Què interessa als banyolins? Cinema, concerts, xerrades,....

Aquesta setmana he assistit a diversos actes culturals i socials a Banyoles, fet que constata que és una ciutat amb gent amb iniciativa i amb persones que es preocupen per oferir activitats per al gaudi de la gent.

El dijous presentaven la pel·lícula “El Cant dels Ocells” al teatre municipal, una obra premiada i que s’havia d’anar a veure. Fins al moment no havia vist cap pel·lícula de l’Albert Serra i dels seu grup d’actors i equip, i tenia ganes de veure-la per poder-ne opinar. La veritat és que no em va sorprendre ni decepcionar, de fet ja hi anava mentalitzat. Un parell de diàlegs divertits, dels que a la meva colla anomenàvem de besugus, amb alguns “Com vulgueu?” pel mig, aquella típica frase que no deixa avançar, ni et permet desencallar cap discussió, unes sessions d’imatges molt maques, sobretot l’escena de l’aigua, i alguns dels paisatges, i el fet diferencial de ser una pel·lícula a ritme lent, sense presses i que et permet buscar els detalls de la imatge i gaudir del pas de la pel·lícula. Per altra banda, algun moment mes soporífer, doncs, de tant lenta, perdies el fil i el sentit de la pel·lícula, si es que n’hi ha algun que jo per ignorància suposo no vaig saber trobar (tampoc el vaig buscar), en molts moments una imatge massa fosca, un final que no vaig entendre, i la llàstima del soroll de la màquina que se sentia al cinema...Bé, com ja he dit s’havia de veure, ni ho trobo tan espectacular, ni s’ha de marxar a mitja pel·lícula, és una altra manera de fer cinema que es bo de veure.

El divendres una sessió a l’Auditori de Banyoles, en la qual una jove orquestra de Banyoles va interpretar diverses peces, commemorant el dia de la república, tocant una sardana republicana, una altra de J. M. de Saderra i alguna altra peça més. Tot i que a mi no em diuen gaire res les sardanes, l’acte de veure tocar en directe aquesta musica pren una altra dimensió, i la veritat és que em va semblar que els joves components de l’orquestra ho van fer molt bé, i que l’audició em va deixar una sensació molt agradable, i això és bo.

Avui dissabte finalment he anat als actes dels 50 anys de l’Escola de la Vila de Banyoles. Quins records que he pogut recollir a l’escola on vaig passar uns quants anys de la meva infantesa, on recordes coses bones i no tant bones, i on et pots permetre el luxe de tenir us moments de nostàlgia i alegria per tot el que has viscut. Els mestres de l’escola s’han esforçat per organitzar un conjunt d’activitats diverses, xerrades, música, teatre, contes, etc. per fer més atractiva la visita a l’escola i fer més interessat el fet d’entrar a l’interior de les aules, no només als alumnes, sinó a pares i ex-alumnes.

Després d’aquest munt d’activitats, podríem dir, ostres tu, a Banyoles quina marxa. Però no puc evitar sentir un lleugera sensació de desengany o de tristor per la poca presència de gent a alguns d’aquests actes. La sala del teatre no estava ni mig plena per veure una pel·lícula d’un autor de la comarca, el concert si que va tenir bona presència de públic, aquest cop si, tot i que preferentment pares dels joves músics, i finalment el pas de gent per les activitats de l’escola ha estat molt escàs, amb molt poca gent, principalment pares amb mainada petita de l’escola. Sap greu per la gent que s’esforça a fer coses a la comarca, doncs a vegades em dona la sensació que a Banyoles no sabem gaudir de les activitats que ens organitzen. Vull fugir de culpabilitzar a la gent, perquè la gent ja té molta feina a casa seva, potser no li interessa res del que es fa, o prefereix marxar de Banyoles, o té altres altenatives, però a vegades hom té la sensació que després es critica que a Banyoles hi ha poca vida, o que es fan poques coses, i les coses s’han de fer entre tots. Per això, a vegades em pregunto que interessa als banyolins?, i per no fer-me mala sang sempre acabo pensant... Tu gaudeix del que a tu t’agrada, i segueix assistint al que es fa a Banyoles, perquè a Banyoles hi ha gent molt compromesa i amb ganes de donar vida a la ciutat,...