Reflexions post electorals

Prefereixo intentar fer una anàlisi dels resultats electorals ara en fred, crec que aporta conclusions més saludables.

No enganyo a ningú si dic que la nit electoral em va sorprendre la victòria de CiU, i que en alguns moments semblava que no arribàvem a treure un regidor, i tot semblava una mica estrany. He de dir però, que malauradament sóc l’únic que vaig encertar la porra del nostre resultat, una regidora, amb 425 vots. No és que n’estigui orgullós d’aquest encert, hauria preferit entrar jo també l’ajuntament per poder fer feina, ja que és per això m’hi vaig posar. Tampoc és perquè no confiés que havíem fet molt bon treball, ni que dubtés de la nostra capacitat, sinó que malauradament, tinc una exagerada tendència a tocar de peus a terra, i treure un regidor era i ha estat un resultat extraordinari per ICV a una ciutat de les característiques de Banyoles. Un excel·lent pels meus companys, des del primer a l’últim de la llista i pels que no van poder-hi estar, l’experiència ha estat tan extraordinària que tinc ganes de continuar-la fins a on em porti.

I ara què? direu. Doncs no passa res. Quatre anys de govern sociovergent. Les normes del joc són aquestes. Sabem que moltes no ens agraden, que alguns juguen amb cartes marcades, que hi ha avantatges i favoritismes, que n’hi ha que tenen suport de gent amb diners i altres que tenen molts contactes, però, al cap i a la fi, la gent de convergència va anar a tota a votar i altres que ens podrien haver votat a nosaltres no ho han fet. Potser han estat els sopars i les botifarrades, potser han estat les ganes de canvi, potser han estat que els governs amb majoria absoluta d’esquerres sempre perden credibilitat al perdre el contacte amb la gent de carrer, no ho sé. Però a Banyoles es viu molt bé, i el ciutadà de classe mitjana no té ganes de perdre el seu estatus ni pels immigrants, ni per les absurdes polítiques d’esquerres. Molta gent només tenia unes ganes contingudes des de fa temps d’aferrar-se a un valor segur des dels anys 80, la convergència. No fos cas que volguéssim canviar les coses massa depressa.

Caldria esperar que pel bé de Banyoles ho facin bé, i això els porti a CIU a treure una majoria absoluta d’aquí a quatre anys, i als socialistes a desaparèixer. Això és una possibilitat a considerar. Si ho fan malament allà estarem nosaltres per dir-hi la nostra, i per mobilitzar i conscienciar a tots aquells que no han anat a votar aquesta vegada per nosaltres. Des del meu partit a Banyoles hem criticat l’actitud dels socialistes. El pacte amb CIU, una mica a contra natura, ens ha deixat una mica al marge, quan nosaltres teníem moltes ganes d’aportar coses a Banyoles des del govern. Segur que haurien aportat molt perquè Erc governés amb altres maneres. En tot cas crec que no s’ha de recriminar res en aquest sentit a un pacte CiU-PSC si està ben argumentat. Però, a mi la resposta del canvi no em serveix, i el que si crec que és recriminable és portar al terreny del govern les batalletes històriques entre PSC i ERC, entre Barraca i Bosch, entre Solana i qui sigui. Que si tu vas pactar amb uns fa vuit anys, que si en Solana feia el mateix, que si ERC ha estat prepotent amb la majoria absoluta... Crec que quan aquest és el nivell en el qual es centra el debat, el millor pels polítics, per Banyoles i per ERC i PSC, és que tota aquesta gent amb greuges, batalletes i personalismes fessin net cap a la juvilació anticipada. Crec que per Banyoles seria el millor, i per la salut dels partits també. Cal gent amb ganes de treballar i sense complexes, ni prejudicis.

Per culpa d’això ara ens mengem quatre anys de govern conservador que no sabem a on ens porta, perquè no sabem quin és el seu programa. El meu parer és de deixar-los treballar i que ens ensenyin el que volen fer, i jutjar-los objectivament. M’han arribat veus que en Noguer va aportar coses interessants a nivell de gestió de residus des del consell comarcal de la Garrotxa. Esperem que l’experiència en contacte amb el Parc Natural de la Garrotxa i aquesta amb els residus faci que siguin aspectes prioritats també ara que està al Pla de l’Estany. Per la meva part aportar tot el meu suport a la Nuria en el paper de regidor a l’oposició i seguir fil per ratlla tot el que es faci a la ciutat, perquè no continuem amb la mateixa línia urbanística, demanarem que PSC i CIU compleixin el seu programa electoral, on manifestaven que volien el Parc Natural i volien protegir les hortes, i si no ho fan els ho recriminaré, des de ICV, des de les plataformes ciutadanes, a nivell personal i des d’on faci falta, perquè a mi el que m’interessa és que Banyoles es cregui que pot ser una ciutat moderna i mediambientalment sostenible. Tan de bo, això ho penséssim totes i tots.

Per una Banyoles ètica, justa, social i mediambientalment sana, estem ara més que mai amb ICV-independents de Banyoles. Felicitats companys.

(La fotografia correspon a l'acte de plantada de 14 freixes a Lió a l'Estany de Banyoles per compensar la petjada ecològica o impacte ambiental de la campanya electoral- és a dir, la despesa en fulletons, viatges, tríptics, programa, etc-)