar més carreteres, i algú encara al final proposarà tapar la riera Canaleta i fer una ronda per sobre (i que consti que no m'agrada donar idees d'aquestes, hi ha molta gent que se les creu com a vàlides).

Cal mantenir l'accés a la ciutat pel barri de Canaleta, pels veïns de Canaleta, Mas Palau i Can Puig, per l’accés al Barri Vell, per millorar la vialitat de la ciutat, per tenir més opcions i alternatives en la planificació futura de la ciutat, i perquè aquest accés podria ser una alternativa per no construir una gran ronda que malmeti totes les zones d’hortes i recs de sota monestir,...
Ara és el moment de defensar aquestes qüestions, és el moment de pensar a llarg termini, això no ho pot fer la gent del carrer, és feina dels nostres gestors, i el nostre ajuntament és qui ho hauria de fer, sinó el mateix ajuntament a la llarga en pagarà les conseqüències, i els banyolins en definitiva també. Sinó que preguntin als del TGV en relació el tren de rodalies, o la línia d’alta tensió, tothom es queixa quan tot està passat, i després les coses sovint no es poden canviar i ens hem d’empassar els disbarats que els qui dirigeixen el nostre país ens encolomen per no saber planificar amb criteris de sostenibilitat ambiental.