Contaminació lumínica

M'han enviat aquesta imatge que parla per si sola. Indica la contaminació lumínica, i la dificultat per observar el cel amb nitidesa des de cada punt. Malauradament cada com queden menys espais on mirar al cel i poder gaudir de l'espectacle.

Per entendre el mapa els colors representen això que s'explica:
*Rojo: 80 -150 estrellas*: las constelaciones y algunas estrellas suplementarias aparecen. Al telescopio, algunos Messiers se dejan percibir
*Naranja 150-250 estrellas visibles*, en buenas condiciones, la contaminación es omnipresente, pero algunas             esquinas de cielo más negras aparecen; típicamente medio suburbio.  *Amarillo: 250-500 estrellas*: Contaminación luminosa aún fuerte, la Vía Láctea puede aparecer en muy buenas                 condiciones. Algunos Messiers, entre los más brillantes, pueden ser percibidos al ojo desnudo.

Us passo un enllaç francès on podeu capturar la imatge

http://avex.org.free.fr/cartes-pl/espagne/  

Bona revetlla

El meu hort ecocaotic de terrassa

Fa dies que volia escriure al bloc per ensenyar l’hort de balcó de casa meva al barri de Canaleta. No es cap meravella, és un intent de fer un hort d’un urbanita amb poc temps i nocions molt bàsiques. Però fins i tot dedicant poc temps, i amb pocs coneixements he aconseguir fer-me una amanida acabada de recollir a base de ceba, enciam, cibulet, unes fulletes d’orenga, i unes fulletes i una flor de caputxina, a la qual acabo de condimentar amb altres condiments suplementaris...

He aprofitat el balco per instal•lar una d’aquestes taules per fer un hort de balcó que es poden comprar per Internet, amb un substrat de fibres de coco i compost, molt lleuger. Hi ha un segon nivell de l’hort fet a base de testos de diferent estil i volum, i finalment una bateria de petits testos amb plantes aromàtiques i de cuina, de llavor ecològica, comprats en una botiga de Girona de “biopijos”. (No em pregunteu com és que les tinc plantades...)

A la taula-hort hi he plantat coses de poc volum, essencialment cebes i enciams, que segons he sentit dir fan una bona combinació. El problema és que la terra té poca consistència, s’asseca molt ràpid, i la fibra de coco és bastant inerta pel que he de millorar molt encara el substrat.

Taules amb cebes i enciams plantats a l'hivern

Els testos de moment m’han funcionat bé, amb tomates (tot i que no es van fer gaire grans), enciams, cebes i no tan bé amb carbassó-l’any passat- i les cols –aquest hivern-. El fet que a l’hivern no toqui massa el sol a la terrassa, ha fet que les cebes d’hivern siguin petites i les cols no s’hagin fet.

Actualment encara tinc per collir algun enciam i cebes de l’hivern, com dic les cols de l’hivern no m’han crescut, la maduixera que vaig plantar la tardor passada, es va fent gran però de moment no fa maduixes, li donarem més temps.
La setmana passada vaig plantar tomateres als testos- de tres en tres- no se si seran masses per un test, cebes i enciams. De moment amb això ja vaig fent a veure com va la primavera. Com a curiositat comentar que a primers de març vaig trobar unes erugues de la papallona de la col (Blanca de la col –Pieris brassicae) a sobre la caputxina –que estava al costat de les cols- i després de treure les erugues i posar-les en un pot estic esperant veure la metamorfosi de la papallona. D’això si que se’n diu tenir la natura al teu jardí. També tinc un parell d’erugues negres i taronges a la ruda encara pendents d’identificar, ja us explicaré.

Cols plantades a l'hivern que no han crescut bé per manca de sol. La terrasa a l'hivern no va bé per fer hort. A més se m'hi van presentar uns visitants inesperats. Erugues de la papallona de la col. Com a mínim van augmentra la biodiversitat del meu balcó.

La caputxina també va ser víctima de les erugues de la papallona de la col.

les erugues en qüestió: papallona de la col (Pieris brassicae).

Tal com ha quedat l'hort al maig després de plantar més cebes i enciams. A més a l'hort en aquesta imatge també s'hi veu romaní, frigola, ruda, orenga, maduixera, uns tulipans,

A l'altre extrem del balcó hi ha testos, on creix cibulet, unes ortigues, tomateres, un aloevera, la caputxina, i plantes de cuina i aromàtiques en pots petits

les tomates i l'aloe vera...

A veure quan podrem recollir... de moment que vingui el sol i el bon temps...

Urbanisme i model de ciutat a Banyoles

Us adjunto a continuació un escrit sobre urbanisme i model de ciutat a banyoles inclós dins el butlletí d'ICV-independents de Banyoles  "Rebombori" número 2. 2010, on intentem fer una mica de rebombori amb temes de ciutat de Banyoles.

Podeu descarregar el butlletí a : http://www.iniciativa.cat/plaestany/publications/680

Urbanisme i model de ciutat.

Quan volem parlar de model de ciutat i, especialment d’urbanisme, en general ens costa molt d’anar més enllà de quatre propostes globals i d’alguns conceptes ideològics/teòrics com que sigui pràctica, sostenible, moderna, maca, etc. Sovint no hi ha prou coneixement tècnic per fer propostes realistes, però com sempre un es pot informar, i un cop passat aquest temps, cal ser valent i proposar. Actualment està encarregat el nou planejament urbanístic (POUM) de Banyoles i això vol dir planejar les necessitats de Banyoles a 20 anys vista.

La Banyoles del futur, que no hauria de ser massa llunyà, urbanísticament té diversos reptes, derivats del planejament actual vigent des del 1985, i que cal solucionar:

• Hi ha una manca d’equipaments que actualment no tenen espai on ubicar-se: de forma urgent podrien ser centre cívic, estació d’autobusos, nova escola, nova biblioteca i zones d’aparcaments prop del centre.

• Banyoles té un nus de comunicacions per la zona entre Can Puig i Mas Palau que genera conflictes en la mobilitat i que cal solucionar per millorar la circulació a la ciutat.

• Com incorporar la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut a la ciutat.

• Fusionar funcionalment i paisatgísticament la ciutat amb el seu entorn natural

Fins ara l’urbanisme es basava en que la ciutat ha de créixer, que s’ha d’ocupar tot el sol pla i útil del municipi per a ser edificat, que quan més s’edifiqui més ingressos a l’ajuntament, que edifiquem tots els espais igual i amb els mateixos criteris i que fem cas omís del patrimoni i dels valors intrínsecs del territori i ho homogenitzem tot, sense respecte pel medi ambient ni per la història del municipi. Sota aquests principis la solució als reptes són clars: utilitzem sota Monestir per fer una gran ronda viària per l’est del municipi, hi construïm els aparcaments i altres equipaments, a més podrem urbanitzar i créixer, i ja deixarem dos o tres horts protegits per fer un mini parc urbà. Aquets model desarrollista no només és el que ens ha portat a la crisi, sinó que hipoteca el nostre futur, com ho va fer l’actual pla. El resultat de tot plegat és veure com la ciutat ha anat creixent i ofegant l’entorn de l’estany de Banyoles, creant barreres entre allò natural i allò urbà.

El Model ICV-independents de Banyoles basat en una nova mentalitat, construir la ciutat responsablement, proposa: Fusionar la ciutat amb l’Estany conservant gran part dels recs i hortes a l’entorn de la riera Canaleta, natura i ciutat costat de costat, serà l’Estany el que entrarà a la ciutat pels recs. Construir un vial de baix impacte per millorar les comunicacions en paral•lel i a una certa distància de la riera Canaleta. Convertir la zona Industrial de l’entorn de Ronda Monestir en una zona residencial amb edificabilitat densa amb pisos, i on s’hi concentrarien gran part dels equipaments necessaris per a la ciutat. Concentrar tot el sol destinat a sistemes d’espais lliures -àrees verdes i equipaments, sòl públic- dels trams edificats cap a la zona de Sota Monestir per a conservar els horts i recs. Restaurar la Riera Canaleta com a parc fluvial, socialitzant l’espai. Reservar terrenys per al pas del tramvia. Desenvolupar la zona de sota Monestir amb criteris més rurals, sense negar l’opció a certs usos i ocupacions necessàries per la ciutat, mantenint el caràcter de l’espai i la identitat i caràcter històric de la ciutat.

Banyoles no necessita més del mateix pel futur, hi ha edificis buits i sòl per construir per tenir un creixement raonable i assumible, nosaltres apostem per una nova visió de la ciutat.

Els versots de LIMNOS pel Carnestoltes Banyoles 2010

Com cada any les gàrgoles de foc han organitzat els versots a la Plaça Major, que reuneixen a entitats i persones que llegeixen versots amb certa crítica social i política. Podeu veure alguns dels versots d'anys anteriors a http://www.gargolesdefoc.blogspot.com/

Felicitats al nou parc natural del Montgrí

Fa uns dies el Parlament ha aprovat l'inici dels tràmits per a la declaració del Parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Una gran i esperada notícia per tots aquells que anel·lem la conservació del nostre patrimoni natural. Me n'alegro principalment perquè he treballat a la zona i realment en un espai tan petit hi ha una diversitat d'ambients d'elevat valor ecològic, i que pateixen una forta pressió per part de les activitats humanes.

El fons marí de les Medes, les platges de l'Estartit i Pals, una de les poques que encara mantenen certa estructura de dunes i reredunes amb maresmes, les llacunes litorals del ter Vell, la Pletera i les basses d'en Coll, els antics estanys dessecats, alguns en recuperació, com els de Boada, Bellcaire, Pals, ... els cingles del Montgrí amb el duc i l'àguila cuabarrada, amb espècies aquàtiques interessantíssimes com el fartet, la babosa de riu, la tortuga d'Estany, les nàiades, o  les plantes de dunes com l'Stachys maritima, l'eufòrbia palustre,...

Tot aquest espai ha de conviure amb el turisme, el conreu dels fruiters, dels arrossars, les activitats aquàtiques, la pesca, quin repte... i res millor que un parc Natural per buscar aquest equilibri del territori.

El parc com sempre neix amb bona voluntat i amb un pressupost previst que és el més important. Però, esperem que això funcioni de veritat, perquè molt sovint veiem parcs naturals al nostre país gestionats amb bona voluntat i sense diners que acaben desenvocant amb problemes de gestió i desencant de la població local. Si això passés al baix Ter donariem la raó a tota la caverna mediàtica i social formada per grans propietaris, associacions de caçadors i de pagesos i altres lobbies, gent tota ella amb una visió del territori concreta, basada en l'explotació sense condicions, i on el respecte per l'entorn és l'última prioritat de moltes. Un gran repte sense dubte, que esperem sigui profitós per promoure un turisme de qualitat, un conreu de l'arros amb denominació, un equilibri territorial, i amb grans reptes com son la restauració de la Pletera i de la zona de Ràdio Liberty.

Un exeple de turisme responsable. Tot i que tota la vida he anat a la platja de Pals, des de petit, per acabar fent un vol i passejant pel bonic poble de Pals, i comprant alguna cosa, ara canviaré Pals per Torroella. Torroella aposta pel Parc, en canvi l'alcalde de Pals no creu en el Parc, simplement diu que si, però no d'aquesta manera. De quina manera s'hauria de fer un Parc? O és o no és!! No fem riure. Ara coma consumidor responsable aniré a platja a l'Estartit, passejaré pel Museu de la Mediterrània i dinaré a Torroella.

...i després del Parc del Montgrí i amb la tramitació del parc Natural de Collserola, gairebé enllestit, el següent de la llista a 3-5 anys vista hauria de ser el nostre Estany de Banyoles. Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada!!

Nevada a l'Estany de Banyoles

Aquest matí 1 de febrer de 2010, la comarca ha despertat enblanquinada i gelada.
La sortida de sol a l'Estany, ilumina els turons nevats de l'entorn de l'estany i ens deixa imatges que parlen per si soles.

       

Montsanto deixa les llavors del terror sota la terra

Després que el nostre Parlament de Catalunya ignorés una iniciativa legislativa popular amb més de 100.000 firmes per aturar el conreu de transgènics a Catalunya, els col·lectius socials, pagesos i sectors afins a la responsabilitat mediambiental i a l'alimentació sana segueixen lluitant per a aconseguir aturar aquesta colonització empresarial encoberta d'obra benèfica.

Si voleu trobar bons argument contra els transgènics, o més ben dit, en contra de com s'estan utilitzant els trangènics i dels efectes negatius que produeixen tal com ho estan fent, dediqueu una estona a veure els dos documentals que ha emés 60 mintuts sobre Montsanto. Fan esgarrifar.

http://www.tv3.cat/60minuts/index.html
"El món segons Montsanto (1) . El mes de juny passat, els principals partits catalans del Parlament, PSC, CIU i PP, van votar en contra de l’acceptació a tràmit d’una iniciativa legislativa popular; una proposta de llei avalada per més de cent mil firmes que pretenia prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. En aquest context, “60 minuts” emet durant dues setmanes el documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador, periodístic i al mateix temps militant, fet per Marie-Monique Robin que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats.

El món segons Montsanto (2) “60 minuts” emet la segona part del documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats i està considerada una de les empreses més contaminants de l'era industrial (PCB, agent taronja, hormona del creixement bovina, Roundup...)."