L'alcalde de Banyoles acusa Limnos d'actuar políticament

Pot un alcalde embrutar la imatge d’una entitat d’utilitat pública, social, no lucrativa i independent com Limnos i seguir amb la legitimitat intacte per governar un ajuntament?

Limnos, entitat ecologista del Pla de l’Estany, fundada el 1987, més de 21 anys d‘existència i 130 socis, entitat activa per la ciutat que no només genera activitats naturalistes, sortides, cursos, o fa sensibilització ambiental, sinó que fa una tasca de prevenció i denúncia dels impactes ambientals tant dels ciutadans, empreses com administracions.... De reconegut prestigi als mitjans de comunicació per la seva visió crítica però sempre que possible constructiva,...amb els seus alt i baixos com tota associació formada únicament per voluntariat ambiental, ... i amb els seus errors i encerts...

Resulta que segons l’alcalde de Banyoles una entitat així, està manipulada políticament!!!(http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=4641&t=Miquel+Noguer+reconeix+la+tasca+de+Limnos+en+l%E2%80%99afer+dels+parterres%2C+per%C3%B2+creu+que+ha+actuat+pel+color+pol%C3%ADtic). Aquests comentaris al pati de col·legi, a la conversa de bar, a la tertúlia entre gent que no segueix la premsa, ni la tasca de Limnos, i que no coneix a la gent de l’entitat es poden mig entendre. Des dels seus inicis a Limnos se l’ha relacionat amb Plataforma, després amb ERC i fins i tot amb ICV actualment, es un fet innegable, però propi de la gent que desconeix la realitat, gent que viu fora de la política i de l’actualitat social del municipi.

Però aquestes declaracions en boca d’un alcalde de Banyoles, una persona “culta” i amb “criteri” que representa a tots els ciutadans...és un fet molt trist. Ens agradaria saber on estaven ell i els seus assessors els quatre anys de govern d’ERC, quan l’alcalde ens va citar en diverses ocasions també per renyar-nos per la nostra activitat. ERC llavors s’argumentava dient que feien coses bé com el projecte Life, el Parc Natural i el nou Reglament d’Activitats de l’Estany. Ja veiem que de tres coses, dues estan pendents, un aplaudiment per ERC. I de CIU-PSC portem dos anys de govern i les denúncies de Limnos han estat mínimes, probablement per la inactivitat gairebé soporífera de l’àrea de Medi Ambient, però també per donar marge de maniobra al nou govern amb temes com el RAE i el Parc Natural que ERC no va saber acabar. Limnos de color polític? El dissabte 22 de març Limnos estarà amb totes les entitats ecologistes de Catalunya a Barcelona per manifestar-se contra la política ambiental del Govern de la Generalitat demanant les dimissions del Conseller de Medi Ambient d’ICV, del conseller d’Agricultura i el d’Urbanisme del PSC, entre altres reivindicacions... en voleu més?

Al senyor alcalde li dic que miri les hemeroteques i trobarà les notes de premsa denunciant la pista d’atletisme, i si no es va denunciar explícitament a Patrimoni és perquè no ho sabíem llavors, però si ara. Li adjuntarem al nou alcalde de Banyoles el llistat de notes de premsa contra l’activitat de l’ajuntament de Banyoles i veurà que el seu govern de CIU-PSC en porta moltes menys. Potser serà qüestió doncs de fer-li cas i tractar-los igual, i per tant a partir d’ara ser molt més exigents... En dos anys de govern Limnos ens hem reunit dues o tres vegades amb el regidor de medi de l’ajuntament, sempre demanant més col·laboració, i sempre a iniciativa de Limnos, mai a petició de l’alcalde ni de cap altre regidor s’han interessat en parlar amb nosaltres. Ha estat suficient una sola nota de premsa una mica contundent contra la tasca de l'ajuntament per acusar-nos d’actuar políticament i recriminar-nos la nostra manera de fer, i quedar-se tan ample. Mentre que amb una ma embruta la nostra tasca per l'altre ens ha felicitat i donat copets a l’esquena per la nostra actuació (molt propi d’ell, ja el comencem a conèixer).

En tot cas moralment que un alcalde s’atreveixi a fer insinuacions com aquesta de militància política d'una entitat és gravíssim, fora d’un context més informal, fer aquesta manifestació pública, llençant merda i embrutant la tasca d’una entitat social sense afany de lucre és realment escandalós, per més que ho faci amb la boca petita. Vol dir que aquest senyor no entén que és una entitat social, no entén quina és la tasca de Limnos, que vol dir la independència i vol dir no estar acostumat a que li portin la contrària,... a mi les seves declaracions m’han ofès i indignat. Anys treballant per la imatge d’una entitat per, aconseguir un rigor i seriositat, debatent, demanant consens, amb el que costa intentar tenir una entitat oberta a tothom, amb el que costa que la gent participi en el voluntariat, amb el que costa fer nous socis i trobar suports públics i privats, parlant sempre amb les administracions, i que un alcalde embruti el nom d’una entitat amb insinuacions és per demanar ...no se... potser no la dimissió (o postser sí?), però a nivell personal, em decep i entristeix que una persona així sigui alcalde de la meva ciutat. Cal una rectificació pública de l’alcalde, sense cap mena de dubte i una reunió urgent per aclarir aquest tema.

Aquest escrit és total i exclusivament a títol personal, i no ha estat debatut en la Junta de Limnos, ni ha arribat previament a cap dels seus membres.

La màgia de les “Llúdrigues fastigoses

Amb el crit de “llúdrigues fastigoses” el jovent de Crespià intentava escarnir i mofar-se dels rivals de l’altra costat del riu Fluvià a Esponellà al voltant dels anys 30 i 40. La rivalitat entre pobles veïns sempre ha estat una tònica, i també ho era, tal com m’ha explicat en alguna de les seves batalletes el meu avi “Quim”de Crespià. És evident que amb 80 i escaig anys, i amb aquests records sobre la llúdriga, al meu avi se li ha fet molt complicat entendre la meva passió per aquest animal i la meva insistència en la seva conservació i protecció. Però, els nets no sempre podem complaure als avis, i de fet a mi sempre m’ha agradat fer la meva sense la necessitat de donar explicacions o complaure a ningú per força.

Les llúdrigues per mi ho han estat gairebé tot, i formen part ja de la meva vida d’una forma inesborrable. M’han comportat emocions, vivències, viatges, sorpreses, responsabilitats, il·lusions, nervis, burles, conyes, ansietats, plaers, projectes futurs, amors i desamors, feines i hores perdudes, baralles i converses apassionades, nits fredes i cors calents,...tot d’ençà de fa més de 10 anys quan vaig acabar la meva carrera de biologia. L’inici d’aquest viatge apassionant va ser un estiu de 1997 quan em vaig fer soci de Limnos amb 21 anys, una entitat que des dels seus inicis tenia com a objectiu el retorn de la llúdriga a la comarca i a l’Estany. Amb l’excusa de la llúdriga i ja a Limnos he conegut gent, he fet amics, i sobretot i per sobre de tot, he aprés moltíssim i m’he fet persona, en base al respecte per la natura. Les tasques dures i poc agraïdes en el mon de l’ecologisme, sempre a contracorrent i lluitant contra el sistema, per mi han tingut la recompensa en la vessant naturalista de l’entitat.

Al 1999 vaig assistir a l’alliberament de la primera llúdriga al riu Ser a la resclosa de Serinyà. Després d’assistir a diversos censos de llúdrigues als aiguamolls de l’Empordà sense sort, el juliol del 2005 vaig veure el meu primer exemplar a la comarca, un pas fugaç per la resclosa de Martís al Fluvià. Al 2006 trobava el primer rastre a l’Estany de Banyoles a Can Morgat i ara ja es probable que hi hagi més d’un exemplar de forma regular tal com han indicat els resultats del projecte de voluntariat de Limnos sobre la llúdriga.

La meva última satisfacció, 3 llúdrigues juntes a l’Illa de Fares el passat 11 de gener ja fosquejant, nedant a menys de 10 metres de mi... una meravella... un instant de satisfacció... un punt de llum a la vida en un instant de foscor, que simplement il·lumina el camí per seguir endavant en la direcció correcta i amb la força renovada i creixent.

La llúdriga ha alimentat el meu esperit i el meu cor de passió i il·lusió, mentre que la meva tasca professional i el voluntariat ambiental amb Limnos han alimentat el meu caràcter i personalitat, i per tot plegat, ara mateix, no em fa res sentir-me una llúdriga fastigosa, perquè on hi ha llúdriga hi ha peix, aigua i vida i on hi ha vida, hi ha esperança i amor.

Una Nova Cultura del Territori: El Pla Director Urbanístic

El passat cap de setmana un grapat de gent i entitats interessats en promoure una nova cultura del territori ens vam trobar a Girona coordinats pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST http://www.centresostenibilitat.cat/). La idea es fomentar els cercles per a la sostenibilitat, una mena de xarxes de persones i entitats que a nivell local/comarcal treballin per fomentar aquesta nova cultura del territori, més sostenible, i menys creixent.

Al Pla de l’Estany tenim una bona excusa ara per reunir-nos per parlar d’això, del territori. Està a exposició pública el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany i hi ha tres mesos per fer-hi al·legacions. Aquest document preveu el desenvolupament urbanístic de la comarca al llarg dels propers 25 anys en base a unes previsions de creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. És probable que l’actual crisi faci variar aquestes previsions, i en tot cas, aquesta previsió de creixement i el document resultant de propostes hauria de comptar amb un important debat social (fins ara gens promogut per les administracions). La importància d’aquest document rau en el fet que és el que hauria de marcar el que fa cada un dels municipis de la comarca d’una forma global, un aspecte que fins ara no es tenia en compte i així hem acabat amb pobles desestructurats, polígons industrials buits i mal localitzats, dispersos, mals serveis i mala planificació en la mobilitat. És moment de posar senya a tot plegat.

El debat social es van encarregar d’organitzar-lo diverses entitats socials que ja es van reunir per preparar unes propostes pel pla director durant l’any 2008. Ara és el moment de tornar-se a reunir. Entitats com Limnos, associacions de veïns com la de Vilert, Miànigues, Corts, la plataforma de defensa dels horts i els recs, entitats com Fa Pudor, La Falç, etc... poden aportar idees de com volen que sigui la nostra comarca en el futur. Més transport públic, millor mobilitat, menys carreteres i menys polígons industrials, més equipaments socials, la protecció de les hortes, etc... Un munt de temes ara estan de nou a sobre la taula. Seria bó que altra gent, així com també els grups polítics es prenguin seriosament aquest document, que hauria de marcar una línia clara de desenvolupament coherent, i posar límits al creixement, desclassificar alguns polígons industrials mal ubicats com el de Serinyà, o algunes zones urbanes en terrenys molt bons com els horts de Banyoles... També caldrà vigilar com queden temes com la variant de Miànigues, el nou pont al riu Fluvià i un llarg, etc. Ens esperem tres mesos de feina, i ja estem planificant la primera reunió per a debatre el punt de vista més social i ecològic del Pla.

El missatge d'en Tomàs Molina

Fa uns dies Tomàs Molina va fer una xerrada a Banyoles sobre canvi climàtic. La presència d’una persona mediàtica i la celebració de la Setmana de la Ciència va permetre omplir la sala del Museu Darder amb més de 150 persones, joves i gent gran, un públic entregat. La xerrada molt amena i interessant va anar desgranant totes les raons i problemàtiques del canvi climàtic, amb un home del temps en plan showman estel·lar, en molts moments superant al seu homònim del Polònia en gràcia, i en d’altres fregant la fanfarroneria. Però, enmig d’uns arguments interessants i rialles, el discurs del mediàtic va anar desgranant missatges preocupants al meu entendre. Frases com “des de Franco que no s’ha fet cap embassament”, “fem el que fem en trenta anys l’efecte del canvi climàtic serà el mateix”, “jo no soc un expert, ...però caldrien més embassaments, i la interconnexió de xarxes”, “un debat social, realista,...” El discurs de l’orador va anar desgranant un missatge concret basat en preparar-nos per aconseguir més aigua, fent més embassaments, i en assimilar conceptes com que gràcies als joves intel·ligents de la sala s’aniran inventant nous enginys per reduir l’escalfament del planeta. Penseu en vosaltres i en mantenir les vostres necessitats, no penseu en consumir menys i en que n’hi haurà menys d’aigua, sinó que l’heu d’exprimir al màxim. A mi em va semblar que el mediàtic preparava el terreny als polítics pel futur. Em podríeu prendre per paranoic, però no són arguments com aquests els que ens han portat a la crisi actual? No és el pensar només en un mateix, no estalviar, consumir innecessàriament, i fer les coses en base només al benefici econòmic el que ens ha desestabilitzat socialment. I va el senyor Molina i proposa perpetuar el model actual. D’acord que també va parlar de posar cisternes a les cases per aprofitar l’aigua de pluja, etc., però el pitjor va arribar quan va insinuar la necessitat de l’energia nuclear. No ho va dir, però se li va entendre, i sinó perquè va preguntar a la gent com faríem funcionar una dessaladora a la nit per fer aigua, un dia que no fa vent?

El pitjor de tot, per mi, és veure les persones de la sala com van tornar a casa convençudes de que hi haurà canvi climàtic, i que caldrà fer obres hidràuliques i inventar nous gins, confiant cegament en la revolució tecnològica de la societat. Davant aquesta estratègia mediàtica, jo em pregunto com i quan iniciarem la necessària revolució cultural, aquella que hauria de construir una societat més solidària, canviant els hàbits de consum, recuperant els valors morals i ètics de respecte pel que ens envolta, i reformar la societat després d’aquesta crisi. Calen urgentment persones amb criteri que liderin aquesta revolució cultural, sinó el que construïm a partir d’ara no tindrà fonaments, ni futur.

El dilema del retorn de l'os i el llop a terres catalanes

Els últims dies el debat sobre el cas de l'ossa Hvala ha destapat aquells sentiments més primitius que encara ara l'home porta a dins. La por, el temor i el desconeixement ens porten a rebutjar qualsevol possibilitat de retorn d'animals com l'os o el llop a casa nostra.

Si l'home vol garantir la seva supervivència com a espècie ha d’aprendre a tornar a respectar la natura i el seu entorn. Sinó ja podem gastar temps i diners en aturar canvis climàtics i en repoblacions d'animals en extinció, que estarem signant la nostra carta de defunció a llarg termini. El problema és que encara no em aprés a pensar com a espècie, i pensem com a individus aïllats, com els animals, exactament que els nostres avantpassats romans, grecs o ibers.

El debat de l'ossa Hvala s'ha de reconduir, i hem de prendre mesures possibles per recuperar la població d'aquesta espècie al nostre Pirineu. Trobareu més informació a : www.sosossospirineu.org

Si voleu conèixer més sobre el llop, que aviat tornarem a tenir pels nostres boscos gràcies a l’abundància d'animals com els cabirols o els porcs senglars, us recomano participar de les jornades i activitats paral·leles d'aquesta setmana en el Col·loqui de Tardor: Llops i humans a Catalunya; Del passat al present. Organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, amb el suport de l'Àrea Territori i Paisatge d'Obra Social de Caixa Catalunya. Es realitzarà els dies 6, 7 i 8 de novembre de 2008 ala sala de conferències del Club Natació Banyoles. Per inscriure's cal omplir les dades que es demanen a la pàgina web:www.cecbanyoles.cat

Compte que ve el llop!!!

Mobilitat a l'entorn de l'Estany

Pendre decisions no sempre és fàcil, i n'hi ha algunes que per afectar a molta gent i per existir un gran ventall de possibilitat i alternatives encara ho son menys. Així doncs... Que fem amb la carretera que volta l'Estany? acabarem el carril bici en el tram de Porqueres? Sembla que l’ajuntament hi vol posar fil a l’agulla…podria ser una bona oportunitat

Jo soc d'una generació de banyolins que han viscut la volta a l'Estany en totes les seves vessants. Des d'aquelles passejades pel front d’Estany amb els pares de petit que acabaven al Barbiland saltant a les colxonetes, passant per les primeres voltes a l'Estany amb 16 anys i la vespino (no pas a poc a poc, per cert), continuat amb les primeres voltes amb l'autoescola per treure'm el carnet de conduir, i acabant per les típiques voltes de les nits del cap de setmana en bona companyia. Un cop passada la joventut, la volta a l’Estany agafa un altre caire, més esportiva, primer utilitzant la bicicleta, i amb els anys i amb l'excusa que ens hem de cuidar més, també corrents com un beneit, i entre aquestes etapes la descoberta de la meva gran afició a mirar ocells tot passejant al voltant l'Estany amb uns prismàtics. És podria dir que, així com la vida mateixa, la meva volta a l'Estany ha fet un recorregut cíclic per tornar a l'inici. A gaudir de la volta....

Per això, cal definitivament decidir. Podem treure la carretera de l'Estany i convertir-ne una part en carril bici, la podem fer d'un sol sentit pels cotxes i l'altre meitat per les bicicletes, o podem deixar la carretera actual i fer un nou carril bici al tram que falta aixafant alguns arbres i menjant-nos un tros d'Estany.

Voleu arguments...tants com vulgueu per cada possibilitat.

Em quedaré amb uns quants. En un parell de setmanes he vist un cotxe aparcat a dins l'Estanyol del Vilar i un altre cotxe que ha sortit de la carretera a Can Morgat carregant-se la tanca de la última corba. És ja el segon cop que passa. Per mi, però el millor argument és anar un cap de setmana a l'Estany i veure com malviuen pares amb nens i bicicletes, gent gran, mares i pares amb el cotxet, cotxes i motos en un tram de carretera tranquil... Que hem d'esperar que facin mal a algú?. Finalment també recordar les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda, discapacitats, o gent amb mainada que porten el cotxet per donar la volta,...

La meva aposta s'acosta al que seria un poble tranquil (Citta slow), tant per Banyoles com per Porqueres. Ens hem de decidir i reduir sigui com sigui la velocitat i el pas de cotxes per la carretera de circumval·lació.

La volta a l'Estany és per viure-la. Cal ser valents i esperem que a Porqueres facin un pas endavant per una societat més madura i amb uns valors més sòlids.

La policia local per fi amb bicicleta

Per fi, tenim policies patrullant en bicicleta. Després de demanar-ho durant anys des de Limnos, i després de posar-nos dels nervis cada cop que veiem el cotxe de la policia circulant pel carril bici al Parc de la Draga, ara ja podem trobar aquesta imatge de ciutat civilitzada i moderna.

Un punt per la policia local i per l'equip de govern, per aconseguir el que ERC no va poder/voler fer. Es clar que no sabem a canvi de que ho han fet, però millor no preguntar...

(Fotografia extreta del Diari de Girona versió digital)