L'aigua de L'Estany és un bé comunal de tots els ciutadans de Banyoles

Us penjo una informació que m'ha fet arribar un company de Banyoles. Me l'he llegida i realment fa pensar.
Si voleu podeu consultar la notícia a premsa http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/339748-mobilitzacio-contra-loperacio-daiguees-de-banyoles.html

No se que hi direu vosaltres ?


Banyoles. 1 de desembre de 2010

"Fa pocs dies ha sortit a premsa la notícia que Aigües de Banyoles i l'Ajuntament de Banyoles formaran una empresa mixta, on l'ajuntament tindrà el 20 % de les accions i els accionistes d'AB el 80%. L'ajuntament com a gestor del bé comunal que és l'Estany té tot el dret de fer gestions per assegurar un bon servei d'aigua potable als ciutadans. Però ho ha de fer en un procés transparent, clar i amb beneficis a llarg termini per a la ciutat.

El nou acord pot representar uns beneficis a curt termini molt llaminers per l'Ajuntament. Aigües de Banyoles pagarà a l'Ajuntament un avançament parcial del cànon de l'aigua dels propers 50 anys de l'ordre de 2.700 milions d'euros que permetran a l'Ajuntament eixugar part del deute i poder seguir-se endeutant en el futur. També AB tindrà l'opció d'obtenir un crèdit dels bancs per a poder fer inversions i millores en la xarxa d'aigua.

El nou acord pot ser una ruïna futura per l'ajuntament i Banyolins, doncs estarem pagant 50 anys aquest crèdit avançat, al no cobrar el cànon de l'aigua, i a més haver signat uns acords econòmics clarament beneficiosos per l'empresa a llarg termini, assegurant un benefici segur als accionistes. No només l'ajuntament pot pagar aquesta factura cara, sinó també els usuaris amb un augment de la tarifa del rebut de l'aigua del 20 % en 5 anys, amb un augment acordat de l'IPC + el 2 %. Podria la factura multiplicar-se per 12 en 50 anys?

Finalment el procediment es poc clar, i hi ha la sospita o la por que darrera d'aquesta acció sempre pot venir una empresa més gran comprar les accions i fer-se amb el control d'una empresa que gestiona un bé comunal que representa que és propietat de tots els ciutadans que viuen i conviuen a la ciutat de Banyoles. Estaria bé rumiar-s'ho una mica. No seria bo que l'empresa fos pública' Es podria fer una cooperativa de ciutadans per a comprar part de les accions de l'empresa? No seria bó que una representació de ciutadans, tipus plataforma d'usuaris de l'aigua de l'estany, estigués en el Consell d'administració d'AB,... o potser no, i ja està tot bé... Seguirà tot bé, fins que un dia ens n'adonem que no. esperem que no sigui massa tard."

Collserola Nou Parc Natural

Felicitats a la gent de  Collserola i voltants que han treballat per aconseguir la protecció d'aquest espai natural de Catalunya. Després de la declaració del Parc Natural del Baix Ter, Montgrí i Medes, i del de Collserola, només queda la declaració del de Prades per acabar amb la llista de prioritats marcades en la declaració de PN de Catalunya per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Ara seria el moment de reforçar els esforços per aconseguir que l'Estany de Banyoles encapçali la llista de propers Parcs Naturals, a declarar en la propera legislatura, si és que els ajuntaments i administracions competents estan a l'alçada. S'està deixant de banda un dels sistemes naturals més singulars de Catalunya, i els problemes de gestió ambiental i la pressió humana sobre l'Estany cada cop son majors... Encara hi ha molta feina per fer.

Sensibilitat mediambiental alterna al Pla de l'Estany

Fa dies que no escric, i estava pensant en fer un recull de temes mediambientals de la comarca dels últims mesos. Intentant donar-li al contingut una estructura coherent me n'he adonat que és impossible, que per fer una valoració de temes mediambientals has d'anar passant de les bones notícies a les dolentes talment com si es tractés de corrent alterna, a expenses d'un malaventurat costum atàvic basat en el fet que després de fer una bona obra o exposar una bona intenció, n’ha de fer una altra de negativa tot darrera per cagar-la.

Comencem per Fontcoberta, un petit municipi que té la difícil tasca de compaginar un patrimoni natural singular, amb un model de municipi basat en una urbanització residencial i una zona industrial de mal gestionar. I això es paga. Cal donar un premi a la iniciativa de l'ajuntament de comprar els terrenys del costat de la platja d'Espolla, per així assegurar-ne la seva protecció futura i una millor gestió, i també aplaudir la seva insistència per entrar a formar par del Consorci de l'Estany, un ens que gestiona part de l'espai natural de l'estany de Banyoles. Sembla lògic que el Consorci gestioni l'entorn de l'estany i també Espolla que forma part del mateix Espai d'interès natural protegit pel PEIN i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Però, ai las... densos nubarrones... ha de coincidir tot això amb el desenvolupament de l’ urbanització "Ciutat Jardí" totalment insostenible, aprovada per un ajuntament anterior, i que ha destruït part d'una zona inundable on hi havien triops i on es reproduïen diverses especies d'amfibis (veure notícia de Limnos http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=332&Itemid=). Sembla inevitable fer-ne una de freda i una de calenta.

Continuem per Banyoles que ha aprovat el nou Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE). Llargament esperat després del RAE obsolet dels anys 90, s’esperava amb delit aquest nou document normatiu que havia de regular de activitats de l’Estany de forma més eficaç, i incloent un nou règim sancionador. Realment el RAE nou té punts a favor, com aquesta possibilitat de sancionar qui contamini o malmeti l’estany, també per fi que obligui a delimitar el bé comunal i reguli les relacions amb el Club Natació, o la redacció d’una ordenança o reglament dels recs.... Evidentment però un reglament tant llargament reclamant i exigit per les entitats ecologistes no deixa a tothom content, i hi ha coses que han quedat igual que fa molts anys, entre elles que encara es poden fer activitats a gairebé tot l’Estany de Banyoles, quan s’havia demanat una reducció de l’àmbit on es pot anar en barca o piragua. A l’estany hi ha espai per fer-ho tot, però regular això no es fàcil, i menys posar-se amb el tema del bé comunal i delimitar quanta aigua es pot treure de l’estany?. Realment és bo deixar la possibilitat de treure el 25 % de l’aigua que entra en un moment donat a l’estany per a usos humans? És sostenible a llarg termini? Jo ja no se que dir. El temps ho dirà, però malauradament la porta de moment queda oberta a l’explotació sense massa límits de l’aigua. També Banyoles té temes aparcats com el tema del Parc natural. Que és això? Ja ningú en parla? O que realment Banyoles lideri el Consorci de l’Estany i avanci en la protecció de l’estany, acceptant l’entrada de Fontcoberta al Consorci. No obstant també cal felicitar al Consorci i als dos ajuntaments actuals que en formen part de tirar endavant projectes complexos i molt interessants com el “Projecte Estany” per a recuperar la biodiversitat de l’Estany...

Del nou POUM de Banyoles en sentirem a parlar a final d’any, i han promès un procés participatiu per debatre sobre la zona de Sota Monestir on hi ha una zona d’hortes molt interessants... Hi haurem de participar...

Haurem de segui vetllant perquè en temes de mediambient la balança es decanti cada cop més pel costat de la conservació i la sostenibilitat, doncs per més que s’ha avançat molt i que cal felicitar sovint a les administracions, encara hi ha molta feina a fer i moltes coses mal fetes, o si més no , que es podrien fer d’una altra manera.

Obres de la carretera a Foncoberta que ha eliminat part de la zona humida de la pedrera d'en Silet.

Projecte Estany: un projecte demostratiu per recuperar la biodiversitat de l'Estany , eliminant part de les espècies exòtiques invasores

Des del mes de juny treballo en un interessant projecte anomenat "projecte Estany". Subvencionat per una Unió Europea a través dels fons LIFE + natura, aquest projecte preveu recuperar la biodiversitat de l'Estany de Banyoles a través de la lluita contra les espècies exòtiques. Es planteja com un projecte demostratiu, amb la idea de controlar les espècies exòtiques invasores, i dic controlar perquè exterminar és impossible, per tal de recuperar espècies en perill com la tortuga d'estany, el bar, la bagre o les naiades.

De moment està tot en marxa i acabem just de començar. Per veure'n un tastet us enllaço les primeres notícies públiques sobre el projecte:



">

Contaminació lumínica

M'han enviat aquesta imatge que parla per si sola. Indica la contaminació lumínica, i la dificultat per observar el cel amb nitidesa des de cada punt. Malauradament cada com queden menys espais on mirar al cel i poder gaudir de l'espectacle.

Per entendre el mapa els colors representen això que s'explica:
*Rojo: 80 -150 estrellas*: las constelaciones y algunas estrellas suplementarias aparecen. Al telescopio, algunos Messiers se dejan percibir
*Naranja 150-250 estrellas visibles*, en buenas condiciones, la contaminación es omnipresente, pero algunas             esquinas de cielo más negras aparecen; típicamente medio suburbio.  *Amarillo: 250-500 estrellas*: Contaminación luminosa aún fuerte, la Vía Láctea puede aparecer en muy buenas                 condiciones. Algunos Messiers, entre los más brillantes, pueden ser percibidos al ojo desnudo.

Us passo un enllaç francès on podeu capturar la imatge

http://avex.org.free.fr/cartes-pl/espagne/  

Bona revetlla

El meu hort ecocaotic de terrassa

Fa dies que volia escriure al bloc per ensenyar l’hort de balcó de casa meva al barri de Canaleta. No es cap meravella, és un intent de fer un hort d’un urbanita amb poc temps i nocions molt bàsiques. Però fins i tot dedicant poc temps, i amb pocs coneixements he aconseguir fer-me una amanida acabada de recollir a base de ceba, enciam, cibulet, unes fulletes d’orenga, i unes fulletes i una flor de caputxina, a la qual acabo de condimentar amb altres condiments suplementaris...

He aprofitat el balco per instal•lar una d’aquestes taules per fer un hort de balcó que es poden comprar per Internet, amb un substrat de fibres de coco i compost, molt lleuger. Hi ha un segon nivell de l’hort fet a base de testos de diferent estil i volum, i finalment una bateria de petits testos amb plantes aromàtiques i de cuina, de llavor ecològica, comprats en una botiga de Girona de “biopijos”. (No em pregunteu com és que les tinc plantades...)

A la taula-hort hi he plantat coses de poc volum, essencialment cebes i enciams, que segons he sentit dir fan una bona combinació. El problema és que la terra té poca consistència, s’asseca molt ràpid, i la fibra de coco és bastant inerta pel que he de millorar molt encara el substrat.

Taules amb cebes i enciams plantats a l'hivern

Els testos de moment m’han funcionat bé, amb tomates (tot i que no es van fer gaire grans), enciams, cebes i no tan bé amb carbassó-l’any passat- i les cols –aquest hivern-. El fet que a l’hivern no toqui massa el sol a la terrassa, ha fet que les cebes d’hivern siguin petites i les cols no s’hagin fet.

Actualment encara tinc per collir algun enciam i cebes de l’hivern, com dic les cols de l’hivern no m’han crescut, la maduixera que vaig plantar la tardor passada, es va fent gran però de moment no fa maduixes, li donarem més temps.
La setmana passada vaig plantar tomateres als testos- de tres en tres- no se si seran masses per un test, cebes i enciams. De moment amb això ja vaig fent a veure com va la primavera. Com a curiositat comentar que a primers de març vaig trobar unes erugues de la papallona de la col (Blanca de la col –Pieris brassicae) a sobre la caputxina –que estava al costat de les cols- i després de treure les erugues i posar-les en un pot estic esperant veure la metamorfosi de la papallona. D’això si que se’n diu tenir la natura al teu jardí. També tinc un parell d’erugues negres i taronges a la ruda encara pendents d’identificar, ja us explicaré.

Cols plantades a l'hivern que no han crescut bé per manca de sol. La terrasa a l'hivern no va bé per fer hort. A més se m'hi van presentar uns visitants inesperats. Erugues de la papallona de la col. Com a mínim van augmentra la biodiversitat del meu balcó.

La caputxina també va ser víctima de les erugues de la papallona de la col.

les erugues en qüestió: papallona de la col (Pieris brassicae).

Tal com ha quedat l'hort al maig després de plantar més cebes i enciams. A més a l'hort en aquesta imatge també s'hi veu romaní, frigola, ruda, orenga, maduixera, uns tulipans,

A l'altre extrem del balcó hi ha testos, on creix cibulet, unes ortigues, tomateres, un aloevera, la caputxina, i plantes de cuina i aromàtiques en pots petits

les tomates i l'aloe vera...

A veure quan podrem recollir... de moment que vingui el sol i el bon temps...

Urbanisme i model de ciutat a Banyoles

Us adjunto a continuació un escrit sobre urbanisme i model de ciutat a banyoles inclós dins el butlletí d'ICV-independents de Banyoles  "Rebombori" número 2. 2010, on intentem fer una mica de rebombori amb temes de ciutat de Banyoles.

Podeu descarregar el butlletí a : http://www.iniciativa.cat/plaestany/publications/680

Urbanisme i model de ciutat.

Quan volem parlar de model de ciutat i, especialment d’urbanisme, en general ens costa molt d’anar més enllà de quatre propostes globals i d’alguns conceptes ideològics/teòrics com que sigui pràctica, sostenible, moderna, maca, etc. Sovint no hi ha prou coneixement tècnic per fer propostes realistes, però com sempre un es pot informar, i un cop passat aquest temps, cal ser valent i proposar. Actualment està encarregat el nou planejament urbanístic (POUM) de Banyoles i això vol dir planejar les necessitats de Banyoles a 20 anys vista.

La Banyoles del futur, que no hauria de ser massa llunyà, urbanísticament té diversos reptes, derivats del planejament actual vigent des del 1985, i que cal solucionar:

• Hi ha una manca d’equipaments que actualment no tenen espai on ubicar-se: de forma urgent podrien ser centre cívic, estació d’autobusos, nova escola, nova biblioteca i zones d’aparcaments prop del centre.

• Banyoles té un nus de comunicacions per la zona entre Can Puig i Mas Palau que genera conflictes en la mobilitat i que cal solucionar per millorar la circulació a la ciutat.

• Com incorporar la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut a la ciutat.

• Fusionar funcionalment i paisatgísticament la ciutat amb el seu entorn natural

Fins ara l’urbanisme es basava en que la ciutat ha de créixer, que s’ha d’ocupar tot el sol pla i útil del municipi per a ser edificat, que quan més s’edifiqui més ingressos a l’ajuntament, que edifiquem tots els espais igual i amb els mateixos criteris i que fem cas omís del patrimoni i dels valors intrínsecs del territori i ho homogenitzem tot, sense respecte pel medi ambient ni per la història del municipi. Sota aquests principis la solució als reptes són clars: utilitzem sota Monestir per fer una gran ronda viària per l’est del municipi, hi construïm els aparcaments i altres equipaments, a més podrem urbanitzar i créixer, i ja deixarem dos o tres horts protegits per fer un mini parc urbà. Aquets model desarrollista no només és el que ens ha portat a la crisi, sinó que hipoteca el nostre futur, com ho va fer l’actual pla. El resultat de tot plegat és veure com la ciutat ha anat creixent i ofegant l’entorn de l’estany de Banyoles, creant barreres entre allò natural i allò urbà.

El Model ICV-independents de Banyoles basat en una nova mentalitat, construir la ciutat responsablement, proposa: Fusionar la ciutat amb l’Estany conservant gran part dels recs i hortes a l’entorn de la riera Canaleta, natura i ciutat costat de costat, serà l’Estany el que entrarà a la ciutat pels recs. Construir un vial de baix impacte per millorar les comunicacions en paral•lel i a una certa distància de la riera Canaleta. Convertir la zona Industrial de l’entorn de Ronda Monestir en una zona residencial amb edificabilitat densa amb pisos, i on s’hi concentrarien gran part dels equipaments necessaris per a la ciutat. Concentrar tot el sol destinat a sistemes d’espais lliures -àrees verdes i equipaments, sòl públic- dels trams edificats cap a la zona de Sota Monestir per a conservar els horts i recs. Restaurar la Riera Canaleta com a parc fluvial, socialitzant l’espai. Reservar terrenys per al pas del tramvia. Desenvolupar la zona de sota Monestir amb criteris més rurals, sense negar l’opció a certs usos i ocupacions necessàries per la ciutat, mantenint el caràcter de l’espai i la identitat i caràcter històric de la ciutat.

Banyoles no necessita més del mateix pel futur, hi ha edificis buits i sòl per construir per tenir un creixement raonable i assumible, nosaltres apostem per una nova visió de la ciutat.