Una mirada al món des del Pla de l'Estany.

L'escalfament global comporta un deute climàtic en les comunitats d'ocells i papallones europees

2012-01-12T14:07:00.000-08:00

Us penjo directament aquest resum d'un article aparegut al web de l'Institut Català d'Onitologia, on es parla de l'evolució de les poblacions d'ocells i papallones davant el canvi climàtic. És un resum d'un article aparegut a la prestigiosa revista Nature.

Una part interessant de l'article és que hi ha incloses dades de seguiment d'ocells i papallones de Catalunya, concretament dels programa SOCC (Seguiment d'ocells comuns de Catalunya) i CBMS (Seguiment de papallones). Com a participant voluntari del programa SOCC estic satisfet que el meu treball com a ornitòleg a nivell aficionat, no professional, i les dades de seguiment que des de l'any 2003 realitzo a l'itinerari 124 a Crespià del projecte SOCC haguin pogut ser utilitzades per a científics experts en l'anàlisi de dades. Un exemple del que el voluntariat ambiental pot aportar a la ciència i a la societat.

L'article apunta a que l'escalfament global comporta un deute climàtic en les comunitats d'ocells i papallones europees. En resum es demostra que les àrees de distribució d'ocells i papallones europees es desplacen cap el nord seguint les passes del canvi climàtic, però no arriben a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades, tot acumulant el que s'anomena un deute climàtic de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones.

Nature Climate Change, la prestigiosa revista del grup Nature especialitzada en la comunicació dels nous descobriments sobre el canvi climàtic, va publicar ahir un article que aporta novetats molt rellevants sobre els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat. Ja fa uns anys que se sap que el canvi climàtic està tenint efectes destacats sobre les espècies de plantes i animals, però el treball que aquí es presenta quantifica els canvis ocorreguts en la distribució de les comunitats d'ocells i de papallones a escala europea durant les dues darreres dècades i demostra que aquestes estan responent de forma diferent a l'escalfament global. Per fer-ho, els investigadors han calculat la temperatura mitjana on viu cada espècie i, a partir d'aquest valor específic i de les dades dels seguiments d'ocells i papallones, la temperatura associada a cada comunitat, el que anomenen CTI (Community Temperature Index). Analitzant el valor del CTI per a més de 10.000 àrees de mostreig de biodiversitat, des d'Escandinàvia a la conca Mediterrània, es veu que aquest índex ha augmentat en el període 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap el nord sorprenents. Així, a partir d'aquesta evidència indirecta que representa el CTI, els investigadors han determinat que, en promig, les comunitats d'ocells s'haurien mogut cap el nord 37 km en aquest període, mentre les papallones ho haurien fet 114 km. Aquests resultats indiquen que les papallones i ocells que trobem en una certa localitat en l'actualitat, són semblants a les que trobàvem fa un parell de dècades en localitats més meridionals. Això no només s'explica per l'arribada de noves espècies sinó també per canvis en l'abundància de les poblacions, d'acord amb els òptims tèrmics de cada espècie.

Un podria pensar, a la vista d'aquests primers resultats, que els organismes s'adapten al canvi climàtic tot modificant la seva àrea de distribució, però la segona part de la investigació convida més a la reflexió. Tot i que els dos grups d'espècies sembla que tenen cada cop distribucions més septentrionals o, el que és el mateix, que en un indret concret cada cop hi ha una major proporció d'individus d'espècies meridionals, aquests canvis no els permeten arribar a situar-se en les seves zones de temperatura adequada. Dit en d'altres paraules, durant les darreres dues dècades la temperatura mitjana europea s'ha desplaçat cap el nord 249 km, molt més que les xifres esmentades anteriorment, acumulant-se, per tant, un decalatge de 212 km en el cas dels ocells i de 135 km en el de les papallones. A aquest procés se l'ha anomenat deute climàtic i aquest descobriment científic mostra no només que els ocells i les papallones no estan seguint les passes del canvi climàtic a una velocitat suficient, sinó que els dos grups d'organismes estan experimentant un desacoblament espacial de conseqüències molt negatives per al funcionament dels ecosistemes, atès que els diferents grups d'organismes no viuen deslligats els uns dels altres. A tall d'exemple, només cal pensar que molts ocells s'alimenten d'erugues de papallones, i això podria repercutir en una menor disponibilitat de recursos per a un bon nombre d'espècies.

L'estudi s'ha dut a terme amb dades de Finlàndia, Suècia, el Regne Unit, els Països Baixos, la República Txeca, França i Catalunya. L'increment del CTI durant el període d'estudi és manifest a la major part de països europeus, però les dades analitzades revelen un desplaçament cap el nord molt més destacat als països escandinaus, on els efectes del canvi climàtic serien més pronunciats, que als mediterranis. En el cas concret de Catalunya, els canvis observats no arriben a ser significatius, potser simplement perquè disposem de sèries temporals de dades més curtes, però també perquè la resposta a les variacions climàtiques haurien estat d'una magnitud menor. A més, aquí la situació es complica perquè altres factors, com ara els canvis en els usos del sòl, poden tenir efectes oposats als abans esmentats.

El seguiment de la biodiversitat és una tasca d'extraordinària complexitat i només uns pocs grups biològics poden ser ben estudiats. Aquesta investigació ha estat possible gràcies a les dades recollides per part de milers d'aficionats als ocells i a les papallones que, de forma voluntària, han participat en els seguiments d'aquests organismes en un total de set països europeus. Dos dels projectes participants, el Seguiment d'ocells comuns a Catalunya (SOCC) i el Seguiment de papallones diürnes a Catalunya (CBMS), es duen a terme gràcies al decidit impuls del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Granollers de Ciències Naturals. En la publicació de Nature Climate Change hi han participat tres investigadors catalans, el Dr. Lluís Brotons, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Dr. Constantí Stefanescu, del Museu de Granollers de Ciències Naturals i el Dr. Sergi Herrando, de l'Institut Català d'Ornitologia, amb el suport dels projectes MONTES i BIOCAT-BB del Ministeri de Ciència i Innovació i del projecte europeu SCALES.

El patrimoni natural del Pla de l'Estany a la revista El Llegat

2011-10-04T13:54:00.000-07:00

Article de la revista: El Llegat. Núm. 14. Estiu 2011. Revista dels Amics dels Museus de Banyoles.

L’aigua: labase de la vida

Si hi ha un element que marca laidentitat del territori de Banyoles i que alimenta la major part del patrimoninatural i del patrimoni històric i social de la ciutat, és l’aigua. Ciutatd’aigua, Banyoles té el privilegi com a municipi de tenir dins els seus límitsl’estany més gran de Catalunya, i que a més li pertany jurídicament com a bécomunal.

La zona lacustre de l’estany deBanyoles està formada pel mateix estany de 112 ha i un conjunt d’estanyols,surgències i llacunes que constitueixen el sistema càrstic més important del’estat espanyol. És denomina càrstic perquè la seva forma i el seufuncionament estan basats en l’acció de l’aigua subterrània sobre les calcàriesi els guixos emmagatzemats a sota terra. Aquestes aigües provenen de la zona de l’Alta Garrotxa, a 25 km. endirecció nord, i es filtren a través de la roca calcària, que és moltpermeable, cap a sota terra formant un aqüífer subterrani. Les aigües circulenfins al pla de Banyoles on ascendeixen a superfície dissolent les capes deguixos, provocant enfonsaments del terreny, formant diverses dolines oestanyols. Què és el que empeny a l’aigua a pujar a la superfície? Aquí entraen acció la falla d’Albanyà que provoca que l’aigua que circula per entre lescalcàries a sota terra no pugui continuar més endavant perquè hi ha un canvi dematerials geològics, provocant un augment de la pressió de l’aigua que com aúnica sortida que té, és enfilar-se cap a la superfície a través de lesescletxes que hi ha als materials fins a sortir a sota l’estany, sota elsestanyols, brolladors, surgències i deus. No només el pla de Banyoles es veuafectat per aquests fenòmens, el mateix passa a la Vall de Sant Miquel deCampmajor, al Pla de Martís i el Pla d’Usall, on depenent de l’alçada podemtrobar estanyols i brolladors permanents o temporals.

Raconsd’interès

Els horts irecs de Banyoles

Des de la fundació del monestir benedictí de SantEsteve el 812, la història dels recs de l’estany ha anat lligada a l’evolucióde l’agricultura i l’activitat econòmica de la vila de Banyoles. L’aiguacanalitzada pels recs, fou usada des de bon principi per a usos agrícoles, pera terres de regadius i hortes situades fora de muralla de la vila medieval. Ambel desenvolupament històric de la ciutat molts d’aquests espais van quedarengolits pel creixement urbà, i van ésser incorporats dins el planejament municipalcom a urbanitzables.

La qualitat de la terra de conreu i el valor deposseir un hort han estat des de sempre molt valorats a Banyoles, i només calutilitzar el “Google Earth” per sobrevolar la ciutat i adonar-nos que dins elbarri vell totes les cases tenen grans espais reservats a l’hort, que sovint noqueden a la vista del carrer. A la vegada si que encara resten àmplies zonesamb horts conreats a Banyoles, la zona de Guèmol, la zona de Sota Monestir, lazona de Can Castanyer, els horts de Can Boada, etc. Els cinc recs de desguàs artificialde l’estany i les seves nombroses ramificacions alimenten una xarxa hídrica quecreua tot el municipi de Banyoles, fusionant-se amb la riera Canaleta,originant el riu Terri, i amb el Matamors entre altres. Els cinc recs són elrec de ca n’Hort, el rec d’en Teixidor, el de la Figuera d’en Xó, el Major i elde Guèmol, a més d’un sisè, el dels xucladors de curt recorregut.

Hi ha una imatge que encara avui és pot mig observar,i que amb imaginació ens pot portar a l’edat mitjana, que té un valor paisatgístic,històric i conceptual d’elevat valor per a la ciutat de Banyoles. Ens hem desituar prop del barri de Canaleta, just a tocar la riera del mateix nom, imirant cap al Monestir, a l’entrada sud de Banyoles. No costa gens imaginar elmateix paisatge, 1.000 anys abans, amb un primer pla de camps de regadiuconreats, un segon de petits horts dedicats a l’horticultura regats pels ramalssecundaris dels recs d’en Teixidor i de Ca n’Hort, i al fons la muralla i elMonestir que des de certa alçada vigilaven aquells camps productius quealimentaven el poble. Estem parlant d’una de les àrees d’horts més benconservades de la ciutat, amb més presència d’horts i amb una xarxa mésatapeïda de recs, situada entre el Monestir, Can Laqué i Molfort’s per uncostat, i que limita a la riera Canaleta pel sud, i al barri de Mas Palau alnord-est. Cal destacar especialment l’entorn de les Cases d’en Sala, on trobemnombrosos trams de rec amb paret de travertí, la pedra de Banyoles.

Destacable és el patrimoni històric associat alshorts i als recs, des dels edificis que allotjaven activitats industrials:molins paperers, drapers, la farga d’aram, la llotja del tint, la farineraSurribas, fins als elements estructurals com fonts, ponts i parets de travertí,o fins i tot els elements socials com el els rentadors com a punt de trobadasocial, i els econòmics com els productes locals - els draps o els alls ambdenominació d’origen de Banyoles-. No ens hem d’oblidar el paper dels recs deBanyoles i els horts del seu voltant com a dits verds de Banyoles, com unvincle d’unió de la ciutat amb l’estany. La recuperació de la qualitat del’aigua dels recs ha de permetre poder conservar-los com a zones verdes i com aespais connectors de fauna entre el riu Terri i l’Estany de Banyoles. Als recsde fauna mai n’ha faltat: des dels peixos com els barbs, o els musclos de riu,fins al pas del blauet volant seguint els recs, al pas de la llúdriga, o elcant de les granotes. En aquestes zones d’hortes és fàcil sentir cantar eltòtil, una granoteta curiosa, els mascles porten els ous a l’esquena fins adipositar-los a l’aigua quan estan a punt. Tampoc hi falten el mussol i el xot,i àdhuc els eriçons o algunes serps d’aigua. Aquests canals construïts perl’home s’han convertit en cursos d’aigua vius i d’importància cabdal per laconnexió entre espais naturals. D’entre tots els recs el que millor potefectuar aquesta funció de connector ecològic és el rec de Ca n’Hort, un copunit amb rec d’en Teixidor. Aquest és el rec situat més al nord, i és el quementre va baixant va alliberant aigua per diversos ramals cap a la rieraCanaleta, creuant la zona de Sota Monestir per diversos punts.

Sembla mentida, però el llistat de valors dels recs idels horts és molt gran. No és d’estranyar que hagi sortit alguna proposta desd’entitats banyolines de demanar la creació d’un parc de les hortes i dels recsa sota Monestir, així com la declaració de l’espai com a Bé Històric d’InterèsNacional, classificat com a bé etnològic.

Qüestions dePatrimoni

El patrimoni natural de la zona lacustre de Banyoles

EL PATRIMONI PROTEGIT

Els espais naturals han estat font de recursosnaturals per a l’home des de l’inici dels temps. Aquells primers pobladorshumans que eren un esgraó més en la cadena alimentària i una peça més dins eltrencaclosques dels ecosistemes naturals han esdevingut amb l’evolució l’únicanimal que pot prendre consciència real de la seva existència a nivellindividual i col·lectiu. Després d’anys i anys d’una explotació constant delsrecursos naturals a tots els nivells per a l’obtenció d’aliment, combustible,objectes, i d’una transformació més que evident del paisatge a gran escala,sempre per buscar la supervivència de l’individu, el desenvolupament del’espècie humana ha topat amb un dilema ètic: els recursos naturals no soninfinits. Això ens ha portat com a societat a trobar polítiques que permetin laconservació de part d’aquests recursos pel bé del planeta, i de retruc, pel béde la nostra espècie. En el municipi de Banyoles podem parlar de diversosespais protegits pel seu valor natural, i que formen part de diversos catàlegsi figures de protecció, tant nacionals com internacionals:

L’Estany deBanyoles i els estanyols del seu entorn, incloent l’estanyol intermitentd’Espolla, són Espai d’Interès Natural declarats per la Generalitat deCatalunya i protegits com a espais del PEIN. El mateix espai ha estat catalogatcom a Zona d’Interès Comunitari per la Unió Europea i forma part de la XarxaNatura 2000. També ha estat catalogat a nivell internacional dins del llistatRamsar, de Zones Humides d’Importància Internacional, tot un reconeixement.

La ConcaLacustre de Banyoles Besalú està catalogada com a Geozona 211 en el catàlegde patrimoni Geològic de la Generalitat de Catalunya, on es concreten dues zonesd’especial interès com a Geòtops: les Estunes i la Platja d’Espolla.

A més de diverses espècies de plantes i animals protegidesa nivell de Catalunya presents a la zona lacustre, hi ha descrits 5 arbres d’interès local al municipi deBanyoles: el roure dels Casalots, el Xiprer de Can quim del Rec, el Roure d’enTeixidor del Terme, el Roure del cavall i el pollancre del Rec de Guèmol.

L'estany de Banyoles representa la massa d’aiguacontinental més gran de Catalunya, de gran valor paisatgístic i d’identitatcol·lectiva. Constitueix un fenomen excepcional a Catalunya i a la PenínsulaIbèrica, ja que es tracta d'un estany d'origen càrstic i tectònic. Són aquestsatributs i característiques singulars que expliquen el complex sistemad’alimentació de l’aigua subterrània de l’Estany i la formació d’estanyols elque li han valgut un reconeixement internacional i nacional, doncs hi ha poquesmostres similars a l’entorn del mediterrani. A nivell geològic són moltinteressants els dipòsits de travertins que per exemple es poden veure aEspolla, a les Estunes a la terrassa de Lió, o que ocupen els terrenys del’entorn del Puig de Miànigues i el Pla de la Formiga.

L’aigua de l’estany és poc productiva, i per tant noté prou aliment per poder mantenir a una gran abundor d’animals aquàtics. Ésper això que de peix n’hi ha poc, per més que durant anys s’han anat fentrepoblacions de tota mena. Els estanys càrstics ja ho tenen això, i tant comn’és la seva principal característica, cal mencionar-ho com a principal virtut,perquè si no fos per la renovació constant de l’aigua per sota, potser aquestestany s’hauria contaminat fa temps. No existeix estany igual prop de casanostra, pel que és un element únic dins les masses d’aigua de Catalunya, sovintmenyspreat i tractat com si fos un embassament simple i banal al costat d’unaciutat qualsevol.

Del tot recomanable és la ruta dels estanyols, i ésque d’estanyols n’hi ha per triar i remenar. L’estanyol de la Cendra se l’havinculat amb el vulcanisme de la Garrotxa, i encara ara molta gent segueixcreient que és un indicador dels terratrèmols i erupcions volcàniques. De fetla cendra no és res més que la terra del fons resuspesa per l’aigua, i no éscendra, sinó les argiles grises anomenades xalió abundants als turons quevolten l’estany. Trobem l’estanyol Nou, l’últim que es va formar l’any 1978, elvermell de Can Cisó amb els seus bacteris, el d’en Montalt, l’estanyol delVilar amb les seves aigües verd fosc, estanyols de Les Roques i de Ca n’Ordis oel del Pim-pom a dins el càmping el Llac. L’aigua de l’antic estany inundavatota la plana on ara hi ha la ciutat, i formava aiguamolls rics en vegetació ifauna, i lentament s’hi formava el travertí, la pedra de Banyoles, que anys méstard i un cop compactada va servir per a construir i sobre la qual es vanexcavar els recs que eixugarien aiguamolls i oferirien la possibilitat deconrear i habitar aquelles terres. De fet si no fos per la mota que es vaconstruir per fer els recs, el nivell de l’estany seria més baix. No oblidempas però, que l’estany recupera els seus terrenys quan plou molt, i és que ambmés de 200 mm de pluja en poca estona n’hi ha prou per desbordar l’estany, i ésque per més que ho vulguem negar, l’estany periòdicament reclama el que era seui que ens ha deixat. No hem d’oblidar mai estar agraïts i gaudir-lo ambrespecte i compromís vers la seva conservació.

LA PROTECCIÓ DE L’ESPAI

Des de la seva declaració com a “Paraje Pintoresco”ja es van dedicar esforços per a la seva conservació, prova d’això és elnaixement del Patronat de l’Estany. Als anys 90, sigui com a compensació o peroportunisme, es va aprofitar la celebració de les proves de rem dels JocsOlímpics a l’Estany per a realitzar les primeres compres de terrenys i actuacionsde restauració ambiental. Ja a l’any 2003, aprofitant un projecte desubvencionat per la Unió Europea a través dels fons LIFE es va crear el Consorcide l’Estany, un organisme que ajunta els esforços dels ajuntaments de Banyoles,de Porqueres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya per almanteniment i millora de l’Estany.

Les possibilitats de protecció podrien anar molt mésenllà, tant en la figura de protecció com en la gestió. La reivindicada figurade Parc Natural per la zona lacustre de Banyoles, seria una etiqueta de gran valor, no només perfer justícia a un espai natural d’alt interès, sinó també a nivell simbòlicpermetria propulsar en l’imaginari comú un projecte de ciutat, basat en unaaposta per la qualitat de vida, la natura i la sostenibilitat i perdesenvolupar projectes pioners d’ecoturisme, d’activitats esportives de baiximpacte, i per a la promoció dels productes locals estretament vinculats a laterra i transportats amb estil a la nostra rica gastronomia. Tot plegat senseperdre els privilegis de poder banyar-se, passejar, pescar, utilitzar i gaudirde l’estany per part dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat.

LA VEGETACIÓDE L’ESTANY

Aportacions dela vegetació al patrimoni de l’Estany

Els registres de pol·len del poblat neolític de laDraga, ja ens parlen d’un estany de Banyoles cobert d’arbres típics dels boscosde ribera: verns, freixes, salzes, gatells, oms, àlbers ja ocupaven aquestesterres i ho han seguit fent fins l’actualitat, malgrat que la gent gran encara recordaquan els camps de conreu es llauraven fins a tocar la riba de l’Estany. Aquestsarbres creixen en sols amarats d’aigua, són arbres de fulla caduca, i que ambles seves arrels fixen els marges, filtren l’aigua fent un efecte depuratiu iajuden a crear un ambient més fresc i humit, generant un microclima a l’entornde l’estany. Acullen gran part de la fauna aquàtica d’interès, servint de llocde refugi, de cria o d’alimentació, i a més a més les seves fustes han estatutilitzades des de temps immemorials per a usos humans. De les branques jovesdels salzes, els vímets, i de les vimeteres se n’han fet cistells i altresutensilis, dels verns fustes per construccions lligades a l’aigua, i tants itants altres usos que han comportat sempre beneficis per a l’home.

Quan es parla d’una comunitat o grup de plantes,arbres, arbustos i herbes, que arreu de Catalunya solen créixer juntes parlemd’un hàbitat. Alguns hàbitats concrets que es localitzen a l’Estany de Banyoleshan estat catalogats com a hàbitats d’interès comunitari per la Unió Europea,son agrupacions de plantes a les quals cal destinar esforços de conservació. Acontinuació adjuntem un seguit d’aquests hàbitats:

· El canyissar, la balca i la mansega, que formaun cinturó en tot el perímetre de l’Estany.

· Les plantes submergides com l’asprella,anomenades també caràcies, pròpies d’aigües molt pobres en nutrients quecobreixen àmpliament el fons de l’Estany.

· La vegetació d’algues submergides com l’espigad’aigua i el milfulles.

· Els prats inundats de grans càrex i els pratshumits d’herba alta típics del mediterrani

· Els boscos de ribera com les vernedes ifreixenedes, o com les alberedes i salzedes

· La vegetació herbàcia humida dels torrents irierols intermitents

· Els alzinars

· La vegetació de llacunes temporals com la de laPlatja d’Espolla

A Banyoles hi ha hagut sempre un gran dilema amb lavegetació. Cal estassar totes les vores de l’Estany per veure l’aigua, caltallar els arbres que tapen les vistes de l’església de Porqueres, que hem defer amb les bardisses? De respostes ben argumentades n’hi pot haver per totesbandes, però hem de saber imposar una mica la lògica. Primer calen estassadespuntuals per mantenir els camins i accessos a les zones d’interès. Segon caltenir clar fins on arriba la zona enjardinada, el que anomenem front d’Estany, desdels desmais fins la Draga, que és el jardí històric i que cal conservar net iarreglat a la vista. Tercer a la resta d’estany i a dins l’aigua, cal manteniruna diversitat natural buscant una combinació enginyosa de canyissars, boscosdensos i mates de bardisses impenetrables, però també prats oberts, campsinundats, bosquines disperses, i zones de conreu i prats perquè en ladiversitat hi trobem la riquesa natural. I finalment un valor que cal tenir encompte, i és que la vegetació forma part del mateix estany, l’estany no és ressense l’aigua, però tampoc és res sense la seva vegetació natural que l’envoltai la cuida, forma refugi per la fauna, dibuixa un paisatge de formes i colorsvariats, fa de pantalla acústica amortint els sorolls i evita la contaminacióde l’aigua. Hem d’aprendre a entendre, acceptar i a gaudir d’un estany naturalon les plantes s’hi desenvolupin al seu criteri i compleixin els seu ciclenatural, amb arbres caiguts, fusta morta, bardisses, etc, enlloc de volerimposar una visió humana sobre la vegetació que ha de ser neta i ordenadatalment com un jardí però sense ànima, i és en aquest sentit que un estanysense una vegetació que pugui sentir-se lliure és un estany oprimit i vulgar,sense personalitat pròpia, i sens dubte el nostre estany no pot ser així.

ELS BACTERIS ILA FAUNA DE L’ESTANY

Des debacteris a les llúdrigues tots tenen el seu paper dins l’ecosistema lacustre

Sense la presència de bacteris que redueixen elssulfats de l’aigua a sulfhídric, no hi hauria Font Pudosa, i no hi haurien elsbacteris vermells del sofre que tenyeixen de vermell les aigües de l’estanyolde Can Cisó. Si no es conserva el patrimoni, es perden fenòmens naturalsinigualables. Així el pagès que va extreure aigua de l’estanyol de Can Cisó perregar i en baixar el nivell de l’aigua en va provocar un esfondrament és elresponsable que ara, malgrat que encara hi ha els bacteris vermells a l’aigua,aquests no arriben fins a la superfície i ja no es pot gaudir d’aquella imatgesingular que captivava als humans barreja de curiositat i interès científic.

A Banyoles es donen processos naturals amb laimplicació de bacteris i algues que permeten explicar els cicles de vida decompostos com el carboni, amb la formació de travertins, del ferro, a la fontdel Rector de Porqueres, o del sofre, com el de la font Pudosa o els recs devimeteres. Aquest patrimoni natural al llarg de milers d’anys ha generatrecursos materials per als humans que n’han extret el travertí per a construiredificis, i n’han aprofitat l’aigua de la Font Pudosa per a usos medicinals.Com que no sabem valorar la natura, hem d’utilitzar a vegades aquests símilsper a fer entendre a molta gent que la natura és font de riquesa i que dedicaruns diners a cuidar-la i conservar-la no és res comparat amb tot el que ens hadonat i ens pot donar en el futur. El plaer de la recuperació d’espèciesprotegides singulars com la llúdriga o la tortuga d’estany no es pot compararamb cap altre cosa. Entitats com Limnos es van fundar amb l’objectiu derecuperar aquestes espècies gairebé desaparegudes als anys 80, i per moltsd’aquells joves semblava impossible recuperar allò que els humans havíem fetmalbé. Anys de feina i el canvi en la sensibilització de la gent han fet moltper valorar el que tenim.

Podríem fer una llista d’espècies de fauna d’elevatvalor a l’estany o que són prou singulars per a detallar-les? Es clar quepodem, amb cert risc de deixar-ne algunes i sobrevalorar-ne d’altres. L’escanyapolls,un escarabat que viu als roures vells de la contrada, una libèl·lula que es diuSelysiothemis nigra, ocells com elblauet, el martinet menut, la cigonya blanca o el balquer, rèptils com latortuga d’estany, peixos com el barb de muntanya o la bavosa de riu, mamíferscom el teixó, la llúdriga o el ratpenat d’aigua i amfibis com els tritons verdi el palmat. Podríeu preguntar, quina funció tenen tots aquests animals quevoleu protegir? Són necessaris? No hi ha cap espècie prescindible en una naturaen estat natural i en equilibri. Totes tenen la seva funció, i en tot cas, jotambé els preguntaria, quina és la funció de l’ésser humà, o per a què és útildins la natura? Ara ens posaríem en un altre debat però cal recordar que l’homeestà en deute amb la natura, doncs l’ha utilitzat sempre com ha volgut, i nosempre amb el suficient respecte i consideració. D’uns éssers curiosos com elsmusclos d’aigua dolça, o altrament dits nàiades per la referència a les fadesque tenen cura de l’aigua, que fan una funció primordial a la natura doncsfiltren l’aigua i la netegen, se’n va aprofitar el nacre per a fer botons omànecs de ganivets. També es van pescar peixos a l’Estany, des d’anguiles itenques, a barbs i bagres, tot això controlat a l’edat mitjana pels monjosbenedictins. Fins i tot les closques de tortuga d’estany van ser aprofitadespels habitants del poblat neolític de la Draga com a eina de cuina, tal coms’han trobat registres fòssils. Moltes d’aquestes espècies han arribat alsnostres dies en un estat delicat de conservació per la contaminació i la pèrduade qualitat de l’hàbitat.. Són d’aplaudir iniciatives derivades de programes derecuperació, cria en captivitat i reintroduccions que des dels anys 90 han permèsrecuperar a la comarca i al municipi de Banyoles espècies com la cigonyablanca, el cabirol, la llúdriga, la tortuga d’estany, el barb de muntanya o lesnàiades. I tot això amb supervisió tècnica i degudament justificació delsalliberaments de cada exemplar, res de llençar animals des d’helicòpters com facórrer la rumurologia popular, i tot amb la bona voluntat de conservar espèciesemblemàtiques del nostre patrimoni natural.

Barca de passatgers a l'Estany?

2011-07-06T14:23:00.000-07:00

He de confessar que el tema de la barca de passatgers a l'Estany de Banyoles em planteja molts dilemes. D'una banda l'excés de turisme i embarcacions a l'Estany generen més pressió turística sobre l'entorn natural, són molèsties petites que s'afegeixen a la resta d'activitats que es fan a l'estany (rem, piragüisme, bany, pesca, esport, passeig, bars,...) i que en global afecten la natura, especialment foragitant la fauna. Però sense barca de passatgers, sense un mitjà perquè la gent gaudeixi del privilegi de navegar per les aigües de l'Estany i gaudir de les vistes de les seves ribes, difícilment aconseguirem convèncer a la gent que aquest espai es mereix una categoria de protecció més especial, més elevada que la que té ara.

(Foto:ACN, extreta de la notícia: http://www.aragirona.cat/noticia/73463/lemblematica-embarcacio-anna-abandona-lestany-de-banyoles-rumb-a-mallorca)

Ara la barca que quedava, l'Anna, que a més funcionava amb bateries i era ecològica, un punt a favor, se l'han emportat a Mallorca. Paradoxalment ara si que viatjarà en un Parc Natural de les Illes Balears, privilegi del qual a l'Estany no va poder gaudir. Segons el Reglament d'Activitats de l'estany de l'Ajuntament de Banyoles es permet una concessió per a una barca de passatgers a l'Estany, per la qual cosa ara la vacant ha quedat buida, per jubilació d'en Generet-Joan Corominas- i caldrà treure la plaça a concurs públic.

Es plantegen diverses opcions, entre altres:

Una altra barca ecològica com la que ja hi ha. Potser costarà que un particular faci la inversió.
Una barca ecològica de passatges de caràcter municipal? Molt difícil amb els temps de corren.
Un projecte innovador com una barca de passatgers-catamarà solar com la que ha promogut la Fundació Global Nature al Llac Constanza a Alemanya? A través d'Una Fundació local, entitat?, corporació? Mireu diferents opcions d'embarcació a: http://www.kopf-solarschiff.de/cms/cms/cms_files/download/allgemeine_folien_solarschiffe_-_mit_technischen_daten_-_englisch.pdf

Tant de bó trobéssim un inversor local amb caràcter i empenta per fer una aposta innovadora pel turisme ecològic amb una embarcació que cridi l'atenció i permeti gaudir de l'Estany sense malmetre'l, a més de conscienciar sobre la protecció del medi ambient. A més es podria combinar amb ofertes de visites guiades, amb una botiga de productes locals, amb promoció de viatges amb segway o burricleta,....o un negoci com deu mana que podria estar ubicat a l'espai abandonat del Cisne. Busco empresari innovador que necessiti idees.
Però...
Potser millor sense barca, que molesta al CNB, i així que no molesti els plans per convertir l'estany en una pista de rem i piragüisme, glups, no!! Volia dir millor per la natura si no hi ha barca, no? Tinc els meus dubtes. caldria debatre-ho a fons...però a banyoles sembla que a ningú li importa...

Ciutat d’aigua i patrimoni

2011-04-25T13:54:00.000-07:00

Article publicat a Rebombori. Butlletí anual d'informació municipal del grup d'ICV-Independents de Banyoles. núm3, 2011.

Els partits polítics parlem i parlem sempre de model de ciutat... que si el partit tal o qual no té cap model, que si aquest model és únicament de ciutat esportiva, ... No és fàcil definir un model de ciutat i sovint es van fent les coses per inèrcia cap a no se sap on. Hi ha una manera de fer política municipal basada en fer la gestió bàsica, arreglar carrers i voreres, netejar la ciutat, fer activitats esportives d’aparador i preveure nous equipaments a mesura que les necessitats van sorgint. Per sort també es pot anar molt més enllà. Els polítics en el dia a dia podem desenvolupar actuacions per crear noves dinàmiques més actives a la ciutat, ajudant a les entitats, millorant el teixit social, la integració de les persones i desenvolupar projectes per afavorir una proposta de ciutat tranquil·la, activa i sostenible. També existeixen normatives i plans que poden ajudar a determinar com serà la ciutat en un futur. Es clar que abans caldria fer un debat sobre necessitats i prioritats a curt termini i a llarg termini. Això no se sol fer mai. Una d’aquestes eines de planificació és el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es preveu redactar en la propera legislatura revisant l’antic pla general que ha quedat caducat. Una oportunitat per elaborar un projecte futur de ciutat posant sobre la taula l’ordenació dels equipaments, les necessitats de mobilitat urbana, el creixement urbà, les zones verdes, etc.

Volem participar en la redacció d’aquest POUM incorporant-hi gran part de les nostres propostes. A nivell d’equipaments promovem un Centre Cívic a La Farinera. Si parlem de mobilitat, cal pensar en una ubicació pràctica per l’estació d’autobusos de Banyoles, projectar un vial que connecti els barris de Mas Palau, Canaleta i Can Puig respectant la riera Canaleta i les zones d’hortes, imaginar l’estació i el camí per on passaria el tramvia des de Girona i completar la xarxa de carrils bicicleta. Evidentment insistim en la protecció dels recs i les hortes, i apostem per la conservació i revitalització dels horts urbans de la ciutat. Per acabar amb les males olors, cal definir amb claredat el canvi d’usos dels terrenys industrials del centre, on es generen les males olors, que implicarà el trasllat de les empreses i la transformació de l’espai en una gran zona de creixement urbanístic compacte. El municipi ha d’estar preparat per acollir instal·lacions de plaques solars, per exemple al Museu Darder, i noves formes de generar energia renovable, així com incentivar l’estalvi energètic a nivell públic i privat. Totes aquestes propostes urbanístiques que dibuixen la nostra ciutat cal dissenyar-les integrades en un parc natural de la zona lacustre que a més de protegir l’espai, permetrà generar recursos econòmics en turisme sostenible, gastronòmic i en ajudar al foment de la producció de productes agroalimentaris locals. El caràcter de la nostra ciutat i dels banyolins/nes el marca l’aigua i el patrimoni associat, no ens hem d’inventar res, sinó creure en el que tenim, i utilitzar-lo amb criteri i responsabilitat.

Morts d'ocells massives al Planeta: que està passant?

2011-01-16T10:51:00.000-08:00

És curiós l'esser humà com és fàcilment suggestionable, fins a nivell que jo crec que no en som conscients. Vull parlar de les notícies que han aparegut sobre mortalitats massives d'ocells a diferents punts del planeta. De seguida han aparegut els comentaris del tipus: plaga bíblica, mortalitats misterioses, efectes mortals de contaminacions massives, senyals del canvi climàtic, i tota mena d'exageracions que busquen crear polèmica i debat de coses d’explicació poc clara o confusa. Especulació, exageració i sensacionalisme acaben convertint un tema seriós a parlar en una xafarderia pública. I tot en el fons és fruit de la manca de coneixement, la manca de rigor periodístic i la manca de criteri dels ciutadans que llegeixen els mitjans de comunicació, i no sabria dir quina de les tres coses és pitjor.

http://www.ara.cat/societat/medi_ambient/Centenars-docells-moren-cop-Arkansas_0_401959974.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/352483-milers-docells-cauen-a-terra-a-arkansas.html

http://www.abc.es/20110107/sociedad/abci-diez-muertes-animales-masa-201101071550.html

La meva afició a l'ornitologia es ben coneguda per amics i familiars. Normalment no és un tema de conversa, doncs no se perquè ;-), pot semblar una cosa una mica freaky. De cop i volta, el cap d'any de 2011 un aspecte que no és mai centre d'atenció, que no li importa massa a ningú, i que fins i tot és tractat com a una afició de segona, és converteix en el centre d'atenció... ostres i això dels ocells que passa?, deu ni do no això dels ocells? tu saps que està passant, ... alguns amb cara de preocupació, i altres mantenint el to burleta...

Doncs d'explicacions n'hi ha vàries, però el que passa és que les mortalitats massives de fauna són més habituals del que ens pensem. El que passa és que normalment passen en llocs on no hi ha gent, i llavors no existeixen. Hem de recordar que una cosa només passa, si hi ha una persona que ho veu, sinó no passa. és com aquella pregunta amb trampa de: "si cau un arbre el mig de la selva on no hi ha ningú, farà soroll?" o una cosa semblant. Si aquestes morts es produeixen al mig del bosc, els animals depredadors i carronyaires ja faran neteja. Si passa prop d'una ciutat , tothom en parlarà.

No dic que no s'hagin de tenir en compte. Les causes de mortalitats massives es poden deure a malalties infeccioses, a canvis bruscs en l'ambient, amb processos que causen estrès, o en abocaments contaminants. Alguns com veieu poden ser naturals, com per exemple els efectes d'una calamarsada, o els canvis bruscs en la temperatura del mar, que poden causar morts massives d'ocells o de peixos. I altres son perfectament evitables i causats per la ma de l'home. I més que succeiran amb el tema del canvi climàtic. Aquestes mortalitats massives serveixen d'exemple per demanar la protecció d'espècies en perill que tenen només una població viable, o que tota la població viu concentrada en un punt, doncs qualsevol afectació a aquella zona podria acabar exterminant l'espècie per complet.

més sobre les morts d'ocells a Arkansas. Aquest cop, de forma més seriosa.

http://www.usgs.gov/newsroom/article.asp?ID=2677
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/story/2011/01/09/ST2011010900284.html

Com dic no és un tema per prendre’s a broma. Sembla que les morts a Arkansas dels ocells va ser causat pels sorolls dels petards de la festa de Cap d'any que va fer espantar als ocells i aquesta van xocar amb arbres, fils elèctrics i tota mena de superfícies al seu pas. Els sorolls dels petards els van desorientar i va produir el pànic. Amb aquestes dades a la mà, podríem posar en dubte que espectacles pirotècnics com els que es fan a prop d'espais naturals fossin bons per la natura. És fàcil dir, per un dia no passa res, però sí que passa. No se si seria bo replantejar-se si els focs artificials de les festes majors de Banyoles s'han de fer a la Draga al costat de l'estany, o si els de Girona s'han de fer a Fontajau a sobre el riu.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Es constitueix SOM ENERGIA la primera cooperativa de consum d'energia renovable de Catalunya

2010-12-11T12:03:00.000-08:00

Aquest matí he assistit a Girona l'assemblea de constitució de la cooperativa SOM ENERGIA (més info a www.somenergia.cat). L'ambient de la sala era especial i totes les més de 150 persones socis de la cooperativa que hem assistit a la seva fundació estàvem molt engrescats per formar part del naixement oficial d'aquest projecte que ha generat moltes expectatives. L'objectiu s'ho val. Una cooperativa que neix per a fomentar l'ús de l'energia renovable, una cooperativa sense ànim de lucre que vol reunir milers de persones per invertir en renovables. Els avantatges dels socis, doncs fomentar l'ús de les renovables, la possibilitat a curt termini de poder consumir de forma particular energia amb l'etiqueta d'energia verda (procedent de fonts renovables), un fet que ara per ara no es possible a Espanya, quan és habitual a altres països d'Europa, i també el de poder invertir en la cooperativa perquè aquesta pugui tirar endavant projectes amb energies renovables, tant solar, eòlica, biogàs i biomassa.

Personalment, comparteixo completament la ideologia de fons la cooperativa, promoure un canvi de model energètic, fer producció local a petita escala, invertir en renovables com a negoci de futur, promoure ocupació a nivell local, ajudar a disminuir l'efecte del Canvi Climàtic, etc.

Però per sobre de tot, hi ha una cosa que em satisfà enormement d'aquesta cooperativa. Porto anys predicant, explicant, llegint sobre el tema, que si les renovables son el millor, que si el negoci del futur, que si la societat sostenible, etc, etc...però a l'hora de la veritat... això com es fa?? per on comencem?? i Jo que hi puc fer? Cansat de parlar i parlar, ja fa temps que em preocupa el fer, fer i fer, el fet de trobar coses real per fer, coses palpables, realistes, projectes aplicables, demostratius, és a dir parlar amb fets i no amb paraules. I aquesta cooperativa, SOM ENERGIA, m'ha ofert tot això. Ara ja podré predicar amb l'exemple, ara puc demostrar que es pot fer el que sempre dic als meus amics i coneguts, ara per fi puc fer alguna cosa del que predico, ara ja tinc una opció per a canalitzar les meves energies per canviar coses del sistema actual de funcionament de la societat. Fa temps que se que una cosa és la ideologia i l'altra la realitat, i que hi ha coses en les que crec que son inviables o impossibles, d'altres que son possibles, i algunes no només son possibles, sinó que responen a la simple lògica d'aplicar el sentit comú a les coses. Ja fa temps que he aprés que no es va enlloc intentant canviar el món, quan el millor és començar per canviar primer tu mateix, donar exemple i intentar escampar el missatge amb la gent del teu entorn, només així moltes coses de les que m'agradaria que es fessin son possibles. Ara només falta que la cooperativa pugui satisfer les expectatives creades, i ja no dic amb totes, sinó que si es pot fer només alguna de les coses que proposen ja serà un gran pas. Enhorabona a tots els més de 351 socis de SOM ENERGIA, i felicitats als valents que ho han iniciat i als que ho continuaran.
Ànims que tot això tot just comença!!

L'aigua de L'Estany és un bé comunal de tots els ciutadans de Banyoles

2010-12-01T12:48:00.000-08:00

Us penjo una informació que m'ha fet arribar un company de Banyoles. Me l'he llegida i realment fa pensar.
Si voleu podeu consultar la notícia a premsa http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/339748-mobilitzacio-contra-loperacio-daiguees-de-banyoles.html

No se que hi direu vosaltres ?

Banyoles. 1 de desembre de 2010

"Fa pocs dies ha sortit a premsa la notícia que Aigües de Banyoles i l'Ajuntament de Banyoles formaran una empresa mixta, on l'ajuntament tindrà el 20 % de les accions i els accionistes d'AB el 80%. L'ajuntament com a gestor del bé comunal que és l'Estany té tot el dret de fer gestions per assegurar un bon servei d'aigua potable als ciutadans. Però ho ha de fer en un procés transparent, clar i amb beneficis a llarg termini per a la ciutat.

El nou acord pot representar uns beneficis a curt termini molt llaminers per l'Ajuntament. Aigües de Banyoles pagarà a l'Ajuntament un avançament parcial del cànon de l'aigua dels propers 50 anys de l'ordre de 2.700 milions d'euros que permetran a l'Ajuntament eixugar part del deute i poder seguir-se endeutant en el futur. També AB tindrà l'opció d'obtenir un crèdit dels bancs per a poder fer inversions i millores en la xarxa d'aigua.

El nou acord pot ser una ruïna futura per l'ajuntament i Banyolins, doncs estarem pagant 50 anys aquest crèdit avançat, al no cobrar el cànon de l'aigua, i a més haver signat uns acords econòmics clarament beneficiosos per l'empresa a llarg termini, assegurant un benefici segur als accionistes. No només l'ajuntament pot pagar aquesta factura cara, sinó també els usuaris amb un augment de la tarifa del rebut de l'aigua del 20 % en 5 anys, amb un augment acordat de l'IPC + el 2 %. Podria la factura multiplicar-se per 12 en 50 anys?

Finalment el procediment es poc clar, i hi ha la sospita o la por que darrera d'aquesta acció sempre pot venir una empresa més gran comprar les accions i fer-se amb el control d'una empresa que gestiona un bé comunal que representa que és propietat de tots els ciutadans que viuen i conviuen a la ciutat de Banyoles. Estaria bé rumiar-s'ho una mica. No seria bo que l'empresa fos pública' Es podria fer una cooperativa de ciutadans per a comprar part de les accions de l'empresa? No seria bó que una representació de ciutadans, tipus plataforma d'usuaris de l'aigua de l'estany, estigués en el Consell d'administració d'AB,... o potser no, i ja està tot bé... Seguirà tot bé, fins que un dia ens n'adonem que no. esperem que no sigui massa tard."

Collserola Nou Parc Natural

2010-10-22T08:43:00.000-07:00

Felicitats a la gent de Collserola i voltants que han treballat per aconseguir la protecció d'aquest espai natural de Catalunya. Després de la declaració del Parc Natural del Baix Ter, Montgrí i Medes, i del de Collserola, només queda la declaració del de Prades per acabar amb la llista de prioritats marcades en la declaració de PN de Catalunya per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Ara seria el moment de reforçar els esforços per aconseguir que l'Estany de Banyoles encapçali la llista de propers Parcs Naturals, a declarar en la propera legislatura, si és que els ajuntaments i administracions competents estan a l'alçada. S'està deixant de banda un dels sistemes naturals més singulars de Catalunya, i els problemes de gestió ambiental i la pressió humana sobre l'Estany cada cop son majors... Encara hi ha molta feina per fer.

Sensibilitat mediambiental alterna al Pla de l'Estany

2010-10-13T14:44:00.000-07:00

Fa dies que no escric, i estava pensant en fer un recull de temes mediambientals de la comarca dels últims mesos. Intentant donar-li al contingut una estructura coherent me n'he adonat que és impossible, que per fer una valoració de temes mediambientals has d'anar passant de les bones notícies a les dolentes talment com si es tractés de corrent alterna, a expenses d'un malaventurat costum atàvic basat en el fet que després de fer una bona obra o exposar una bona intenció, n’ha de fer una altra de negativa tot darrera per cagar-la.

Comencem per Fontcoberta, un petit municipi que té la difícil tasca de compaginar un patrimoni natural singular, amb un model de municipi basat en una urbanització residencial i una zona industrial de mal gestionar. I això es paga. Cal donar un premi a la iniciativa de l'ajuntament de comprar els terrenys del costat de la platja d'Espolla, per així assegurar-ne la seva protecció futura i una millor gestió, i també aplaudir la seva insistència per entrar a formar par del Consorci de l'Estany, un ens que gestiona part de l'espai natural de l'estany de Banyoles. Sembla lògic que el Consorci gestioni l'entorn de l'estany i també Espolla que forma part del mateix Espai d'interès natural protegit pel PEIN i inclòs a la Xarxa Natura 2000. Però, ai las... densos nubarrones... ha de coincidir tot això amb el desenvolupament de l’ urbanització "Ciutat Jardí" totalment insostenible, aprovada per un ajuntament anterior, i que ha destruït part d'una zona inundable on hi havien triops i on es reproduïen diverses especies d'amfibis (veure notícia de Limnos http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=332&Itemid=). Sembla inevitable fer-ne una de freda i una de calenta.

Continuem per Banyoles que ha aprovat el nou Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE). Llargament esperat després del RAE obsolet dels anys 90, s’esperava amb delit aquest nou document normatiu que havia de regular de activitats de l’Estany de forma més eficaç, i incloent un nou règim sancionador. Realment el RAE nou té punts a favor, com aquesta possibilitat de sancionar qui contamini o malmeti l’estany, també per fi que obligui a delimitar el bé comunal i reguli les relacions amb el Club Natació, o la redacció d’una ordenança o reglament dels recs.... Evidentment però un reglament tant llargament reclamant i exigit per les entitats ecologistes no deixa a tothom content, i hi ha coses que han quedat igual que fa molts anys, entre elles que encara es poden fer activitats a gairebé tot l’Estany de Banyoles, quan s’havia demanat una reducció de l’àmbit on es pot anar en barca o piragua. A l’estany hi ha espai per fer-ho tot, però regular això no es fàcil, i menys posar-se amb el tema del bé comunal i delimitar quanta aigua es pot treure de l’estany?. Realment és bo deixar la possibilitat de treure el 25 % de l’aigua que entra en un moment donat a l’estany per a usos humans? És sostenible a llarg termini? Jo ja no se que dir. El temps ho dirà, però malauradament la porta de moment queda oberta a l’explotació sense massa límits de l’aigua. També Banyoles té temes aparcats com el tema del Parc natural. Que és això? Ja ningú en parla? O que realment Banyoles lideri el Consorci de l’Estany i avanci en la protecció de l’estany, acceptant l’entrada de Fontcoberta al Consorci. No obstant també cal felicitar al Consorci i als dos ajuntaments actuals que en formen part de tirar endavant projectes complexos i molt interessants com el “Projecte Estany” per a recuperar la biodiversitat de l’Estany...

Del nou POUM de Banyoles en sentirem a parlar a final d’any, i han promès un procés participatiu per debatre sobre la zona de Sota Monestir on hi ha una zona d’hortes molt interessants... Hi haurem de participar...

Haurem de segui vetllant perquè en temes de mediambient la balança es decanti cada cop més pel costat de la conservació i la sostenibilitat, doncs per més que s’ha avançat molt i que cal felicitar sovint a les administracions, encara hi ha molta feina a fer i moltes coses mal fetes, o si més no , que es podrien fer d’una altra manera.

Obres de la carretera a Foncoberta que ha eliminat part de la zona humida de la pedrera d'en Silet.

Projecte Estany: un projecte demostratiu per recuperar la biodiversitat de l'Estany , eliminant part de les espècies exòtiques invasores

2010-09-15T10:30:00.000-07:00

Des del mes de juny treballo en un interessant projecte anomenat "projecte Estany". Subvencionat per una Unió Europea a través dels fons LIFE + natura, aquest projecte preveu recuperar la biodiversitat de l'Estany de Banyoles a través de la lluita contra les espècies exòtiques. Es planteja com un projecte demostratiu, amb la idea de controlar les espècies exòtiques invasores, i dic controlar perquè exterminar és impossible, per tal de recuperar espècies en perill com la tortuga d'estany, el bar, la bagre o les naiades.

De moment està tot en marxa i acabem just de començar. Per veure'n un tastet us enllaço les primeres notícies públiques sobre el projecte:

">

Contaminació lumínica

2010-06-23T08:52:00.000-07:00

M'han enviat aquesta imatge que parla per si sola. Indica la contaminació lumínica, i la dificultat per observar el cel amb nitidesa des de cada punt. Malauradament cada com queden menys espais on mirar al cel i poder gaudir de l'espectacle.

Per entendre el mapa els colors representen això que s'explica:
*Rojo: 80 -150 estrellas*: las constelaciones y algunas estrellas suplementarias aparecen. Al telescopio, algunos Messiers se dejan percibir
*Naranja 150-250 estrellas visibles*, en buenas condiciones, la contaminación es omnipresente, pero algunas esquinas de cielo más negras aparecen; típicamente medio suburbio. *Amarillo: 250-500 estrellas*: Contaminación luminosa aún fuerte, la Vía Láctea puede aparecer en muy buenas condiciones. Algunos Messiers, entre los más brillantes, pueden ser percibidos al ojo desnudo.

Us passo un enllaç francès on podeu capturar la imatge

http://avex.org.free.fr/cartes-pl/espagne/

Bona revetlla

El meu hort ecocaotic de terrassa

2010-05-17T10:44:00.000-07:00

Fa dies que volia escriure al bloc per ensenyar l’hort de balcó de casa meva al barri de Canaleta. No es cap meravella, és un intent de fer un hort d’un urbanita amb poc temps i nocions molt bàsiques. Però fins i tot dedicant poc temps, i amb pocs coneixements he aconseguir fer-me una amanida acabada de recollir a base de ceba, enciam, cibulet, unes fulletes d’orenga, i unes fulletes i una flor de caputxina, a la qual acabo de condimentar amb altres condiments suplementaris...

He aprofitat el balco per instal•lar una d’aquestes taules per fer un hort de balcó que es poden comprar per Internet, amb un substrat de fibres de coco i compost, molt lleuger. Hi ha un segon nivell de l’hort fet a base de testos de diferent estil i volum, i finalment una bateria de petits testos amb plantes aromàtiques i de cuina, de llavor ecològica, comprats en una botiga de Girona de “biopijos”. (No em pregunteu com és que les tinc plantades...)

A la taula-hort hi he plantat coses de poc volum, essencialment cebes i enciams, que segons he sentit dir fan una bona combinació. El problema és que la terra té poca consistència, s’asseca molt ràpid, i la fibra de coco és bastant inerta pel que he de millorar molt encara el substrat.

Taules amb cebes i enciams plantats a l'hivern

Els testos de moment m’han funcionat bé, amb tomates (tot i que no es van fer gaire grans), enciams, cebes i no tan bé amb carbassó-l’any passat- i les cols –aquest hivern-. El fet que a l’hivern no toqui massa el sol a la terrassa, ha fet que les cebes d’hivern siguin petites i les cols no s’hagin fet.

Actualment encara tinc per collir algun enciam i cebes de l’hivern, com dic les cols de l’hivern no m’han crescut, la maduixera que vaig plantar la tardor passada, es va fent gran però de moment no fa maduixes, li donarem més temps.
La setmana passada vaig plantar tomateres als testos- de tres en tres- no se si seran masses per un test, cebes i enciams. De moment amb això ja vaig fent a veure com va la primavera. Com a curiositat comentar que a primers de març vaig trobar unes erugues de la papallona de la col (Blanca de la col –Pieris brassicae) a sobre la caputxina –que estava al costat de les cols- i després de treure les erugues i posar-les en un pot estic esperant veure la metamorfosi de la papallona. D’això si que se’n diu tenir la natura al teu jardí. També tinc un parell d’erugues negres i taronges a la ruda encara pendents d’identificar, ja us explicaré.

Cols plantades a l'hivern que no han crescut bé per manca de sol. La terrasa a l'hivern no va bé per fer hort. A més se m'hi van presentar uns visitants inesperats. Erugues de la papallona de la col. Com a mínim van augmentra la biodiversitat del meu balcó.

La caputxina també va ser víctima de les erugues de la papallona de la col.

les erugues en qüestió: papallona de la col (Pieris brassicae).

Tal com ha quedat l'hort al maig després de plantar més cebes i enciams. A més a l'hort en aquesta imatge també s'hi veu romaní, frigola, ruda, orenga, maduixera, uns tulipans,

A l'altre extrem del balcó hi ha testos, on creix cibulet, unes ortigues, tomateres, un aloevera, la caputxina, i plantes de cuina i aromàtiques en pots petits

les tomates i l'aloe vera...

A veure quan podrem recollir... de moment que vingui el sol i el bon temps...

Urbanisme i model de ciutat a Banyoles

2010-05-02T15:04:00.000-07:00

Us adjunto a continuació un escrit sobre urbanisme i model de ciutat a banyoles inclós dins el butlletí d'ICV-independents de Banyoles "Rebombori" número 2. 2010, on intentem fer una mica de rebombori amb temes de ciutat de Banyoles.

Podeu descarregar el butlletí a : http://www.iniciativa.cat/plaestany/publications/680

Urbanisme i model de ciutat.

Quan volem parlar de model de ciutat i, especialment d’urbanisme, en general ens costa molt d’anar més enllà de quatre propostes globals i d’alguns conceptes ideològics/teòrics com que sigui pràctica, sostenible, moderna, maca, etc. Sovint no hi ha prou coneixement tècnic per fer propostes realistes, però com sempre un es pot informar, i un cop passat aquest temps, cal ser valent i proposar. Actualment està encarregat el nou planejament urbanístic (POUM) de Banyoles i això vol dir planejar les necessitats de Banyoles a 20 anys vista.

La Banyoles del futur, que no hauria de ser massa llunyà, urbanísticament té diversos reptes, derivats del planejament actual vigent des del 1985, i que cal solucionar:

• Hi ha una manca d’equipaments que actualment no tenen espai on ubicar-se: de forma urgent podrien ser centre cívic, estació d’autobusos, nova escola, nova biblioteca i zones d’aparcaments prop del centre.

• Banyoles té un nus de comunicacions per la zona entre Can Puig i Mas Palau que genera conflictes en la mobilitat i que cal solucionar per millorar la circulació a la ciutat.

• Com incorporar la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut a la ciutat.

• Fusionar funcionalment i paisatgísticament la ciutat amb el seu entorn natural

Fins ara l’urbanisme es basava en que la ciutat ha de créixer, que s’ha d’ocupar tot el sol pla i útil del municipi per a ser edificat, que quan més s’edifiqui més ingressos a l’ajuntament, que edifiquem tots els espais igual i amb els mateixos criteris i que fem cas omís del patrimoni i dels valors intrínsecs del territori i ho homogenitzem tot, sense respecte pel medi ambient ni per la història del municipi. Sota aquests principis la solució als reptes són clars: utilitzem sota Monestir per fer una gran ronda viària per l’est del municipi, hi construïm els aparcaments i altres equipaments, a més podrem urbanitzar i créixer, i ja deixarem dos o tres horts protegits per fer un mini parc urbà. Aquets model desarrollista no només és el que ens ha portat a la crisi, sinó que hipoteca el nostre futur, com ho va fer l’actual pla. El resultat de tot plegat és veure com la ciutat ha anat creixent i ofegant l’entorn de l’estany de Banyoles, creant barreres entre allò natural i allò urbà.

El Model ICV-independents de Banyoles basat en una nova mentalitat, construir la ciutat responsablement, proposa: Fusionar la ciutat amb l’Estany conservant gran part dels recs i hortes a l’entorn de la riera Canaleta, natura i ciutat costat de costat, serà l’Estany el que entrarà a la ciutat pels recs. Construir un vial de baix impacte per millorar les comunicacions en paral•lel i a una certa distància de la riera Canaleta. Convertir la zona Industrial de l’entorn de Ronda Monestir en una zona residencial amb edificabilitat densa amb pisos, i on s’hi concentrarien gran part dels equipaments necessaris per a la ciutat. Concentrar tot el sol destinat a sistemes d’espais lliures -àrees verdes i equipaments, sòl públic- dels trams edificats cap a la zona de Sota Monestir per a conservar els horts i recs. Restaurar la Riera Canaleta com a parc fluvial, socialitzant l’espai. Reservar terrenys per al pas del tramvia. Desenvolupar la zona de sota Monestir amb criteris més rurals, sense negar l’opció a certs usos i ocupacions necessàries per la ciutat, mantenint el caràcter de l’espai i la identitat i caràcter històric de la ciutat.

Banyoles no necessita més del mateix pel futur, hi ha edificis buits i sòl per construir per tenir un creixement raonable i assumible, nosaltres apostem per una nova visió de la ciutat.

Els versots de LIMNOS pel Carnestoltes Banyoles 2010

2010-02-15T09:12:00.000-08:00

Com cada any les gàrgoles de foc han organitzat els versots a la Plaça Major, que reuneixen a entitats i persones que llegeixen versots amb certa crítica social i política. Podeu veure alguns dels versots d'anys anteriors a http://www.gargolesdefoc.blogspot.com/

Felicitats al nou parc natural del Montgrí

2010-02-15T08:46:00.000-08:00

Fa uns dies el Parlament ha aprovat l'inici dels tràmits per a la declaració del Parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Una gran i esperada notícia per tots aquells que anel·lem la conservació del nostre patrimoni natural. Me n'alegro principalment perquè he treballat a la zona i realment en un espai tan petit hi ha una diversitat d'ambients d'elevat valor ecològic, i que pateixen una forta pressió per part de les activitats humanes.

El fons marí de les Medes, les platges de l'Estartit i Pals, una de les poques que encara mantenen certa estructura de dunes i reredunes amb maresmes, les llacunes litorals del ter Vell, la Pletera i les basses d'en Coll, els antics estanys dessecats, alguns en recuperació, com els de Boada, Bellcaire, Pals, ... els cingles del Montgrí amb el duc i l'àguila cuabarrada, amb espècies aquàtiques interessantíssimes com el fartet, la babosa de riu, la tortuga d'Estany, les nàiades, o les plantes de dunes com l'Stachys maritima, l'eufòrbia palustre,...

Tot aquest espai ha de conviure amb el turisme, el conreu dels fruiters, dels arrossars, les activitats aquàtiques, la pesca, quin repte... i res millor que un parc Natural per buscar aquest equilibri del territori.

El parc com sempre neix amb bona voluntat i amb un pressupost previst que és el més important. Però, esperem que això funcioni de veritat, perquè molt sovint veiem parcs naturals al nostre país gestionats amb bona voluntat i sense diners que acaben desenvocant amb problemes de gestió i desencant de la població local. Si això passés al baix Ter donariem la raó a tota la caverna mediàtica i social formada per grans propietaris, associacions de caçadors i de pagesos i altres lobbies, gent tota ella amb una visió del territori concreta, basada en l'explotació sense condicions, i on el respecte per l'entorn és l'última prioritat de moltes. Un gran repte sense dubte, que esperem sigui profitós per promoure un turisme de qualitat, un conreu de l'arros amb denominació, un equilibri territorial, i amb grans reptes com son la restauració de la Pletera i de la zona de Ràdio Liberty.

Un exeple de turisme responsable. Tot i que tota la vida he anat a la platja de Pals, des de petit, per acabar fent un vol i passejant pel bonic poble de Pals, i comprant alguna cosa, ara canviaré Pals per Torroella. Torroella aposta pel Parc, en canvi l'alcalde de Pals no creu en el Parc, simplement diu que si, però no d'aquesta manera. De quina manera s'hauria de fer un Parc? O és o no és!! No fem riure. Ara coma consumidor responsable aniré a platja a l'Estartit, passejaré pel Museu de la Mediterrània i dinaré a Torroella.

...i després del Parc del Montgrí i amb la tramitació del parc Natural de Collserola, gairebé enllestit, el següent de la llista a 3-5 anys vista hauria de ser el nostre Estany de Banyoles. Esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada!!

Nevada a l'Estany de Banyoles

2010-02-01T08:51:00.000-08:00

Aquest matí 1 de febrer de 2010, la comarca ha despertat enblanquinada i gelada.
La sortida de sol a l'Estany, ilumina els turons nevats de l'entorn de l'estany i ens deixa imatges que parlen per si soles.

Montsanto deixa les llavors del terror sota la terra

2009-10-20T14:34:00.000-07:00

Després que el nostre Parlament de Catalunya ignorés una iniciativa legislativa popular amb més de 100.000 firmes per aturar el conreu de transgènics a Catalunya, els col·lectius socials, pagesos i sectors afins a la responsabilitat mediambiental i a l'alimentació sana segueixen lluitant per a aconseguir aturar aquesta colonització empresarial encoberta d'obra benèfica.

Si voleu trobar bons argument contra els transgènics, o més ben dit, en contra de com s'estan utilitzant els trangènics i dels efectes negatius que produeixen tal com ho estan fent, dediqueu una estona a veure els dos documentals que ha emés 60 mintuts sobre Montsanto. Fan esgarrifar.

http://www.tv3.cat/60minuts/index.html
"El món segons Montsanto (1) . El mes de juny passat, els principals partits catalans del Parlament, PSC, CIU i PP, van votar en contra de l’acceptació a tràmit d’una iniciativa legislativa popular; una proposta de llei avalada per més de cent mil firmes que pretenia prohibir el cultiu de transgènics a Catalunya. En aquest context, “60 minuts” emet durant dues setmanes el documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador, periodístic i al mateix temps militant, fet per Marie-Monique Robin que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats.

El món segons Montsanto (2) “60 minuts” emet la segona part del documental “El món segons Montsanto”, un treball d’investigació molt revelador que repassa la història de la multinacional americana que actualment és líder mundial dels organismes genèticament modificats i està considerada una de les empreses més contaminants de l'era industrial (PCB, agent taronja, hormona del creixement bovina, Roundup...)."

L'impacte de les espècies invasores sobre la biodiversitat: de la resignació al rebuig, passant per l'acceptació

2009-09-17T10:13:00.000-07:00

Està científicament comprovat que la introducció d'espècies foranes que desenvolupen comportaments invasors és una de les causes més importants de pèrdua de biodiversitat del Planeta. Però això es pot aturar?, és reversible?, cal evitar-ho?.

En els casos en que aquesta invasió d'espècies foranes afecta a l'economia està clar que hi ha un rebuig unànime a la introducció d'espècies, a nivell popular està molt mal vist i tothom coincidiria en afirmar que es tracta d'un atemptat ecològic. Els casos més coneguts serien l'actual plaga de cargol poma al Delta de l'Ebre, que afecta als camps d'arròs negativament, tal com fa el cranc de riu americà. Però si bé en alguns casos encara som a temps d'erradicar-los, el primer, en el segon ja hem fet tard, i el cranc roig americà s'ha fet amo i senyor de totes les masses d'aigua del país. Una altra espècie molt negativa és el musclo zebra, que tapona canonades i altres infraestructures hidràuliques.

Hi ha altres casos en que l'invasió pot causar problemes de salut, com el cas del mosquit tigre. Llavors si que es gasten molts diners en erradicar-lo, i evitar que s'escampi, tot i que tampoc amb molt entusiasme.
Hi ha casos d'introduccions que no tenen efectes econòmics, ni de salut negatius, sinó positius. Això fa que, per exemple, pescadors hagin lluitat a mort per defensar que el black bass i la carpa no son peixos d’aigua dolça exòtics invasors, quan si que ho són, i demanen que es mantinguin les seves poblacions en les aigües catalanes argumentant els beneficis econòmics de la pesca esportiva, el turisme, allotjaments, etc...

Hi ha altres espècies que simplement són invasores, afecten negativament els ecosistemes naturals, i al no afectar l’home són simplement ignorats. La introducció d’espècies exòtiques en medis aquàtics és el cas més flagrant, com que la vida a sota l’aigua no es veu, l’impacte és poc rellevant. Així, en el cas de l’estany de Banyoles tenim una comunitat de peixos dominat pel black bass, el peix sol i la gambusia, d’origen americà, i la carpa, d’origen asiàtic. La comunitat de tortugues d’aigua la domina la tortuga de florida o d’orelles vermelles, en els mamífers s’hi veu sovint el porc senglar, repoblats amb exemplars creuats amb porcs domèstics, i el visó americà, en amfibis un dels més abundants és la granota pintada, provinent del nord d’Àfrica, i en ocells hi abunden els ànecs de granja, el cigne o les oques egípcies. Les plantes no escapen al fenomen, els prats de l’entorn de l’estany s’omplen al setembre d’una planta invasora herbàcia, un aster, que cobreix tots els prats, i també al bosc de ribera hi creixen falses acàcies, ailants, troanes i piracants. Segueixo...

Alguns diran que és evolució natural, i que en 100 o 200 anys la natura es reequilibrarà de nou, que ha passat sempre. Altres diuen que amb les introduccions espècies autòctones n’han sortit beneficiades. Les cigonyes i les llúdrigues han millorat les poblacions en gran part degut a l’alimentació amb l’abundant cranc de riu americà. Altres diuen que no val la pena gastar diners en aquestes espècies, i que fins i tot quantes més espècies hi hagi millor, encara que siguin d’altres ecosistemes, hàbitats o continents... la veritat és que l’home ha accentuat el procés d’extinció de moltes espècies, que l’alteració que estem causant als ecosistemes és molt greu i que tenim l’obligació moral de promoure iniciatives per equilibrar la situació.

Potser no es podrà tornar a l’origen, però com a espècie humana, que ens considerem més avançada i civilitzada, és un dels nostres deures intentar buscar un desenvolupament més respectuós amb l’equilibri natural Per això, qualsevol iniciativa de control o eliminació d’espècies exòtiques ha d’ésser aplaudida, malgrat possibles dubtes ètics. Està clar que la culpa no és dels animals introduïts, sinó de les persones, però cal eliminar o retornar als llocs d’origen les espècies introduïdes. Si a algú això li sona feixista, no ho és, doncs es tracta de buscar la recuperació de l’equilibri natural, no es pot educar a als animals i plantes en la convivència i per tant la única opció és l’actuació radical. A Austràlia tanquen badies senceres per eliminar espècies, assequen llacunes, a Cadis van enverinar una llacuna sencera, i a l’Estany de Banyoles aviat s’iniciarà un projecte LIFE per a controlar les espècies aquàtiques invasores, amb actuacions com la que LIMNOS va promoure a les llacunes de Can Morgat (veure notícies a www.limnos.org).

Podem resignar-nos a la situació per inevitable i seguir a la nostra, podem acceptar-ho com un fet normal i colateral a la globalització de l'espècie humana, o ho podem rebutjar i actuar en consequència.

La Festa de barri, per molts anys!!

2009-07-28T11:32:00.000-07:00

Les festes de barri formen part del dia a dia de moltes ciutats i pobles de Catalunya, i també del record de moltes persones. De la festa del barri de Canaleta on vaig néixer en tinc records d'infància, participant de les activitats de la tarda per la mainada, el sopar del vespre i el concert de música per gent gran. Per un nen de 11 o 12 anys allò representava l'oportunitat de sortir de nit amb altres nens i voltar pel barri sense el control dels adults que estaven més per la festa que per nosaltres. No es que fos mol trapella i tampoc molt rebel, però d'aquells dies en recordo emocions curioses, en companyia d'altres nens que fumaven, una cosa que per mi era quelcom impensable, i cosa que mai vaig fer per la gràcia de la meva allargada innocència infantil. Més tard ja a l'adolescència amb la colla voltàvem les nits d'estiu per les festes de barri, les Pedreres, Mas Palau, Sant Martirià, etc... i dels pobles del voltant...

Estic content que s'hagi recuperat la festa del barri de Canaleta, després de més de 11 anys sense festa. Jo vaig deixar el barri al 1992 amb 18 anys, i des de fa uns quants que hi torno a viure. Poder participar de l'organització de la Festa ha estat una bona experiència. N'hi ha que tenien por, que si al sopar només vindran que els nens negres, que ens ho aixafaran tot, que no vindrà ningú, i al final... tot va anar molt bé. Durant al sopar hi havia una barreja de gent gran, parelles del barri, famílies joves amb nens, els avis de la coral de la gent gran, joves de l'organització de la festa, nens i nenes marroquins, subsaharians, sud-americans, etc.. de totes races, una bona mostra del que és el barri. Molts immigrants adults només van venir a controlar els nens, però malgrat tot ha estat una bona iniciativa a millorar molt per l'any vinent. El millor la implicació de tota la gent del Consorci de benestar Social que han apostat per la festa com a una eina de cohesió social. La realitat del barri és molt dura, amb una part de la població molt envellida, parelles grans, sovint provinents de les primeres migracions d’andalusos, murcians,.. i una barreja racial de molts grups diferents, romanesos, magrebins, subsaharians, sud-americans, etc... la majoria de famílies d’aquí amb els anys han marxat com van fer els meus pares, i les poques parelles joves del barri els costa implicar-se en coses així, però cal millorar per teixir xarxes socials i apropar la gent i les cultures. Cal convertir els inconvenients del barri en possibilitats!!

Per molts anys Canaleta, el barri s'ho mereix. Canaleta està de festa 11 de juliol de 2009.!!

El nivell dels polítics de la comarca

2009-05-27T10:37:00.001-07:00

L'actitud dels polítics locals envers del Pla Director Urbanístic del Pla de l'estany és per a mi decepcionant. I també serveix per mesurar el seu nivell, i cal dir que no han estat a l'alçada, almenys fins al moment.

Estic d'acord que estem acostumats a que els documents amb aquests títols acabin siguent un document més al calaix que ningú es mira. Però gastar diners públics per una cosa tan sana com planificar com desenvolupar el territori comarcal en els propers 25 anys hauria de ser una prioritat i d’interès per a tothom. Els nostres representants s'ho han agafat com una broma i no hi ha parat la més mínima atenció.

El document públic es va presentar i es van donar 3 mesos de termini per a presentar al·legacions a les entitats i particulars i 4 mesos als ajuntaments. Mentre que en els primers tres mesos entitats com Limnos, les associacions de veïns de Vilert i Centenys i la de Corts, la plataforma Vall de Miànigues i altra gent muntàvem fòrums de debat i xerrades per informar-nos, els polítics s'ho miraven. Acabat el termini dels tres mesos ara els ajuntaments i el Consell Comarcal demanen més temps per presentar al·legacions. No han tingut temps de mirar-se el document!!! Ai pobrets! Ara es desperten i posen el crit al cel per coses que no els agraden, en un document que teòricament ha estat encarregat per ells. Que no sabien el que encarregaven. Ara els molesta que el document posi ordre urbanístic a la comarca i els digui com haurien de fer les coses. Acostumats a anys a fer el que es vol, quan es vol i de la manera que es vol, ara això de fer les coses amb criteri tècnic més o menys assenyat els va gros, molt gros.

S'han despertat tard, i quan s'hi han volgut posar han vist que la cosa era més seriosa del que es pensaven. Ara , gràcies a les seves ploramiques tenen més temps per al·legar i també per contrarestar les al·legacions de les entitats, de les quals disposen de fa temps. El Consell Comarcal es va dignar a fer una reunió amb les entitats on vam fer un interessant intercanvi d'opinions. Tot i que va semblar més que ells recollien idees, per després passar de nosaltres. I ajuntaments com el de Banyoles no ha fet ni debats al ple, ni res... Val més que ho deixem estar, però és per posar-se a plorar. Deixar la comarca en mans d'aquesta gent és com tenir un vaixell a la deriva. Necessitem algú que sàpiga portar el timó i que sàpiga cap a on anar. Em sembla que els polítics locals, d'ajuntaments i consell comarcals, només es deixen portar pel corrent, i no volen ni remar per anar més ràpid, ni marcar el rumb, ni canviar d'embarcació, simplement anar fent,...quin país!!!!

Què interessa als banyolins? Cinema, concerts, xerrades,....

2009-04-18T14:58:00.000-07:00

Aquesta setmana he assistit a diversos actes culturals i socials a Banyoles, fet que constata que és una ciutat amb gent amb iniciativa i amb persones que es preocupen per oferir activitats per al gaudi de la gent.

El dijous presentaven la pel·lícula “El Cant dels Ocells” al teatre municipal, una obra premiada i que s’havia d’anar a veure. Fins al moment no havia vist cap pel·lícula de l’Albert Serra i dels seu grup d’actors i equip, i tenia ganes de veure-la per poder-ne opinar. La veritat és que no em va sorprendre ni decepcionar, de fet ja hi anava mentalitzat. Un parell de diàlegs divertits, dels que a la meva colla anomenàvem de besugus, amb alguns “Com vulgueu?” pel mig, aquella típica frase que no deixa avançar, ni et permet desencallar cap discussió, unes sessions d’imatges molt maques, sobretot l’escena de l’aigua, i alguns dels paisatges, i el fet diferencial de ser una pel·lícula a ritme lent, sense presses i que et permet buscar els detalls de la imatge i gaudir del pas de la pel·lícula. Per altra banda, algun moment mes soporífer, doncs, de tant lenta, perdies el fil i el sentit de la pel·lícula, si es que n’hi ha algun que jo per ignorància suposo no vaig saber trobar (tampoc el vaig buscar), en molts moments una imatge massa fosca, un final que no vaig entendre, i la llàstima del soroll de la màquina que se sentia al cinema...Bé, com ja he dit s’havia de veure, ni ho trobo tan espectacular, ni s’ha de marxar a mitja pel·lícula, és una altra manera de fer cinema que es bo de veure.

El divendres una sessió a l’Auditori de Banyoles, en la qual una jove orquestra de Banyoles va interpretar diverses peces, commemorant el dia de la república, tocant una sardana republicana, una altra de J. M. de Saderra i alguna altra peça més. Tot i que a mi no em diuen gaire res les sardanes, l’acte de veure tocar en directe aquesta musica pren una altra dimensió, i la veritat és que em va semblar que els joves components de l’orquestra ho van fer molt bé, i que l’audició em va deixar una sensació molt agradable, i això és bo.

Avui dissabte finalment he anat als actes dels 50 anys de l’Escola de la Vila de Banyoles. Quins records que he pogut recollir a l’escola on vaig passar uns quants anys de la meva infantesa, on recordes coses bones i no tant bones, i on et pots permetre el luxe de tenir us moments de nostàlgia i alegria per tot el que has viscut. Els mestres de l’escola s’han esforçat per organitzar un conjunt d’activitats diverses, xerrades, música, teatre, contes, etc. per fer més atractiva la visita a l’escola i fer més interessat el fet d’entrar a l’interior de les aules, no només als alumnes, sinó a pares i ex-alumnes.

Després d’aquest munt d’activitats, podríem dir, ostres tu, a Banyoles quina marxa. Però no puc evitar sentir un lleugera sensació de desengany o de tristor per la poca presència de gent a alguns d’aquests actes. La sala del teatre no estava ni mig plena per veure una pel·lícula d’un autor de la comarca, el concert si que va tenir bona presència de públic, aquest cop si, tot i que preferentment pares dels joves músics, i finalment el pas de gent per les activitats de l’escola ha estat molt escàs, amb molt poca gent, principalment pares amb mainada petita de l’escola. Sap greu per la gent que s’esforça a fer coses a la comarca, doncs a vegades em dona la sensació que a Banyoles no sabem gaudir de les activitats que ens organitzen. Vull fugir de culpabilitzar a la gent, perquè la gent ja té molta feina a casa seva, potser no li interessa res del que es fa, o prefereix marxar de Banyoles, o té altres altenatives, però a vegades hom té la sensació que després es critica que a Banyoles hi ha poca vida, o que es fan poques coses, i les coses s’han de fer entre tots. Per això, a vegades em pregunto que interessa als banyolins?, i per no fer-me mala sang sempre acabo pensant... Tu gaudeix del que a tu t’agrada, i segueix assistint al que es fa a Banyoles, perquè a Banyoles hi ha gent molt compromesa i amb ganes de donar vida a la ciutat,...

L'alcalde de Banyoles acusa Limnos d'actuar políticament

2009-03-14T02:07:00.000-07:00

Pot un alcalde embrutar la imatge d’una entitat d’utilitat pública, social, no lucrativa i independent com Limnos i seguir amb la legitimitat intacte per governar un ajuntament?

Limnos, entitat ecologista del Pla de l’Estany, fundada el 1987, més de 21 anys d‘existència i 130 socis, entitat activa per la ciutat que no només genera activitats naturalistes, sortides, cursos, o fa sensibilització ambiental, sinó que fa una tasca de prevenció i denúncia dels impactes ambientals tant dels ciutadans, empreses com administracions.... De reconegut prestigi als mitjans de comunicació per la seva visió crítica però sempre que possible constructiva,...amb els seus alt i baixos com tota associació formada únicament per voluntariat ambiental, ... i amb els seus errors i encerts...

Resulta que segons l’alcalde de Banyoles una entitat així, està manipulada políticament!!!(http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=4641&t=Miquel+Noguer+reconeix+la+tasca+de+Limnos+en+l%E2%80%99afer+dels+parterres%2C+per%C3%B2+creu+que+ha+actuat+pel+color+pol%C3%ADtic). Aquests comentaris al pati de col·legi, a la conversa de bar, a la tertúlia entre gent que no segueix la premsa, ni la tasca de Limnos, i que no coneix a la gent de l’entitat es poden mig entendre. Des dels seus inicis a Limnos se l’ha relacionat amb Plataforma, després amb ERC i fins i tot amb ICV actualment, es un fet innegable, però propi de la gent que desconeix la realitat, gent que viu fora de la política i de l’actualitat social del municipi.

Però aquestes declaracions en boca d’un alcalde de Banyoles, una persona “culta” i amb “criteri” que representa a tots els ciutadans...és un fet molt trist. Ens agradaria saber on estaven ell i els seus assessors els quatre anys de govern d’ERC, quan l’alcalde ens va citar en diverses ocasions també per renyar-nos per la nostra activitat. ERC llavors s’argumentava dient que feien coses bé com el projecte Life, el Parc Natural i el nou Reglament d’Activitats de l’Estany. Ja veiem que de tres coses, dues estan pendents, un aplaudiment per ERC. I de CIU-PSC portem dos anys de govern i les denúncies de Limnos han estat mínimes, probablement per la inactivitat gairebé soporífera de l’àrea de Medi Ambient, però també per donar marge de maniobra al nou govern amb temes com el RAE i el Parc Natural que ERC no va saber acabar. Limnos de color polític? El dissabte 22 de març Limnos estarà amb totes les entitats ecologistes de Catalunya a Barcelona per manifestar-se contra la política ambiental del Govern de la Generalitat demanant les dimissions del Conseller de Medi Ambient d’ICV, del conseller d’Agricultura i el d’Urbanisme del PSC, entre altres reivindicacions... en voleu més?

Al senyor alcalde li dic que miri les hemeroteques i trobarà les notes de premsa denunciant la pista d’atletisme, i si no es va denunciar explícitament a Patrimoni és perquè no ho sabíem llavors, però si ara. Li adjuntarem al nou alcalde de Banyoles el llistat de notes de premsa contra l’activitat de l’ajuntament de Banyoles i veurà que el seu govern de CIU-PSC en porta moltes menys. Potser serà qüestió doncs de fer-li cas i tractar-los igual, i per tant a partir d’ara ser molt més exigents... En dos anys de govern Limnos ens hem reunit dues o tres vegades amb el regidor de medi de l’ajuntament, sempre demanant més col·laboració, i sempre a iniciativa de Limnos, mai a petició de l’alcalde ni de cap altre regidor s’han interessat en parlar amb nosaltres. Ha estat suficient una sola nota de premsa una mica contundent contra la tasca de l'ajuntament per acusar-nos d’actuar políticament i recriminar-nos la nostra manera de fer, i quedar-se tan ample. Mentre que amb una ma embruta la nostra tasca per l'altre ens ha felicitat i donat copets a l’esquena per la nostra actuació (molt propi d’ell, ja el comencem a conèixer).

En tot cas moralment que un alcalde s’atreveixi a fer insinuacions com aquesta de militància política d'una entitat és gravíssim, fora d’un context més informal, fer aquesta manifestació pública, llençant merda i embrutant la tasca d’una entitat social sense afany de lucre és realment escandalós, per més que ho faci amb la boca petita. Vol dir que aquest senyor no entén que és una entitat social, no entén quina és la tasca de Limnos, que vol dir la independència i vol dir no estar acostumat a que li portin la contrària,... a mi les seves declaracions m’han ofès i indignat. Anys treballant per la imatge d’una entitat per, aconseguir un rigor i seriositat, debatent, demanant consens, amb el que costa intentar tenir una entitat oberta a tothom, amb el que costa que la gent participi en el voluntariat, amb el que costa fer nous socis i trobar suports públics i privats, parlant sempre amb les administracions, i que un alcalde embruti el nom d’una entitat amb insinuacions és per demanar ...no se... potser no la dimissió (o postser sí?), però a nivell personal, em decep i entristeix que una persona així sigui alcalde de la meva ciutat. Cal una rectificació pública de l’alcalde, sense cap mena de dubte i una reunió urgent per aclarir aquest tema.

Aquest escrit és total i exclusivament a títol personal, i no ha estat debatut en la Junta de Limnos, ni ha arribat previament a cap dels seus membres.

La màgia de les “Llúdrigues fastigoses

2009-01-20T10:06:00.000-08:00

Amb el crit de “llúdrigues fastigoses” el jovent de Crespià intentava escarnir i mofar-se dels rivals de l’altra costat del riu Fluvià a Esponellà al voltant dels anys 30 i 40. La rivalitat entre pobles veïns sempre ha estat una tònica, i també ho era, tal com m’ha explicat en alguna de les seves batalletes el meu avi “Quim”de Crespià. És evident que amb 80 i escaig anys, i amb aquests records sobre la llúdriga, al meu avi se li ha fet molt complicat entendre la meva passió per aquest animal i la meva insistència en la seva conservació i protecció. Però, els nets no sempre podem complaure als avis, i de fet a mi sempre m’ha agradat fer la meva sense la necessitat de donar explicacions o complaure a ningú per força.

Les llúdrigues per mi ho han estat gairebé tot, i formen part ja de la meva vida d’una forma inesborrable. M’han comportat emocions, vivències, viatges, sorpreses, responsabilitats, il·lusions, nervis, burles, conyes, ansietats, plaers, projectes futurs, amors i desamors, feines i hores perdudes, baralles i converses apassionades, nits fredes i cors calents,...tot d’ençà de fa més de 10 anys quan vaig acabar la meva carrera de biologia. L’inici d’aquest viatge apassionant va ser un estiu de 1997 quan em vaig fer soci de Limnos amb 21 anys, una entitat que des dels seus inicis tenia com a objectiu el retorn de la llúdriga a la comarca i a l’Estany. Amb l’excusa de la llúdriga i ja a Limnos he conegut gent, he fet amics, i sobretot i per sobre de tot, he aprés moltíssim i m’he fet persona, en base al respecte per la natura. Les tasques dures i poc agraïdes en el mon de l’ecologisme, sempre a contracorrent i lluitant contra el sistema, per mi han tingut la recompensa en la vessant naturalista de l’entitat.

Al 1999 vaig assistir a l’alliberament de la primera llúdriga al riu Ser a la resclosa de Serinyà. Després d’assistir a diversos censos de llúdrigues als aiguamolls de l’Empordà sense sort, el juliol del 2005 vaig veure el meu primer exemplar a la comarca, un pas fugaç per la resclosa de Martís al Fluvià. Al 2006 trobava el primer rastre a l’Estany de Banyoles a Can Morgat i ara ja es probable que hi hagi més d’un exemplar de forma regular tal com han indicat els resultats del projecte de voluntariat de Limnos sobre la llúdriga.

La meva última satisfacció, 3 llúdrigues juntes a l’Illa de Fares el passat 11 de gener ja fosquejant, nedant a menys de 10 metres de mi... una meravella... un instant de satisfacció... un punt de llum a la vida en un instant de foscor, que simplement il·lumina el camí per seguir endavant en la direcció correcta i amb la força renovada i creixent.

La llúdriga ha alimentat el meu esperit i el meu cor de passió i il·lusió, mentre que la meva tasca professional i el voluntariat ambiental amb Limnos han alimentat el meu caràcter i personalitat, i per tot plegat, ara mateix, no em fa res sentir-me una llúdriga fastigosa, perquè on hi ha llúdriga hi ha peix, aigua i vida i on hi ha vida, hi ha esperança i amor.

Una Nova Cultura del Territori: El Pla Director Urbanístic

2009-01-18T14:44:00.000-08:00

El passat cap de setmana un grapat de gent i entitats interessats en promoure una nova cultura del territori ens vam trobar a Girona coordinats pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST http://www.centresostenibilitat.cat/). La idea es fomentar els cercles per a la sostenibilitat, una mena de xarxes de persones i entitats que a nivell local/comarcal treballin per fomentar aquesta nova cultura del territori, més sostenible, i menys creixent.

Al Pla de l’Estany tenim una bona excusa ara per reunir-nos per parlar d’això, del territori. Està a exposició pública el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany i hi ha tres mesos per fer-hi al·legacions. Aquest document preveu el desenvolupament urbanístic de la comarca al llarg dels propers 25 anys en base a unes previsions de creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. És probable que l’actual crisi faci variar aquestes previsions, i en tot cas, aquesta previsió de creixement i el document resultant de propostes hauria de comptar amb un important debat social (fins ara gens promogut per les administracions). La importància d’aquest document rau en el fet que és el que hauria de marcar el que fa cada un dels municipis de la comarca d’una forma global, un aspecte que fins ara no es tenia en compte i així hem acabat amb pobles desestructurats, polígons industrials buits i mal localitzats, dispersos, mals serveis i mala planificació en la mobilitat. És moment de posar senya a tot plegat.

El debat social es van encarregar d’organitzar-lo diverses entitats socials que ja es van reunir per preparar unes propostes pel pla director durant l’any 2008. Ara és el moment de tornar-se a reunir. Entitats com Limnos, associacions de veïns com la de Vilert, Miànigues, Corts, la plataforma de defensa dels horts i els recs, entitats com Fa Pudor, La Falç, etc... poden aportar idees de com volen que sigui la nostra comarca en el futur. Més transport públic, millor mobilitat, menys carreteres i menys polígons industrials, més equipaments socials, la protecció de les hortes, etc... Un munt de temes ara estan de nou a sobre la taula. Seria bó que altra gent, així com també els grups polítics es prenguin seriosament aquest document, que hauria de marcar una línia clara de desenvolupament coherent, i posar límits al creixement, desclassificar alguns polígons industrials mal ubicats com el de Serinyà, o algunes zones urbanes en terrenys molt bons com els horts de Banyoles... També caldrà vigilar com queden temes com la variant de Miànigues, el nou pont al riu Fluvià i un llarg, etc. Ens esperem tres mesos de feina, i ja estem planificant la primera reunió per a debatre el punt de vista més social i ecològic del Pla.

El missatge d'en Tomàs Molina

2008-12-01T17:39:00.000-08:00

Fa uns dies Tomàs Molina va fer una xerrada a Banyoles sobre canvi climàtic. La presència d’una persona mediàtica i la celebració de la Setmana de la Ciència va permetre omplir la sala del Museu Darder amb més de 150 persones, joves i gent gran, un públic entregat. La xerrada molt amena i interessant va anar desgranant totes les raons i problemàtiques del canvi climàtic, amb un home del temps en plan showman estel·lar, en molts moments superant al seu homònim del Polònia en gràcia, i en d’altres fregant la fanfarroneria. Però, enmig d’uns arguments interessants i rialles, el discurs del mediàtic va anar desgranant missatges preocupants al meu entendre. Frases com “des de Franco que no s’ha fet cap embassament”, “fem el que fem en trenta anys l’efecte del canvi climàtic serà el mateix”, “jo no soc un expert, ...però caldrien més embassaments, i la interconnexió de xarxes”, “un debat social, realista,...” El discurs de l’orador va anar desgranant un missatge concret basat en preparar-nos per aconseguir més aigua, fent més embassaments, i en assimilar conceptes com que gràcies als joves intel·ligents de la sala s’aniran inventant nous enginys per reduir l’escalfament del planeta. Penseu en vosaltres i en mantenir les vostres necessitats, no penseu en consumir menys i en que n’hi haurà menys d’aigua, sinó que l’heu d’exprimir al màxim. A mi em va semblar que el mediàtic preparava el terreny als polítics pel futur. Em podríeu prendre per paranoic, però no són arguments com aquests els que ens han portat a la crisi actual? No és el pensar només en un mateix, no estalviar, consumir innecessàriament, i fer les coses en base només al benefici econòmic el que ens ha desestabilitzat socialment. I va el senyor Molina i proposa perpetuar el model actual. D’acord que també va parlar de posar cisternes a les cases per aprofitar l’aigua de pluja, etc., però el pitjor va arribar quan va insinuar la necessitat de l’energia nuclear. No ho va dir, però se li va entendre, i sinó perquè va preguntar a la gent com faríem funcionar una dessaladora a la nit per fer aigua, un dia que no fa vent?

El pitjor de tot, per mi, és veure les persones de la sala com van tornar a casa convençudes de que hi haurà canvi climàtic, i que caldrà fer obres hidràuliques i inventar nous gins, confiant cegament en la revolució tecnològica de la societat. Davant aquesta estratègia mediàtica, jo em pregunto com i quan iniciarem la necessària revolució cultural, aquella que hauria de construir una societat més solidària, canviant els hàbits de consum, recuperant els valors morals i ètics de respecte pel que ens envolta, i reformar la societat després d’aquesta crisi. Calen urgentment persones amb criteri que liderin aquesta revolució cultural, sinó el que construïm a partir d’ara no tindrà fonaments, ni futur.

El dilema del retorn de l'os i el llop a terres catalanes

2008-11-04T16:01:00.000-08:00

Els últims dies el debat sobre el cas de l'ossa Hvala ha destapat aquells sentiments més primitius que encara ara l'home porta a dins. La por, el temor i el desconeixement ens porten a rebutjar qualsevol possibilitat de retorn d'animals com l'os o el llop a casa nostra.

Si l'home vol garantir la seva supervivència com a espècie ha d’aprendre a tornar a respectar la natura i el seu entorn. Sinó ja podem gastar temps i diners en aturar canvis climàtics i en repoblacions d'animals en extinció, que estarem signant la nostra carta de defunció a llarg termini. El problema és que encara no em aprés a pensar com a espècie, i pensem com a individus aïllats, com els animals, exactament que els nostres avantpassats romans, grecs o ibers.

El debat de l'ossa Hvala s'ha de reconduir, i hem de prendre mesures possibles per recuperar la població d'aquesta espècie al nostre Pirineu. Trobareu més informació a : www.sosossospirineu.org

Si voleu conèixer més sobre el llop, que aviat tornarem a tenir pels nostres boscos gràcies a l’abundància d'animals com els cabirols o els porcs senglars, us recomano participar de les jornades i activitats paral·leles d'aquesta setmana en el Col·loqui de Tardor: Llops i humans a Catalunya; Del passat al present. Organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, amb el suport de l'Àrea Territori i Paisatge d'Obra Social de Caixa Catalunya. Es realitzarà els dies 6, 7 i 8 de novembre de 2008 ala sala de conferències del Club Natació Banyoles. Per inscriure's cal omplir les dades que es demanen a la pàgina web:www.cecbanyoles.cat

Compte que ve el llop!!!

Mobilitat a l'entorn de l'Estany

2008-09-06T04:03:00.000-07:00

Pendre decisions no sempre és fàcil, i n'hi ha algunes que per afectar a molta gent i per existir un gran ventall de possibilitat i alternatives encara ho son menys. Així doncs... Que fem amb la carretera que volta l'Estany? acabarem el carril bici en el tram de Porqueres? Sembla que l’ajuntament hi vol posar fil a l’agulla…podria ser una bona oportunitat

Jo soc d'una generació de banyolins que han viscut la volta a l'Estany en totes les seves vessants. Des d'aquelles passejades pel front d’Estany amb els pares de petit que acabaven al Barbiland saltant a les colxonetes, passant per les primeres voltes a l'Estany amb 16 anys i la vespino (no pas a poc a poc, per cert), continuat amb les primeres voltes amb l'autoescola per treure'm el carnet de conduir, i acabant per les típiques voltes de les nits del cap de setmana en bona companyia. Un cop passada la joventut, la volta a l’Estany agafa un altre caire, més esportiva, primer utilitzant la bicicleta, i amb els anys i amb l'excusa que ens hem de cuidar més, també corrents com un beneit, i entre aquestes etapes la descoberta de la meva gran afició a mirar ocells tot passejant al voltant l'Estany amb uns prismàtics. És podria dir que, així com la vida mateixa, la meva volta a l'Estany ha fet un recorregut cíclic per tornar a l'inici. A gaudir de la volta....

Per això, cal definitivament decidir. Podem treure la carretera de l'Estany i convertir-ne una part en carril bici, la podem fer d'un sol sentit pels cotxes i l'altre meitat per les bicicletes, o podem deixar la carretera actual i fer un nou carril bici al tram que falta aixafant alguns arbres i menjant-nos un tros d'Estany.

Voleu arguments...tants com vulgueu per cada possibilitat.

Em quedaré amb uns quants. En un parell de setmanes he vist un cotxe aparcat a dins l'Estanyol del Vilar i un altre cotxe que ha sortit de la carretera a Can Morgat carregant-se la tanca de la última corba. És ja el segon cop que passa. Per mi, però el millor argument és anar un cap de setmana a l'Estany i veure com malviuen pares amb nens i bicicletes, gent gran, mares i pares amb el cotxet, cotxes i motos en un tram de carretera tranquil... Que hem d'esperar que facin mal a algú?. Finalment també recordar les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda, discapacitats, o gent amb mainada que porten el cotxet per donar la volta,...

La meva aposta s'acosta al que seria un poble tranquil (Citta slow), tant per Banyoles com per Porqueres. Ens hem de decidir i reduir sigui com sigui la velocitat i el pas de cotxes per la carretera de circumval·lació.

La volta a l'Estany és per viure-la. Cal ser valents i esperem que a Porqueres facin un pas endavant per una societat més madura i amb uns valors més sòlids.

La policia local per fi amb bicicleta

2008-07-16T12:21:00.000-07:00

Per fi, tenim policies patrullant en bicicleta. Després de demanar-ho durant anys des de Limnos, i després de posar-nos dels nervis cada cop que veiem el cotxe de la policia circulant pel carril bici al Parc de la Draga, ara ja podem trobar aquesta imatge de ciutat civilitzada i moderna.

Un punt per la policia local i per l'equip de govern, per aconseguir el que ERC no va poder/voler fer. Es clar que no sabem a canvi de que ho han fet, però millor no preguntar...

(Fotografia extreta del Diari de Girona versió digital)

Que fem amb els horts de Banyoles?

2008-07-10T12:39:00.000-07:00

Banyoles, històricament, ha estat una ciutat on s’ha treballat el camp i on s’ha utilitzat els terrenys fèrtils de l’entorn de l’Estany regats amb l’aigua dels recs. Des de sempre s’ha disposat d’una gran extensió d’horts de gran qualitat a l’entorn i dins mateix de la ciutat. Els productes frescos dels horts han estat sempre a l’abast de tothom a través dels mercats i, fins i tot, es van arribar a crear productes reconeguts com ara els alls de Banyoles.
Actualment els horts han perdut el seu pes específic dins la nostra societat, però es presenten com una alternativa molt interessant de cara als nous reptes econòmics i socials del propers temps.

Els horts han esdevingut una eina de revalorització social per col·lectius sovint poc atesos com els jubilats, discapacitats, immigrants o joves. En uns temps on s’estan perdent moltes ocupacions i valors, la possibilitat de disposar d’un banc d’horts pot afavorir a la millora de la qualitat de vida de moltes persones i col·lectius.

També pel que fa al model econòmic, el manteniment dels horts pot ser una font de riquesa en casos de crisis. Cal apostar per noves alternatives de mercat amb la creació de productes més propers i augmentar l’autosuficiència, evitant els costos econòmics i ecològics del transport de productes a llargues distàncies.

Per altra banda el manteniment d’horts enmig de sòl construït, permet disposar de zones verdes, evitant un urbanisme massa compacte i fent més agradable l’entorn urbà. Aquesta situació a Banyoles pren especial consideració, doncs molts d’aquests horts estan regats amb aigua dels recs que provenen de l’estany esdevenint espais verds que afavoreixen la conservació de la biodiversitat i la millora de la connectivitat ecològica.

Les experiències amb horts s’han estès de forma exponencial als últim anys esdevenint actuacions prioritàries en moltes ciutats i pobles. Sovint en aquestes grans ciutats, els espais a recuperar són de baixa qualitat, i manquen terrenys que es puguin adequar com a horts. En aquest punt el potencial de la ciutat de Banyoles per a la conservació dels horts és encara molt gran. Zones com la de sota Monestir, els horts de darrera Can Castanyer, els que hi ha a l’entorn de la riera Canaleta, els horts de Guèmol, i els de Mas Riera a tocar del Terri són mostres extenses que malgrat estar moltes d’elles declarades urbanitzables, podrien convertir-se en horts urbans.

Cal aprendre de les experiències diverses com les dels 90 horts de lloguer a Santa Eugènia a Girona, els 9 horts amb 200 parcel·les de Barcelona ciutat, els casos de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Sant Quirze del Vallès, els 70 horts a Lloret de Mar coordinats pels Serveis Socials que els distribueixen a la gent més necessitada, etc. A cada lloc l’experiència és diferent, els terrenys poden ser municipals o cedits per particulars, es poden destinar a lloguer, cessió amb condicions, els poden treballar gent necessitada, jubilats, entitats. Cada vegada més, entitats de veïns, organitzacions socials i ajuntaments reserven i recuperen espais per convertir-los en horts urbans. L'objectiu? Comptar amb un espai verd al mateix temps que es promouen valors de solidaritat, cooperativisme i respecte al medi. Així, mateix, molts d’aquests horts recuperats són ecològics i permeten fer també un banc de llavors d’origen local.

Per tot això, a Banyoles caldria iniciar experiències d’horts urbans dins la ciutat, sigui per conservar-los, sigui per donar utilitat a molts terrenys erms que comprats per immobiliàries o amb finalitat especuladora (perdó, volia dir que són per invertir diners) actualment resten abandonats en espera de ser urbanitzats. Podem actuar recuperant horts, encara que sigui urbanitzables, però també podem treballar per fer una proposta per conservar aquells horts millors de Banyoles, aquells que encara mantenen l'essència de la Banyoles primigènia, i atrevir-nos a requalificar els terrenys com a no urbanitzables, o com a mal menor declarar-los zones verdes o equipaments. Malgrat tot, la gran quantitat d’horts declarats urbanitzables, i la crisi actual immobiliària fan d’aquesta mena de propostes alternatives socialment riques i personalment gratificants, llàstima que això a la majoria de gent no són valors prioritaris i menys per aquells que estan a l’ajuntament per defensar un model de societat amb uns valors arcaics i que tard o d’hora ens haurem de plantejar de superar si volem evolucionar com a espècie animal per convertir-nos en persones humanes.

L’Ajuntament de Banyoles s’adhereix a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”

2008-07-10T12:32:00.000-07:00

Una bona notícia ambiental per a la comarca, i això si que és notícia. Una iniciativa que ha sorgit del grup municipal d’esquerra republicana de Catalunya (ERC) i que ha rebut el suport de la resta de partits polítics tant al govern (CIU i PSC) com a l’oposició (ICV-ind), ha permès aprovar una moció que insta a l’ajuntament a establir campanyes de sensibilització i actuacions per a reduir el consum de bosses de plàstic. Esperem que l’ajuntament es posi a treballar amb associacions de comerciants i amb el mercat setmanal per fomentar l’ús de la bossa de roba i el cabàs i reduir el consum de bosses de plàstic que anualment assoleix xifres esfereïdores.

Aquesta moció presentada forma part de la campanya "Catalunya, lliure de bosses de plàstic" de la qual podeu trobar tota la informació, així com el model de moció, al web: http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/

Més respecte per l’aigua

2008-04-10T14:36:00.000-07:00

Més respecte per l’aigua a Banyoles i a Catalunya
Ara tothom a parlar de la sequera, que s’ha d’incentivar l’estalvi d’aigua, que l’aigua és un bé escàs, un recurs limitat,... i mentrestant alguns demanen que ens portin l’aigua a qualsevol preu. Amb quin dret ens atrevim a demanar aigua del Roine, o a exigir que surti aigua de l’aixeta quan després l’embrutem i la malgastem sense remordiments. Sóc de Banyoles, ciutat d’aigua. Els brolladors constants del fons de l’Estany, tot i patir també una forta sequera, segueixen aportant aigua, que desguassa a través d’uns recs amb centenars anys d’història per dins la ciutat fins al riu Terri afluent del Ter. Fa uns dies mitja hora abans de començar a ploure encara algú abocava aigües brutes al rec Major. Un fet habitual, quan no són aigües residuals són restes de pintura o substàncies sospitoses. L’aigua bruta passa primer la zona industrial de la Farga, arriba després al carrer de la Concòrdia de les aigües de l’Estany, quina ironia, fins a passar per una de les fantàstiques zones d’hortes que encara queden a la zona. Els veïns, hortalans, i els ecologistes estem indignats amb aquests abocaments constants, que son impossibles de sancionar, dons la mateixa aigua dels recs esborra el rastre del culpable, un cop aquest deixa d’abocar. Cal una nova cultura de l’aigua i aquesta comença per a cuidar la que tenim. Els banyolins hem d’exigir que els recs tinguin aigua neta, que cap veí contamini l’aigua conscient o inconscientment i que l’ajuntament, l’ACA i el Consell Comarcal vetllin per la qualitat de l’aigua. Ho hem de fer per solidaritat amb els veïns del carrer de més avall del rec, però també pels que després agafen aigua del Ter per regar, sigui al Pla de l’Estany o al Baix Ter. Tots en som responsables, i per demanar que ens donin aigua, primer em de valorar la que tenim, respectar-la i usar-la amb gratitud. Quin mal costum aquest de no valorar el que tenim a ma cada dia.

Que passa amb la sequera?

2008-04-07T15:55:00.000-07:00

Ara tothom en parla, la sequera és un dels problemes del país. Malgrat tot, tinc la sensació que si ara es posés a ploure amb ganes, en unes setmanes tothom s'oblidaria de les mesures d'estalvi d'aigua que cal implementar.

He decidit no escoltar més cap tertúlia de la ràdio. En diversos dies he tencat més de quatre vegades la ràdio de ràbia, primer escoltant en Basses, després en Basté, per ja no parlar d'en Cuní a TV3 convertit en locutor, tertulià, jutge i veu de Catalunya. La facilitat amb que tertulians es posen a la boca el transvassament del Roine com a solució, o utilitzen la hipocresia per criticar el departament de mediambient per les mesures preses, o catalogen la situació com a subdesenvolupada, em posa de mal humor. El que és desenvolupat és encara buscar la solució anant a buscar aigua a on sigui, enlloc de començar a deixar de malgastar els nostres recurdos naturals. També m'ha fet posar de mal humor el senyor Conseller de Medi Ambient. D'acord que la culpa de la manca d'aigua està causada en gran part pel desenvolupament urbanístic i el creixement en habitants de Catalunya, el model de creixement amb casa i piscina, els camps de golf, i els parcs amb gespa, tot això ens passa ara factura. La culpa d'aquesta planificació erronia està en mans del Departament d'Obres Públiques del senyor Nadal, que no fa res per canviar-ho, i en canvi no està rebent cap de les crítiques.

De crítiques també n'hi ha per el senyor Baltasar, el Conseller, al meu entendre hauria de dimitir, per l'error garrafal comés amb el transvassament del Segre, tant per proposar-ho, com sobretot per com s'ha desenvolupat el guió de la discussió. Començaria a ser el moment de fer polítiques realment ecologistes des del Departament d'ICV, sinó dificilment els seus votants ho entendrem.

Finalment recomano un article d'una entrevista a Pedro Arrojo, molt interessant que exposa la realitat de la situació d'una manera planera i molt entenedora, al qual li dono tot el meu suport, tant pel que diu, com, sobretot, per qui ho diu.

Aquí va l'enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/sed/Barcelona/tiene/solucion/elpepiopi/20080407elpepiopi_12/Tes

Recomano la lectura.

Ja n'hi ha prou de tanta bossa de plàstic

2008-02-21T05:27:00.000-08:00

La idea no és nova, però aquesta iniciativa està agafant cada cop més força. Hem de ser concients que cal canviar els costums de vida i els mals hàbits adquirits per la comoditat i el consumisme descerebrat. Es pot començar per cosetes petites com aquesta campanya per reduir l'ús de bosses de plàstic.

La veritat és que el consum de bosses de plàstic és excessiu, representen aproximadament el 2 % dels residus municipals que es generen a Catalunya, on cada setmana es consumeixen més de 10 milions de bosses. L'estalvi d'una sola bossa de plàstic significaria poder tenir l'energia per tenir encesa una bombeta de baix consum 30 minuts. La reducció en l'ús de bosses de plàstic estalvia recursos naturals, despesa energètica i les difucultats de gestió del gran volum de residus que generem cada dia.

Per tant cal pendre mesures per disminuir el consum de bosses de plàstic, entenent que tampoc es tracta de prohibir-les, sinó de substituir-les en molts casos per bosses biodegradables o utilitzar bosses reutilitzables alternatives (bosses de roba) o anar a comprar amb el cabaç. Aquestes són apostes a nivell personal, però està clar que hi ha moltes coses a fer a nivell de les empreses privades o des del govern. Us adjunto algunes iniciatives interessants i informació sobre diverses campanyes.

La Campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic és una eina per promoure la cultura de la prevenció de residus i el consum responsable, i està promoguda per la Fundació Catalana per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable (http://www.residusiconsum.org/)

En aquesta línia, es fa èmfasi en la reducció de les bosses de plàstic per prevenir les problemàtiques que acompanyen el seu ús massiu.
Per assolir aquest objectiu, es indispensable la col·laboració de:
- Entitats
- Ciutadania
- Institucions i administracions
- Agents econòmics

A tall d'exemple:

Els forns i pastisseries de la ciutat de Terrassa que s'han adherit a la Xarxa de Forns per a la reducció de residus han aconseguit reduir el consum de bosses de plàstic un 87%.

La cadena de supermercats Bon Preu ha presentat una iniciativa per reduir l'ús de les bosses de plàstic. Les 110 botigues de la cadena tornaran 0,02 euros al cient si no agafa la bossa de plàstic.A més d'oferir als clients bosses biodegradables al preu de 0,05 euros la unitat, i reduir el pes i les tintes de les bosses.

També hi ha la campanya http://buenosdiasplaneta.org/ecobolsa/ amb el lema

'Yo tampoco soy una bolsa de plástico''Contra el calentamiento global, compra local' i on es poden adquirir bosses de roba.

Apunteu-vos a la bossa de roba.

Imobilitat a la banyolina

2008-02-12T15:45:00.000-08:00

El ple de l’ajuntament d’ahir va ser una mostra més del tipus de política que ens espera durant els propers anys. S’esperen molts encàrrecs a tècnics i empreses externes que ens diguin què s’ha de fer a Banyoles o com s’han de fer les coses, i es perfila una poca capacitat d’il·lusionar amb idees i un model de ciutat clar i definit. Resumint molta gestió, i poques idees noves. No dic que sigui fàcil fer-ho, però ...

Un exemple d’això ha estat el debat sobre una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds-independents al ple municipal sobre la promoció de la circulació en bicicleta, i una millora en la mobilitat de la ciutat. L’equip al govern ha desestimat la moció al·legant que ja hi ha un estudi en marxa que preveu redactar el Pla de Mobilitat urbana de Banyoles i, que cal esperar els resultats d’aquest estudi que realitza una empresa. No és l’ajuntament qui hauria de marcar les directrius generals d’un pla de mobilitat?, doncs resulta que a Banyoles no. A més, les propostes referents a la bicicleta proposades per ICV-ind. no són res més que un recull general de propostes àmpliament acceptades per moltes entitats socials, ajuntaments i ciutadans (més de 300 firmes recollides per ICV a Banyoles a favor de l’ús bicicleta), i incloses en nombroses declaracions i documents legals per fomentar l’ús de la bicicleta i la mobilitat sostenible. Doncs això, que no ens inventem res...

El comunicat ha deixat clara la nostra visió, cal potenciar la bicicleta, i també el nostre model de ciutat tranquil·la, més adient creiem als reptes de la societat del futur, molts dels quals ja ens afecten en aquests moments.

Us adjunto el comunicat, i la moció la podeu trobar a http://www.iniciativa.cat/plaestany/

“ICV-Independents de Banyoles presenta una moció per a la mobilitat sostenible, amb la bicicleta com a protagonista.

ICV-Independents de Banyoles proposarà al proper Ple Municipal del dia 11 de febrer l’adopció d’un conjunt de directrius que han de formar part d’un Pla de Mobilitat Urbana que s’integrarà al futur POUM.

Després d’un període de consultes amb diverses entitats ciutadanes concernides per la sostenibilitat i la importància de superar la mobilitat basada en el consum de combustibles fòssils i el transport privat, i havent recollit centenars de signatures, ICV-Independents de Banyoles ha presentat la moció que es fonamenta en la LLEI 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, en la Declaració d’Amsterdam de 22 de juny de 2000 i en la Declaració de Banyoles de 28 d’abril de 2001.

Les mesures proposades, entre d’altres, preveuen: la pacificació del trànsit en el centre urbà, amb velocitats de circulació de 30 Km/h; l’establiment d’aparcaments dissuassoris amb lloguer de bicicletes; aparcaments segurs per a bicicletes; donar continuïtat als carrils bici fins a aconseguir una xarxa coherent que permeti els desplaçaments amb aquest medi de transport; enllaçar-la amb altres rutes ciclistes d’abast supramunicipal; integració dels carrils bici en el mateix nivell dels carrers que el dels automòbils, de manera que els ciclistes tinguin la mateixa prioritat en el trànsit que els conductors dels altres vehicles.

Aquesta moció, com d’altres anteriors, respon a la voluntat de portar a terme una oposició constructiva que esperoni el govern municipal a fer front als problemes reals que afecten la ciutadania."

No sabem crèixer i cometem un error rere un altre

2008-02-06T14:44:00.000-08:00

Els Trens:
1o anys repetint que el Tren d'Alta velocitat era una obra desproporcionada, no útil per la majoria, massa cara, massa impactant per l'entorn, i reclamant una inversió digna en els trens de rodalies i millorar el transport públic a curta distància.

Actuament, ni tenim rodalies ni trasport públic digne, i el TAV serà una obra desfassada en inaugurar-se, i que pagarem a molt alt preu, tant ambiental, com econòmic. Ara tots volen invertir en rodalies. Massa tard, ho pagarem car.

L'aigua
20 anys reclamant al cel que cal estalviar, que hem de pendre mesures d'estalvi, millorar les canalitzacions, utilitzar l'aigua segons la que tenim, no segons les nostres incessants necessitats.

20 anys contaminant aquífers per nitrats, sobreexplotant les fonts d'aigua, i promovent un urbanisme i camps de golfs que no optimitzen els recursos.

20 anys d'incapacitat per depurar les aigües i millorar la qualitat i quantitat de l'aigua dels nostres rius

Anys lluitant perquè no es faci el transvassament de l'Ebre, perquè s'apliqui una nova cultura de l'aigua, i que l'aigua no es perd al mar.

Ara volen el transvassament del Roine, i les dessaladores per solucionar la sequera. Ningú parla d'estalvi d'aigua. Ningú parla que som país mediterrani d'ambient sec, i pluges torrencials puntuals. Quan hagim fet el transvassament i les dessaladores, seguirem malgastant l'aigua.

L'energia:
Necessitem la MAT, que ens quedarem sense llum. Enlloc d'apostar per l'energia solar, i l'estalvi energètic a cada casa.... Ja farem més nuclears, o portarem l'electricitat d'un altre lloc. A quin preu?

El petroli i el canvi climàtic:

La tecnologia ho solucionarà tot, no cal preocupar-se. Fa anys que s'avisa que això s'acaba, que em de canviar de model, i ara què...

Si obres els ulls t'adones que no ho estem fent bé, que ens enganyen, i el pitjor de tot que ens enganyem... o intentem canviar ja tot això i construim una nova cultura social més intel·ligent i respectuosa amb l'entorn, o no podrem mirar mai als nostres fills als ulls.

Ens hem oblidat d'evolucionar com a societat, pensant-nos que l'evolució només era tecnològica, que el progrés només era crèixer, i hem crescut en consum del planeta, però no hem crescut com a persones, ni com a societat, i quan passa això, normalment el resultat final del procés és l'extinció de les espècies, igual que dels pobles.

Qui planifica la Banyoles del Futur?

2008-01-16T14:32:00.000-08:00

Fa uns dies als mitjans de comunicació ens confirmaven que ja està en tràmit l'aprovació del desdoblament de la variant de Banyoles entre Cornellà del Terri i Serinyà.
Podríem parlar molt sobre la necessitat incessant de desdoblar carreteres. S’ha de recordar que aquesta proposta converteix la carretera en un gran vial per passar de llarg la comarca, i de passada la divideix en dues meitats. La divisió la causa no només la carretera de quatre carrils, sinó que implica tot un creixement urbà al seu entorn que aglutina la gent i les activitats sobre un eix despersonificant els valors de la comarca. Només heu de circular per la carretera per comprovar que a voltant i voltant el continu urbà i industrial és imparable, convertint-nos en àrea metropolitana de Girona, i vintena corona de l’àrea metropolitana de Barcelona...

Les entitats ecologistes locals van demanar primer que no es desdoblés la carretera, i en sortir el projecte a exposició pública es va demanar que es fessin passos de fauna, actualment inexistents, molt necessaris per mantenir una mínima connectivitat ecològica entre l'Estany de Banyoles, i el Pla de Martís i Espolla.

I la connectivitat de les persones? Qui va tenir la brillant idea de proposar eliminar l'accés des de la variant a la ciutat de Banyoles pel barri de Canaleta? No s'utilitza gaire diuen... l'ajuntament sembla que ho veu bé... I així estalviem diners.

No veig necessari ni el creixement excessiu de la ciutat de Banyoles ni els desdoblaments de carreteres en molts casos. Però, cal plantejar els escenaris de futur per valorar les coses. Si Banyoles té tota la zona de sota Monestir i entorn de la carretera de Vilavenut classificada com a urbanitzable, de quina manera es gestionarà l'accés a aquesta zona. Seria lògic pensar que en un futur l'accés a la variant per Canaleta pot ser un eix principal per oxigenar el sector nord est de la ciutat. D'aquesta manera podríem utilitzar la variant de Banyoles com a una ronda de la ciutat i millorar la mobilitat. Del contrari necessitarem inventar més carreteres, i algú encara al final proposarà tapar la riera Canaleta i fer una ronda per sobre (i que consti que no m'agrada donar idees d'aquestes, hi ha molta gent que se les creu com a vàlides).

Cal mantenir l'accés a la ciutat pel barri de Canaleta, pels veïns de Canaleta, Mas Palau i Can Puig, per l’accés al Barri Vell, per millorar la vialitat de la ciutat, per tenir més opcions i alternatives en la planificació futura de la ciutat, i perquè aquest accés podria ser una alternativa per no construir una gran ronda que malmeti totes les zones d’hortes i recs de sota monestir,...
Ara és el moment de defensar aquestes qüestions, és el moment de pensar a llarg termini, això no ho pot fer la gent del carrer, és feina dels nostres gestors, i el nostre ajuntament és qui ho hauria de fer, sinó el mateix ajuntament a la llarga en pagarà les conseqüències, i els banyolins en definitiva també. Sinó que preguntin als del TGV en relació el tren de rodalies, o la línia d’alta tensió, tothom es queixa quan tot està passat, i després les coses sovint no es poden canviar i ens hem d’empassar els disbarats que els qui dirigeixen el nostre país ens encolomen per no saber planificar amb criteris de sostenibilitat ambiental.

Tota la bibliografia del Pla de l'Estany al web

2007-12-21T17:12:00.000-08:00

Pels que ens agrada conèixer el que tenim al nostre voltant: natura, història, llegendes i xafarderies, no hi ha res com tenir una bona base d'informació. Avui s'ha presentat una eina fantàstica, amb moltes possibilitats per a un futur proper. És un catàleg en format de web on es poden consultar totes les obres, llibres, articles i escrits relacionats amb la comarca del Pla de l'Estany. El format del web és molt útil i permet fer consultes per autor, per paraules clau, per tema, etc. Cada entrada té informació sobre on hi ha una còpia orginal, i del tipus de document que és.
Aquesta obra és molt útil per a estudiants i estudiosos de la comarca, en totes les matèries, i ha estat obra de Joan Anton Abellan, amb col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans i l'AjunTament de Banyoles en el projecte.
El gran volum de dades existent és una mostra de la riquesa de la comarca, en inquietuds, en històries, en patrimoni natural, social i cultural.
Felicitats als autors.

Podeu consultar la pàgina web a http://biblio.banyoles.cat/

Felices recerques

15 de novembre Apagada general de llums

2007-11-15T12:08:00.000-08:00

Avui hi havia programada una gran apagada de llums a tot Espanya entre les 20:00 i les 20:05 coincidit amb la setmana de la presentació d'un Informe sobre el Canvi Climàtic de la ONU a València.

Diverses entitats promocionaven l'acte, com les que formen el Movimiento Clima ( http://www.movimientoclima.org/), però també grups ecologistes locals i entitats de tota mena: ajuntaments, escoles, etc...

La incidència ha estat similar a una d'anterior, la qual va suposar una baixada de tensió d'entre 1000 i 1100 megavats. Podeu consultar la notícia. El senyor Atienza de Red Elèctrica Espanyola patia, ja que ha manifestat que en el cas de produirse una apagada de cop que suposès una disminucio d'entre 2000 i 3000 megavats de potència el sistema podria ressentir-se i provocar problemes.

http://buenosdiasplaneta.org/2007/11/15/atienza-advierte-que-la-protesta-del-apagon-puede-tener-consecuencias-graves-en-sistema-electrico/

Consultant el gràfic de REE que teniu a l'encapçalament de la notícia http://www.ree.es/index_de.html la baixada i incidencia de l'acte ha estat similar a l'anterior. Em preocupa pequè a més sembla com si abans de l'apagada i la baixada de tensió, tothom hagués engegat els parells elèctrics per consumir més i compensar. Al final resultarà que per apagar 5 minuts la llum hem provocat que abans tothom gasti molta més electricitat i l'efecte sigui el contrari del pretès. O potser el seguiment de l'apagada ha estat el doble del que es veu, perquè algus lobbis poderosos han manat engegar les màquines i consumir més energia a partir una mica abans de les 20h. No ho sabrem mai, com tantes altres coses que ens passen per alt (ens enganyen i ens deixem enganyar)

Si us he de ser sincers se m'ha passat l'hora d'apagar els llums i no he col·laborat amb l'acte. Tenia l'ordinador amb l'hora avançada i quan ho he apagat ja eren les 20:15. M'ha sabut greu al moment. Personalment però no crec en aquests actes simbòlics d'un dia o d'uns minuts. Això sí, serveixen per demostrar que si volguéssim els consumidors podriem fer canviar les tendència del mercat, si de cop i volta deixessim de comprar aquella marca que contamina o aquell producte d'usar i llençar, o de cop ens possessim a comprar menjar embolicat amb el mínim d'envas possible... El potencial és molt gran. Però som i serem incapaços d'usar-los. Hi ha molta gent a qui no li interessa, i sempre hi ha coses més importants, que si en Ronaldinho, que si Righart (no se com s'escriu), que si catalunya està perseguida, que si que te he dicho que te calles i no se quantes coses més per entretenir al públic.

Potser és que avui no tinc el dia, i estic cansat de predicar amb paraules que acaben sonant buides de realitat. Al final el Canvi Climàtic vindrà, ens gastarem milions i milions en restaurar les platges que desapareixeran, en arreglar els desperfectes dels aiguats o en subvencionar els pagessos revoltats que s'han quedat sense collita. Gastarem milions en nova tecnologia, per retirar l'excés de CO2 de l'atmòsfera i retenir-la en un altre lloc, i així compensarem la nostra incapacitat per consumir de forma responsable. La tecnologia solucionarà el problema en gran part. Però la tecnologia és una arma de doble fil, i és segurament la pitjor enemiga de la humanitat. Mentre tots els problemes els volgúem solucionar fent evolucionar la tecnologia, nosaltres ens quedarem aturats en l'homo sapiens stupidus. Ens hem oblidat d'evolucionar com a societat. El repte del canvi climàtic era una oportunitat per canviar el chip, però a qui li interessa canviar el chip. Qui vol que les persones pensin per si mateixes i prenguin desicions ...
Desconecto i me'n vaig a que em facin un rentat de cervell, a veure que fan a la televisió....

Sòl agrícola, Quin futur li espera?

2007-09-17T10:27:00.000-07:00

Aquest era el títol d’una xerrada del JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) feta a Fontcoberta el 13 de setembre amb el tema del mobbing rural com a rerefons.

En l’actualitat encara hi ha la mentalitat que el sòl agrícola és aquell que espera per ser urbanitzat. La nova llei del sòl permet prendre mesures per protegir el sòl no urbà, però cal fer un pla especial i justificar la protecció del terreny. Per tant si, el sòl agrícola és bo per fer-hi multitud de projectes i si a més, l’activitat agrària no rendeix, el sòl està condemnat sempre a estar al servei de la dinàmica de la societat. O canviem la dinàmica de la societat (una possible via de futur per a garantir el manteniment del sòl agrícola) o ens venem els camps i marxem a ciutat (des de l’òptica agrària).

Podria semblar que el valor agrícola és insignificant, però hi ha multitud de processos ecològics que depenen d’aquests espais, i encara a aquests cal afegir aquells de socials i paisatgístics, actualment de moda. La supervivència de moltes plantes i de moltes espècies d’animals que tenen poblacions escasses en zones agrícoles depèn de com es desenvolupi en el futur el sòl agrícola. Actualment ja hi ha directives europees que obliguen a protegir espais agrícoles amb aquestes espècies amenaçades per garantir-ne la seva conservació (és el cas de la Xarxa Natura 2000). Per tant, el secret de tot plegat es resumeix en dues coses:

Mantenir el sòl agrícola davant les amenaces. A la comarca hem vist com es feien extraccions d’àrids en zones agrícoles amb permisos com a millora agrícola que amagaven en realitat una activitat extractiva encoberta. Hem vist també com zones agrícoles d’interès, com el Pla de Mata, o la vall de Miànigues, acaben essent devorades pel creixement urbanístic i els polígons industrials. Les zones planes normalment són les millors per edificar i per fer-hi passar infraestructures. Com quedaran els serveis i l’ús dels camps de conreus de la zona des del terraprim d’Empordà fins la Mota després del pas del TGV, la Línia d’Alta Tensió i el desdoblament de la N-II, o del pas del gasoducte de Martorell a Figueres. Que passarà amb els horts de Banyoles, desenvolupats en sòls d’una elevada qualitat, la majoria inclosos en sòl urbanitzable, i pendents de desenvolupar.

Millorar la qualitat del sòl agrícola. Volem mantenir un sòl agrícola que genera activitats autodestructives com serien el conreu dels transgènics, l’aplicació excessiva de purins, l’especulació amb el producte derivat, la sobreutilització de conreus de regadiu en zones de secà, l’ús de productes derivats de les llavors controlades per multinacionals, pèrdua de la varietat dels conreus, etc. Malgrat tots aquests esforços per intentar rendibilitzar les explotacions amb aquestes tècniques, algú encara ara creu que en un món globalitzat podrem competir amb altres països productors, que generen productes molt més econòmics, amb mà d’obra barata i sense mesures ambientals o sanitàries. No només hem de canviar el model de producció per nosaltres, sinó per obligar als consumidors que exigeixin productes de qualitat (Aquesta seria una de les principals campanyes a iniciar a llarg termini). La solució podria passar per evitar la destrucció del sòl agrícola, però per fer això necessitem per sobre de tot demostrar que un sòl agrícola que genera producte de qualitat és la millor inversió que hi ha, pel propietari, per les persones, per l’economia i pel país.

Una visió de futur des del món ecologista?

En aquest sentit cal un canvi de mentalitat per entendre que tots volem el mateix: garantir el manteniment del sòl agrícola. Als ecologistes això ho volem per la gran importància ecològica que té el sòl agrícola. Els pagesos ho faran per mantenir la seva activitat econòmica, però cal també que s’estimin la terra. A nosaltres ni a ningú li interessa acabar amb la pagesia ni amb el sòl agrícola, perquè l’alternativa és pitjor.

Retornar al pagès que deia ser ecologista hauria de ser un objectiu a aconseguir. Possiblement aquest objectiu podria semblar actualment impossible de plantejar, a nivells de productivitat i de rendibilitat. Però considerem que precisament és el contrari, que aquesta seria una de les vies de solució. De fet, no és que el pagès hagi de ser ecologista, és que el pagès ha de tornar a poder fer de pagès.

En aquest sentit, les polítiques no ajuden. Els mateixos ecologistes en la feina d’intentar convèncer a la pagesia del valor afegit de la riquesa ecològica dels espais agraris hem comptat amb un enemic immens. La mateixa administració que amb els seus tràmits lents, la burocratització i la manca de compliment de les promeses ha fet que sovint ens hàgim quedat sense arguments. El concepte d’ajudes i subvencions per aquelles explotacions situades en zones d’interès ecològic no arriben, són lentes. L’exemple del Contracte Global d’Explotació. A la teoria podria ser un concepte molt interessant. Supeditar les ajudes europees a prendre mesures agroambientals, recuperar basses de pagès, mantenir els marges dels camps, restaurar fonts, etc. A la pràctica l’excés de burocràcia i la lentitud administrativa ho estan fent fracassar.

Els pagesos ja haurien de deixar de veure l’enemic en l’ecologista i buscar aliances. Només cal donar la volta i veure els recursos de biodiversitat i riquesa paisatgística com un valor afegit a l’activitat agrària. Hi ha moltíssims casos com el del ramader transhumant que podria oferir excursions a naturalistes. Muntar una horta social amb voluntariat sota la base d’un conreu ecològic seria un altre. Si el mercat actual de productes ecològics està massa controlat per l’etiquetatge obligat, es pot optar també per crear xarxes de productors als quals comprar directament el producte previ encàrrec. O els acords de custòdia entre entitats i propietaris per potenciar productes locals, restaurar una font, arreglar un camí antic, tot per buscar sortida a problemes ambientals, com ara restaurar una bassa degradada per recuperar les poblacions de granotes, però també per introduir el ruc català en una finca privada. Buscar també alternatives a pagès amb les energies renovables o alternatives, és a dir promocionar la biomassa, producció energia solar, ... No m’invento res, hi ha gent que ho està fent.
Res més, només afegir que el temps donarà la raó a aquells que a partir d’avui apostin per una societat que mengi millor, que compri productes de qualitat, i que exigeixi unes condicions als productors, i que exigeixi la conservació del patrimoni paisatgístic del camp. La salut i el mediambient depenen d’això, i a més crec que la conservació a casa nostra del sòl agrícola, també.

Crònica des del Perú

2007-08-18T16:03:00.000-07:00

El mateix 15 d'agost acabava d'arribar a Lima volant des de Caracas per fer una petita estada al Perú. Havia canviat Venezuela per Perú i el contrast va ser gran. Venezuela amb un gran potencial natural i patrimonial, però amb una inseguretat ciutadana preocupant que immobilitza a qualsevol i no permet bellugar-se amb tranquilitat, em va impactar. Lima em va sorprendre per la barreja de gent, la netedat de la ciutat i la possibilitat de moure's sense problemes, o almenys els típics de qualsevol gran ciutat.
Tot esperant per fer un tour nocturn l'autobus s'estava retrassant i ja eren les 18:40, 10 minuts de retard. Dret passejo pel hall de l'hotel Carmel, fa uns instants m'he aturat a llegir un rètol que indica "zona de seguridad por sismo" enganxat en una paret de l'hotel sota una biga o paret mestre. De cop i volta el terra de la catifa es comença a bellugar. Miro a l'entorn i ningú es mou. El moviment continua i penso en un terratrèmol però em sembla massa casualitat. No sembla una bona benvinguda al país, una sacsejada d'aquestes. De cop i volta la gent es mou, apareixen els empleats de l'hotel per tranquil·litzar tothom. Això és normal diuen, dura poc. Però lluny d'aturar-se el moviment sismic s'incrementa i dura més. La cara dels empleats de recepció canvia i comencen a correr al carrer. Jo no se si envait per un atac de pànic o d'inconsciècia els segueixo caminant com si res. La sacsejada ha estat forta, el pis de l'hotel s'ha mogut molt i les làmpades s'han balancejat de mala manera durant gairebé 2 minuts.
Al carrer es comença a notar que el tremolor ha estat important, gent del país caminen plorant amb les mans a la cara, més d'un camina preocupat i el trànsit es torna impossible. Allò que semblava un simple tremolor havia estat un dels pitjors terratrèmols dels últims 50 anys.
En un moment per alleugir tensió penses en que ha estat una experiència única i curiosa. A Lima els edificis estan preparats i no s'ha tallat la llum, ni tan sols em sentit cap desperfecte. Però immediatament penses en el que pot haver passat a l'epicentre del sisme.
Durant la nit es confirmen les pitjors notícies. Pobles sencers construïts amb maons d'"adobe" de fang posats gairebé sense morter entre mig i falcats amb troncs, sota un sostre de palla o uralita evidentment no han aguantat la sotregada. Ni tan sols cases construides amb materials una mica més resistents. La zona d'Ica ha rebut l'impacte i més de 500 persones han perdut la vida.

Mentres tant la vida a Lima continua. Durant la nit la gent treballa, camina, sopa, descansa. Al dia seguent milers de turistes arriben altre cop. La ciutadela de Machu Picchu es visitada per milers de persones alienes a la desgràcia que viu el país. Només els guies en parlen una mica i parlen de l'estat de xoc que viu el país.
El contrast és increible, brutal, com a tota sudamèrica, la vida moderna -mòbils, turisme, sopars, luxe, botigues, el macdonals, el Pizza Hat, la cocacola- combinat amb la cruesa del tercer món- cases de fireta, vestits foradats, carrers, bruts, carreteres impossibles, manca de seguretat,...- tot plegat fan un mix que et provoca malestar si hi penses massa. És millor fer broma, és millor riure, millor pensar en l'experiència que podràs explicar en els sopars d'amics, tot plegat millor així per no pensar-hi massa, sovint és dolent.

A Machu Picchu també veus el contrast. Una edificació sublim, una enginyeria de canals, antisísmica, terrasses antierosió, i uns coneixements d'astronomia sorprenents, contrasten amb l'impacte de milers de trepitjades diàries per cada racó de l'espai, en les tones de deixalles acumulades a Aguascalientes, en la incapacitat dels visitants -la majoria europeus aparentment cultes- de separar les deixalles inorgàniques de les orgàniques en unes escombraries perfectament identificades.
Una abraçada, Perú. Una país fantàstic, hi he estat només quatre dies, però segur que hi tornaré.

On són els collverds de l'Estany?

2007-08-06T16:41:00.001-07:00

Feia dies que necessitava una passejada per l’Estany. No és el mateix fer-la en cotxe, ni en bicicleta, ni corrents. A peu tot agafa un altre ritme. Aprofitant un diumenge d’un cap de setmana una mica lliure d’activitats, fet no gaire normal, vaig a fer una passejada per l’Estany. No és habitual ja que la gran quantitat de gent que hi ha pel camí, a peu, corrents, nedant, banyant-se, menjant, fent pic-nic o pescant fa que d’una manera o una altra acabi la volta una mica alterat. Començo per la zona urbana, així el tros més dur passa primer, i també a aquesta hora hi ha menys gent. El xivarri de la gent banyant-se al Club o als banys espanta a les bèsties i l’aigua apareix nua de vida, però plena de color. Al fons les taques blanques del gavians trenquen el silenci animal.

M’acosto a una zona de jonca i balca entre pesqueres. Fa uns mesos hi van criar unes fotges, aquells ocells negres semblants a un ànec amb el bec blanc. Van néixer tres pollets que van durar una setmana. Van desaparèixer com engolits per l’Estany. Primer penses que se’ls han menjat els gavians. Ho podrien fer. Però tan a la riba no s’hi acosten, i les fotges troben refugi entre la vegetació. Podria ser un visó americà o una rata. Però no se’ls menjaria tots tres amb tanta facilitat. Que queda que no veiem, que apareix del no res, allò que més s’assembla al drac de Banyoles, la bèstia que està deixant sense vida l’Estany... allò que espanta a fotges, polles, ànecs i cabussets a l’Estany? L’ombra del black-bass apareix sota la superfície de l’aigua, mirant de reüll i et fa saber que estàs al seu territori. Sorgint del fons de l’Estany, amb una voracitat capaç d’engolir ratbufos, granotes, altres peixos, fins i tot de la seva mateixa espècie, pollets i petits ocells sencers, fa acte de presència l’exterminador. Ell ha acabat amb tota aquesta fauna a l’Estany.

Arribem a la pesquera de Can Lero a l’Oficina de Turisme i podem veure els primers ànecs. Però res més semblant a una visió idíl·lica de la natura, aquella imatge s’ens apareix com la més gran de les incoherències de la natura. Una comunió d’ànecs híbrids de granja, amb animals semisalvatges, espècies exòtiques com l’oca egípcia, ànecs albins, oques i demés bestiar competeixen per un bocí de pa renegant del seu esperit lliure i rebaixant-se a una dependència malaltissa de l’aport d’aliment que ofereix la ma humana. Ma amiga i ma traïdora a la vegada que sotmet de forma subconscient a unes víctimes massa preocupades per viure, com per recordar-se del seu passat assilvestrat. Passem de llarg de tan imatge trista, que només es perdona pels somriures que poden fer arrancar de les criatures que innocents elles participen de ben petites en la construcció d’una desdibuixada societat humana.

Arribo a la zona dels desmais on unes poques fotges i uns morells cap-roig m’alegren el dia, però segueixo sense veure més d’una desena de collverds. Alguna parella perduda busca aliment entre els pescadors, mirant de reüll la canya i l’esquer.

A la part natural del sector occidental del llac, al municipi de Porqueres, espero trobar més ocells a l’aigua. Però el fort pendent dels marges de la riba , i la combinació d’unes aigües massa carbonatades i amb pocs nutrients, fa que els ocells no hi trobin menjar i marxin. No obstant, malgrat no trobar-hi menjar seria un bon lloc per descansar-hi tranquil·lament i fer-hi la migdiada. Que estrany? De cop però m’adono que no estic sol enmig de la natura. Enllà dels canyissos i a pocs metres de la riba un grup de caiacs passen de forma juganera, entre crits i xisclets, la pau s’enterboleix, i ja no hi ha màgia. Bé, ha estat un moment i prou. I ara una barca de turistes a rem, i ara la barca de la Creu Roja desfogant el motor a tota vela, tot el dia. Ara em recordo del dia que la vaig veure circular de nit per l’estany il·luminant la riba amb un focus en plena època de cria. M’he d’estranyar que no hi hagi ànecs?

Arribo a La Draga, i tot i la calor, de seguida el camí és fa estimar per l’ombra de salzes i pollancres, i l’elegància dels verns a la riba de l’aigua. Una aigua estancada d’un color verd gris apareix esquitxada de larves de mosquit, és un ambient ideal, i a la zona no s’hi veuen ni granotes, ni peixos. Massa poca aigua i poc oxigen. Massa black bass per les granotes.

I així on són els ànecs? Reculo com buscant l’arca de Noe, i m’arribo fins a les noves llacunes de Can Morgat. L’itinerari permet disfrutar d’un lloc privilegiat. M’aturo al mirador esperant alguna sorpresa. Un curiós camesllargues, s’aixeca un elegant bernat pescaire, algun pollet despentinat de polla d’aigua pasturant, uns jovenets de fotja darrera una mare atabalada,.. buf quina sensació!. Al cap d’un moment un grup de corriols petit i els seus joves de l’any aterren al fang de davant el mirador, i diversos cabussets emergeixen com embogits d’entre les aigües, cercant aquell moment de respir que no troben a sota el líquid revitalitzant. Quina vida, i també collverds, i tants collverds. Els compto. Més de 80 collverds en una i una vintena en una altra. Ara ja se on són els collverds.

On estan tranquils per poder canviar el plomatge durant la muda de tardor. Estan aquí on la gent que ve se’ls estima. Estan aquí tot i ser un lloc més petit perquè hi troben un respir, un refugi, una llar. Marxen de l’Estany i ho canvien per una bassa artificial amb aigua neta, però tranquil·la. Millor pels ànecs. Fantàstic per les llacunes de Can Morgat. Trist per l’Estany. Trist per les persones. Que estem fent...? Que els estem fent? Que ens estem fent? Aquesta és una faula d’un dia d’estiu qualsevol, d’un any qualsevol, d’un estany qualsevol, on un aneguet lleig cercava un estany màgic per convertir-se en cigne, i va acabar com un passerell buscant nous estanys on algun dia convertir-se en un ànec de veritat.

6 d’agost de 2007

La participació social i el mediambient

2007-06-18T12:15:00.000-07:00

"Les entitats es mobilitzen per participar en el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany.

El passat dissabte 16 de juny una trentena d’entitats cíviques i socials del Pla de l’Estany van convocar un acte anomenat “Acte en Defensa de l’Estany” a la Plaça Major de Banyoles.

L’acte lúdic, defugint de les típiques mobilitzacions de protesta adoptades dins la malanomenada cultura del no, volia ser un acte de normalització de la participació ciutadana en els processos que han de regir la societat del futur. Així doncs, han estat les entitats qui han redactat en un document un seguit de propostes i han analitzat la situació ambiental de la comarca. Les entitats volen que aquest document es tingui en compte en el moment de redactar el Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany. D’aquesta manera aquest Pla Director que ha de determinar com ha de desenvolupar-se urbanísticament la comarca, hauria d’incorporar propostes per tal que la comarca avanci d’una forma sostenible i més respectuosa amb l’entorn, el mediambient i el paisatge.

Més de dues-centes persones van participar en l’acte festiu que va comptar amb un concert de música, la lectura d’un manifest per part de jaume Fàbrega i d’un resum de les propostes de les entitats. Tot plegat va finalitzar amb una actuació teatralitzada. Uns constructors caricaturitzats van contractar uns paletes perquè aixequessin una paret de totxos davant d’un paisatge idíl·lic pintat per uns nens. Després d’una lluita ferotge entre l’especulador i les entitats ciutadanes, la victòria del poble va canalitzar les energies vers la paret de totxos que va ser esmicolada per un ariet que semblava volar accionat amb la voluntat de la gent de la plaça.

El procés de redacció està acabat, però la feina tot just comença. A primers de juliol les entitats es reuniran amb l’empresa redactora del projecte. Cal que les entitats facin sentir la seva veu i per això el procés d’adhesions i de suport a les propostes està obert a la participació de la gent i les entitats. "

Reflexions post electorals

2007-06-11T15:15:00.000-07:00

Prefereixo intentar fer una anàlisi dels resultats electorals ara en fred, crec que aporta conclusions més saludables.

No enganyo a ningú si dic que la nit electoral em va sorprendre la victòria de CiU, i que en alguns moments semblava que no arribàvem a treure un regidor, i tot semblava una mica estrany. He de dir però, que malauradament sóc l’únic que vaig encertar la porra del nostre resultat, una regidora, amb 425 vots. No és que n’estigui orgullós d’aquest encert, hauria preferit entrar jo també l’ajuntament per poder fer feina, ja que és per això m’hi vaig posar. Tampoc és perquè no confiés que havíem fet molt bon treball, ni que dubtés de la nostra capacitat, sinó que malauradament, tinc una exagerada tendència a tocar de peus a terra, i treure un regidor era i ha estat un resultat extraordinari per ICV a una ciutat de les característiques de Banyoles. Un excel·lent pels meus companys, des del primer a l’últim de la llista i pels que no van poder-hi estar, l’experiència ha estat tan extraordinària que tinc ganes de continuar-la fins a on em porti.

I ara què? direu. Doncs no passa res. Quatre anys de govern sociovergent. Les normes del joc són aquestes. Sabem que moltes no ens agraden, que alguns juguen amb cartes marcades, que hi ha avantatges i favoritismes, que n’hi ha que tenen suport de gent amb diners i altres que tenen molts contactes, però, al cap i a la fi, la gent de convergència va anar a tota a votar i altres que ens podrien haver votat a nosaltres no ho han fet. Potser han estat els sopars i les botifarrades, potser han estat les ganes de canvi, potser han estat que els governs amb majoria absoluta d’esquerres sempre perden credibilitat al perdre el contacte amb la gent de carrer, no ho sé. Però a Banyoles es viu molt bé, i el ciutadà de classe mitjana no té ganes de perdre el seu estatus ni pels immigrants, ni per les absurdes polítiques d’esquerres. Molta gent només tenia unes ganes contingudes des de fa temps d’aferrar-se a un valor segur des dels anys 80, la convergència. No fos cas que volguéssim canviar les coses massa depressa.

Caldria esperar que pel bé de Banyoles ho facin bé, i això els porti a CIU a treure una majoria absoluta d’aquí a quatre anys, i als socialistes a desaparèixer. Això és una possibilitat a considerar. Si ho fan malament allà estarem nosaltres per dir-hi la nostra, i per mobilitzar i conscienciar a tots aquells que no han anat a votar aquesta vegada per nosaltres. Des del meu partit a Banyoles hem criticat l’actitud dels socialistes. El pacte amb CIU, una mica a contra natura, ens ha deixat una mica al marge, quan nosaltres teníem moltes ganes d’aportar coses a Banyoles des del govern. Segur que haurien aportat molt perquè Erc governés amb altres maneres. En tot cas crec que no s’ha de recriminar res en aquest sentit a un pacte CiU-PSC si està ben argumentat. Però, a mi la resposta del canvi no em serveix, i el que si crec que és recriminable és portar al terreny del govern les batalletes històriques entre PSC i ERC, entre Barraca i Bosch, entre Solana i qui sigui. Que si tu vas pactar amb uns fa vuit anys, que si en Solana feia el mateix, que si ERC ha estat prepotent amb la majoria absoluta... Crec que quan aquest és el nivell en el qual es centra el debat, el millor pels polítics, per Banyoles i per ERC i PSC, és que tota aquesta gent amb greuges, batalletes i personalismes fessin net cap a la juvilació anticipada. Crec que per Banyoles seria el millor, i per la salut dels partits també. Cal gent amb ganes de treballar i sense complexes, ni prejudicis.

Per culpa d’això ara ens mengem quatre anys de govern conservador que no sabem a on ens porta, perquè no sabem quin és el seu programa. El meu parer és de deixar-los treballar i que ens ensenyin el que volen fer, i jutjar-los objectivament. M’han arribat veus que en Noguer va aportar coses interessants a nivell de gestió de residus des del consell comarcal de la Garrotxa. Esperem que l’experiència en contacte amb el Parc Natural de la Garrotxa i aquesta amb els residus faci que siguin aspectes prioritats també ara que està al Pla de l’Estany. Per la meva part aportar tot el meu suport a la Nuria en el paper de regidor a l’oposició i seguir fil per ratlla tot el que es faci a la ciutat, perquè no continuem amb la mateixa línia urbanística, demanarem que PSC i CIU compleixin el seu programa electoral, on manifestaven que volien el Parc Natural i volien protegir les hortes, i si no ho fan els ho recriminaré, des de ICV, des de les plataformes ciutadanes, a nivell personal i des d’on faci falta, perquè a mi el que m’interessa és que Banyoles es cregui que pot ser una ciutat moderna i mediambientalment sostenible. Tan de bo, això ho penséssim totes i tots.

Per una Banyoles ètica, justa, social i mediambientalment sana, estem ara més que mai amb ICV-independents de Banyoles. Felicitats companys.

(La fotografia correspon a l'acte de plantada de 14 freixes a Lió a l'Estany de Banyoles per compensar la petjada ecològica o impacte ambiental de la campanya electoral- és a dir, la despesa en fulletons, viatges, tríptics, programa, etc-)

Anàlisi de la situació política després de les eleccions de 2007. Per Josep Maria Reyes i Vidal.

2007-06-11T11:15:00.000-07:00

Us adjunto un text que ha preparat un company de partit a Banyoles, que vol ser una reflexió a la situació de Banyoles després del 27 de maig de 2007.

"ANÀLISI DE LA SITUACIÓ POLÍTICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DE 2007.
Per Josep Mª Reyes i Vidal, portaveu ICV-idB.

1- Unes eleccions deslegitimades des de dalt...Les eleccions municipals de 2007 s'han fet en un clima de deslegitimació, atiat per Convergència i Unió i la majoria dels mitjans de comunicació, que, “casualment”, coincidien en aquest propòsit de desmotivar la participació política dels ciutadans/es. Convergència i Unió ha estat foragitada del control de la Generalitat, que havia exercit durant 23 anys, per les forces d'esquerra coalitzades que la castigaven així per la seva política de pactes amb el PP. I ara CiU temia ( com així ha passat ) ser marginada de les Diputacions, dels Consells Comarcals i de les principals ciutats catalanes.Però lluny de treballar amb humilitat per fer uns programes polítics més acceptables per a alguns dels partits que podrien pactar amb ells, han optat per exigir una reforma electoral que permetés governar els municipis, les Diputacions i els Consells comarcals a la força més votada, denunciant com il·legítimes unes eleccions que permeten pactes post-electorals que els aparten del poder.2- En el marc d'un sistema electoral injust...I cal dir que, efectivament, el sistema electoral que s'utilitza a Catalunya ( i que Convergència va mantenir durant els seus 23 anys al poder ), és molt injust. És injust perquè afavoreix d'una manera brutal Convergència i Unió. El vot d'una persona no val igual que el de qualsevol altra persona, tal i com seria lògic en un sistema democràtic on imperés el principi “ una persona, un vot “. No, a Catalunya, en les zones del cinturó industrial, el vot d'una persona val exactament la meitat que en les zones rurals, feu de Convergència i Unió.De fet, fent un seguiment de totes les eleccions al Parlament de Catalunya, es pot observar com CiU ha obtingut un total de 50 diputats més del que li corresponia pel nombre de vots obtinguts ( 6 a les eleccions de 1980, 9 a les de 1984, 8 a les de 1988, 8 a les de 1992, 5 a les de 1995, 5 a les de 1999, 4 a les de 2003 i 5 a les de 2006 ). Fruit d'això, ha obtingut tres majories absolutes que no li corresponien ( 1984, 1988, 1992 ); com tampoc hauria d'haver obtingut, si s'hagués respectat el principi de proporcionalitat, la possibilitat de governar amb el PP en 1995 i 1999. En realitat, tampoc hauria estat en condicions de governar en 1980 amb els seus socis ( ERC i UCD ). Tots i cadascun dels 23 anys que han governat Catalunya ho han fet gràcies a un sistema electoral injust que els ha beneficiat sempre.Aquests diputats obtinguts injustament, lògicament, es resten d'altres forces; en concret, a ICV li han estat arrabassats 9 diputats ( 2 a les eleccions de 1984, 1 a les de 1988, 2 a les de 1992, 2 a les de 1995, 1 a les de 2003 i 1 a les de 2006 ).Pel que fa a les eleccions al Parlament Espanyol, CiU ha obtingut injustament 12 diputats més dels que li haurien correspost pel nombre de vots; mentre que ICV ha vist escamotejats 6 dels seus diputats.Així, doncs, s'entén la raó per la qual CiU va mantenir durant tots els seus mandats el sistema electoral català, que ara denuncia per il·legítim: per què li afavoria. I tan sols pensa en el seu canvi ara que, malgrat seguir obtenint un excés injust de diputats, aquest nombre li és insuficient per governar les institucions amb les seus aliats naturals del PP.I qui és el canvi que proposa? Doncs:-A les eleccions municipals, a través d'una segona volta, anul·lar la voluntat de 1.325.552 persones ( per exemple, amb dades de les eleccions municipals de 2003 ) que no haurien votat cap de les dues forces majoritàries.-I la tria directa per la ciutadania, a dues voltes, del President de la Generalitat, fet que deixaria sense cap valor 1.211.594 vots de les persones que han votat partits diferents dels dos majoritaris ( per exemple, en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ).No, la reforma que cal no ha de consistir en deixar encara més gent fora de la política, sinó en fer que el vot que cada persona vol emetre valgui igual que el de qualsevol altra.3- Banyoles al 2007...La situació política de Banyoles en el període 1999-2007 ha estat marcada per l'absència d'algunes de les opcions electorals, com CiU o ICV. CiU no s'ha presentat en les eleccions municipals d'aquest període, lliurant en safata l'alcaldia a ERC, primer en coalició amb Unió Democràtica, i després amb majoria absoluta.ERC ha portat a terme una política de desenvolupament urbanístic exagerat, amb el qual no s'han arribat a finançar les despeses d'una sèrie d'equipaments no gaire ben planejats pel que fa a la relació despesa-benefici social.D'altra banda, el seu concepte de participació ( que consistia en convèncer la gent de la bondat d'allò que ja s'havia decidit prèviament; i prescindir de les opinions adverses ) ha causat malestar entre entitats de lleure, d'immigrants, de solidaritat, de botiguers...Per això, aprofitant una manca d'entusiasme popular cap al govern d'ERC, CiU ha apostat molt fort per la recuperació de l'alcaldia ( donat que, de les quaranta ciutats majors de Catalunya, tan sols tenien perspectives de governar la catorzena, Sant Cugat i la trenta-tresena, Tortosa...En aquest marc, Banyoles era una gran ciutat, molt valuosa ): visites de Jordi Pujol, d'Artur Mas, de Samaranch, tres sopars multitudinaris... D'altra banda, el PSC, apartat de l'alcaldia per sorpresa després del malaurat enfonsament de l'Oca, ha fet una trista figura en l'oposició municipal, menystinguda i poc activa, de manera que ha acabat per patir un gravíssim càstig electoral.El PP...bé, ja sabem què és el PP.4- El balanç d'Iniciativa a Banyoles...La nostra formació política ha aconseguit tot un seguit de fites impressionants en els tres primers anys d'existència: -la creació de l'agrupació; -un treball d'oposició sorprenentment actiu, tenint en compte la manca de presència en les institucions i els mitjans de comunicació, -la consolidació d'un grup ampli, potent i estable de gent disposada a treballar pel present i pel futur de la ciutat,-la presentació d'una candidatura, -l'elaboració d'un programa electoral reconegut per tothom com molt ben fet, i, finalment, -la consecució d'una regidoria.I encara ens ha quedat gust de poc ( en no haver obtingut un segon regidor ), tot i que amb la nostra candidatura, mirant els resultats de totes les eleccions anteriors, hem obtingut un 33 % més de vots que la mitjana dels vots que ICV o el PSUC han obtingut a Banyoles en totes les eleccions anteriors, fet que significa una millora del 25% en el percentatge de vot ( passant del 4.32% al 5.67% ).Això no ha estat suficient per fer possible un govern municipal de coalició d'esquerres, a causa de la gran davallada de vots d'ERC, i la ciutat serà governada per una coalició de dretes, la de CiU i PSC, que ja estava decidida prèviament a la convocatòria d'eleccions, segons es pot comprovar amb els continguts i les ambigüitats dels programes d'aquestes dues formacions, per les seves estratègies en els debats de la campanya, i, després dels resultats obtinguts, per l'absència de negociacions del PSC amb les forces d'esquerres de cares a un possible govern de progrés. Aquesta actitud pensem que serà tinguda en compte pels seus propis electors en el seu moment.5- La feina que tenim per endavant...Ara, el què ens toca fer en els propers 4 anys és...el mateix que fins ara, però amb més mitjans, més empenta, més experiència, i podent ser presents en la institució municipal.Des del primer dia hem de seguir treballant:- Per ajudar les associacions i entitats de la ciutat que malden per fer coses en profit de tots;- Per recollir i vehicular les iniciatives i crítiques de la ciutadania,- Per intentar aconseguir el naixement de noves agrupacions locals a d'altres municipis de la nostra comarca,- Per protegir el medi ambient de les possibles agressions que pot patir a mans d'un govern municipal poc sensible a la seva preservació,- Per impedir que quedin marginats els interessos dels ciutadans i ciutadanes que tenen una situació econòmica o social desfavorable.- Per aconseguir l'accés de la ciutadania a la informació generada per l'Ajuntament i que li concerneix directament o indirecta,- Per fer sentir la nostra veu en demanda de transformacions de veritable progrés,- Per augmentar la consciència ciutadana i la cultura política dels banyolins i banyolines.La nostra oposició, constructiva i respectuosa amb les forces que legítimament governen la institució municipal, serà ferma i exigent i denunciarà totes les actuacions que malmetin la natura o els drets dels qui tenen més necessitats i menys recursos per atendre-les. És la millor contribució que podem fer per assegurar que, en les properes eleccions municipals, no sigui possible matemàticament una coalició per fer polítiques de dretes."

Acte central campanya ICV

2007-05-20T13:41:00.000-07:00

Aquest dissabte hem celebrat l'Acte Central del partit Iniciativa per Catalunya Verds-independents de Banyoles. Malgrat que la massa social a Banyoles que segueix les nostres activitats encara és incipient, no hem volgut renunciar a cel·lebrar una festa per a tothom per tal de fer sentir la nostra presència al carrer. Val a dir que la resposta ha estat carinyosa i engrescadora.

L'acte es va iniciar amb una actuació infantil, i una xocolatada.

En el moment dels parlaments es va posar a ploure. Un bon senyal. L'entrada d'ICV-ind a l'ajuntament de Banyoles garantirà activitats passades per aigua, tot sigui per suavitzar els efectes del canvi climàtic.

En aquesta ocasió hem comptat amb el suport d'un eurodiputat, que treballa en el Parlament Europeu en temes ambientals, i en els camps de la solidaritat i els conflictes internacionals. Raül Romeva ens va donar suport en nóm del partit, i va aportar el seu granet de sorra a la campanya.

Pel que fa als discursets, us adjunto el que tenia preparat per la meva intervenció, malgrat que en directe la improvització fa alterar part del discurs. També van intervenir la Nuria i en Joan.

Finalment l'acte va acabar amb l'actuació del grup de música Reactive, realment prometedors. Sonaven molt bé.

Aquest és el meu text de presentació de l'acte:

"Per mi estar aquí dalt és una situació estranya, doncs després d’anys criticant la política mediambiental del país, la comarca i el municipi, ara em trobo a l’altre costat com si diguéssim. He de dir que ara que hi sóc el trobo un exercici de compromís i responsabilitat molt necessari i recomanable per tothom, sigui en el partit que sigui.

Però això no només respon a aquelles coses del destí, sinó que és el reflex d’alguns canvis que ha sofert la societat des de fa uns anys, molt més sensibilitzada per les problemàtiques ambientals i socials. Malgrat que encara estem lluny de l’ideal, no crec que sigui just quedar-se sense fer res, quan veus que arreu de Catalunya sorgeixen projectes i idees ambientalment molt interessants i saludables. Banyoles no es pot quedar enrera en aquest sentit.

L’aposta ha estat prou fàcil, i el canvi prou engrescador. Els responsables d’això han estat els companys i companyes de la llista, hem format un grup fantàstic de persones heterogènies amb moltes ganes de treballar, amb il·lusió i amb propostes per Banyoles, que combinen joventut i experiència o experiències i joventuts.

Junts hem redactat a partit d’un full en blanc i sense prejudicis, un programa extens amb més de 200 propostes per Bny, a tots els nivells i per a totes les persones.

Sense il·lusió per fer coses, per canviar les coses no hi ha política efectiva. I fixeu-vos que us dic il·lusió per treballar i desenvolupar projectes per Banyoles, i no us dic il·lusió per manar. La manca d’experiència en aquest cas és relativa, i allò de que els nostres projectes ecològistes i socialment responsables són idealistes i utòpics, ha quedat aparcat perquè estem demostrant arreu que es pot governar un ajuntament des d’un partit d’esquerres de debò, i només heu de mirar les incitatives que s’estan desenvolupant arreu de Catalunya.

No us proposem que Banyoles copiï altres models de ciutat. Sinó precisament que assoleixi el seu propi a iniciativa dels ciutadans. La nostra ciutat té unes característiques, econòmiques, socials, de nombre d’habitants i de situació geogràfica que la fan ideal per apostar per un model de ciutat moderna sense complexes amb prou empremta per emmirallar-los amb alguns models de ciutat nòrdics, i deixar de banda polítiques més aviat propies de la costa valenciana o de Marbella.

Hem de ser una ciutat capdavantera en aplicar els criteris de sostenibilitat, a tots els nivells. A Banyoles l’especulació i el creixement urbanístic han estat excessius, això és respira a la ciutat, a ningñu se li escapa. No val a excusar-se dient que les empreses i els propietaris estan desenvolupat el pla urbanístic fet el 1984. ës l’ajuntament que ha de marcar el model de ciutta i no anar a remolc del planejament urbanístic desfassat. Si tenien majoria absoluta a l’ajuntament podien fer les modificacions de Pla que els interessin. Llavors perquè no han aprofitat per protegir els horts i els recs de Banyoles, i ha hagut de ser urbanisme de la Generalitat que els ha aturat diversos cops el planejament de sota monestir per no protegir adequadament el patrimoni.
Perquè si l’Ajuntament vol el Parc Natural no ho ha fet aquests últims 4 anys quan es donaven les millors condicions per aprovar-lo. Evidentment no era una prioritat com ho ha estat la Muralla.
És essencial l’estació d’autobusos, i promoure un augment de l’1,5 % anual de ús de les energies renobables a nivell municipal, apostar per l’estalvi d’aigua i energia, o l’urgent aplicació de la recollida de matèria orgànica. I cal fer-la bé.

En la priorització de les actuacions es veu el rerefons del model de ciutat.

Quin model de Banyoles volem? Ens hem d’inventar una Banyoles esportiva o turística potenciant únicament la destinació turística esportiva o inventant-se projectes de ciutat. Bny ja té model, el propi de la seva identitat.

· Banyoles sempre ha estat un ciutat agradable i dinàmica. Potenciem la ciutat tranquil·la, pacificant el trànsit i moderant la velocitat de circulació a la ciutat a 30 km. hora,
· Banyoles sempre ha apostat per la bicileta, oferim una millor viabiltat per la ciutat i una xarxa de carrils.
· Banyoles ha cuidat i ha estimat sempre l’Estany, oferim-li el privilegi de considerar-lo parc natural.
· Banyoles ha estat una ciutat dinàmica amb un gran nombre d’entitats i de jovent actiu i compromés. Donem-los uns equimanents adequats.
· Banyoles ha crescut, i s’ha enriquit amb els recs, protegim-los i cuidem-los com a bé cultural d’interès nacional.

No ens hem d’aprofitar de les qualitats de Banyoles, n’hem de gaudir i posar-les al servei de totes les persones.

Per una ciutat ètica, mediambientalment saludable i justa, ara és el moment que BNY prengui definitivament la iniciativa. Està en les vostres mans.

Moltes gràcies."

L'Estany i la vegetació

2007-05-18T14:31:00.000-07:00

Els debats electorals de la campanya per Banyoles van deixant petits detalls sobre el posicionament dels partits respecte certes qüestions bàsiques per la ciutat de Banyoles. L'Estany és una d'elles.

Quin estany volem? De moment tots els partits aposten per un parc natural, tant sigui esmentat amb la boca grossa o amb la boca petita.

Però en la lletra petita trobem els matisos. Ciu proposa una pla de gestió de la vegetació, entre altres coses aclarint els arbres perquè aquest visquin millor, diuen, i amb una major estassada de les bardisses. Està brut!, reclamen. Molta gent té aquesta mateixa sensació, negar-ho seria absurd.

Malgrat tot, tornar a aquesta política serià retrocedir 20 anys en la gestió del patrimoni natural. Els espais naturals no poden tractar-se com si fossin explotacions forestals, on cal aclarir els arbres perquè aquests creixin més forts i alts i treure'n més rendiment. El bosc a la natura creix al seu ritme i amb les seves virtuds i defectes. Estimar l'Estany és acceptar-lo com és, no canviar-lo a la nostra manera. No discutiré que calen petites actuacions, com ara estassar i mantenir els camins i les passeres i miradors transitables i còmodes, així com gestionar certs espais com a parcs urbans, com serien els desmais i La Draga. També es pot promoure el pastureig de ramats de bestiar domèstic com cavalls o el burro català, en certes zones per mantenir espais oberts, i fins i tot estassades puntuals esporàdiques per recuperar vegetació de ribera. Hem de pensar que les noves ajudes als agricultors de la nova PAC de la Unió Europea preveuen ajudes econòmiques per aquelles activitats que conservin els marges dels camps sense cremar o estassar, per aquells que recuperin basses i fonts, o que apliquin mesures agroambientals als seus conreus, controlant l'aplicació de pesticides i herbicides. Ja queda enrera la visió del pagès de cremar i eliminar la bardissa, ara cal gestinar-la d'una altra manera, i entre tots recuperar el nostre paisatge i la riquesa de la fauna que hi viu.

Si els polítics no entenen això, que no parlin de parc Natural, que promoguin un parc urbà. Esclar que aquest no gaudiria de les subvencions i la imatge que té un parc natural.

El que ens hem de preocupar és que el canvi climàtic o la sobreexplotació de l'aigua a l'Alta garrotxa provoquin una baixada del nivell d'aigua de l'Estany, i els recs quedin secs com l'últim estiu. Ens hem de preocupar que aquest Parc Natural permeti protegir la natura i les espècies autòctones singulars de l'espai, eliminar les espècies exòtiques invassives, aqueslles que porten problemes, i regular les activitats de l'Estany amb un calendari d'activitats festives i esportives controlat i limitat al llarg de l'any. Sinó acabarem fent una festa, una fira o una triatló cada cap de setmana de l'any, i els banyolins haurem de marxar a fora a buscar natura. A l'Estany s'hi poden fer moltes coses, però en la justa mesura, i garantir sempre la conservació dels valors naturals i de l'equilibri natural.

No hem de perdre de vista que sóm uns privilegiats.

L'Estany no és per aprofitar-lo, és per gaudir-lo.

Canvi climàtic a Banyoles

2007-04-28T15:38:00.000-07:00

Alguns amics meus que es consideren ecologistes estan un xic indignats. Podríem pensar que són uns perepunyetes, però de raó en tenen un munt. Per això el dono la raó. Fa anys que molta gent està i estem prenent mesures per alleugerir el nostre impacte sobre el planeta. Ja fa temps que molta d’aquesta gent vam apostar per l’agricultura ecològica, per abandonar sempre que podem el cotxe, per estalviar aigua i llum, que vam canviar les bombetes de casa, i que consumim de forma responsable i amb criteris ambientals sempre que ens donen l’oportunitat d’escollir. Ara resulta que la solució al canvi climàtic és que tothom faci això que ja fa anys que alguns fem. Per molts de nosaltres la situació és ridícula i còmica, per no dir desesperant. Voleu dir que som conscients de la magnitud del problema?

El nostre ajuntament creu que s’ha d’apostar pel medi ambient. De fet, tots els partits polítics són uns fervents defensors de prendre mesures contra el canvi climàtic, també ara tots són ecologistes. Hauríem d’estar orgullosos, ja que això voldrà dir que faran cas de totes les propostes que presentem des d’ICV-EuiA-EPM-Independents de Banyoles.

Prova d’aquesta implicació compromesa a favor del medi ambient és que des de l’ajuntament de Banyoles s’ha projectat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques al teulat del nou i flamant Museu Darder, i també es podria generar electricitat amb el molí instal·lat al rec Major a l’edifici de Cal Moliner, la futura oficina d’informació, acabada d’inaugurar, si però que és aquella que l’acabarem més endavant...

Tot bé fins ara. Segur?

El Museu s’ha inaugurat. De moment res de plaques instal·lades. No era prioritari? Vindran després potser? El tema del Molí generador d’energia per alimentar el mateix edifici és una opció que queda molt bé, de cara al futur. El futur? Alguna cosa havien de deixar per més endavant, no? Però, per quan?

No havíem quedat que el canvi climàtic era urgent i prioritari? On són les plaques solars? Perquè ens venen una opció de fer electricitat al rec Major i no ho fan? A què esperem?

Ens creiem el que prediquem o juguem a prendre el pèl als ciutadans. Com podem exigir als ciutadans que reciclin, que separin la matèria orgànica, o que estalviïn aigua, si nosaltres els polítics ens passem les polítiques ambientals literalment pel folre dels pantalons. L’ajuntament necessita un canvi. Per salvar el planeta també necessitem un canvi. Tots haurem de canviar. Podem fer-ho ara a les bones, o podem esperar a més endavant a les dolentes, no patiu per això. Tot arribarà.
Però després no ens queixem!

El canvi climàtic de moment no l’aturarem pas. A Banyoles ja bufen vents de canvi climàtic, com a tot arreu. I si el canvi climàtic ens porta aire fresc a Banyoles? Potser ja seria el moment.

Això sí que depèn de cadascú amb la seva opció el 27 de maig.

El Pla de l’Estany no té valor natural!

2007-03-02T15:44:00.000-08:00

Recentment un informe del Centre per la Sostenibilitat Territorial ha analitzat la situació dels espais naturals protegits a les comarques gironines. De l’informe es destaca que el Pla de l’Estany està a la cua de les comarques gironines amb només un 5.2 % del seu sòl protegit, quan la mitjana és del 31.2 %. Aquest 5.2 % corresponen a 1367 hectàrees dels espais d’interès natural de l’Estany de Banyoles i l’estanyol d’Espolla, de l’EIN de Rocacorba, i la Reserva de l’Illa de Fares al Fluvià. Jo em pregunto si la conclusió que n’hem d’extreure és que la comarca simplement no té més sòl protegit perquè no hi ha espais que tinguin més valor natural o hi ha una altra explicació. Ja tenim l’estany protegit, i amb això en fem prou?
El sí, seria una trista resposta.

Ja ha arribat el moment de canviar els paràmetres que s’utilitzen per calcular l’índex de desenvolupament d’un país. Que me’n dieu de fixar-nos en l’eficiència amb la qual utilitzem l’energia i els recursos naturals, i en el nombre de professors per habitant o el nombre de metges, i, inexcusablement, en la proporció d’hectàrees de sòl protegit respecte la superfície d’un país.

No hem de resignar-nos a perdre i no protegir espais com els saltants de Martís, o deixar sense reconeixement el magnífic paisatge del riu Fluvià al pas per la comarca, passar de llarg els valors dels més de 20 estanyols de Sant Miquel de Campmajor, no saber ni que és el terraprim, ni on cau el riu Ser o el Revardit, i fins i tot abstenir-nos de gaudir de racons sorprenents al Matamors, al Terri o a la Casinyola, o de perdre'ns fent una passejada nocturna pel mig del Pla de Martís. Coneixeu el bosc dels Casalots? Alguns d’aquests espais estan amenaçats o ho poden estar properament.

Hauríem de ser capaços de protegir aquests racons que conjuguen els seus incalculables valors naturals i paisatgístics, amb un ric patrimoni històric, cultural i social que ens hauria de fer sentir orgullosos de viure al Pla de l’Estany. La figura d’un Parc Natural ben aplicada permetria fer compatible aquesta protecció amb el manteniment dels usos tradicionals, fins i tot aquells esportius o de lleure, simplement regulant i ordenant les activitats de forma més assenyada. Tot plegat ens permetria gestionar amb condicions una comarca que es mereix ocupar els primers llocs d’aquelles llistes que realment són importants per a les persones que estimen la terra, sigui aquella terra on han nascut, o en aquella que senten com a seva.

Banyoles ha de créixer?

2007-02-16T15:00:00.000-08:00

La nostra ciutat ha assolit recentment la xifra de més de 17.000 habitants, fet que significa un fort increment de la població en pocs anys. No obstant, aquestes dades no justifiquen el fort creixement urbanístic que estem patint. Evidentment hi ha una demanda real d’habitatge, però també és cert que en aquesta qüestió intervenen altres factors com els derivats de la famosa bombolla immobiliària. Malauradament, això respon a les demandes del mercat i no és constitutiu de cap il·legalitat, al cap i a la fi s’està construint en el sòl declarat com a urbanitzable i previst per a edificar. Alguns potser pensareu que si volem la Banyoles bonica ens hem de vendre als constructors que són el motor de l’economia. Només espero que sigueu pocs.

Un dels errors més greus del sistema d’organització municipal del país, és la lamentable dependència que tenen els municipis de les entrades de capital provinent dels impostos derivats de la construcció. Mentre això, no és canviï, i els municipis no rebin una quantitat més elevada de diners del pressupost general, no es trencarà aquesta dependència malaltissa i paràsita que corromp la política municipal. Mentre això no succeeix, cal utilitzar altres mecanismes per intervenir abans no esgotem el sòl urbanitzable de Banyoles massa ràpid, i ens trobem proposant la necessària estació d’autobusos a sobre les aigües de l’Estany. Hi ha un mecanisme que serveix per evitar això i per elaborar les previsions a 20 anys vista, i que a més ho fa d’una forma comarcal. El Pla Director Urbanístic, actualment en redacció, ha d’incorporar totes les previsions de creixement dels municipis, i ha de definir la delimitació de les zones urbanes i el seu creixement, la comunicació d’aquestes zones mitjançant infraestructures, els equipaments com ara les zones industrials i també determinar els espais oberts no urbanitzables, aquelles zones interessants per preservar pel seu valor natural. En aquest punt ICV-independents de Banyoles volem aportar conceptes en les conclusions d’aquest document, per tal que aquest Pla Director impliqui un canvi de tendència, i no es converteixi en un llast per al futur.

M’agradaria ara respondre a la pregunta inicial. Si entenem creixement com aquell creixement del qual tothom s’omple la boca, de més gent, més cases, més cotxes, més soroll, més contaminació i més consum, crec que ja hem tocat sostre, i que cal aturar-lo. Fins ara per frenar-lo s’ha intentat aplicar el criteri del creixement sostenible, un mot actualment ja desconceptualitzat per l’erosió de la demagògia política. A rel dels pobres resultats obtinguts en aquest sentit, hi ha certs sectors que ja comencen a parlar de propostes per al decreixement. Però no voldria inquietar a ningú amb aquestes insinuacions, almenys de moment, però si fer unes propostes. Per a mi, Banyoles ha de créixer, però d’una altra manera. Les persones també creixem per passar de nens a adults, i arriba un moment que ja no creixem més físicament (bé, alguns dirien que creixen en amplada, però deixem-ho com a un comentari irònic). Aleshores, com pujant de nivell, passem per un creixement personal que ens transporta a una maduresa de caràcter i responsabilitat (també accepto que això no és vàlid per totes les persones).

La nostra Banyoles ara potser ja ha arribat a aquest segon nivell, la maduresa, i la veig capaç d’acollir propostes agosarades i responsables. Per començar podríem preservar gran part de les hortes i dels recs de prop el Barri Vell o de Guèmol, descatalogar-les com a zones urbanitzables i crear un banc de terres municipal al servei de les persones que vulguin tenir un hort. Podríem també madurar els aspectes culturals i socials incentivant i reforçar la increïble xarxa d’associacions locals i explotar aspectes com la cultura, l’esport o l’educació. Banyoles mereix un veritable centre cívic o local d’entitats que aglutini una oferta d’activitats per a les entitats i les persones. Igualment cal explotar el potencial d’equipaments culturals, infravalorats fins ara, com el nou Museu Darder, el Museu Arqueològic o el Parc de la Draga que poden atreure exposicions, activitats, xerrades, per a l’atracció de les persones de la nostra ciutat i pels visitants del Barri Vell i l’Estany. Podem també atrevir-nos sense complexes amb la declaració d’un parc Natural, des de l’Estany a Sant Miquel de Campmajor, i del Revardit al riu Fluvià, amb una aposta valenta per la protecció del patrimoni natural, capaç de regular i organitzar, i no dic prohibir, les activitats que s’hi fan sovint descontrolades, encara que sigui posant-se durs en fer complir el reglament d’activitats de l’Estany, actualment en una situació d’indefinició preocupant.
Tot plegat, un munt d’iniciatives per fer que Banyoles creixi, però de veritat.

De la utopia fer-ne ingenuïtat, de la ingenuïtat una virtut, i de la virtut, política

2007-02-09T15:04:00.000-08:00

He decidit acceptar una proposta que m’han fet per participar en un partit polític. Amics i familiars m’han aconsellat que no ho faci! No et compliquis la vida em diuen... Ara resulta que seré “polític”. Ja tinc una altra etiqueta. A més d’ecologista, ara polític, buf!
De fet, des de 1997 que participo més o menys activament en un grup ecologista local, i si alguna conclusió he pogut extreure de tota aquesta experiència és que no he estat fent res més que política. Quina ironia, no? i jo sense saber-ho.
Per a mi, tot el que impliqui crear opinió, criticar objectivament, proposar per construir ... és fer política, i a més, fer-ho des de la societat civil és essencialment la veritable política. Fer un pas endavant i implicar-se en un partit polític, és un exercici més de responsabilitat social, aquella que tenim el deure d’exercir a canvi de les llibertats que ens dóna el sistema. Crec que tothom hauria de passar per això a la vida, tenir un càrrec, encara que sigui ser president de l’escala de veïns, tresorer de la festa de barri, o delegat de classe al parvulari. Tot el que impliqui un compromís vers a societat ens enriqueix a nosaltres, i fa més rica la nostra societat. Però, en fer aquest pas, abans he hagut d’acordar amb mi mateix un compromís, un pacte. No hi ha política, ni ideals que es puguin transmetre sense respecte, i per mi el respecte no és només amb mi mateix, sinó, especialment, envers les persones amb les que tracto cada dia. Opinin el que opinin i siguin com siguin, perquè tothom té el dret de defensar els seus interessos, encara que no els compartim.
Però, ells insisteixen. Que no tens prou feina? Quins interessos hi tens?
Tots ens movem per interessos. Qui ho negui diu una mentida. Jo necessito sentir-me bé amb mi mateix. No ho puc aconseguir ni anant a esquiar cada cap de setmana, ni comprant-me un cotxe d’aquells tan bons. Jo quan em sento bé, és quan considero que faig quelcom bé per a la gent que m’envolta. Encara que ells no sàpiguen que ho faig per a ells. I no hi ha res millor que fer-ho per tots els ciutadans d’una ciutat, siguin originaris de banyoles o del senegal.
No m’agraden moltes coses de la nostra manera de fer del dia a dia. La societat actual transmet uns símptomes que al meu parer són el resultat d’una malaltia crònica que ens empeny a l’autosuïcidi col·lectiu com a poble, i especialment com a persones. Una llibertat mal entesa, una democràcia que no és, el respecte per les persones i l’entorn que s’ha perdut, el poder en mans d’uns pocs, i el futbol per distreure a una majoria de les seves misèries. Jo en sóc el primer de caure-hi quan abaixo una mica la guàrdia. Per arreglar això, se’m presenta la visió d’una societat més justa i més civilitzada entenent civilització com a la formulació d’una societat més rica ètica i moralment. Us sona allò d’un altre món és possible?
Sovint m’han preguntat que perquè em preocupava més de protegir els ocells que a les persones? Per mi la resposta és lògica, fàcil i simple. Si som capaços de desenvolupar-nos sense acabar amb les espècies animals i vegetals del planeta, haurem estat capaços de salvar a l’home, i demostrar que podem viure amb equilibri

Fa deu anys, quan em vaig iniciar en l’ecologisme la política ambiental feia vergonya. Ara segueix fent vergonya sovint, però no tanta. L’avenç ha estat espectacular i ara tothom ha entès que o som tots uns ecologistes, o la nostra societat com la que entenem ara se n’anirà en orris. Per això ara sóc optimista. He aconseguit fer del meu idealisme, de les meves utopies, i de la meva ingenuïtat la meva principal virtut. El dia que la perdi deixaré de fer política tal com s’entén ara. Per això, sorgeixen en mi sentiments de compassió quan recordo quan jo mateix fa uns anys em desesperava preguntant-me una i altra vegada com ho havíem de fer per aconseguir aquest altre món, i no trobava la resposta. Actualment, ja he entès que era la pregunta la que estava equivocada. No és “què hem de fer?”, sinó ... “quan comencem?”
I la resposta és simple: ara mateix!