La revista Cafeambllet un exemple de periodisme

declaració a favor del patrimoni natural de catalunya

El passat 29 de març un grup d'entitats i persones van presentar aquesta declaració a favor de la conservació del patrimoni natural de Catalunya.

Més informació al web:

http://defensapatrimoninatural.wordpress.com/

 LES ENTITATS I PERSONES SOTASIGNADES, PREGONAMENT PREOCUPADES PER:

-        El desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural de Catalunya, que ja ha traspassat totes les línies vermelles.

-        El greu incompliment d’obligacions i disposicions legals (com directives europees o plans de conservació d’espècies) que fan referència a la conservació del patrimoni natural[1]

-        Les retallades de més del 60% d’un pressupost que ja era insuficient, malgrat que la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat forma part d’un Departament, el d’Agricultura, que ha reduït el seu pressupost en un percentatge molt inferior.

-        L’estrangulament de la gestió dels espais naturals protegits adscrits a la Generalitat, o gestionats per consorcis dels quals la Generalitat formava part, que han patit la reducció dels equips gestors, la dràstica retallada o eliminació dels serveis d’informació i educació ambiental, i de les brigades de manteniment, i tres anys consecutius sense cap inversió, que ha afectat també els centres de recuperació de fauna salvatge.

-        L’absència de gestió conservacionista dels espais naturals marins i la seva biodiversitat, amb comptadíssimes excepcions.

-        Les evidències d’empitjorament de les pèrdues, a voltes irreversibles, de patrimoni natural (geòtops, geozones, espècies, hàbitats, paisatges) ja identificades en l’avaluació de l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de 2008[2], fins i tot a l’interior d’espais naturals de protecció especial. I tot plegat, en un moment de sobrefreqüentació del medi natural, que requeriria una gestió adequada a la capacitat de càrrega.

-        Les tendències negatives en indicadors clau del medi natural de Catalunya, que han palesat els dos informes publicats per la ICHN el 2010 i 2013, avalats per la millor informació científica disponible[3].[4]

-        L’escàs ressò que han tingut els informes del Consell de Protecció de la Natura[5] en les polítiques de gestió i conservació del patrimoni natural del govern de Catalunya i, en particular, els darrers informes sobre la gestió dels espais naturals protegits.

-        La supressió de molts programes de recerca i de seguiment del patrimoni  natural, que dificulta o impedeix poder avaluar l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen.

-        La falta de reconeixement de les enormes oportunitats socials i econòmiques que el patrimoni natural comporta, i l’absència d’estratègies i accions efectives per a desplegar-les.

CONSIDEREN QUE

Davant el risc de deteriorament continuat del patrimoni natural, que constitueix una amenaça a la biodiversitat i al benestar de la societat:

-        S’han de redreçar amb urgència les polítiques que menen al deteriorament del patrimoni natural del país, malgrat la difícil situació econòmica actual, perquè no suposi una debilitat per al país que volem i les generacions que vindran.

-        S’ha de considerar que el patrimoni natural constitueix un component essencial de la identitat del nostre país, de la salut del territori i de la societat, i una font de serveis i oportunitats, de llocs de treball i d’activitat econòmica.

-        Es pot reconduir la situació si s’actua amb responsabilitat i visió de futur, i atenent als compromisos legals que no es poden defugir. Hi ha estudis europeus que conclouen que resulta més car no actuar en conservar la biodiversitat que no pas invertir-hi adequadament.

RECLAMEN AL GOVERN DE CATALUNYA

1. Aturar immediatament el desmantellament de les polítiques de conservació del patrimoni natural, revertint, a partir d’enguany, les tendències de reducció de pressupostos i d’equips humans que s’hi destinen. Mesurar anualment el que s’hi destina i retre’n comptes amb transparència a la societat. 
2. Mantenir, o recuperar quan s’escaigui, els programes de recerca i de seguiment del patrimoni  natural que han de permetre avaluar-ne l’estat i mesurar regularment l’efectivitat de les polítiques públiques que hi incideixen, i fer-ne públics els resultats anualment. 
3. Desvincular la gestió del patrimoni natural de les polítiques sectorials agràries, forestals, cinegètiques i piscícoles  i reagrupar-la amb la resta de competències ambientals en un departament de caràcter transversal, amb capacitat d’incidència sobre la resta de polítiques sectorials. 
4. Impulsar la consolidació d’una administració pública moderna i eficaç, que superi les greus disfuncions actuals i dotar-la dels mitjans necessaris per garantir-ne l’efectivitat. 
5. Tramitar, aprovar i aplicar, amb la màxima urgència, les dues eines legals bàsiques per poder conservar el patrimoni natural: la Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural i l’Estratègia Catalana de Conservació de la Biodiversitat, que concretin els acords del Conveni de la Diversitat Biològica, les Directives Europees i les lleis estatals a Catalunya. 
6. Millorar l’accés a la informació, la participació i la justícia en matèria de medi ambient, per a la ciutadania i les organitzacions socials, dotant a la fiscalia de medi ambient dels mitjans indispensables per poder fer front als delictes ambientals greus.

Limnos al programa “Hem de Parlar” de Banyoles TV per parlar del Parc Natural

Els membres de Limnos Juanjo Butron i carles Feo participen del programa Hem de Parlar PGM 18 Temporada 2 de Televisió de Banyoles, el 12/03/2014.

Tema: la Generalitat descarta el parc natural de l’Estany com a mínim fins al 2018. Limnos parla sobre el Parc natural de l’Estany de Banyoles a televisió.

Convidats: Carles Feo i Juanjo Butrón, de l’associació Limnos.

http://banyolestv.xiptv.cat/hem-de-parlar/capitol/hem-de-parlar-pgm-18-temporada-2

Banyoles: Ciencia contra exóticas invasoras

Em podeu veure en aquest documental de passada en el laboratori de cria de nàiades on es pot veure la feina que fa el Consorci de l'Estany en la conservació d'aquestes espècies. Són nàiades de 2 anys d'edat criades en captivitat a Banyoles, un fet de gran interès conservacionista.

Curiosament hi ha altres coses molt interessants a part de la meva participació, sembla que expliquen coses d'un estany que tenim aquí Banyoles...  

Gràcies a la gent d'EFE-Verde que van gravar unes boniques imatges de l'Estany i han fet aquest reportatge per un projecte LIFE anomenat INFONATUR dedicat a explicar el que és la xarxa Natura 2000 d'espais naturals i del valor que tenen aquests espais per a fer compatible la conservació amb l'ús sostenible del territori. Per cert que l'Estany forma part d'aquesta Xarxa Natura 2000 d'espais naturals de la Unió Europea on també hi ha el Riu Ser i Fluvià i les Muntanyes de Rocacorba, o el riu Ter, entre molts altres.

Article escrit aquí: http://http://www.efeverde.com/blog/noticias/la-ciencia-frena-a-las-especies-invasoras-en-banyoles/

TV3 - Sputnik - Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz: "Cançó de suburbi"

Seguiment Emys orbicularis a Catalunya 2013

Aquí em podeu veure en un treball encarregat per la Fundació Emys per fer un seguiment de la població de tortuga d'estany a Riudarenes, La Selva. El video forma part d'un projecte educatiu realitzat per la Fundació Emys i Limnos amb el suport de la Generalitat. Podeu consultar el web www.tortugadestany.org

És l'economia verda una alternativa real?

Article aparegut a la revista Rebombori de l'agrupació ICV-Independents de Banyoles. Abril 2013.

Una de les 10 prioritats d’ICV a nivell polític és el que s’anomena l’economia verda, i que es presenta com una via per reactivar certs sectors davant la crisi. Sota aquest concepte es parla de reactivació de l’economia fomentant la mobilitat i les infraestructures sostenibles, buscant l’eficiència energètica i impulsant la modernització ecològica (fiscalitat verda), tot sempre amb el manteniment dels drets socials i l’ocupació plena. Un dels principals reptes d’ICV és explicar bé com aquest concepte teòric es porta a la pràctica, allò tan sonat de: i això com es fa? Un risc afegit a aquesta economia verda és l’aparició d’un capitalisme verd, darrera els quals hi ha les mateixes multinacionals que controlen els mercats actuals, que simplement busquen substituir el que fem, tenim i consumim pel mateix però eco, sense canviar res del model productiu que necessita d’un constant creixement. Arribat a aquest punt del debat haurem d’incorporar conceptes relacionats amb la teoria del decreixement, és a dir consumir menys coses materials i més coses no materials (educació, serveis, cultura, natura,...), així com reduir segurament la jornada laboral.

M’agrada també una nova idea anomenada “l’economia del Bé comú” basada en desenvolupar negocis a partir de la cooperació i el repartiment just de la riquesa. Sembla una cosa impossible veritat? Amb la cultura actual sembla utòpic i idealista, però no seria això una evolució positiva de la civilització si anéssim tots cap aquí, fent negocis amb els mateixos criteris amb els que volem relacionar-nos amb les altres persones. Doncs ja hi ha 100 empreses apuntades a España. Aquesta economia premiaria amb avantatges fiscals les empreses que seguissin els criteris del bé comú, o per exemple posaria un topall de diferència salarial en una mateixa empresa. Busquen menys competència, més cooperació i més innovació, lògic, no?

Jo no sóc economista, soc biòleg, i se m’escapen molts d’aquests termes econòmics com a molta gent. A mi tot això només m’entra amb exemples pràctics! Davant la crisi econòmica cal inversió en estalvi en la producció de residus, a Catalunya hi ha més de 700 empreses vinculades al mon dels reciclatge, i de consum d’energia invertint en equipar escoles i equipaments amb calderes de biomassa que cremin les restes de poda urbana municipal. Un altre exemple seria fomentar les energies renovables, i aquí tenim un dels exemples més espectaculars que hem viscut a casa nostra. La cooperativa Som Energia ja ha arribat als 7.000 socis a tota la Península, i una gran part ja consumim l’electricitat provinent d’energies renovables que els ven la mateixa cooperativa de la qual son membres, i que permet fer front al monopoli i robatori al que ens sotmeten les multinacionals de l’energia. No només això, sinó que es pot invertir a la mateixa cooperativa per fomentar noves instal·lacions d’energia renovables de manera que aviat els socis podrem consumir l’energia que produïm nosaltres mateixos. Un exemple d’autosuficiència, creant valors, empresa i ocupació. Altres oportunitats en l’economia verda són l’ecodisseny i la tecnologia al servei de la sostenibilitat. Pel que fa a la mobilitat Avancar és una Pime que promou el carsharing (cotxe compartit) a Catalunya, factura 1 milió d'euros l'any. La cooperativa Abacus inverteix també amb plaques solars a la seva teulada. Els grups de consum com el de La Cistella a Porqueres, formen part de la xarxa de grups d’ecoconsum que generen un volum destacat de negoci a tot el país amb més de 1.000 famílies i comandes anuals properes als 2 milions d’euros de productes de proximitat i ecològics, fomentat l’agroecologia.

També us puc parlar dels serveis ambientals que ofereixen els espais naturals com el nostre Estany de Banyoles, que d’això si que hi entenc. Beneficis econòmics de luxe: control d’inundacions, aigua per a regar horts, conservació de la biodiversitat autòctona, reserva d’aigua potable de qualitat, el paisatge, atractiu pel turisme i per realitzar activitats recreatives i esportives a la natura, aportació a la salut humana, etc. Hem de ser capaços d’afrontar un ús sostenible de l’Estany i els serveis ambientals que aquest ens ofereix, amb un control públic de l’aigua i de les activitats, tot fent-ho compatible amb la seva conservació. Mentrestant hi ha molta gent que encara espera sortir de la crisi amb la recepta de sempre i tornar a lo d’abans. O canviem o ens canvien, o comencem a construir una cosa nova, o esperem a que ens enfonsin del tot. El medi ambient i la sostenibilitat és una de les nostres sortides a la crisi, no en tingueu pas cap dubte.