dilluns, 29 d’abril del 2013

És l'economia verda una alternativa real?


Article aparegut a la revista Rebombori de l'agrupació ICV-Independents de Banyoles. Abril 2013.
Una de les 10 prioritats d’ICV a nivell polític és el que s’anomena l’economia verda, i que es presenta com una via per reactivar certs sectors davant la crisi. Sota aquest concepte es parla de reactivació de l’economia fomentant la mobilitat i les infraestructures sostenibles, buscant l’eficiència energètica i impulsant la modernització ecològica (fiscalitat verda), tot sempre amb el manteniment dels drets socials i l’ocupació plena. Un dels principals reptes d’ICV és explicar bé com aquest concepte teòric es porta a la pràctica, allò tan sonat de: i això com es fa? Un risc afegit a aquesta economia verda és l’aparició d’un capitalisme verd, darrera els quals hi ha les mateixes multinacionals que controlen els mercats actuals, que simplement busquen substituir el que fem, tenim i consumim pel mateix però eco, sense canviar res del model productiu que necessita d’un constant creixement. Arribat a aquest punt del debat haurem d’incorporar conceptes relacionats amb la teoria del decreixement, és a dir consumir menys coses materials i més coses no materials (educació, serveis, cultura, natura,...), així com reduir segurament la jornada laboral.
M’agrada també una nova idea anomenada “l’economia del Bé comú” basada en desenvolupar negocis a partir de la cooperació i el repartiment just de la riquesa. Sembla una cosa impossible veritat? Amb la cultura actual sembla utòpic i idealista, però no seria això una evolució positiva de la civilització si anéssim tots cap aquí, fent negocis amb els mateixos criteris amb els que volem relacionar-nos amb les altres persones. Doncs ja hi ha 100 empreses apuntades a España. Aquesta economia premiaria amb avantatges fiscals les empreses que seguissin els criteris del bé comú, o per exemple posaria un topall de diferència salarial en una mateixa empresa. Busquen menys competència, més cooperació i més innovació, lògic, no?
Jo no sóc economista, soc biòleg, i se m’escapen molts d’aquests termes econòmics com a molta gent. A mi tot això només m’entra amb exemples pràctics! Davant la crisi econòmica cal inversió en estalvi en la producció de residus, a Catalunya hi ha més de 700 empreses vinculades al mon dels reciclatge, i de consum d’energia invertint en equipar escoles i equipaments amb calderes de biomassa que cremin les restes de poda urbana municipal. Un altre exemple seria fomentar les energies renovables, i aquí tenim un dels exemples més espectaculars que hem viscut a casa nostra. La cooperativa Som Energia ja ha arribat als 7.000 socis a tota la Península, i una gran part ja consumim l’electricitat provinent d’energies renovables que els ven la mateixa cooperativa de la qual son membres, i que permet fer front al monopoli i robatori al que ens sotmeten les multinacionals de l’energia. No només això, sinó que es pot invertir a la mateixa cooperativa per fomentar noves instal·lacions d’energia renovables de manera que aviat els socis podrem consumir l’energia que produïm nosaltres mateixos. Un exemple d’autosuficiència, creant valors, empresa i ocupació. Altres oportunitats en l’economia verda són l’ecodisseny i la tecnologia al servei de la sostenibilitat. Pel que fa a la mobilitat Avancar és una Pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a Catalunya, factura 1 milió d'euros l'any. La cooperativa Abacus inverteix també amb plaques solars a la seva teulada. Els grups de consum com el de La Cistella a Porqueres, formen part de la xarxa de grups d’ecoconsum que generen un volum destacat de negoci a tot el país amb més de 1.000 famílies i comandes anuals properes als 2 milions d’euros de productes de proximitat i ecològics, fomentat l’agroecologia.
També us puc parlar dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals com el nostre Estany de Banyoles, que d’això si que hi entenc. Beneficis econòmics de luxe: control d’inundacions, aigua per a regar horts, conservació de la biodiversitat autòctona, reserva d’aigua potable de qualitat, el paisatge, atractiu pel turisme i per realitzar activitats recreatives i esportives a la natura, aportació a la salut humana, etc. Hem de ser capaços d’afrontar un ús sostenible de l’Estany i els serveis ambientals que aquest ens ofereix, amb un control públic de l’aigua i de les activitats, tot fent-ho compatible amb la seva conservació. Mentrestant hi ha molta gent que encara espera sortir de la crisi amb la recepta de sempre i tornar a lo d’abans. O canviem o ens canvien, o comencem a construir una cosa nova, o esperem a que ens enfonsin del tot. El medi ambient i la sostenibilitat és una de les nostres sortides a la crisi, no en tingueu pas cap dubte.