El març de 2008, en el núm. 58 de la revista del Consell Comarcal del Pla de l'estany, va començar la meva col·laboració amb la redacció d'uns articles sobre la fauna comarcal. la veritat és que passa el temps i fa gràcia veure que ja en són uns quants els articles que he publicat. A continuació els aniré adjuntant al blog...
dijous, 1 de març del 2012
dijous, 12 de gener del 2012
L'escalfament global comporta un deute climàtic en les comunitats d'ocells i papallones europees
| Us penjo directament aquest resum d'un article aparegut al web de l'Institut Català d'Onitologia, on es parla de l'evolució de les poblacions d'ocells i papallones davant el canvi climàtic. És un resum d'un article aparegut a la prestigiosa revista Nature. Una part interessant de l'article és que hi ha incloses dades de seguiment d'ocells i papallones de Catalunya, concretament dels programa SOCC (Seguiment d'ocells comuns de Catalunya) i CBMS (Seguiment de papallones). Com a participant voluntari del programa SOCC estic satisfet que el meu treball com a ornitòleg a nivell aficionat, no professional, i les dades de seguiment que des de l'any 2003 realitzo a l'itinerari 124 a Crespià del projecte SOCC haguin pogut ser utilitzades per a científics experts en l'anàlisi de dades. Un exemple del que el voluntariat ambiental pot aportar a la ciència i a la societat.
|
dimarts, 4 d’octubre del 2011
El patrimoni natural del Pla de l'Estany a la revista El Llegat
Article de la revista: El Llegat. Núm. 14. Estiu 2011. Revista dels Amics dels Museus de Banyoles.
L’aigua: la
base de la vida
Si hi ha un element que marca la
identitat del territori de Banyoles i que alimenta la major part del patrimoni
natural i del patrimoni històric i social de la ciutat, és l’aigua. Ciutat
d’aigua, Banyoles té el privilegi com a municipi de tenir dins els seus límits
l’estany més gran de Catalunya, i que a més li pertany jurídicament com a bé
comunal.
La zona lacustre de l’estany de
Banyoles està formada pel mateix estany de 112 ha i un conjunt d’estanyols,
surgències i llacunes que constitueixen el sistema càrstic més important de
l’estat espanyol. És denomina càrstic perquè la seva forma i el seu
funcionament estan basats en l’acció de l’aigua subterrània sobre les calcàries
i els guixos emmagatzemats a sota terra. Aquestes aigües provenen de la zona de l’Alta Garrotxa, a 25 km. en
direcció nord, i es filtren a través de la roca calcària, que és molt
permeable, cap a sota terra formant un aqüífer subterrani. Les aigües circulen
fins al pla de Banyoles on ascendeixen a superfície dissolent les capes de
guixos, provocant enfonsaments del terreny, formant diverses dolines o
estanyols. Què és el que empeny a l’aigua a pujar a la superfície? Aquí entra
en acció la falla d’Albanyà que provoca que l’aigua que circula per entre les
calcàries a sota terra no pugui continuar més endavant perquè hi ha un canvi de
materials geològics, provocant un augment de la pressió de l’aigua que com a
única sortida que té, és enfilar-se cap a la superfície a través de les
escletxes que hi ha als materials fins a sortir a sota l’estany, sota els
estanyols, brolladors, surgències i deus. No només el pla de Banyoles es veu
afectat per aquests fenòmens, el mateix passa a la Vall de Sant Miquel de
Campmajor, al Pla de Martís i el Pla d’Usall, on depenent de l’alçada podem
trobar estanyols i brolladors permanents o temporals.
Racons
d’interès
Els horts i
recs de Banyoles
Des de la fundació del monestir benedictí de Sant
Esteve el 812, la història dels recs de l’estany ha anat lligada a l’evolució
de l’agricultura i l’activitat econòmica de la vila de Banyoles. L’aigua
canalitzada pels recs, fou usada des de bon principi per a usos agrícoles, per
a terres de regadius i hortes situades fora de muralla de la vila medieval. Amb
el desenvolupament històric de la ciutat molts d’aquests espais van quedar
engolits pel creixement urbà, i van ésser incorporats dins el planejament municipal
com a urbanitzables.
La qualitat de la terra de conreu i el valor de
posseir un hort han estat des de sempre molt valorats a Banyoles, i només cal
utilitzar el “Google Earth” per sobrevolar la ciutat i adonar-nos que dins el
barri vell totes les cases tenen grans espais reservats a l’hort, que sovint no
queden a la vista del carrer. A la vegada si que encara resten àmplies zones
amb horts conreats a Banyoles, la zona de Guèmol, la zona de Sota Monestir, la
zona de Can Castanyer, els horts de Can Boada, etc. Els cinc recs de desguàs artificial
de l’estany i les seves nombroses ramificacions alimenten una xarxa hídrica que
creua tot el municipi de Banyoles, fusionant-se amb la riera Canaleta,
originant el riu Terri, i amb el Matamors entre altres. Els cinc recs són el
rec de ca n’Hort, el rec d’en Teixidor, el de la Figuera d’en Xó, el Major i el
de Guèmol, a més d’un sisè, el dels xucladors de curt recorregut.
Hi ha una imatge que encara avui és pot mig observar,
i que amb imaginació ens pot portar a l’edat mitjana, que té un valor paisatgístic,
històric i conceptual d’elevat valor per a la ciutat de Banyoles. Ens hem de
situar prop del barri de Canaleta, just a tocar la riera del mateix nom, i
mirant cap al Monestir, a l’entrada sud de Banyoles. No costa gens imaginar el
mateix paisatge, 1.000 anys abans, amb un primer pla de camps de regadiu
conreats, un segon de petits horts dedicats a l’horticultura regats pels ramals
secundaris dels recs d’en Teixidor i de Ca n’Hort, i al fons la muralla i el
Monestir que des de certa alçada vigilaven aquells camps productius que
alimentaven el poble. Estem parlant d’una de les àrees d’horts més ben
conservades de la ciutat, amb més presència d’horts i amb una xarxa més
atapeïda de recs, situada entre el Monestir, Can Laqué i Molfort’s per un
costat, i que limita a la riera Canaleta pel sud, i al barri de Mas Palau al
nord-est. Cal destacar especialment l’entorn de les Cases d’en Sala, on trobem
nombrosos trams de rec amb paret de travertí, la pedra de Banyoles.
Destacable és el patrimoni històric associat als
horts i als recs, des dels edificis que allotjaven activitats industrials:
molins paperers, drapers, la farga d’aram, la llotja del tint, la farinera
Surribas, fins als elements estructurals com fonts, ponts i parets de travertí,
o fins i tot els elements socials com el els rentadors com a punt de trobada
social, i els econòmics com els productes locals - els draps o els alls amb
denominació d’origen de Banyoles-. No ens hem d’oblidar el paper dels recs de
Banyoles i els horts del seu voltant com a dits verds de Banyoles, com un
vincle d’unió de la ciutat amb l’estany. La recuperació de la qualitat de
l’aigua dels recs ha de permetre poder conservar-los com a zones verdes i com a
espais connectors de fauna entre el riu Terri i l’Estany de Banyoles. Als recs
de fauna mai n’ha faltat: des dels peixos com els barbs, o els musclos de riu,
fins al pas del blauet volant seguint els recs, al pas de la llúdriga, o el
cant de les granotes. En aquestes zones d’hortes és fàcil sentir cantar el
tòtil, una granoteta curiosa, els mascles porten els ous a l’esquena fins a
dipositar-los a l’aigua quan estan a punt. Tampoc hi falten el mussol i el xot,
i àdhuc els eriçons o algunes serps d’aigua. Aquests canals construïts per
l’home s’han convertit en cursos d’aigua vius i d’importància cabdal per la
connexió entre espais naturals. D’entre tots els recs el que millor pot
efectuar aquesta funció de connector ecològic és el rec de Ca n’Hort, un cop
unit amb rec d’en Teixidor. Aquest és el rec situat més al nord, i és el que
mentre va baixant va alliberant aigua per diversos ramals cap a la riera
Canaleta, creuant la zona de Sota Monestir per diversos punts.
Sembla mentida, però el llistat de valors dels recs i
dels horts és molt gran. No és d’estranyar que hagi sortit alguna proposta des
d’entitats banyolines de demanar la creació d’un parc de les hortes i dels recs
a sota Monestir, així com la declaració de l’espai com a Bé Històric d’Interès
Nacional, classificat com a bé etnològic.
Qüestions de
Patrimoni
El patrimoni natural de la zona lacustre de Banyoles
EL PATRIMONI PROTEGIT
Els espais naturals han estat font de recursos
naturals per a l’home des de l’inici dels temps. Aquells primers pobladors
humans que eren un esgraó més en la cadena alimentària i una peça més dins el
trencaclosques dels ecosistemes naturals han esdevingut amb l’evolució l’únic
animal que pot prendre consciència real de la seva existència a nivell
individual i col·lectiu. Després d’anys i anys d’una explotació constant dels
recursos naturals a tots els nivells per a l’obtenció d’aliment, combustible,
objectes, i d’una transformació més que evident del paisatge a gran escala,
sempre per buscar la supervivència de l’individu, el desenvolupament de
l’espècie humana ha topat amb un dilema ètic: els recursos naturals no son
infinits. Això ens ha portat com a societat a trobar polítiques que permetin la
conservació de part d’aquests recursos pel bé del planeta, i de retruc, pel bé
de la nostra espècie. En el municipi de Banyoles podem parlar de diversos
espais protegits pel seu valor natural, i que formen part de diversos catàlegs
i figures de protecció, tant nacionals com internacionals:
L’Estany de
Banyoles i els estanyols del seu entorn, incloent l’estanyol intermitent
d’Espolla, són Espai d’Interès Natural declarats per la Generalitat de
Catalunya i protegits com a espais del PEIN. El mateix espai ha estat catalogat
com a Zona d’Interès Comunitari per la Unió Europea i forma part de la Xarxa
Natura 2000. També ha estat catalogat a nivell internacional dins del llistat
Ramsar, de Zones Humides d’Importància Internacional, tot un reconeixement.
La Conca
Lacustre de Banyoles Besalú està catalogada com a Geozona 211 en el catàleg
de patrimoni Geològic de la Generalitat de Catalunya, on es concreten dues zones
d’especial interès com a Geòtops: les Estunes i la Platja d’Espolla.
A més de diverses espècies de plantes i animals protegides
a nivell de Catalunya presents a la zona lacustre, hi ha descrits 5 arbres d’interès local al municipi de
Banyoles: el roure dels Casalots, el Xiprer de Can quim del Rec, el Roure d’en
Teixidor del Terme, el Roure del cavall i el pollancre del Rec de Guèmol.
L'estany de Banyoles representa la massa d’aigua
continental més gran de Catalunya, de gran valor paisatgístic i d’identitat
col·lectiva. Constitueix un fenomen excepcional a Catalunya i a la Península
Ibèrica, ja que es tracta d'un estany d'origen càrstic i tectònic. Són aquests
atributs i característiques singulars que expliquen el complex sistema
d’alimentació de l’aigua subterrània de l’Estany i la formació d’estanyols el
que li han valgut un reconeixement internacional i nacional, doncs hi ha poques
mostres similars a l’entorn del mediterrani. A nivell geològic són molt
interessants els dipòsits de travertins que per exemple es poden veure a
Espolla, a les Estunes a la terrassa de Lió, o que ocupen els terrenys de
l’entorn del Puig de Miànigues i el Pla de la Formiga.
L’aigua de l’estany és poc productiva, i per tant no
té prou aliment per poder mantenir a una gran abundor d’animals aquàtics. És
per això que de peix n’hi ha poc, per més que durant anys s’han anat fent
repoblacions de tota mena. Els estanys càrstics ja ho tenen això, i tant com
n’és la seva principal característica, cal mencionar-ho com a principal virtut,
perquè si no fos per la renovació constant de l’aigua per sota, potser aquest
estany s’hauria contaminat fa temps. No existeix estany igual prop de casa
nostra, pel que és un element únic dins les masses d’aigua de Catalunya, sovint
menyspreat i tractat com si fos un embassament simple i banal al costat d’una
ciutat qualsevol.
Del tot recomanable és la ruta dels estanyols, i és
que d’estanyols n’hi ha per triar i remenar. L’estanyol de la Cendra se l’ha
vinculat amb el vulcanisme de la Garrotxa, i encara ara molta gent segueix
creient que és un indicador dels terratrèmols i erupcions volcàniques. De fet
la cendra no és res més que la terra del fons resuspesa per l’aigua, i no és
cendra, sinó les argiles grises anomenades xalió abundants als turons que
volten l’estany. Trobem l’estanyol Nou, l’últim que es va formar l’any 1978, el
vermell de Can Cisó amb els seus bacteris, el d’en Montalt, l’estanyol del
Vilar amb les seves aigües verd fosc, estanyols de Les Roques i de Ca n’Ordis o
el del Pim-pom a dins el càmping el Llac. L’aigua de l’antic estany inundava
tota la plana on ara hi ha la ciutat, i formava aiguamolls rics en vegetació i
fauna, i lentament s’hi formava el travertí, la pedra de Banyoles, que anys més
tard i un cop compactada va servir per a construir i sobre la qual es van
excavar els recs que eixugarien aiguamolls i oferirien la possibilitat de
conrear i habitar aquelles terres. De fet si no fos per la mota que es va
construir per fer els recs, el nivell de l’estany seria més baix. No oblidem
pas però, que l’estany recupera els seus terrenys quan plou molt, i és que amb
més de 200 mm de pluja en poca estona n’hi ha prou per desbordar l’estany, i és
que per més que ho vulguem negar, l’estany periòdicament reclama el que era seu
i que ens ha deixat. No hem d’oblidar mai estar agraïts i gaudir-lo amb
respecte i compromís vers la seva conservació.
LA PROTECCIÓ DE L’ESPAI
Des de la seva declaració com a “Paraje Pintoresco”
ja es van dedicar esforços per a la seva conservació, prova d’això és el
naixement del Patronat de l’Estany. Als anys 90, sigui com a compensació o per
oportunisme, es va aprofitar la celebració de les proves de rem dels Jocs
Olímpics a l’Estany per a realitzar les primeres compres de terrenys i actuacions
de restauració ambiental. Ja a l’any 2003, aprofitant un projecte de
subvencionat per la Unió Europea a través dels fons LIFE es va crear el Consorci
de l’Estany, un organisme que ajunta els esforços dels ajuntaments de Banyoles,
de Porqueres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya per al
manteniment i millora de l’Estany.
Les possibilitats de protecció podrien anar molt més
enllà, tant en la figura de protecció com en la gestió. La reivindicada figura
de Parc Natural per la zona lacustre de Banyoles, seria una etiqueta de gran valor, no només per
fer justícia a un espai natural d’alt interès, sinó també a nivell simbòlic
permetria propulsar en l’imaginari comú un projecte de ciutat, basat en una
aposta per la qualitat de vida, la natura i la sostenibilitat i per
desenvolupar projectes pioners d’ecoturisme, d’activitats esportives de baix
impacte, i per a la promoció dels productes locals estretament vinculats a la
terra i transportats amb estil a la nostra rica gastronomia. Tot plegat sense
perdre els privilegis de poder banyar-se, passejar, pescar, utilitzar i gaudir
de l’estany per part dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat.
LA VEGETACIÓ
DE L’ESTANY
Aportacions de
la vegetació al patrimoni de l’Estany
Els registres de pol·len del poblat neolític de la
Draga, ja ens parlen d’un estany de Banyoles cobert d’arbres típics dels boscos
de ribera: verns, freixes, salzes, gatells, oms, àlbers ja ocupaven aquestes
terres i ho han seguit fent fins l’actualitat, malgrat que la gent gran encara recorda
quan els camps de conreu es llauraven fins a tocar la riba de l’Estany. Aquests
arbres creixen en sols amarats d’aigua, són arbres de fulla caduca, i que amb
les seves arrels fixen els marges, filtren l’aigua fent un efecte depuratiu i
ajuden a crear un ambient més fresc i humit, generant un microclima a l’entorn
de l’estany. Acullen gran part de la fauna aquàtica d’interès, servint de lloc
de refugi, de cria o d’alimentació, i a més a més les seves fustes han estat
utilitzades des de temps immemorials per a usos humans. De les branques joves
dels salzes, els vímets, i de les vimeteres se n’han fet cistells i altres
utensilis, dels verns fustes per construccions lligades a l’aigua, i tants i
tants altres usos que han comportat sempre beneficis per a l’home.
Quan es parla d’una comunitat o grup de plantes,
arbres, arbustos i herbes, que arreu de Catalunya solen créixer juntes parlem
d’un hàbitat. Alguns hàbitats concrets que es localitzen a l’Estany de Banyoles
han estat catalogats com a hàbitats d’interès comunitari per la Unió Europea,
son agrupacions de plantes a les quals cal destinar esforços de conservació. A
continuació adjuntem un seguit d’aquests hàbitats:
·
El canyissar, la balca i la mansega, que forma
un cinturó en tot el perímetre de l’Estany.
·
Les plantes submergides com l’asprella,
anomenades també caràcies, pròpies d’aigües molt pobres en nutrients que
cobreixen àmpliament el fons de l’Estany.
·
La vegetació d’algues submergides com l’espiga
d’aigua i el milfulles.
·
Els prats inundats de grans càrex i els prats
humits d’herba alta típics del mediterrani
·
Els boscos de ribera com les vernedes i
freixenedes, o com les alberedes i salzedes
·
La vegetació herbàcia humida dels torrents i
rierols intermitents
·
Els alzinars
·
La vegetació de llacunes temporals com la de la
Platja d’Espolla
A Banyoles hi ha hagut sempre un gran dilema amb la
vegetació. Cal estassar totes les vores de l’Estany per veure l’aigua, cal
tallar els arbres que tapen les vistes de l’església de Porqueres, que hem de
fer amb les bardisses? De respostes ben argumentades n’hi pot haver per totes
bandes, però hem de saber imposar una mica la lògica. Primer calen estassades
puntuals per mantenir els camins i accessos a les zones d’interès. Segon cal
tenir clar fins on arriba la zona enjardinada, el que anomenem front d’Estany, des
dels desmais fins la Draga, que és el jardí històric i que cal conservar net i
arreglat a la vista. Tercer a la resta d’estany i a dins l’aigua, cal mantenir
una diversitat natural buscant una combinació enginyosa de canyissars, boscos
densos i mates de bardisses impenetrables, però també prats oberts, camps
inundats, bosquines disperses, i zones de conreu i prats perquè en la
diversitat hi trobem la riquesa natural. I finalment un valor que cal tenir en
compte, i és que la vegetació forma part del mateix estany, l’estany no és res
sense l’aigua, però tampoc és res sense la seva vegetació natural que l’envolta
i la cuida, forma refugi per la fauna, dibuixa un paisatge de formes i colors
variats, fa de pantalla acústica amortint els sorolls i evita la contaminació
de l’aigua. Hem d’aprendre a entendre, acceptar i a gaudir d’un estany natural
on les plantes s’hi desenvolupin al seu criteri i compleixin els seu cicle
natural, amb arbres caiguts, fusta morta, bardisses, etc, enlloc de voler
imposar una visió humana sobre la vegetació que ha de ser neta i ordenada
talment com un jardí però sense ànima, i és en aquest sentit que un estany
sense una vegetació que pugui sentir-se lliure és un estany oprimit i vulgar,
sense personalitat pròpia, i sens dubte el nostre estany no pot ser així.
ELS BACTERIS I
LA FAUNA DE L’ESTANY
Des de
bacteris a les llúdrigues tots tenen el seu paper dins l’ecosistema lacustre
Sense la presència de bacteris que redueixen els
sulfats de l’aigua a sulfhídric, no hi hauria Font Pudosa, i no hi haurien els
bacteris vermells del sofre que tenyeixen de vermell les aigües de l’estanyol
de Can Cisó. Si no es conserva el patrimoni, es perden fenòmens naturals
inigualables. Així el pagès que va extreure aigua de l’estanyol de Can Cisó per
regar i en baixar el nivell de l’aigua en va provocar un esfondrament és el
responsable que ara, malgrat que encara hi ha els bacteris vermells a l’aigua,
aquests no arriben fins a la superfície i ja no es pot gaudir d’aquella imatge
singular que captivava als humans barreja de curiositat i interès científic.
A Banyoles es donen processos naturals amb la
implicació de bacteris i algues que permeten explicar els cicles de vida de
compostos com el carboni, amb la formació de travertins, del ferro, a la font
del Rector de Porqueres, o del sofre, com el de la font Pudosa o els recs de
vimeteres. Aquest patrimoni natural al llarg de milers d’anys ha generat
recursos materials per als humans que n’han extret el travertí per a construir
edificis, i n’han aprofitat l’aigua de la Font Pudosa per a usos medicinals.
Com que no sabem valorar la natura, hem d’utilitzar a vegades aquests símils
per a fer entendre a molta gent que la natura és font de riquesa i que dedicar
uns diners a cuidar-la i conservar-la no és res comparat amb tot el que ens ha
donat i ens pot donar en el futur. El plaer de la recuperació d’espècies
protegides singulars com la llúdriga o la tortuga d’estany no es pot comparar
amb cap altre cosa. Entitats com Limnos es van fundar amb l’objectiu de
recuperar aquestes espècies gairebé desaparegudes als anys 80, i per molts
d’aquells joves semblava impossible recuperar allò que els humans havíem fet
malbé. Anys de feina i el canvi en la sensibilització de la gent han fet molt
per valorar el que tenim.
Podríem fer una llista d’espècies de fauna d’elevat
valor a l’estany o que són prou singulars per a detallar-les? Es clar que
podem, amb cert risc de deixar-ne algunes i sobrevalorar-ne d’altres. L’escanyapolls,
un escarabat que viu als roures vells de la contrada, una libèl·lula que es diu
Selysiothemis nigra, ocells com el
blauet, el martinet menut, la cigonya blanca o el balquer, rèptils com la
tortuga d’estany, peixos com el barb de muntanya o la bavosa de riu, mamífers
com el teixó, la llúdriga o el ratpenat d’aigua i amfibis com els tritons verd
i el palmat. Podríeu preguntar, quina funció tenen tots aquests animals que
voleu protegir? Són necessaris? No hi ha cap espècie prescindible en una natura
en estat natural i en equilibri. Totes tenen la seva funció, i en tot cas, jo
també els preguntaria, quina és la funció de l’ésser humà, o per a què és útil
dins la natura? Ara ens posaríem en un altre debat però cal recordar que l’home
està en deute amb la natura, doncs l’ha utilitzat sempre com ha volgut, i no
sempre amb el suficient respecte i consideració. D’uns éssers curiosos com els
musclos d’aigua dolça, o altrament dits nàiades per la referència a les fades
que tenen cura de l’aigua, que fan una funció primordial a la natura doncs
filtren l’aigua i la netegen, se’n va aprofitar el nacre per a fer botons o
mànecs de ganivets. També es van pescar peixos a l’Estany, des d’anguiles i
tenques, a barbs i bagres, tot això controlat a l’edat mitjana pels monjos
benedictins. Fins i tot les closques de tortuga d’estany van ser aprofitades
pels habitants del poblat neolític de la Draga com a eina de cuina, tal com
s’han trobat registres fòssils. Moltes d’aquestes espècies han arribat als
nostres dies en un estat delicat de conservació per la contaminació i la pèrdua
de qualitat de l’hàbitat.. Són d’aplaudir iniciatives derivades de programes de
recuperació, cria en captivitat i reintroduccions que des dels anys 90 han permès
recuperar a la comarca i al municipi de Banyoles espècies com la cigonya
blanca, el cabirol, la llúdriga, la tortuga d’estany, el barb de muntanya o les
nàiades. I tot això amb supervisió tècnica i degudament justificació dels
alliberaments de cada exemplar, res de llençar animals des d’helicòpters com fa
córrer la rumurologia popular, i tot amb la bona voluntat de conservar espècies
emblemàtiques del nostre patrimoni natural.
dimecres, 6 de juliol del 2011
Barca de passatgers a l'Estany?
(Foto:ACN, extreta de la notícia: http://www.aragirona.cat/noticia/73463/lemblematica-embarcacio-anna-abandona-lestany-de-banyoles-rumb-a-mallorca)
Ara la barca que quedava, l'Anna, que a més funcionava amb bateries i era ecològica, un punt a favor, se l'han emportat a Mallorca. Paradoxalment ara si que viatjarà en un Parc Natural de les Illes Balears, privilegi del qual a l'Estany no va poder gaudir. Segons el Reglament d'Activitats de l'estany de l'Ajuntament de Banyoles es permet una concessió per a una barca de passatgers a l'Estany, per la qual cosa ara la vacant ha quedat buida, per jubilació d'en Generet-Joan Corominas- i caldrà treure la plaça a concurs públic.
Es plantegen diverses opcions, entre altres:
- Una altra barca ecològica com la que ja hi ha. Potser costarà que un particular faci la inversió.
- Una barca ecològica de passatges de caràcter municipal? Molt difícil amb els temps de corren.
- Un projecte innovador com una barca de passatgers-catamarà solar com la que ha promogut la Fundació Global Nature al Llac Constanza a Alemanya? A través d'Una Fundació local, entitat?, corporació? Mireu diferents opcions d'embarcació a: http://www.kopf-solarschiff.de/cms/cms/cms_files/download/allgemeine_folien_solarschiffe_-_mit_technischen_daten_-_englisch.pdf
Tant de bó trobéssim un inversor local amb caràcter i empenta per fer una aposta innovadora pel turisme ecològic amb una embarcació que cridi l'atenció i permeti gaudir de l'Estany sense malmetre'l, a més de conscienciar sobre la protecció del medi ambient. A més es podria combinar amb ofertes de visites guiades, amb una botiga de productes locals, amb promoció de viatges amb segway o burricleta,....o un negoci com deu mana que podria estar ubicat a l'espai abandonat del Cisne. Busco empresari innovador que necessiti idees.
Però...
Potser millor sense barca, que molesta al CNB, i així que no molesti els plans per convertir l'estany en una pista de rem i piragüisme, glups, no!! Volia dir millor per la natura si no hi ha barca, no? Tinc els meus dubtes. caldria debatre-ho a fons...però a banyoles sembla que a ningú li importa...
dilluns, 25 d’abril del 2011
Ciutat d’aigua i patrimoni
Article publicat a Rebombori. Butlletí anual d'informació municipal del grup d'ICV-Independents de Banyoles. núm3, 2011.
Els partits polítics parlem i parlem sempre de model de ciutat... que si el partit tal o qual no té cap model, que si aquest model és únicament de ciutat esportiva, ... No és fàcil definir un model de ciutat i sovint es van fent les coses per inèrcia cap a no se sap on. Hi ha una manera de fer política municipal basada en fer la gestió bàsica, arreglar carrers i voreres, netejar la ciutat, fer activitats esportives d’aparador i preveure nous equipaments a mesura que les necessitats van sorgint. Per sort també es pot anar molt més enllà. Els polítics en el dia a dia podem desenvolupar actuacions per crear noves dinàmiques més actives a la ciutat, ajudant a les entitats, millorant el teixit social, la integració de les persones i desenvolupar projectes per afavorir una proposta de ciutat tranquil·la, activa i sostenible. També existeixen normatives i plans que poden ajudar a determinar com serà la ciutat en un futur. Es clar que abans caldria fer un debat sobre necessitats i prioritats a curt termini i a llarg termini. Això no se sol fer mai. Una d’aquestes eines de planificació és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es preveu redactar en la propera legislatura revisant l’antic pla general que ha quedat caducat. Una oportunitat per elaborar un projecte futur de ciutat posant sobre la taula l’ordenació dels equipaments, les necessitats de mobilitat urbana, el creixement urbà, les zones verdes, etc.
Volem participar en la redacció d’aquest POUM incorporant-hi gran part de les nostres propostes. A nivell d’equipaments promovem un Centre Cívic a La Farinera. Si parlem de mobilitat, cal pensar en una ubicació pràctica per l’estació d’autobusos de Banyoles, projectar un vial que connecti els barris de Mas Palau, Canaleta i Can Puig respectant la riera Canaleta i les zones d’hortes, imaginar l’estació i el camí per on passaria el tramvia des de Girona i completar la xarxa de carrils bicicleta. Evidentment insistim en la protecció dels recs i les hortes, i apostem per la conservació i revitalització dels horts urbans de la ciutat. Per acabar amb les males olors, cal definir amb claredat el canvi d’usos dels terrenys industrials del centre, on es generen les males olors, que implicarà el trasllat de les empreses i la transformació de l’espai en una gran zona de creixement urbanístic compacte. El municipi ha d’estar preparat per acollir instal·lacions de plaques solars, per exemple al Museu Darder, i noves formes de generar energia renovable, així com incentivar l’estalvi energètic a nivell públic i privat. Totes aquestes propostes urbanístiques que dibuixen la nostra ciutat cal dissenyar-les integrades en un parc natural de la zona lacustre que a més de protegir l’espai, permetrà generar recursos econòmics en turisme sostenible, gastronòmic i en ajudar al foment de la producció de productes agroalimentaris locals. El caràcter de la nostra ciutat i dels banyolins/nes el marca l’aigua i el patrimoni associat, no ens hem d’inventar res, sinó creure en el que tenim, i utilitzar-lo amb criteri i responsabilitat.
diumenge, 16 de gener del 2011
Morts d'ocells massives al Planeta: que està passant?
És curiós l'esser humà com és fàcilment suggestionable, fins a nivell que jo crec que no en som conscients. Vull parlar de les notícies que han aparegut sobre mortalitats massives d'ocells a diferents punts del planeta. De seguida han aparegut els comentaris del tipus: plaga bíblica, mortalitats misterioses, efectes mortals de contaminacions massives, senyals del canvi climàtic, i tota mena d'exageracions que busquen crear polèmica i debat de coses d’explicació poc clara o confusa. Especulació, exageració i sensacionalisme acaben convertint un tema seriós a parlar en una xafarderia pública. I tot en el fons és fruit de la manca de coneixement, la manca de rigor periodístic i la manca de criteri dels ciutadans que llegeixen els mitjans de comunicació, i no sabria dir quina de les tres coses és pitjor.
La meva afició a l'ornitologia es ben coneguda per amics i familiars. Normalment no és un tema de conversa, doncs no se perquè ;-), pot semblar una cosa una mica freaky. De cop i volta, el cap d'any de 2011 un aspecte que no és mai centre d'atenció, que no li importa massa a ningú, i que fins i tot és tractat com a una afició de segona, és converteix en el centre d'atenció... ostres i això dels ocells que passa?, deu ni do no això dels ocells? tu saps que està passant, ... alguns amb cara de preocupació, i altres mantenint el to burleta...
Doncs d'explicacions n'hi ha vàries, però el que passa és que les mortalitats massives de fauna són més habituals del que ens pensem. El que passa és que normalment passen en llocs on no hi ha gent, i llavors no existeixen. Hem de recordar que una cosa només passa, si hi ha una persona que ho veu, sinó no passa. és com aquella pregunta amb trampa de: "si cau un arbre el mig de la selva on no hi ha ningú, farà soroll?" o una cosa semblant. Si aquestes morts es produeixen al mig del bosc, els animals depredadors i carronyaires ja faran neteja. Si passa prop d'una ciutat , tothom en parlarà.
No dic que no s'hagin de tenir en compte. Les causes de mortalitats massives es poden deure a malalties infeccioses, a canvis bruscs en l'ambient, amb processos que causen estrès, o en abocaments contaminants. Alguns com veieu poden ser naturals, com per exemple els efectes d'una calamarsada, o els canvis bruscs en la temperatura del mar, que poden causar morts massives d'ocells o de peixos. I altres son perfectament evitables i causats per la ma de l'home. I més que succeiran amb el tema del canvi climàtic. Aquestes mortalitats massives serveixen d'exemple per demanar la protecció d'espècies en perill que tenen només una població viable, o que tota la població viu concentrada en un punt, doncs qualsevol afectació a aquella zona podria acabar exterminant l'espècie per complet.
més sobre les morts d'ocells a Arkansas. Aquest cop, de forma més seriosa.
http://www.usgs.gov/newsroom/article.asp?ID=2677
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/story/2011/01/09/ST2011010900284.html
http://www.usgs.gov/newsroom/article.asp?ID=2677
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/story/2011/01/09/ST2011010900284.html
Com dic no és un tema per prendre’s a broma. Sembla que les morts a Arkansas dels ocells va ser causat pels sorolls dels petards de la festa de Cap d'any que va fer espantar als ocells i aquesta van xocar amb arbres, fils elèctrics i tota mena de superfícies al seu pas. Els sorolls dels petards els van desorientar i va produir el pànic. Amb aquestes dades a la mà, podríem posar en dubte que espectacles pirotècnics com els que es fan a prop d'espais naturals fossin bons per la natura. És fàcil dir, per un dia no passa res, però sí que passa. No se si seria bo replantejar-se si els focs artificials de les festes majors de Banyoles s'han de fer a la Draga al costat de l'estany, o si els de Girona s'han de fer a Fontajau a sobre el riu.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Es constitueix SOM ENERGIA la primera cooperativa de consum d'energia renovable de Catalunya
Aquest matí he assistit a Girona l'assemblea de constitució de la cooperativa SOM ENERGIA (més info a www.somenergia.cat). L'ambient de la sala era especial i totes les més de 150 persones socis de la cooperativa que hem assistit a la seva fundació estàvem molt engrescats per formar part del naixement oficial d'aquest projecte que ha generat moltes expectatives. L'objectiu s'ho val. Una cooperativa que neix per a fomentar l'ús de l'energia renovable, una cooperativa sense ànim de lucre que vol reunir milers de persones per invertir en renovables. Els avantatges dels socis, doncs fomentar l'ús de les renovables, la possibilitat a curt termini de poder consumir de forma particular energia amb l'etiqueta d'energia verda (procedent de fonts renovables), un fet que ara per ara no es possible a Espanya, quan és habitual a altres països d'Europa, i també el de poder invertir en la cooperativa perquè aquesta pugui tirar endavant projectes amb energies renovables, tant solar, eòlica, biogàs i biomassa.
Personalment, comparteixo completament la ideologia de fons la cooperativa, promoure un canvi de model energètic, fer producció local a petita escala, invertir en renovables com a negoci de futur, promoure ocupació a nivell local, ajudar a disminuir l'efecte del Canvi Climàtic, etc.
Però per sobre de tot, hi ha una cosa que em satisfà enormement d'aquesta cooperativa. Porto anys predicant, explicant, llegint sobre el tema, que si les renovables son el millor, que si el negoci del futur, que si la societat sostenible, etc, etc...però a l'hora de la veritat... això com es fa?? per on comencem?? i Jo que hi puc fer? Cansat de parlar i parlar, ja fa temps que em preocupa el fer, fer i fer, el fet de trobar coses real per fer, coses palpables, realistes, projectes aplicables, demostratius, és a dir parlar amb fets i no amb paraules. I aquesta cooperativa, SOM ENERGIA, m'ha ofert tot això. Ara ja podré predicar amb l'exemple, ara puc demostrar que es pot fer el que sempre dic als meus amics i coneguts, ara per fi puc fer alguna cosa del que predico, ara ja tinc una opció per a canalitzar les meves energies per canviar coses del sistema actual de funcionament de la societat. Fa temps que se que una cosa és la ideologia i l'altra la realitat, i que hi ha coses en les que crec que son inviables o impossibles, d'altres que son possibles, i algunes no només son possibles, sinó que responen a la simple lògica d'aplicar el sentit comú a les coses. Ja fa temps que he aprés que no es va enlloc intentant canviar el món, quan el millor és començar per canviar primer tu mateix, donar exemple i intentar escampar el missatge amb la gent del teu entorn, només així moltes coses de les que m'agradaria que es fessin son possibles. Ara només falta que la cooperativa pugui satisfer les expectatives creades, i ja no dic amb totes, sinó que si es pot fer només alguna de les coses que proposen ja serà un gran pas. Enhorabona a tots els més de 351 socis de SOM ENERGIA, i felicitats als valents que ho han iniciat i als que ho continuaran.
Ànims que tot això tot just comença!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)